[timeout:300][out:json];
(
node(around:1000,41.68168,0.21632)[landuse=basin][name];
way(around:1000,41.68168,0.21632)[landuse=basin][name];
rel(around:1000,41.68168,0.21632)[landuse=basin][name];
);
out center tags;
La cuenca sedimentaria del Ebro (nordeste de la península ibérica) es una acumulación de hasta 8 km de espesor de sedimentos de edad mayoritariamente Terciaria provenientes de la erosión de las cadenas montañosas circundantes: Pirineos, Cordillera Ibérica y Cordillera Costero-Catalana. La cuenca sedimentaria se formó como resultado de la acumulación de sedimentos marinos, detríticos y evaporíticos en la depresión topográfica comprendida entre estas cadenas. De ellas, la de los Pirineos es la de formación más reciente y la que ha sufrido mayor acortamiento tectónico, teniendo como resultado la mayor altitud media y siendo por tanto la principal fuente de los sedimentos de la cuenca.
La conca sedimentària de l'Ebre (nord-est de la Península Ibèrica) és una acumulació de fins a 8 km d'espessor de sediments d'edat majoritàriament Terciària provinents de l'erosió de les cadenes muntanyenques circumdants: Pirineus, Serralada Ibèrica i Serralada Costanera. La conca sedimentària es va formar com a resultat de l'acumulació de sediments marins, detrítics i evaporítics en la depressió topogràfica compresa entre aquestes cadenes. D'elles, la dels Pirineus és la de formació més recent i la que ha sofert major escurçament tectònic, tenint com a resultat la major altitud mitjana i sent per tant la principal font dels sediments de la conca.
no matches found
| basin (Q813672) | landuse=basin |