Pavelló Girona-Fontajau is an indoor arena in Girona, Catalonia, northern Spain, that holds 5,500 people. It is primarily used for basketball and is the home arena of Uni Girona CB and Bàsquet Girona.
For Dr Josep Trueta click here
El Pont Palanques Vermelles és un pont del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Col·legi Verd és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Centre Penitenciari de Girona és una presó de la Generalitat de Catalunya situada al municipi de Girona.
La torre de telecomunicacions de Girona, popularment coneguda com a "Pirulí" és una torre de telecomunicacions que es pot observar des de molts llocs de Girona. Instal·lada a la zona de les Pedreres, entre la zona de Font de la Pólvora i el Polvorí, va començar a ser construïda l'agost de 1990. El setembre de 1991 ja estava enllestida i va ser inaugurada pel ministre Borrell el dia 25 de gener de 1992. La inversió de Telefònica d'Espanya va ser de 700 milions de pessetes (4.200.000 d'euros) (25 milions pel terreny) i, en paraules del ministre, s'havia convertit "en un dels punts més avançats del país en infraestructura de comunicacions".
La seu central de l'Ajuntament de Girona es troba en un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Convent i església de la Mercè és una església del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
The Roman Catholic Diocese of Girona (Latin: Gerunden(sis)) is a diocese located in the city of Girona in the Ecclesiastical province of Tarragona in Catalonia, Spain.
La Torre de Can Faixat és una masia de Viladasens (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Montilivi és una entitat de població de la ciutat i sector de la ciutat de Girona. Se situa a redós del puig del mateix nom (d'uns 169 m d'alçada) al sud-est de la ciutat, entre la Creu de Palau i la Creueta. Aquesta entitat de població allotja el campus de la Universitat de Girona, l'Institut Montilivi i les instal·lacions del Girona Futbol Club.
Sant Ponç és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona. Se situa a la riba esquerra del riu Ter, de camí al municipi de Sarrià de Ter. El 2005 l'entitat de població tenia 18 habitants.
Vila-roja és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat de l'àrea de Mas Ramada, Font de la Pólvora i Sant Daniel. El 1986 el sector tenia 3.919 habitants i l'entitat de població el 2005, 1.176.
Sant Esteve de Bordils és l'església parroquial del municipi de Bordils, al Gironès. És d'estil gòtic amb detalls renaixentistes i està dedicada a Sant Esteve. Fou edificada durant la segona meitat del segle XVI (una llinda de la porta té una inscripció segons la qual fou començada el 1561). És una obra de Bordils (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Santa Maria de Cervià és un monestir romànic del municipi de Cervià de Ter (Gironès). El conjunt monàstic es troba a l'exterior de l'antic nucli urbà del poble. Comprèn l'església i, adossada a aquesta, una construcció quadrangular, centrada pel claustre amb les edificacions monacals. El va fundar Silvi Llobet l'any 1053. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
El Castellum Fractum és una fortalesa tardoromana situada a l'àrea de la Muntanya dels Sants Metges, al municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès). El jaciment fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2012.
El poblat ibèric de Sant Julià de Ramis és un jaciment arqueològic situat al municipi homònim establert al Puig de Sant Julià, de 200 m d'altitud. Es tracta d'un oppidum ibèric amb cabanes retallades a la roca i fortificat amb un tram de muralla.
Sant Esteve de Madremanya és una església de Madremanya (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Esteve sobresurt ostensiblement del centre de la població de Madremanya situada en un petit monticle.
El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. És al cim del Puig Alt al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès). El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins. Al costat de la capella hi ha una hostaleria. Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar. La festa de la Mare de Déu dels Àngels i del santuari és el 2 d'agost. L'edifici és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Fellines és una església romànica del veïnat de Fellines, al municipi de Viladasens (Gironès). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Can Santamaria és una masia a l'agregat de Raset, datat aproximadament en els segles XV-XVI i declarada bé cultural d'interès nacional. Originàriament era una casa forta del segle xvi, però posteriorment ha sofert moltes transformacions. Part de l'edifici actual correspon al segle xvi, del qual queden restes del seu passat fortificat amb espitlleres i del parament realitzat per la tècnica de l'opus spicatum. Anteriorment hi residiren els senyors de Raset. D'aquesta nissaga hi ha dues sepultures a la Seu gironina, la de Dalmau de Raset, que fou doctor en lleis i vicari general de la diòcesi, i la del seu germà, Bernat de Raset, cavaller que morí a Sardenya.
Sant Pere de Galligants is Benedictine abbey in Girona, Catalonia. Since 1857, it is home to the Archaeology Museum of Catalonia venue in the city. The name translates to English as "Saint Peter of Galligants", where Galligants refers to the River Galligants that runs past the abby.
The University of Girona (Catalan: Universitat de Girona, UdG (IPA: [uniβəɾsiˈtad də ʒiˈɾonə]); Spanish: Universidad de Girona, UdG;) is located in the city of Girona, Catalonia, Spain.
Estadi Montilivi is a multi-use stadium in Girona, Catalonia, Spain. It is used mostly for football matches and is the home ground of Girona FC. It was built and opened in 1970.
Masó House is the birthplace of Rafael Masó i Valentí (1880–1935). It is also one of the most important works of architecture in Girona. Offering unparalleled views of the city, it is the only one of the famous houses on the Onyar River open to the public. The house has been preserved with the furniture and decoration in Noucentisme style. .
El castell de Celrà és un castell termenat de Celrà (Gironès) de 1059 i declarat Bé cultural d'interès nacional. Formava part d'un seguit de fortaleses, entre les quals hi havia el castell de Juià, el castell de Barbavella i el de Palagret, que pertanyien al bisbat de Girona. És en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà i al final del carrer dels Germans Sabat. És conegut com a mansió amb el nom de can Serra del Castell. Aquest edifici fou propietat dels Guinart durant el XVIII, i actualment continua sent propietat de la família.
The Sant Feliu Pedestrian Bridge is a pedestrian bridge over the Onyar River in Girona, Spain. Built in 1998, the bridge connects Devesa Park with Saint Feliu Square. The structure is located in an urban surrounding, the old district of the city, with a strong personality. As a result, PEDELTA have designed a slender pedestrian structure; a pure minimalist solution. The bridge main span is 58.4 m. The structural system is a weathering steel frame with only one span, embedded on both ends into the concrete abutments.
La Llibreria 22 és una llibreria de Girona fundada el 20 d'octubre de 1978 per vint-i-sis accionistes, que encara en formen part des de la seva fundació. Guillem Terribas n'ha estat al capdavant fins al gener del 2015, data en què va anunciar que seria substituït per Jordi Gispert. La llibreria ha estat guardonada pel govern espanyol per a la Millor Labor de la Difusió de la Cultura (1986) i per la Generalitat de Catalunya com a Millor Llibreria (1990 i 1997).
Plaça de Catalunya és una plaça del municipi de Girona. Els porxos de la plaça formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plaça de Sant Pere és una plaça pública del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plaça del Vi és una plaça pública de Girona en la confluència dels antics camins de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols. Presenta una planta rectangular amb edificis de caràcter senyorial al seu entorn. Són remarcables els porxos amb arcs de mig punt que ocupen dues bandes del conjunt, construïdes bàsicament amb carreus. Les façanes presenten balcons amb baranes de ferro forjat. Acabats exteriors amb carreus i arrebossat. El conjunt de l'obra forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, com també alguns dels seus edificis a nivell individual.
El Museu d'Història dels Jueus de Girona està ubicat al centre Bonastruc ça Porta, al bell mig del Call de Girona. L'edifici, l'antic Casal Ferrer, es troba en l'espai del call que havia ocupat la sinagoga i les dependències adjacents al segle xv. Com a institució, el museu s'encarrega de preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, que van contribuir al desenvolupament cultural i científic del país.
la Torre és un mas declarat bé cultural d'interès nacional al nord-oest del Castell de Cervià, de planta quadrangular. Presenta diversos finestrals gòtics, un d'ells conopial. A una de les llindes es pot llegir la data de 1643. L'únic element defensiu visible és una finestra espitllerada a la façana occidental.
Can Vinyals és una masia de Flaçà (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
El Palau de Justícia és una obra de les darreres tendències de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
A,B,C,Q (o, de vegades, a, b, c, q), també conegut popularment com a Lletres toves, és una escultura de Francesc Torres i Monsó de l'any 1980 que es troba instal·lada a la via pública, a la plaça de l'Hospital de Girona. Es tracta de quatre lletres de diferents colors (taronja, blau, groc i vermell), de mida grossa, que permeten als infants de jugar-hi; originalment, es tractava de les lletres «a», «b», «c» i «d», però aquesta darrera va quedar girada i finalment esdevingué una «q». L'obra fou promoguda per l'Ajuntament de Girona i la Banca Mas Sardà en motiu de l'Any Internacional del Nen. L'escultura ret homenatge a les lletres i els colors de Joan Miró.
The Catalan Institute for Water Research - ICRA (Catalan: Institut Català de Recerca de l'Aigua; Spanish: Instituto Catalán de Investigación del Agua) is a research institute studying the water cycle, hydraulic resources, water quality and treatment and evaluation technologies, which is located at the Parc Cientific i Tecnologic de la Universitat de Girona, Girona, Spain. ICRA was created in 2006 by the Government of Catalonia and the University of Girona. The research carried out at the ICRA has to do with all the aspects related with water, particularly those associated with its rational use and the effects of human activity on hydraulic resources. The Institute is particularly interested in investigating and solving the impacts of drought, along with the aspects of quality in the treatment and reuse of water, dedicating priority attention to the Mediterranean Sea.
Sant Mateu de Sant Jordi Desvalls és una església de Sant Jordi Desvalls (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Capella del Calvari és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Font del Ferro és una font de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Sant Vicenç és una masia annexada a la capella de Sant Vicenç de les Roquetes (municipi de Sant Julià de Ramis, el Gironès) que antigament era el convent. Protegida com a bé cultural d'interès local està quasi tota ensorrada i només resta dempeus la façana (crugia de la façana). L'accés és per porta de llinda plana amb inscripcions "DOMIHS PROR / S VICENTI DE RUPE". Al damunt hi ha una finestra de llinda plana amb un motiu floral gòtic, bisellada per un quart de canya i amb un ampit sortint de formes escairades. La façana es clou amb un ràfec força sortit. L'interior, per l'entrada, dona a l'escala que puja a la sala. Tot el darrere que dona a la muntanya està ensorrat i ple de vegetació. La finestra té un festejador amb espitllera. El ràfec té restes de calç blanca formant triangles. Per l'interior de la masia, a la planta pis, s'accedeix al cor de Sant Vicenç.
Can Conill Gros o Mas Saló és una masia a l'oest del terme municipal de Bordils (al Gironès).
Cal Rei Vinyes és una masia de Celrà (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Llinars és un mas a uns centenars de metres a l'est del veïnat gironí de Sant Daniel. De planta rectangular amb pallissa i dependències adossades al costat esquerre de la façana principal, la masia és de planta baixa i un pis (igual que la pallissa), amb teulat a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. L'accés es produeix a la cantonada de l'entrega entre els dos cossos, per porta de llinda planera. La pallissa té el carener perpendicular a la façana i és de dos aigües. Cal ressaltar l'arc gran de punt rodó, de pedra. Damunt, finestra d'arc de punt rodó. Pel costat lateral dret de pallissa, i a nivell de planta baixa, hi ha uns arquets rebaixats tapiats. Obertures diverses de llinda de pedra. A la façana posterior hi ha una finestra d'arc conopial.
El Puig d'en Roure és una muntanya de 413 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig de Teu és una muntanya de 375 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El castell de Sant Miquel conforma un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (el Gironès). La seva ubicació al cim (395 metres sobre el nivell del mar) permet el control sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d'adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa. Aquest conjunt envoltat per un fossat inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d'aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants. El cim de 385 m, està inclòs com un dels 100 cims de la FEEC.
La Sala La Planeta (o Sala independent de teatre La Planeta) és un espai teatral gironí amb programació estable. Es troba fent cantonada al Passeig José Canalejas, número 3, de Girona. Es tracta d’una sala de teatre independent que funciona des de 1987.
La Casa Coll és una casa a la ciutat de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Casa López és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan Salerm de Juià és una església gòtica de Juià (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
La Casa de Cultura és un edifici a la ciutat de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'antic hospici, convertit actualment en centre cultural, fou edificat entre 1776 i 1785 segons el projecte de l'arquitecte castellà Ventura Rodríguez. Rodríguez, un dels màxims exponents de l'academicisme, un cop allunyat de la cort, fou autor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1762-64), seu de l'actual Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i de l'Hospici d'Olot (1779-84), a més del de Girona. La institució havia estat fundada el 1763 pel noble Ignasi de Colomer i de Cruïlles, i ampliada notablement pel bisbe Tomàs de Lorenzana, que encarregà a Rodríguez la construcció d'aquest gran casal.
L'Edifici Policia Municipal és un edifici de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El projecte s'encarrega per l'Ajuntament al 1980. Es realitzà del 1981 al 1982.
L'Edifici Ultònia és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat en un dels xamfrans de l'eixample de la ciutat.
La Fundació Llibreria Les Voltes (abans només Llibreria Les Voltes) és una llibreria de Girona fundada el 1963.
La Casa Pastors és un edifici al Barri Vell de Girona que consta de planta i dos pisos, el superior amb un alçat que equival a la meitat del projectat als altres cossos. Té coberta de teules àrabs d'un aiguavés. La façana presenta la paret més treballada de l'edifici, amb carreus de pedra picada molts regulars. El portal d'entrada té un arc de punt rodó amb dovelles en forma d'encoixinat. Aquest especial tractament dels carreus, molt practicat en el Barroc, també s'observa a la cantonada que mira al portal i a la base del casal.
Can Canet és un jaciment en superfície de gran extensió, als camps de conreu entre l'hostal la Sala, Can Canet i la Riera de Canet, aproximadament 2.500 m², que ocupa una plana elevada a la Plana de Canet, molt afectat per remolicions agrícoles i per l'erosió. Fou descobert per R. Sala (membre del C.R.P.E.S) l'any 1983. E. Verdaguer afirmà l'any 1989 haver trobat material en context estratigràfic en el talús, sobre la Riera de Canet. En superfície semblen individualitzar-se dos concentracions de material ben diferenciades: un grup de talla laminar sobre sílex i un grup de talla centrípeta sobre
Sant Andreu d'Estanyol és l'església parroquial del poble d'Estanyol, entitat del municipi de Bescanó (Gironès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Bartomeu de Segalars és una església catalogada com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) i protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Martí de Biert és una obra de Canet d'Adri (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Mateu de Vilanna és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Edifici d'una nau amb creuer, capelles laterals i capçalera carrada. La nau, els braços de creuer i l'absis són coberts amb volta de canó i les dues capelles i la intersecció de les naus amb arcs de creueria. L'accés és lateral i la porta, amb data de 1678 està precedida per un porxo a dues vessants d'encavallada de fusta sostinguda per una columna de pedra. El campanar, de planta quadrada, té dues parelles d'arcs per banda i coberta piramidal. El parament, a l'interior i a l'exterior, és arrebossat i es troba en mal estat.
El Turó del Puig és una muntanya de 201 metres que es troba al municipi de Sant Julià de Ramis, a la comarca del Gironès.
La Muntanya de les Alzinetes és una muntanya de 216 metres que es troba al municipi de Celrà, a la comarca del Gironès.
El parc del Migdia és un parc urbà de Girona (Gironès), situat al sud del centre urbà, entre l'Eixample i el Pla de Palau. Va ser construït després d'enderrocar instal·lacions militars existents. Té un llac artificial, un cafè, una zona de gespa i diverses zones amb vegetació. És tancat de nit ja que disposa d'una tanca que el voreja totalment, excepte en una part al nord on resta tancat per diverses edificacions.
L'Escola Oficial d'Idiomes és una escola pública d'idiomes de Girona. L'edifici és una obra de les darreres tendències de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Roca del Coix és una muntanya de 619 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès.
El Turó d'Espinassors és una muntanya de 901 metres que es troba al municipi de Sant Martí de Llémena, a la comarca catalana del Gironès.
Sant Grau és una muntanya a ponent del terme municipal de Sant Gregori, al Gironès. Separa les valls del Ter i de la Riera de Llémena. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem les restes d'un castell, reconvertit en ermita i també hi ha un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. En un dels vessants d'aquesta muntanya hi ha el santuari de Santa Afra.
El Castellet és una muntanya de 696 metres que es troba al municipi de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès.
La Roca d'en Mascaró és una muntanya de 676 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès.
El Mont-rodó és una muntanya de 487 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès.
Sant Pere de Montfullà és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Les primeres notícies referides a la parròquia daten del 882 quan el bisbe Teuter donà diversos delmes d'aquesta església a la Seu de Girona. El 1058 la comtessa Ermessenda de Carcassona la restitueix al bisbe Berenguer. També és citada en l'homenatge prestat per Guillem Castell a favor de Pere de Carcassona, bisbe de Girona. Sembla que la primitiva església romànica a la qual pertanyen algunes parts dels murs de l'actual.
Can Sala és una masia fortificada de Sant Martí de Llémena (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
El Molí d'en Sala és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Granollers de Rocacorba és l'església parroquial de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan del Pla és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Viader és una masia del municipi de Bescanó (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local. A pocs metres hi ha la capella de Santa Margarida (segle XVII), propietat del mas.
Sant Sebastià de Bescanó és una església de Bescanó (Gironès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Santa Anna de Bescanó és una església de Bescanó (Gironès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Molí d'en Peixet és una obra de Bescanó (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Molí d'en Peres és una obra de Sant Gregori (Gironès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Poblat ibèric del Puig de Can Cendra és un jaciment arqueològic prop del poble d'Estanyol, al municipi de Bescanó (Gironès). Hi ha restes de murs ibèrics i de ceràmica campaniana, del bronze final. També hi ha una vila romana i joies hel·lenístiques (s. I a.C). Aquest jaciment arqueològic va estar habitat des del 450 aC fins al 200 aC.
Can Benet o Can Benet Vell és una masia a tocar de la fàbrica de la Nestlé al terme municipal de Girona feta de rierencs, de planta rectangular, de planta baixa i teulat a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. En mal estat general, destaquen dues finestres de modillons a diferents llocs, i la finestra d'arc conopial de la façana N, i la de l'E.
Can Peirot és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Bonet és un edifici de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig de Matxacuca és una muntanya de 308 metres que es troba entre els municipis de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà i de Llagostera, a la comarca del Gironès.
Sant Cristòfol del Bosc és una ermita al terme municipal de Llambilles, Gironès. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Gironès (Catalan: [ʒiɾuˈnɛs]; Spanish: Gironés) is a comarca (county) in eastern Catalonia, Spain, bordering Selva, Baix Empordà, Alt Empordà, Pla de l'Estany and Garrotxa. As of 2008, more than half of the comarca's 175,148 inhabitants live in the capital, Girona, which is also the capital of the province of Girona.
El Celler de Can Roca is a restaurant in Girona, Catalonia, Spain opened in 1986 by the Roca brothers, Joan, Josep and Jordi. It was first located next to their parents' restaurant Can Roca, but moved to its current purpose-built building in 2007. It has been received warmly by critics, and holds three Michelin stars. In 2013 and 2015, it was named the best restaurant in the world by the magazine Restaurant, after having been ranked second in 2011, 2012 and 2014, a status achieved again in 2018.
La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat de l'àrea de Mas Ramada. És una de les zones més deprimides i marginals de la ciutat. S'edificà a la dècada del 1960 per allotjar les onades migratòries de la resta d'Espanya que arribaven a Girona i que no disposaven d'habitatge. En un primer moment, es creà un centre d'acollida a l'actual sector de Fontajau, que ben aviat es veié desbordat i els immigrants ocuparen amb barraques la muntanya de Montjuïc. A la fi, les autoritats projectaren un nou assentament a la font de la Pólvora per allotjar ràpidament en blocs d'apartaments de mala qualitat els nous nouvinguts. Al març de 2013 tenia 1.979 habitants.
Can Dellonder és una obra de Fornells de la Selva (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La capella de la Mare de Déu de Vilademany es troba emplaçada a uns 2'5 km. del nucli d'Aiguaviva, en sentit sud-est, molt a prop de l'Aeroport de Girona - Costa Brava.
Comarques Gironines is one of the seven territories defined by the Regional Plan of Catalonia. It is located in the north-east of Catalonia and will be formed by seven comarques: Gironès, Selva, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Alt Empordà and Baix Empordà.
Can Vilallonga és una obra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont del Dimoni és un pont sobre el riu Güell a l'alçada de Santa Eugènia de Ter (Girona). El pont fou construït l'any 1357 i unia el barri de Sant Narcís, a Girona, amb el poble de Santa Eugènia de Ter. Les obres de desviació i canalització del riu Güell van causar que el pont es desmuntés el 1968 amb la intenció de reconstruir-lo en un altre lloc. L'any 2014 es va aprovar un projecte de reconstrucció amb les pedres que encara es conserven i l'any 2019 es va reconstruir.
Girona Cathedral, also known as the Cathedral of Saint Mary of Girona (in Catalan: Catedral de Santa Maria de Girona or simply Catedral de Girona), is a Roman Catholic church located in Girona, Catalonia, Spain. It is the seat of the Roman Catholic Diocese of Girona. The cathedral's interior includes the widest Gothic nave in the world, with a width of 23 metres (75 ft), and the second-widest of any church after that of St. Peter's Basilica (for comparison, the width of the nave of Reims Cathedral is 14.65 m, Saint-Étienne de Sens, 15.25 m and 12 m, in Notre Dame de Paris). Its construction was begun in the 11th century in the Romanesque architectural style, and continued in the 13th century in the Gothic style. Of the original Romanesque edifice only the 12th-century cloister and a bell tower remain. The second bell tower was completed in the 18th century.
La Torre és una masia del municipi de Bescanó (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
La Torre del Telègraf és una torre de senyals a la part més alta del Puig de la Torre o Puig d'en Cendra al terme municipal de Bescanó (el Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional. És de planta quadrada troncopiramidal. Actualment només conserva la planta baixa i un tros del primer pis, que estan separades per una línia recta feta de maó que recorre tot el perímetre de la torre. A la planta baixa s'obre un porta al sud i tres finestres rectangulars per la cara nord. El parament és de pedra picada unida amb morter i les cantoneres fetes amb pedres més grans i més treballades. Actualment les restes romanen sota una capa d'espessa vegetació.
El Cementiri Municipal de Girona és un recinte funerari de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Montbó és una església situada al nord de Montcal i pertany a Montbó, entitat de població del municipi de Canet d'Adri. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Cecília de Montcal és una església aïllada, d'origen romànic, situada sobre la carretera de Canet d'Adri a Cartellà i pertanyent al veïnat disseminat de Montcal a la província de Girona. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Sant Pere de Llorà és situada en el petit veïnat de Llorà, format per unes poques masies que l'envolten, que pertany al municipi de Sant Martí de Llémena.
L'església parroquial de Sant Vicenç de Viladasens és situada al centre de la població de Viladasens a l'esquerra de la riera de Cinyana. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Martí de la Móra és una església situada a tramuntana del nucli urbà de Viladasens (Gironès), al costat mateix del camí que porta al mas de la Mora. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. La capella és romànica modificada i pot datar del segle xi o inicis del XII.
L'església de Sant Iscle i Santa Victòria es troba la poble de Millars, de caràcter disseminat, a llevant del terme municipal de Madremanya (Gironès). L'església és sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Madremanya.
L'església de Sant Feliu de Diana es troba al veïnat de Diana, situat a la part septentrional del terme de Sant Jordi Desvalls, a una dos quilòmetres d'aquesta població.
L'Edifici de Correus és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Barri Sant Narcís és una barri de Girona inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cristòfol de Llambilles és una església de Llambilles (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cugat és l'església parroquial al nucli de Fornells de la Selva (Gironès). El temple actual és de la segona meitat del segle xvi, de tradició gòtica amb elements renaixentistes i fortificat. Aquesta església parroquial ja apareix documentada el 1032, en la donació d'un alou del terme de Fornells que feu Eribau, vescomte de Cardona i ardiaca de Girona, al prevere Guadamir. El lloc de Fornells és esmentat però des del 922. És una església d'una sola nau amb elements poc remarcables a l'interior, però molt interessants a l'edifici exterior. Destaca per la seva dimensió el campanar, esvelta torre octogonal de carreus acabada amb una agulla i tenint la base de planta quadrangular; en una de les cares presenta un rellotge de sol. En la seva part oposada hi ha una torre de vigia -garita volada-. El frontis és la part més important a nivell artístic.
El Puig de les Marietes és una muntanya de 402 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà.
Can Boada és una masia al veïnat gironí de Campdorà. És una masia de diferents cossos afegits on el nucli central és de planta baixa i un pis. Composició diversa, on les obertures són de pedra polida i de llindes planeres. El conjunt té dos accessos, un superior, per la façana lateral dreta, des de l'era; i l'altre entre el cos principal i una ampliació pel costat dret, de terrassa, a manera de carreró empedrat i que dona a una portalada d'arc carpanell. Aquesta entrada dona a un pati que mena a l'escala principal. El cos del davant de la porta té una galeria de 3 arcs de punt rodó que donen un passadís d'accés a les cambres. La façana posterior d'aquest cos està composta per un reguitzell de finestres de pedra treballada a nivell de primer pis. El cos principal té coberta a dues aigües, i de teula àrab. Façanes arrebossades. A la façana lateral dreta hi ha una pallissa, adossada a la masia, de dos arcs de punt rodó en cantonada.
Can Pagès és una masia al veïnat de Campdorà (terme municipal de Girona). Masia allargassada de planta rectangular de planta baixa i un pis pel costat interior, guanyant desnivell per la façana posterior, que dona a la carretera. Aquesta façana té una porta amb accés per una petita escala de pedra, de llinda planera amb data de 1769. La resta d'obertures són finestres de llinda planera de pedra. La façana principal té accés per una porta dovellada de pedra polida. La composició d'obertures és lliure i de llinda planera i de pedra. L'accés a l'espai de l'era es produeix entre una pallissa exempta i la façana lateral esquerra, a través d'un estretament. La façana lateral dreta és posterior, d'obra vista i composició simètrica amb finestres al primer pis d'arcs de punt rodó. La cantonada de gir entre la façana principal i la lateral es produeix per un gran porxo amb un pilar carrat de pedra en cantonera. Teulat amb el carener perpendicular a les façanes laterals. A diferent nivell s'ha construït una piscina i uns vestidors. L'entorn està, igual que la casa, molt ben cuidat.
Can Peres és una masia de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal Rei o Can Bert és una masia de Campdorà, al municipi de Girona, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vilà és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Canova o Mas Pujadas és una masia de Bordils (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Jaciment ibèric emplaçat al puig anomenat d'en Rovira, situat a 150 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a tres quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, a l'indret de la Creueta.
La Torre Ferrana és una obra amb elements gòtics de Bescanó (Gironès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Pedret és un raval de Girona, a la riba dreta de l'Onyar tot just abans de la confluència amb el Ter, enllà de l'antic portal de Santa Maria o de França. Des del segle xii s'hi trobava l'hospital de leprosos, que tradicionalment es construïa extramurs.
El Mas Blanc és un veïnat situat en el terme de Celrà, al Gironès. S'hi troba al sud de la capitalitat municipal, i comunicada per una pista forestal, a la vora de la riera de Mavalls. L'any 2009 comptava amb 16 residents.
Sant Cugat de Salt és una església de Salt (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Feliu de Celrà és una església de Celrà (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Genís és l'església parroquial de Cervià de Ter (Gironès) datada del XI apareix citada en l'acta de fundació del monestir de Cervià de Ter. Té una inscripció gravada en el frontó de la porta que revela el seu origen reculat i que diu així: "Esta parroquial iglesia es tant antiga que no se ha trobat nota alguna de la fundació, si sols se troba era ja edificada en lo dilluns St. del any 1750 y la pressent posada, die 1 juny de 1764". De la construcció primitiva hi ha restes en el sector meridional de l'edifici. L'actual correspon al segle xviii. L'any 1936 fou incendiada i s'esfondrà la volta. Les gestions per a la seva restauració començaren l'any 1940. Hi havia hagut un altar barroc del 1776.
Sant Jaume és l'església parroquial de Campdorà, nucli avui dia adscrit al municipi de Girona, però adscrit fins no fa gaire dècades al de Celrà. És un edifici romànic en els inicis (s'han trobat restes en les cates), es modificà al segle xviii. D'una nau, un punt d'ametlla i cor a l'entrada, refet fa poc. Es conserva un retaule d'alabastre policromat, al fons de la nau. Al costat de l'absis hi ha la sagristia que enllaça amb la rectoria, edifici separat.
Sant Jaume de Salt és una església de Salt (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Martí de Castellar de la Selva és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Menna de Vilablareix és una església de Vilablareix (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sadurní de Quart és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Tallada és un edifici residencial a Bordils (el Gironès) de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa, dos pisos i coberta de teula a dues vessants. Les obertures de la façana de llevant de la planta baixa estan emmarcades per carreus i guardapols de pedra. Les façanes són arrebossades, imitant a la façana principal l'especejament de la pedra i acabades amb cornisa sobre mènsules decoratives.
Can Xapa és una casa de Bordils (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri de Santa Eugènia és un cementiri de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Central Elèctrica Vinyals és una obra de Rafael Masó a Flaçà (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Escola Montfalgars és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Jordi Desvalls és una església barroca de Sant Jordi Desvalls (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de l'Esperança de Ferreres és una església de Ferreres, al municipi de Flaçà (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Montnegre és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Mota és una masia de Salt (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
La Plaça de les Sardanes és un indret al veïnat de Sant Daniel de Girona inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont de la Barca és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Rectoria de Bordils és una obra de Bordils (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre de Suchet és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri de Sant Daniel és un cementiri de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les Bernardes és un edifici historicista de Salt (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.
La Coma Cros és un conjunt d'edificis fabrils de Salt (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.
El Can Negrell és una masia fortificada entre Montjuïc i Campdorà al terme de Girona. inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'edifici Sant Ponç del Grup Excursionista i Esportiu Gironí és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Font de les Curculles és una font de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Lliure és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Terrats és un molí conservat des del segle XVI, al terme de Girona, un exemple de molí-habitatge que reuneix diversos estils constructius. El mas s'alça en planta rectangular dividit clarament en habitatge i molí. A la part posterior és visible la divisió, murs en paret de carreuons i algunes parts en paredat. Al lateral del molí hi han quatre contraforts molt ben conservats. A la part superior de la façana sobre una finestra, un blasó informa de l'any de finalització del mas.
Can Colomer o Ca n'Argelaguer és una masia de Canet d'Adri (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
The Restaurant Casa Marieta is a centenary establishment recognized by the "Círculo de Restaurantes Centenarios de España", located in Independence Square, Girona, also well-known like Sant Agustí Square, because formerly the convent of Sant Agustí had been risen there. The present name is given by the war of 1808 against Napoleon Bonaparte (War of Spanish Independence).
Girona (Catalan: Estació de Girona) is a railway station serving the city of Girona in Catalonia, Spain. It is located in the northern part of the municipality, lying at approximately 1 kilometre (0.62 mi) southwest of the city's historical centre.
Som Energia is a Spanish renewable energies cooperative that was officially founded in December 2010 in Girona, Catalonia, making it the first of its kind in Spain. The project to create the cooperative was begun in November 2009 by a group of former students and lecturers at University of Girona and other contributors, with the objective of setting up something similar to initiatives such as Ecopower (Belgium) or Enercoop (France). Som Energia intends to offer its members the possibility of consuming energy from sources that are 100% renewable at a price similar to conventional energy, as well as developing its own renewable energy projects. In January 2019, the cooperative had over 54.300 members, had invested over 13 million euro in renewable energy production projects had produced over 11.80 GWh and employed 47 people.
The Güell (Catalan pronunciation: [ˈɡweʎ]) is a river in Catalonia, Spain. It has a length of 1.5 kilometres (0.9 mi) and passes through the city of Girona.
The Monastery of San Daniel (Catalan: Monestir de Sant Daniel) is a religious complex in Girona, Catalonia, northern Spain.
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona. L'etimologia no n'és clara, però hom ha especulat que podria significar 'entre l'Undarius', que és el nom que rep l'actual riu Onyar.
The Cinema Museum - Tomàs Mallol Collection is a museum dedicated to the world of film and moving images.
Sant Nicolau de Girona és una capella romànica de la ciutat de Girona que data del segle xii. Es va edificar al cementiri de Sant Pere per tal de poder donar certs serveis parroquials que anaven a càrrec del monestir. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Germans Sàbat és un barri situat a l'oest de la ciutat de Girona. Limita amb el nucli de població de Taialà (municipi de Sant Gregori) i amb el sector de Fontajau de Girona.
Jaume Vicens Vives Secondary School (Institut Jaume Vicens Vives in Catalan) is a Spanish state secondary school located in the city of Girona (Spain). It has around 900 pupils from ages 12 to 18 studying for Spanish secondary education qualifications (ESO from 12 to 16, and LOE Baccalaureate from 16 to 18). It was the first state secondary school in Catalonia to offer the International Baccalaureate.
El Parc de la Devesa de Girona, és el parc urbà més gran de Catalunya, està situat entre el Ter, l'Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de la ciutat de Girona. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Puigsou is a mountain in Catalonia, Spain. At an elevation of 991 metres above sea level, it is the highest point in the comarca of Gironès. Located near the Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, it is part of the protected area of the mountains of Rocacorba. The mountain hosts several antennas for telecommunications and broadcasting, including television.
El Puig de la Banya del Boc és una muntanya de 451 metres que es troba al municipi de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès.
Els banys àrabs de Girona són uns banys àrabs del municipi de Girona declarats bé cultural d'interès nacional. Es troben en un edifici d'estil romànic tardà construït el 1194, imitant l'estructura dels banys musulmans nord-africans.
El castell de Montagut és un castell al nord-oest del nucli de Sarrià de Ter al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès nacional. El lloc on es troba el castell té un gran valor estratègic, ja que domina tota l'entrada a Girona pel vessant nord, així com la vall de Banyoles i les muntanyes de la Garrotxa.
El Castell de Montjuïc és un edifici de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.
El Montagut és una muntanya de 498,3 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
Celrà és una estació de ferrocarril a la població de Celrà, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. Aquesta estació de la línia de Girona va entrar en servei l'any 1877 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Girona i Figueres. El 2007, el propietari de la infraestructura, Adif va dur a terme obres de millora a l'estació, com elevar l'andana, la construcció d'una marquesina i l'enderrocament d'una nau de Renfe abandonada.
Fornells de la Selva és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al nord-est de la població de Fornells de la Selva, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
The Archaeology Museum of Catalonia in Girona (Catalan: Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona, MAC Girona) is one of the five venues of the Archaeology Museum of Catalonia, located in the Sant Pere de Galligants Benedictine abbey of Girona since its foundation in 1857. It contains materials found during archaeological excavations at various sites in the province of Girona, dating from prehistory to the Middle Ages.
Domeny és una entitat de població dividida entre els municipis de Girona i Sant Gregori, situada al nord-oest de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter. La part gironina està dividida en dues parts: Domeny Nord i Domeny Sud, que formen dos barris urbans. Antigament, Domeny pertanyia íntegrament al municipi de Sant Gregori, però l'any 1975 fou agregat a Girona. L'any 2005 tenia 23 habitants a la part gironina i 87 a la part gregorienca. Es tracta de la darrera zona urbanitzable del municipi de Girona i l'ajuntament de la ciutat ha previst de fer un gran creixement en aquella zona amb la construcció d'uns 1.500 habitatges.
L'Església de Sant Mateu de Montnegre és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jordi Desvalls és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Sant Jordi Desvalls, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. L'estació està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral. Al museu s'hi pot contemplar per ordre cronològic l'art gironí a través d'èpoques i estils successius: romànic, gòtic, renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme. També hi ha sales monogràfiques dedicades a la ceràmica, al vidre i a l'art propi de la litúrgia catòlica, així com sales d'exposició temporals. Les principals col·leccions són les medievals, d'on en destaca l'Ara portàtil de Sant Pere de Rodes.
Medinyà is a town in the comarca of Gironès in Catalonia. Between June 2015 and January 2018 it was an independent municipality, but has now reverted to forming part of the municipality of Sant Julià de Ramis. The town is located at the junction of the N-II and the GI-514 roads. In 2014 it consisted of 852 residents. A highlight of the town is Medinyà Castle.
La Biblioteca Pública Carles Rahola és una biblioteca de la ciutat de Girona que obrí les seves portes el 23 de desembre de 2014. La seva inauguració oficial va ser el 13 de gener de 2015. Està ubicada al carrer Emili Grahit. La seu actual va ser construïda pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya i és gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i desenvolupa les funcions de biblioteca central comarcal i urbana, especialitzada en publicacions de les comarques gironines, ja que és la receptora del Dipòsit Legal d'obres impreses a la demarcació de Girona. Amb 7.055 m² útils, és la biblioteca pública més gran del Catalunya. Des de l'abril del 2017 Sílvia Sanahuja Ensesa ocupa el lloc de directora en substitució de Lourdes Reyes i Camps.
El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident. Actualment és el call millor conservat d'Europa.
Can Gelats és un mas situat al municipi de Sant Andreu Salou, a la comarca catalana del Gironès.
Can Ramionet és un mas situat al municipi de Sant Andreu Salou, a la comarca catalana del Gironès.
Can Verdaguer és un monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.
El castell de Juià està situat al cim d'un serrat a la vora del veïnat de Mas Nadal, entitat de població de Juià (Gironès). És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. El castell de Juià està situat als contraforts septentrionals del massís de les Gavarres. Es troba dalt d'un petit turó que controla la propera vall del Ter. Actualment, el conjunt està molt destruït, només en resten paraments de pedra verticals.
El Castell de Medinyà és un castell del municipi de Medinyà (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional. És al petit turó on hi ha el nucli antic del terme municipal de la vila, situada a l'extrem nord-oest del massís de les Gavarres.
El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Puig d'Adri és un volcà al vessant sud de la muntanya de Rocacorba, entre els nuclis de Canet d'Adri i Adri. L'atractiu principal d'aquest volcà a tan sols set quilòmetres de Girona rau en els tres edificis volcànics sobreposats que es van construir al llarg de les diferents fases eruptives.
L'Església de Sant Gregori és un monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.
L'Església de Sant Medir de Cartellà és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès). Església de planta rectangular absis posterior i cossos afegits lateralment. Coberta de teula àrab a dues vessants. Parets portants de pedra amb carreus a les cantonades i a la porta d'accés, feta amb brancals i llinda de pedra motllurada. A l'angle dret de la façana principal hi ha adossat un cos cilíndric construït amb carreus ben tallats, en el seu interior hi ha una escala de cargol de pedra per accedir al campanar de planta quadrada i carreus a la part superior. A la part posterior es conserva l'absis romànic. L'església originàriament havia tingut una sola nau amb absis, posteriorment se li va afegir una altra nau paral·lela i capelles laterals. La nau original és coberta amb volta de canó. Les parets interiors són arrebossades i pintades de color blanc, deixant vistos els elements de carreus.
L'església parroquial de Sant Andreu és un monument del municipi de Sant Andreu Salou. És un edifici d'una nau amb capelles laterals. L'interior és cobert amb voltes de llunetes. A terra hi ha dues lloses de pedra que clouen dos sepulcres i que porten inscripcions i una corona, són del segle xix i pertanyen a rectors. La portalada de l'any 1779 és de decoració molt senzilla, amb dues columnes laterals planes i amb dos pinacles en forma de pinya a la part superior. Sota la rosassa de vitralls hi ha una mandorla que conté l'estatueta del sant patró. La torre campanar, de base quadrada, té quatre obertures d'arc de ferradura i és coronada amb un teulat en forma de pinacle. L'església parroquial de Sant Andreu es pot identificar, probablement, amb una de les que varen ser donades als canonges de Girona pel bisbe Teuter l'any 882. La parròquia de Sant Andreu Salou és esmentada l'any 1222. No queden rastres de l'antic temple medieval. L'església actual va ser bastida el segle xviii i el campanar és posterior, possiblement del segle xix.
El Llebrera és una muntanya de 811 metres que es troba entre els municipis de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès i de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany.
La Mare de Déu de la Pietat és una capella del municipi de Sant Gregori (Gironès).
El Mas Cendra és una obra del municipi de Bescanó (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Ferrer Pagès és una masia situat al municipi de Bescanó a la comarca catalana del Gironès. Edifici de pla basilical amb la nau de la dreta lleugerament avançada. La façana presenta un portal rectangular amb la inscripció: LLORENS 1708 FERRER. Al capdamunt, el graner amb tres finestres d'arc de mig punt de pedra sostinguts per pilars. A l'interior la coberta és d'embigat de fusta té gravada: JOAN FERRER 1788 i 1803.
El Mas Vitó és un mas situat al municipi de Viladasens, a la comarca catalana del Gironès.
El Mont-rodon és una muntanya de 191 metres que es troba al municipi de Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès.
El Montigalar o Montigalar Gros és una muntanya de 464 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 307098001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El Montigalar Petit és una muntanya de 377 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca del Gironès.
La Muntanya d'en Massolet és una muntanya de 336 metres que es troba al municipi de Sarrià de Ter, a la comarca del Gironès.
La Muntanya de Velers és una muntanya de 545 metres que es troba entre els municipis de Canet d'Adri i de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès.
Palau-sacosta fou un municipi de la comarca del Gironès que fou annexat al municipi de Girona l'any 1963. Palau-sacosta va ser annexionat al de Girona per decret de data 20 de desembre del 1962. El 30 de juny del 1963, sent alcalde de Palau el senyor Ramon Busó, l'alcalde de Girona senyor Pere Ordis, va signar, al llibre d'actes de l'Ajuntament de Palau-sacosta, la diligència corresponent.
El Puig Estela és una muntanya de 378 metres que es troba al municipi de Girona, a la comarca del Gironès. És força conegut entre excursionistes i biciclistes de muntanya per ser a prop d'una ampla pista forestal que uneix el Castell de Sant Miquel amb la carretera de Girona a Els Àngels.
El Puig Redó és una muntanya de 475 metres que es troba al municipi de Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès.
El Puig d'en Boi és una muntanya de 254 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig d'en Peric és una muntanya de 119 metres que es troba al municipi de Flaçà, a la comarca del Gironès.
El Puig de Nola és una muntanya de 110 metres que es troba al municipi de Medinyà, a la comarca del Gironès.
El Puig de la Rabassada és una muntanya de 163 metres que es troba al municipi de Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès.
Sant Vicenç de Constantins és un monument del poble de Constantins, al municipi de Sant Gregori (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local. Església de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dos vessants acabades a la façana lateral amb una ràfec d'una filera de teula i tres de rajol pintat amb calç. Les parets portants són de pedra morterada que és arrebossada a la façana principal deixant a la vista els carreus bisellats de la porta d'accés. Es remata la façana principal amb un campanar d'espadanya format per tres forats. L'església està documentada ja l'any 1182. Era d'estil romànic però ara ja no en queda res, era dedicada a Sant Vicenç aquesta advocació s'ha mantingut fins avui.
El Santuari de Santa Afra és un conjunt que pertany a la parròquia de Ginestar i al municipi de Sant Gregori (Gironès). Està situat a la vall de la Riera de Llémena, al vessant de la muntanya de Sant Grau a la riba dreta del riu. A més de l'església, dedicada a santa Afra d'Augsburg, compta amb una casa adossada que feia les funcions de rectoria i de masoveria, però avui està tancada.
Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès).
Cartellà, poble de la Vall del Llémena, a 5 km de Sant Gregori, un municipi de la comarca del Gironès.
Santa Cecília de les Serres és l'església parroquial del poble de les Serres, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès). És d'estil romànic, molt modificat al segle xviii. Esmentada per primer cop el 1019, antigament és documentada com a Santa Cecília de Càrcer (de Carcar i de Carcere, 1362). Té una sola nau acabada en un absis semicircular, la part baixa del qual encara conserva part de la construcció romànica. La porta, oberta a la façana nord, està precedida per un porxo amb una gran arcada adovellada. El campanar és de torre de planta quadrada amb dues obertures d'arc de mig punt a cada cara i està construït sobre la façana de ponent.
La biblioteca Iu Bohigas, anteriorment anomenada Biblioteca Pública Municipal Jaume Ministral i Masià, és una biblioteca pública, de titularitat municipal, ubicada al municipi gironí de Salt, integrada en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya des del 1979. La biblioteca es va inaugurar el 7 de novembre de 1954, en un local on anys més tard s'emplaçaria el CEIP La Farga. L’any 1966, es traslladà al carrer Manuel de Falla i, el 1984, es va ampliar amb una secció infantil al carrer Pius XII. El 10 d’octubre de 2006, la biblioteca es va traslladar definitivament al carrer Sant Antoni, a l’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil Coma Cros.
El Puig d'en Batet és una muntanya de 382 metres que es troba entre els municipis de Celrà i Juià, a la comarca del Gironès.
La Muntanya de Cabrera és una muntanya de 283 metres que es troba al municipi de Celrà, a la comarca del Gironès.
El Cap de Porc és una muntanya de 284 metres entre els municipis de Celrà i Juià, a la comarca del Gironès.
El Puig d'en Figa és una muntanya de 352 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
La muntanya de Sant Miquel està situada al massís de les Gavarres, a cavall entre els municipis de Girona i Celrà. Té una altura aproximada d'uns 385 metres. Just al cim de la muntanya hi ha un vèrtex geodèsic (referència 306096001 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya) i el castell de Sant Miquel, que actua com a símbol emblemàtic de la muntanya igual que li dona el nom. Forma un eix imaginari nord/sud entre la muntanya del Congost i puig Estela en què la carena fa que les aigües davallin al sud-oest cap a l'Onyar a Girona i al nord-oest cap al Ter, al terme de Celrà.
El Puig d'en Perona és una muntanya de 287 metres que es troba al municipi de Sant Martí Vell, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig Bandera és una muntanya de 576 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès.
El Puig de l'Esquella és una muntanya de 266 metres que es troba al municipi de Cassà de la Selva, a la comarca del Gironès.
El Puig de les Miloques és una muntanya de 259 metres que es troba al municipi de Cassà de la Selva, a la comarca del Gironès.
El Puig Germà és una muntanya de 269 metres que es troba al municipi de Cassà de la Selva, a la comarca del Gironès.
El Castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un castell termenat documentat el 1238. El castell és col·locat sobre la plataforma triangular situada a la confluència dels torrents de Gàrrep i Pedrola, que li servien de fossars. Sobre cada un d'ells hi havia un pont de pedra per accedir al recinte exterior del Castell i on hi ha situada la Capella.
Sant Llorenç és una església al nucli de Bescanó (el Gironès) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Martí de Ca n'Amat Gros és un capella romànica adossada al mas Amat Gros del municipi de Bescanó (Gironès) i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. És una construcció del segle x, modificada en els segles xii i xiii. Posteriorment fou remodelada amb decoració interior, construcció d'una sagristia al costat nord de l'absis i la reforma de l'absis, que va ser sobrealçat i acabat, i la part alta de la qual va quedar més estreta que la base preromànica.
Santa Maria de Calders és una església de Constantins, al municipi de Sant Gregori (Gironès).
Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera. El temple de planta rectangular d'una sola nau i absis poligonal. La volta és d'arcuacions gòtiques del segle xv, reforçada exteriorment amb contraforts. Parets portants de pedra morterada i façana principal amb pedra de Girona concertada. És interessant la portalada d'estil barroc català amb columnes i frontó trencat per volutes. La fornícula central sobre la porta és coberta amb volta de petxina i tenia una imatge de Sant Feliu, desapareguda durant la guerra civil. Hi ha també una rosassa circular. Sobresurt del conjunt el campanar poligonal, rematat amb una balustrada, i amb una alçada de 50 m, és la fita més important del poble. És
El Castell de Montagut és una antiga fortalesa situada al pic de Montagut de Llagostera (Gironès) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El Castell de Granollers és una fortificació al poble de Granollers de Rocacorba (al Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional. És un castell termenat documentat el 1140, situat al centre de la baronia de Granollers. Fou el centre de la baronia de Granollers de Rocacorba, cedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà. Després passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.
Can Font de Llagostera és una masia de planta quadrangular de parets portants de pedra morterada i estructurada en tres crugies que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al tipus basilical. La planta baixa està coberta per volta de canó amb llunetes laterals i arcs que formen els trams de la volta. El forjat de les golfes és amb cabirons de fusta. Coberta per teulat a dos vessants. La façana fou reformada al s. XIX modificant les primitives obertures i obrint al cos central superior una galeria amb arcs semicirculars i balustrada de terracota. El mas probablement fou edificat durant el s. XVI, però fou notablement modificat en les seves obertures per Pere Font durant les reformes dels anys 1867 i 1869.
Can Llambí de Llagostera és un edifici de planta quadrada amb parets portants de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta de teula a dues vessants i estructurat a partir de tres crugies. El mas s'ha ampliat posteriorment, destacant la capella lateral, la reixa de tanca modernista de ferro forjat, en el jardí posterior i el garatge. La façana principal presenta una porta adovellada i finestres enreixades a la planta baixa. A la planta principal s'obre una balconera central i dues finestres laterals amb carreus de pedra i rapissa emmotllurada. A la planta superior s'obren tres grups de finestres amb arcs semicirculars. Hi ha també una pallissa amb arc apuntat de pedra. Tot i que conserva el seu aspecte original, va canviar d'emplaçament per aconseguir millor orientació.
Can Morató de Llagostera és un edifici de planta rectangular amb parets portants de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta de teula a dos vessants. La façana principal presenta grans obertures amb llinda de pedra horitzontal i les finestres del primer pis també, amb carreus de pedra i rapissa emmotllurada. Destaca la gran galeria que hi ha a la planta de les golfes amb arcuacions semicirculars. També es conserva un rellotge a la façana.
Sant Ampèlit és una capella dedicada al culte de Sant Empèlit al veïnat de Panedes al terme municipal de Llagostera. Fins fa poc anys funcionava la rectoria existent al costat del temple. L'edifici fou reformat i ampliat el 1561, depenia de la parròquia de Sant Feliu de Llagostera. Es tenen notícies de la seva existència en un document de l'any 1362 amb el nom de Santi Polei de Panadesio. Antigament era l'església de Panedes. Inicialment de planta rectangular i d'una sola nau, amb absis semicircular i arcuacions llombardes a l'exterior. La planta actual té forma de creu a causa dels braços laterals construïts en ampliar la capella. La façana presenta una petita porta dovellada i una petita obertura. La coberta és de teula a dues vessants. Les cantonades de les parets portants són amb carreus de pedra i la resta amb pedra morterada i arrebossada.
Santa Margarida de Quart és una església romànica de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Santa Margarida es troba al cim d'un petit turó, fora de l'actual nucli de Quart que ha crescut vora la carretera de Girona a Llagostera.
L'anomenada Lleona de Girona o Cul de la lleona és una peça escultòrica de pedra calcària de Girona, datada del segle xii, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva fama i valor popular han anat en augment sobretot des de 1986, any en què es va fer una còpia de l'original, conservat al Museu d'Art de Girona, i es va col·locar al carrer de Calderers, als peus de l'escala de l'església de Sant Feliu, un punt estratègic del Barri Vell de Girona. El capitell que corona el conjunt sembla posterior a la data esmentada. El lleó, o lleona, és voluminós en relleu, i té una part del rostre i de la cua sensiblement deteriorada. Deixa veure unes grans urpes i el cap girat cap al costat, una disposició típica que s'observa en molts capitells romànics (al monestir de Sant Pere de Galligants, actual seu del Museu Arqueològic de Girona. La seva llegenda ha traspassat fronteres i és una de les icones turístiques per excel·lència de la ciutat.
La Delegació d'Hisenda de Girona és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, dissenyat per l'arquitecte Carlos Sobrini.
Edifici UNED és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Farmàcia Saguer (antiga Farmàcia Masó) és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Monument del Lleó és una escultura del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont d'en Gómez és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont de Pedra és un pont que travessa l'Onyar al seu pas per la ciutat de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un pont construït amb pedra i sense gaires elements ornamentals. Presenta tres arcs rebaixats, que descansen sobre dos pilars centrals, amb tallamars arrodonits. El conjunt fa aproximadament 65 m de llarg per 10 m d'ample. Les voreres són amb lloses de pedra i la calçada amb llambordins. Les baranes també són massisses de pedra ben tallada.
El Sagrat Cor de Girona és una església del municipi de Girona d'estil neogòtic de començaments del s. XX inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Lluc de Girona és una església del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí Sacosta és una església d'estil barroc al Barri Vell de Girona. Hi ha constància d'un temple dedicat a Sant Martí des del segle ix, tanmateix l'edifici original fou probablement remodelat al s. XI i pràcticament substituït per l'actual al s. XVI promoguda per l'establiment d'un col·legi jesuïta. Val a dir que, avui dia, abandonada la casa pels jesuïtes les seves dependències annexes són usades per a allotjar les activitats i dependències pròpies del Seminari de Girona i l'Arxiu Diocesà de Girona.
La Torre Cornèlia és un edifici del municipi de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.
El Barri Vell és un barri a la ciutat de Girona. Una bona part d'aquest espai conforma un conjunt historicoartístic declarat bé cultural d'interès nacional. El conjunt historicoartístic del nucli antic de Girona comprèn bona part de la Girona vella, és a dir, el sector situat entre la Torre Gironella i l'Onyar. El conjunt és delimitat per una línia imaginària que, partint de la Torre Gironella, ressegueix tota la muralla del segle xiv fins al portal del Carme, retrocedeix pel carrer del Portal Nou fins a Sant Martí Sacosta, inclou tot el Carrer dels Ciutadans des de la Plaça de l'Oli a la del Vi, continua pel Carrer de la Força, es desvia per tal d'incloure la col·legiata de Sant Feliu, segueix cap a Sant Pere de Galligants, d'allà va a trobar la muralla i torna, pel Passeig Arqueològic de Girona, a la Torre Gironella.
El Palau Episcopal de Girona fou, durant segles, la residència del bisbe de Girona. L'edifici és la Plaça dels Apòstols al Barri Vell de la ciutat de Girona, és avui dia la seu del Museu d'Art de Girona i està catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Estanyol és un poble del municipi de Bescanó, a la comarca del Gironès, situat a la capçalera del Güell, al sud del terme. Té 169 habitants. L'indret conserva restes d'un poblat ibèric dels segles IV-III aC, ubicades al puig de can Cendra. En aquest mateix puig hi ha una torre de telegrafia òptica, anomenada Torre del Telègraf.
El pont de l'Aigua és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Hospital de Santa Caterina va obrir les portes el 18 de setembre de 2004 al municipi de Salt en substitució de l'Antic Hospital de Santa Caterina de la veïna ciutat de Girona. Amb el Parc hospitalari Martí Julià, l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya —Institut d'Assistència Sanitària (IAS)— va aportar un salt qualitatiu en la sanitat de les comarques gironines. La Regió Sanitària de Girona es convertia en la primera de Catalunya on la reconversió psiquiàtrica i la modernització sanitària s'integraven en un sol projecte. Al mateix temps, els gironins recuperaven l'històric edifici per albergar els Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya al cor de la ciutat.
Sant Llorenç d'Adri és una església romànica del segle xii situada al poble d'Adri dins del municipi de Canet d'Adri. És un temple rural senzill però amb la porta rica en iconografia religiosa. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Sadurní de Medinyà és una església del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles XVII i XVIII al terme municipal de Sant Julià de Ramis (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local. L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, és dalt d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L'església està situada a la muntanya de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l'Empordà, vorejada parcialment pel Ter i propera al Terri. S'ubica en un petit altiplà artificial, al punt més alt de la muntanya. Té una situació privilegiada des del punt de vista estratègic: al cim de la muntanya, dominant els passos que duen a les planes de l'Empordà i la Depressió Prelitoral. Està dedicada als màrtirs Sants Cosme i Damià (els Sants Metges).
Sant Joan d'Aiguaviva és una església d'Aiguaviva (Gironès). Situada a l'extrem de la plaça, s'hi accedeix per unes escales. És un edifici gòtic amb un absis i un creuer neoclàssic, igualment que la petita portalada construïda l'any 1830.
Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica protegida com a bé cultural d'interès local al terme municipal de Sant Julià de Ramis (el Gironès). Establerta com a canònica agustiniana al segle xii passà a ser usada com a masia.
Santa Fe de les Serres és una església del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tot i que l'edifici és romànic, no hi ha cap notícia fins a mitjans del segle xiv.