Molló (Catalan pronunciation: [muˈʎo], Catalan for "milestone") is a town and municipality in the comarca of Ripollès in Girona, Catalonia, Spain, located in the Pyrenees, by the French border. Molló borders to the north with Prats de Molló (in Vallespir, France, connected by the Coll d'Ares pass of the Pyrenees), to the east and south with Camprodon, and to the west with Llanars and Setcases.
Ogassa (Catalan pronunciation: [uˈɣasə]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 45.2 square kilometres (17.5 sq mi) and the population in 2014 was 245.
Pardines (Catalan pronunciation: [pəɾˈðinəs]) is a municipality in the comarca of Ripollès, province of Girona, Catalonia, Spain.
Planoles (Catalan pronunciation: [pləˈnɔləs]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 18.7 square kilometres (7.2 sq mi) and the population in 2014 was 300.
Queralbs (Catalan pronunciation: [kəˈɾalps]) is a municipality in the comarca of the Ripollès in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is situated in the Pyrenees to the north of Ribes de Freser, near the peaks of Puigmal (2909 m), Infern (2896 m) and Noufonts (2864 m). Tourism and hydroelectricity are the bases of the local economy. The Virgin of Nuria shrine is situated in the municipality, to the north of the village in Vall de Núria: it houses a romanesque mural image of la Mare de Déu de Núria. The shrine is reached by Vall de Núria Rack Railway from Ribes de Freser, which also serves the village. There is also a local road to Ribes de Freser (7 kilometres; 4.3 mi), which serves the ski resort.
Ribes de Freser (Catalan pronunciation: [ˈriβəz ðə fɾəˈze]) is a municipality in the comarca of the Ripollès in Girona, Catalonia. It is situated at the confluence of the Freser, Rigard and Segadell rivers, 14 km (8.7 mi) north of Ripoll. It is known for its mineral water, paper manufacture and milk products, and is also an important tourist centre. A rack railway runs from the town to Queralbs and to the shrine of Núria, through the Vall de Núria. The town is on the communication route from Barcelona to Puigcerdà (N-152 road and RENFE railway line). One of the largest celebrations in Ribes de Freser is the Festival of Saint Joseph where children and adults enjoy a ceremony put on by the church and then play with fireworks around a great bonfire set in the middle of the town square.
Ripoll (Catalan pronunciation: [riˈpoʎ]) is the capital of the comarca of Ripollès, in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is located on confluence of the Ter River and its tributary Freser, next to the Pyrenees near the French border. The population was 11,057 in 2009.
Sant Joan de les Abadesses (Catalan pronunciation: [ˈsaɲ ʒuˈan də ləz əβəˈðɛsəs]) is a town and municipality located in the south-east of the comarca of Ripollès, in the province of Girona, Catalonia, Spain.
Sant Pau de Segúries (Catalan pronunciation: [ˈsam ˈpaw ðə səˈɣuɾiəs]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Setcases (Catalan pronunciation: [ˌsɛtˈkazəs, ˌsɛˈkːazəs]; literally meaning "Seven Houses", set "seven" and cases "houses") is a municipality and town in the Pyrenean comarca of Ripollès in Girona, Catalonia, Spain, near the French border. The Ter River is born in the mountains just above Setcases. The current mayor is Jaume Busquets i Bartolí.
Toses (Catalan pronunciation: [ˈtɔzəs]) is a small village in the county of Ripollès in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. It is furthermore the name of the municipality of Toses which, in addition to the village of Toses, comprises the villages of Fornells, Dòrria and Nevà.
Vallfogona de Ripollès (Catalan pronunciation: [ˌbaʎfuˈɣonə]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Vilallonga de Ter (Catalan pronunciation: [ˌbiləˈʎoŋɡə ðə ˈtɛɾ]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Argelaguer is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 12.56 square kilometres (4.85 sq mi) and the population in 2014 was 425.
Besalú (Catalan pronunciation: [bəzəˈlu]) is a town in the comarca of Garrotxa, in Girona, Catalonia, Spain.
Beuda is a Spanish municipality located in the comarca of Garrotxa, in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is located on the slopes near the Mont massif, to the north of Besalú.
Castellfollit de la Roca (Catalan pronunciation: [kəsˌteʎfuˈʎid də lə ˈrɔkə]) is a municipality in the comarca of Garrotxa, in the Province of Girona, Catalonia, Spain. The urban area is bordered by the confluence of the Fluvià and Toronell rivers, between which the town's basalt cliff rises.
Maià de Montcal is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 17.28 square kilometres (6.67 sq mi) and the population in 2014 was 443.
Mieres is a village and municipality in the comarca of Garrotxa, in the province of Girona, in Catalonia, Spain.
Montagut i Oix is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 93.76 square kilometres (36.20 sq mi) and the population in 2014 was 970.
Olot (Catalan pronunciation: [uˈlɔt]) is the capital city of the comarca of Garrotxa, in the Province of Girona, Catalonia, Spain. The city is known for its natural landscape, including four volcanoes scattered around the city center. The municipality is part of the Zona Volcànica de la Garrotxa Natural Park. Olot is also well known for its cultural activity, with historical art movements like Olot school or factories of religious imagery, which contributed to the location in the city of the main Design and Arts & Crafts school of the province of Girona, the Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.
Les Planes d'Hostoles is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 37.51 square kilometres (14.48 sq mi) and the population in 2014 was 1,694.
Puig Cerverís is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an elevation of 2,208 metres above sea level.
Selva (Catalan pronunciation: [ˈsɛlβə]) is a coastal comarca (county) in the Girona region of Catalonia (Spain), located between the mountain range known as the Serralada Transversal or Puigsacalm and the Costa Brava (part of the Mediterranean coast). Following the Spanish province system, it is divided between the provinces of Girona and Barcelona, with Fogars de la Selva being part of Barcelona province and all other municipalities falling inside the Girona province.
Lloret de Mar (Catalan: [ʎuˈɾɛd də ˈmaɾ]; Spanish: [ʎoˈɾe(ð) ðe ˈmaɾ]) is a Mediterranean coastal town in Catalonia, Spain. It is 40 kilometres (25 miles) south of Girona and 75 kilometres (47 miles) northeast of Barcelona. With a population of 38,402 in 2021, it is the second largest town in the Selva comarca of Catalonia.
Blanes (Catalan pronunciation: [ˈblanəs]) is a town and municipality in the comarca of Selva in Girona, Catalonia, Spain. During Roman rule it was named Blanda or Blandae. It is known as the "Gateway to the Costa Brava". Its coast is part of the Costa Brava, which stretches from Blanes to the French border. The township is 18.29 km2 (7.06 sq mi). Blanes is a popular tourist town, and it is known for the Concurs de Focs d'Artifici during the Santa Anna festival; this event includes many fireworks. Other places of interest include botanical gardens, coves such as the Cala Bona, and beaches that are surrounded by mountains.
Tossa de Mar (Catalan pronunciation: [ˈtosə ðə ˈmaɾ]) is a municipality in Catalonia, Spain, located on the coastal Costa Brava, about 100 kilometres north of Barcelona and 100 kilometres south of the French border. It is accessible through Girona Airport, some distance north.
Arbúcies (Catalan pronunciation: [əɾˈβusiəs]) is a village in the province of Girona, in the autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 86.24 square kilometres (33.30 sq mi) with a population of 6481 in 2014.
Ullà is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Palol de Revardit is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 18 square kilometres (6.9 sq mi), and, as of 2011, had a population of 471 people.
Sant Miquel de Campmajor is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 33.2 square kilometres (12.8 sq mi) and the population in 2014 was 232.
Cornellà del Terri is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 27.8 square kilometres (10.7 sq mi) and the population in 2014 was 2,235.
Banyoles (Catalan pronunciation: [bəˈɲɔləs]) is a city of 20,168 inhabitants (2021) located in the province of Girona in northeastern Catalonia, Spain.
Vilademuls is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Sant Hilari Sacalm (Catalan pronunciation: [ˈsant iˈlaɾi səˈkalm]) is a municipality in the comarca of the Selva in Catalonia, Spain.
Vidreres (Catalan pronunciation: [biˈðɾeɾəs]) is a municipality in the comarca of La Selva, the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Das is a town and municipality in the comarca of Cerdanya, Girona Province, Catalonia, Spain. Its population is 222 according to the 2012 census. It is located amidst the mountains of the Pyrenees.
Fontanals de Cerdanya is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 28.65 square kilometres (11.06 sq mi) and the population in 2014 was 443.
Urús is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Puigcerdà (Catalan pronunciation: [ˌputʃsəɾˈða]; Spanish: Puigcerdá, pronounced [pwiɣθeɾˈða]) is the capital of the Catalan comarca of Cerdanya, in the province of Girona, Catalonia, northern Spain, near the Segre River and on the border with France (it abuts directly onto the French town of Bourg-Madame).
Espinelves is a municipality in the comarca of Osona in Catalonia, Spain. It is situated in the Guilleries in the east of the comarca. Forestry is the main economic activity of the municipality, particularly the cultivation of the local species Abies masjoanensis for Christmas trees. The Romanesque church of Sant Vincenç d'Espinelves dates from the 11th and 12th centuries. The village is linked to Arbúcies and to Vic by the GI-543 road.
The Peak of Puigmal (Catalan pronunciation: [ˌpudʒˈmal]), also called Puigmal d'Er, is a mountain in the Pyrenees, in the Spanish-French border, within the limits of the municipality of Queralbs and the commune of Err. Its summit is 2,909.6 metres (9,546 ft) above sea level, one of the highest peaks in the eastern Pyrenees. Puigmal d'Err is near the west end of a fine ridge over 2500m high for 16 km. The west half is composed of friable metasediments (schists) which break down to form smooth slopes, and so give easy walking. The east half is of tougher gneiss and forms spiky alpine scenery with sharp crests and some difficult places. Several excellent circuits can be made from Nuria. The plateau summit of Puigmal d'Err is split for several hundred metres by a bold scarp, in places over 20 metres high, with the eastern half having slipped bodily towards Nuria. This is clearly seen on GoogleEarth. Several other crests in this range are likewise split.
Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà). L'església del monestir està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Creueta és una entitat de població dividida entre els municipis de Quart i Girona. Se situa al sud de la ciutat de Girona i al nord del poble de Quart, a la riba esquerra del riu Onyar i al sud-est de Montilivi, un puig de la ciutat de Girona. És un nucli tranquil de cases unifamiliars i adossades format majoritàriament per classe mitjana, amb una activitat econòmica formada per autònoms (Pintors, lampistes, fusters...) i alimentació (llegums cuites), junt amb assalariats de diversos sectors.
El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà. El castell era situat a la part alta del puig, al lloc on es troba emplaçat el nucli emmurallat de la població medieval, que avui dia ocupen les escoles i la Casa de la Vila, i a la plaça que hi ha al davant.
La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat de l'àrea de Mas Ramada. És una de les zones més deprimides i marginals de la ciutat. S'edificà a la dècada del 1960 per allotjar les onades migratòries de la resta d'Espanya que arribaven a Girona i que no disposaven d'habitatge. En un primer moment, es creà un centre d'acollida a l'actual sector de Fontajau, que ben aviat es veié desbordat i els immigrants ocuparen amb barraques la muntanya de Montjuïc. A la fi, les autoritats projectaren un nou assentament a la font de la Pólvora per allotjar ràpidament en blocs d'apartaments de mala qualitat els nous nouvinguts. Al març de 2013 tenia 1.979 habitants.
Puigpedrós is a mountain located at the border between Catalonia, Spain and the département of Pyrénées-Orientales (France).
Vilarig és un poble del municipi altempordanès de Cistella. El 2011 tenia 26 habitants. Està situat al nord del terme municipal, a tocar amb Terrades, al peu de la serra on neix la Riera de Vilarig. El nucli antic de la població forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Pere de Figueres és una església parroquial, majoritàriament d'estil gòtic, situada a la plaça de Sant Pere de Figueres.
The Montgrí Castle (Catalan: Castell del Montgrí) is a historical edifice in Torroella de Montgrí, Catalonia, Spain, built between 1294 and 1301. Its reason to be was the existing conflict between the counts of Empúries - who ruled over most of the area around the town - and the counts of Barcelona, the most powerful of Catalonia at that time, who also had great power over the Mediterranean.
Peratallada (Old Catalan for 'carved stone'; Catalan pronunciation: [ˌpeɾətəˈʎaðə]) is a town in the municipality of Forallac, in the county of Baix Empordà, in Catalonia, Spain. It is located 22 km east of Girona.
El Camp dels Ninots està situal a l'extrem oest del terme municipal de Caldes de Malavella. El seu nom és degut a les silicificacions d'òpal que, al créixer, generen formes arronyonades diverses anomenades menilites, conegudes popularment com a ninots.
Girona–Costa Brava Airport (IATA: GRO, ICAO: LEGE) (Catalan: Aeroport de Girona-Costa Brava, Spanish: Aeropuerto de Gerona-Costa Brava) is an airport located 12.5 km (7.8 mi) southwest of the city of Girona, next to the small village of Vilobí d'Onyar, in the north-east of Catalonia, Spain. The airport is well connected to the Costa Brava and the Pyrenees. Girona Airport is used as an alternative airport for Barcelona as well, even though the airport is 74 km (46 mi) north of the center of Barcelona.
L'Estadi Municipal de Vilatenim és l'estadi on l'equip de la Unió Esportiva Figueres disputa els seus partits de futbol. Està ubicat a la sortida est de la ciutat de Figueres, a Vilatenim. Té una capacitat de 9.472 espectadors.
Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà). És un monument declarat bé cultural d'interès nacional des del 1930. Actualment forma part del Museu d'Història de Catalunya.
El Museu del Mar és un museu de Lloret de Mar situat a l'edifici de Can Garriga.
L'Ermita de Santa Cristina està situada a 3,5 km del centre de la Vila de Lloret de Mar, sobre un monticle que domina la Platja de Santa Cristina. És una obra del municipi de Lloret de Mar (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri de Lloret de Mar és un cementiri projectat pel mestre d'obres Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946) que es va construir entre 1896 i 1901 al municipi de Lloret de Mar (Selva). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pic del Segre or Puigmal del Segre is a mountain of France and Spain. Located in the Pyrenees, close to Vall de Núria it has an elevation of 2,843 metres (9,327 ft) above sea level. The Segre River has its source by this peak.
El poblat ibèric de Puig de Castellet està situat a 2 quilòmetres de Lloret de Mar, en un promontori anomenat Puig de Castellet, situat a la banda occidental del Turó de Rossell, a la Serralada Litoral. El jaciment data del segle iii aC. Va estar actiu durant un període de menys de cinquanta anys, entre el 250 aC i el 200 aC (en què ja estava abandonat).
The Montgrí (Catalan pronunciation: [muŋˈɡɾi]) is a small mountain range in Catalonia, on the north bank of the Ter river. It is part of the Catalan Coastal Range and its highest point is 311 m.
Gorguja is a village in the Spanish exclave centred on the town of Llívia which is surrounded by France, north west of Puigcerda. Gorguja can only be reached from Spain by travelling through a short stretch of France.
Llafranc (Catalan pronunciation: [ʎəˈfɾaŋ]) is one of three coastal towns belonging to the municipality of Palafrugell, province of Girona, Spain, the other two being Calella de Palafrugell and Tamariu. It is part of the Costa Brava, the coastal region of northeastern Catalonia, in the comarca of Baix Empordà.
L'Estartit (Catalan pronunciation: [lestaɾˈtit]; Spanish: Estartit) is a small town and seaside resort on the Costa Brava, on the northeastern coast of Spain, located in the province of Girona, Catalonia.
The Zona Volcànica de la Garrotxa Natural Park (Catalan: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa) is a natural park area covering a Holocene volcanic field (also known as the Olot volcanic field) in Catalonia, northeastern Spain. The volcanos, of which there are about forty within the park, are no longer active, with the last eruption (Croscat) occurring about 11,000 years ago. However, the region is still seismically active, and a large earthquake in 1428 caused damage to buildings and twenty deaths in Barcelona, 90 kilometres (56 mi) to the south. More recent earthquakes in 1901 and 1902 caused shaking but little damage.
Estadi Montilivi is a multi-use stadium in Girona, Catalonia, Spain. It is used mostly for football matches and serves as the home ground of Girona FC. It was built and opened in 1970. Montilivi has a capacity of 14,624.
Tamariu (Catalan pronunciation: [təməˈɾiw], Catalan for tamarisk) is one of three coastal towns belonging to the municipality of Palafrugell, province of Girona, Spain, the other two being Calella de Palafrugell and Llafranc. It is part of the Costa Brava, the coastal region of northeastern Catalonia, in the comarca of Baix Empordà. It is situated about 70 mi (110 km) south of the border with France and close to the nearby inland towns of Palafrugell and Begur.
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor.
Girona Cathedral, also known as the Cathedral of Saint Mary of Girona (in Catalan: Catedral de Santa Maria de Girona or simply Catedral de Girona), is a Roman Catholic church located in Girona, Catalonia, Spain. It is the seat of the Roman Catholic Diocese of Girona. The cathedral's interior includes the widest Gothic nave in the world, with a width of 23 metres (75 ft), and the second-widest of any church after that of St. Peter's Basilica (for comparison, the width of the nave of Reims Cathedral is 14.65 m, Saint-Étienne de Sens is 15.25 m, and 12 m in Notre Dame de Paris). Its construction was begun in the 11th century in the Romanesque architectural style, and continued in the 13th century in the Gothic style. Of the original Romanesque edifice only the 12th-century cloister and a bell tower remain. The second bell tower was completed in the 18th century.
Maçanet-Massanes is a Rodalies de Catalunya open triangular railway station serving Maçanet de la Selva and Massanes, in Catalonia, Spain. It is located at the junction where the railway coming from Barcelona via Mataró converges with the Barcelona–Cerbère railway, lying about 5 and 1.9 kilometres (3.1 and 1.2 mi) away from the urban centers of Maçanet de la Selva and Massanes, respectively. On the Barcelona–Cerbère railway, the station is between Hostalric and Sils, and it is the northern terminus of the railway coming from Mataró.
El Jardi botànic Marimurtra és un jardí històric de Blanes (la Selva) declarat bé cultural d'interès nacional. Destaca per l'abundància de cactus i de vegetació mediterrània. El seu nom ve per l'intent de combinar diversos ecosistemes al mateix jardí.
Blanes és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Blanes, a la comarca catalana de la Selva. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de les línies de rodalia R1 i RG1 de Rodalies de Catalunya operades per Renfe Operadora.
The Cork Museum of Palafrugell, Spain, is a museum about the cork industry in Catalonia. Founded in 1972, the Cork Museum is part of the Costa Brava Museum Network and the Network of Local Museums of Catalonia in Girona.
El Daró és un riu de Catalunya de règim pluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, a prop de Can Sitges i del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. El seu recorregut inicial cap a l'oest gira vers el nord, recollint les aigües del sector de Montnegre i de Santa Pellaia, com la riera de Santa Àgata i el Ritort, entre altres torrents d'aquest sector de les Gavarres. Llavors el Daró es dirigeix a l'est, cap al Pla de Salelles, passant a pocs quilòmetres de Sant Sadurní de l'Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles. Aquest sector és de gran valor ambiental, amb espècies emblemàtiques com l'espinós. Poc després rep les aigües de la riera del Vilar per la dreta, entrant ja a la Bisbal d'Empordà, on es dirigeix al nord, travessant el nucli urbà. Passat Castell d'Empordà rep les aigües del Rissec per l'esquerra i de la riera de Vulpellac per la dreta, entrant de ple a la plana agrícola entre Matajudaica i Ullastret. Cap a Serra de Daró s'acosta al Ter, girant cap a l'est i seguint quasi en paral·lel al curs del Ter. A Gualta rep les aigües del Ter a través del rec del molí, i molt a prop el Daró es bifurca amb un canal artificial que en èpoques de crescudes desvia una part important del seu cabal cap al Ter, per evitar inundacions als camps de conreu. A partir de Gualta segueix la direcció sud-est, passant pel pla de Fontanilles, on es confon amb la Riera Grossa i la resta de canals i recs dels aiguamolls de Pals, que arriben a la Mediterrània formant les Basses d'en Coll.
La Crosa de Sant Dalmai o volcà de la Crosa és una muntanya i volcà de tipus maar freatomagmàtic de 155 metres que es troba entre els municipis de Vilobí d'Onyar (comarca de la Selva), Aiguaviva i Bescanó (comarca del Gironès). És el volcà amb el cràter més gran de la península Ibèrica i un dels més grans d'Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres.
Oix és un nucli de població del municipi garrotxí de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud. Havia estat capital d'un municipi independent fins a l'any 1972, quan va ser annexat al municipi de Montagut. La formació de l'antic municipi d'Oix s'havia fet el 1846 quan els ens locals de Monars, Riu, Talaixà i Pera van ser incorporats al terme d'Oix.
El dolmen de la Creu d'en Cobertella, a Roses, és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys aC.
Girona (Catalan: Estació de Girona) is a railway station serving the city of Girona in Catalonia, Spain. It is located in the northern part of the municipality, lying at approximately 1 kilometre (0.62 mi) southwest of the city's historical centre.
Guils Fontanera is a Catalan ski resort in the northern area of the municipality of Guils de Cerdanya, for Nordic skiing. Surrounded by a large forest of black pine, is situated on the northern side of Puigcerdà. It borders the municipalities of La Tor de Querol, Porta and Ger.
L'Institut Ramon Muntaner és un institut d'ensenyament secundari ubicat a la ciutat de Figueres fundat l'any 1839 pel pare Julián González de Soto; és l'institut públic i laic més antic d'Espanya. L'edifici del centre està protegit com a bé cultural d'interès local.
El Llobregat d'Empordà és un riu de l'Alt Empordà, afluent de la Muga pel costat esquerre.
El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer parc marítim-terrestre de Catalunya. Va ser creat l'any 1998 i protegeix gran part de la península del cap de Creus. Té una superfície de 13.886 ha, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina. Està situat a la comarca de l'Alt Empordà, en els municipis de Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga.
El Museu Memorial de l'Exili (MUME) és un centre d'interpretació ubicat a La Jonquera dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola, amb l'objectiu de dedicar un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. Està situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats. L'òrgan de gestió del museu és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya (Memorial Democràtic), l'Ajuntament de la Jonquera, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i la Universitat de Girona. Forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.
El Pic o Puig de Sallfort, sovint denominat també de Sallafort, és el punt més alt de la Marenda de 981 metres d'altitud. Marca la frontera entre França i Espanya, compartida entre els municipis d'Argelers i Banyuls a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord) i Espolla a la comarca de l'Alt Empordà (comarques gironines, província de Girona).
Sant Esteve de Banyoles is a Benedictine monastery in Banyoles, Pla de l'Estany, Catalonia, Spain. It was declared as a Bé Cultural d'Interès Nacional landmark in 1973. The monastery was founded before 812.
Cadí Tunnel (Catalan and Spanish: Túnel del Cadí) is a toll road tunnel in Catalonia, Spain, connecting the comarques of Cerdanya and Berguedà. The tunnel, with a length of 5,026 m (16,490 ft), is part of the C-16 highway and E-9, running under the Serra de Moixeró mountain range in the Pre-Pyrenees.
La Vanera o Llavanera és un riu de la Cerdanya. Discorre en el seu primer tram per l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord, on travessa els termes comunals de Vallcebollera, Oceja i Palau de Cerdanya, per entrar tot seguit en el terme de Puigcerdà, on antigament separava els termes, ara integrats en el de Puigcerdà, d'Age i Vilallobent, i, encara abans d'abocar-se en el Segre, separa en un breu tram els termes de Puigcerdà i de Fontanals de Cerdanya, en l'antic terme de Queixans.
El volcà de la Garrinada és dins la ciutat d'Olot (La Garrotxa). És el volcà més antic de la zona, amb uns 130.000 anys d'antiguitat i és una Reserva Natural que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Sant Esteve de Guils, és l'església parroquial del poble i municipi de Guils de Cerdanya, a la comarca catalana de la Baixa Cerdanya, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pic dels Moros és una muntanya de 954 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Pla de la Bassa és una muntanya de 2.028 metres que es troba entre els municipis d'Alp (Baixa Cerdanya) i de Toses (Ripollès). Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 285080001).
El Refugi de les Planelles està situat a 1.380 m, a tocar del torrent de la Coma Ermada, al nord del Santuari de Montgrony, al municipi de Gombrèn (Ripollès).
La platja de Canyelles és una platja situada al terme municipal de Lloret de Mar (comarca de La Selva), a la Costa Brava Sud, a la urbanització que porta el nom de la cala. La platja queda dividida per unes roques anomenades Ses Roques des Mig. La banda esquerra d'aquestes roques rep el nom de platja de Sa Somera, on hi ha la caseta de pescadors d'en Joncadella.
La platja de Santa Cristina està situada al terme municipal de Lloret de Mar (la Selva), a la Costa Brava sud, entre els penya-segats del Jardí Botànic Pinya de Rosa i la pineda que envolta el camí que porta a l'Ermita de Santa Cristina. Orientada a l'est, té una longitud de 319 m i una amplada mitjana de 32 m, formada por sorra mitjana i gruixuda, i un pendent d'entrada a l'aigua fort. Disposa de tota mena de serveis (servei de salvament i primers auxilis, vigilància i seguretat, servei de neteja del passeig i la sorra), d'equipaments (dutxes, WC, papereres), senyalització (canals d'entrada i sortida d'embarcacions, platja abalisada a 200 m, banderes de senyalització de l'estat de la mar), i activitats d'oci (lloguer de para-sols i gandules, creuers turístics, quiosc de venda de gelats i begudes, restaurants, zona esportiva)
La platja de Treumal és una platja situada en el límit entre els termes municipals de Lloret de Mar i Blanes (comarca de la Selva), a la Costa Brava Sud. Està envoltada per un frondós bosc de pi que li dona un aspecte salvatge, i d'un paisatge únic, declarat Paratge Natural d’Interès Nacional, com és el de Pinya de Rosa. Orientada a l'est, té una longitud de 111 m i una amplada mitjana de 33 m, formada per sorra mitjana i gruixuda. El pendent d'entrada a l'aigua és una mica pronunciat i el fons marí és de sorra. És una prolongació de la platja de Santa Cristina, de la que està separada per unes roques anomenades la Punta des Canó. Només disposa de dutxes i d'un quiosquet, però la platja de Santa Cristina té punt de salvament i primers auxilis, així com lloguer de para-sols, gandules i patins de pedals.
La platja de s'Abanell és una platja semi-urbana del municipi de Blanes (Selva) que s'estén des de la desembocadura del riu Tordera, límit amb el terme municipal de Malgrat de Mar (Maresme), fins a la penya de sa Palomera, on limita amb la Platja de Blanes, i que marca l'inici de la Costa Brava. Malgrat que geogràficament parlant la platja està a la comarca de la Selva i província de Girona, es considera que encara no forma part de la Costa Brava, sinó que per les seves característiques es troba a la Costa del Maresme. És la platja més llarga i turística de Blanes. Orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 2.406 m i una amplada mitjana de 21 m, formada per sorres mitjanes i gruixudes. El pendent d'entrada a l'aigua és molt fort i els fons marí de sorra. Disposa de dutxes, aparcament, lloc de socorrisme i primers auxilis, diverses guinguetes i lloguer de gandules i para-sols. També hi ha llocs que ofereixen patins de pedals, caiacs, embarcacions de vela lleugera, parasailing i creuers turístics.
Platraver és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El pont medieval de Sant Joan les Fonts està situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig-ras és una muntanya de 1.474 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig Anyívol és una muntanya de 1.195 metres que es troba entre els municipis de Santa Maria de Besora i de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig Blanc és una muntanya de 255 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Bonic és una muntanya de 494 metres que es troba entre els municipis de Rabós, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
El Puig d'en Jeroni és una muntanya de 415 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'en Gros és una muntanya de 299 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
Sant Martí de Calonge és una església del municipi de Calonge (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Miquel de Monteia és una església romànica de principi del segle xiii que es troba al municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a prop del Mas Monteia, una casa de pagès rellevant d'aquesta zona de l'Alta Garrotxa.
Sant Pere de Montagut és una església del s. XII amb reformes posteriors que es troba al poble de Montagut, al municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Palau-sator és una església romànica situada al municipi de Palau-sator, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Pere dels Vilars és una església del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici de petites dimensions situat a uns dos quilòmetres del poble.
El Santuari de Santa Afra és un conjunt que pertany a la parròquia de Ginestar i al municipi de Sant Gregori (Gironès). Està situat a la vall de la Riera de Llémena, al vessant de la muntanya de Sant Grau a la riba dreta del riu. A més de l'església, dedicada a santa Afra d'Augsburg, compta amb una casa adossada que feia les funcions de rectoria i de masoveria, però avui està tancada.
Santa Coloma de Fitor és una església del nucli de Fitor, al municipi de Forallac (Baix Empordà), protegida com a Bé cultural d'interès local. Està dedicada a la verge i màrtir santa Coloma i s'hi celebra un aplec el tercer diumenge d'octubre.
Santa Cristina de Corçà és una ermita d'origen medieval del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a uns cinc-cents metres als afores del nucli, en direcció sud. És un monument protegit amb categoria BCIL i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català (IPAC 7018).
Santa Eugènia de Ter és un antic municipi del Gironès que fou annexionat a Girona el 1963. Les primeres referències que se'n tenen daten de l'any 988. Resta encara el cementiri, un antic mas que serveix de centre cívic, anomenat Can Ninetes i el Pont del Dimoni, desmuntat el 1968 i reconstruït el 2019.
Santa Margarida de Sacot és una ermita romànica al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès).
El Puig de Serrallobera és una muntanya de 157 metres que es troba al municipi de Campmany, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Taravaus és una muntanya de 699 metres que es troba entre els municipis de Colera, a la comarca de l'Alt Empordà i de Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló.
El puig de l'Evangeli és una muntanya de 943 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de l'Oratori és una muntanya de 258 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Cau és una muntanya de 822 metres al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El puig de la Creu és una muntanya de 621 metres, situada entre els municipis de Darnius, Maçanet de Cabrenys i la Vajol, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Devesa és una muntanya de 1.091 metres que es troba entre els municipis de Campdevànol i de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig de la Freixeneda és una muntanya de 1.004 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona.
El Puig de la Gelaberta és una muntanya de 252 metres que es troba al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de la Guàrdia és una muntanya de 282 metres que es troba al municipi de Darnius, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Miranda és una muntanya de 630 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El puig de la Màquina és una muntanya de 525 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Palma és una muntanya de 148 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de la Pòpia és una muntanya de 410 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Turó Sesportadores és una muntanya de 1.603 metres que es troba entre els municipis de Viladrau, a la comarca d'Osona i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental.
El Turó d'en Bessa és una muntanya de 1.393 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Turó de Buixalleu és una muntanya de 433 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva. Va ser la seu d'un jaciment ibèric.
El Turó de Can Felip és una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Turó de Can Gordi és una muntanya de 593 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puigsacreu és una muntanya de 768 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Rialb és una entitat de població del municipi de Queralbs a la comarca del Ripollès. En el cens del 2005 no tenia cap habitant inscrit. Rialb fou creat arran de les explotacions mineres de la zona. Era l'estació d'emmagatzemament del mineral que arribava per tren des de la Farga de Queralbs, i a més hi havia les oficines de l'empresa explotadora. La línia de ferrocarril miner era del tipus Decauville. Al construir la línia del Cremallera de Núria, es van aprofitar 900 metres d'una esplanació ja realitzada a canvi de fer una concessió en forma de baixador del tren Cremallera a Rialb. Aquest baixador és de parada facultativa acordada amb el personal del tren. Encara es poden veure les restes del túnel del ferrocarril miner sobre el túnel de Rialb per on passa actualment el Cremallera i sota les Coves de Rialb.
El Volcà del Puig de Martinyà és un volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Roca de Colom és una muntanya de 2.363 metres que es troba al municipi de Guils de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Les Roques Feres és una muntanya de 1.967 metres que es troba al municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Roques de la Regalada és una muntanya de 275 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Salarça és un veïnat de masies disseminades al voltant d'una plana de la riera de Salarça. Formà una parròquia independent fins que l'any 1857 es va unir al municipi de Beget (la Garrotxa), que al seu torn l'any 1969 va passar a formar part del municipi de Camprodon, al Ripollès. Per tant, Salarça és geogràficament part de l'Alta Garrotxa. Al cens de l'any 2007 tenia 14 habitants.
Sant Andreu del Terri és un poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), al sud-est del terme, a la dreta del riu Terri. Al centre es troba l'església de Sant Andreu, d'origen romànic, amb absis i campanar gòtics. El temple fou edificat pels monjos de Santa Maria d'Amer entre els anys 840 i 860. En 1372 ja consta que era utilitzada com a parròquia. Va ser municipi independent fins al 1976. L'antic terme comprenia els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i Prades del Terri.
Sant Climent d'Amer és una veïnat del municipi d'Amer, a la comarca de la Selva.
Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.
Sant Jaume del Barretó és un església romànica i gòtica del terme municipal de Ripoll (Ripollès). Era una sufragània de la parroquial de Sant Bartomeu de Llaés.
Sant Joan Degollací és una església al veïnat de les Costes de Peralada, dins del mas Serijol, vora el vell camí que mena de Peralada a Delfià, al terme municipal de Mollet de Peralada a l'Alt Empordà. És una construcció petita de caràcter popular d'una sola nau i de planta rectangular, que avui dia està mig enrunada, ja que des de la Guerra Civil ha quedat en desús. El nom de l'església fa referència a la decapitació de Sant Joan Baptista. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Palau-saverdera és l'església parroquial del municipi alt-empordanès de Palau-saverdera. D'origen romànic, està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig Blanc és una muntanya de 728 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Burí és una muntanya de 612 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Muntanya de Cabrera és una muntanya de 283 metres que es troba al municipi de Celrà, a la comarca del Gironès.
El Turó del Calvari és una muntanya de 944 metres que es troba al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig de Can Mic és una muntanya de 1.136 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
Santa Maria del Collet també coneguda com a Santa Maria del Mar és actualment una ermita resta del que era un petit monestir de monges benedictines a un turó al pla de Calonge. És un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Els seus orígens daten del segle xii. Forma la continuació d'un anterior assentament romà, la vil·la romana del Collet.
Santa Susanna de Caulès és una ermita preromànica de Caulès (Vidreres, Selva), al massís de Cadiretes, protegida com a bé cultural d'interès local. És molt popular entre els aficionats a la BTT i la bicicleta de muntanya de la zona.
Santa Victòria de Sauleda és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santuari de Sant Pere del Bosc és una església del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al mig d'una zona boscosa de la Serra de Marina.
El Terri és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Ter, d'orientació nord-oest cap a sud-est. La seva conca fluvial engloba gran part de la comarca del Pla de l'Estany, rep les aigües del vessant nord del massís de Rocacorba i, principalment, del desguàs de l'estany de Banyoles. El seu cabal prové inicialment de la riera de Canaleta i els recs Major, Cal General i el d'en Teixidor. També rep aigües d'afluents menors, posteriors, com el Matamors, el Remençà, Garrumbert i el Revardit.
El Montgròs Xic és una muntanya de 350 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva.
El Turó de Montoriol és una muntanya de 272 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Turó de la Morisca és una muntanya de 134 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Puig d'en Perona és una muntanya de 287 metres que es troba al municipi de Sant Martí Vell, a la comarca catalana del Gironès.
El Pi-de-la-creu és una muntanya de 321 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva.
El Puig de Porreres és una muntanya de 201 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Portugal és una muntanya de 176 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Carroig és una muntanya de 261,3 metres del massís del Montgrí, que és al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca catalana del Baix Empordà.
El Puig d'en Moner és una muntanya de 155 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Turó de Corones és una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Figuerola és una muntanya de 155 metres que es troba al municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva.
El Turó de Montsalvatge és una muntanya de 1.141 metres que es troba al municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
El turó de Rossell o Rossell és una muntanya de 344 metres situada a la comarca de la Selva.
El Turó de Sant Joan és una muntanya de 168 metres que es troba al municipi de Blanes, a la comarca de la Selva.
El Turó de la Capella és una muntanya de 180 metres del municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès. Al cim hi ha la Capella de Sant Llorenç. Excavacions arqueològiques permeten afirmar que hi va haver un assentament ibèric.
El Turó de la Farga és una muntanya de 767 metres que es troba al municipi de les Llosses, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de les Roques és una muntanya de 251 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Turó del Marquès és una muntanya de 127 metres que es troba al municipi de Massanes, a la comarca de la Selva.
El Turó del Mig és una muntanya de 1.582 metres que es troba al municipi de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Turó del Pi Gros és una muntanya de 291 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Turó del Puig és una muntanya de 201 metres que es troba al municipi de Sant Julià de Ramis, a la comarca del Gironès.
El Turó del Puig és una muntanya de 1.044 metres al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó del Vent és una muntanya de 442 metres que es troba al municipi de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva.
El Turó dels Escorpits és una muntanya de 813 metres que es troba al municipi de les Llosses, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó dels Tudons és una muntanya de 579 metres que es troba al municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva.
El Castell de Puig-alder és un edifici del municipi de les Planes d'Hostoles declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Sales és un edifici del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. És situat al cim d'un turó, als contraforts de les muntanyes d'Entreperes i des d'aquest punt s'hi observa tot el riberal del riu Fluvià. Accessible des de Tortellà, mitjançant una pista de terra en bon estat.
El castell de Santa Pau, a la Garrotxa, és de l'època feudal i està situat al bell-mig de la vila de Santa Pau, perfectament integrat dins del seu nucli urbà. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Castell Nou de Beuda del Pla és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Coll de Faja o creu de Faja (dita així per què s'hi troba una post de fusta amb una creu al damunt) és una cruïlla de camins a la divisòria d'aigües del Llierca i del Borró, a 987,2 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa. És a prop i a llevant de l'església de Gitarriu, al sector nord del terme, a ponent del Puig Sec i al sud-est de Freixenet. És al nord-oest del Coll Sabassa.
El Coll de Jou és una collada de 938 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
El Coll Sabassa és una collada de 941,1 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
El Collet de Santa Maria és una collada de 558 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
Convent de les Religioses de Sant Josep és un edifici del municipi de Figueres (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
El Convent de Santa Clara és un convent dins l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries, entre la basílica menor de Santa Maria (barri del puig Salner) i l'antiga aljama jueva de la vila (puig de l'Eramala).
El Soler és una masia del municipi de les Preses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Falgons és un poble al municipi de Sant Miquel de Campmajor i una antiga baronia, a la comarca del Pla de l'Estany. Està situat al sud-oest de la Vall de Campmajor, al vessant oriental de la serra de Falgons, que és el contrafort septentrional de la Serra de Finestres i de la serra de Rocacorba, encara dins els límits de la Serralada Transversal. És separat de Mieres pel Montfalgó.
Far de Calanans és un far del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Far de cap de Creus és un far del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Far de s'Arenella és un far inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que està situat en el municipi del Port de la Selva, a la comarca de l'Alt Empordà, a la Costa Brava, a la província de Girona (Catalunya), a Espanya.
Torre dels Carlins o Torre Carlina és una torre fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), al sud-oest de la vila i molt a prop de la Muga. Actualment està delimitada pel Passeig de les Oques i el Carrer dels Calciners.a la vila declarada bé cultural d'interès nacional. La torre va ser construïda al costat del riu, a la segona meitat del segle xix, pel "Regimiento de Toledo", destinat a renovar les fortificacions de defensa de la vila contra els carlins. El novembre de 1874 va tenir lloc el Foc de Castelló, cruenta batalla favorable a les forces carlines del general Savalls.
Freixeneda és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Pladevall és una entitat de població del municipi de la Cellera de Ter, a la comarca catalana de la Selva. En el cens de 2006 tenia 139 habitants.
Santa Pellaia és un poble de masies disperses del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), al massís de les Gavarres.
Sant Grau és una muntanya a ponent del terme municipal de Sant Gregori, al Gironès. Separa les valls del Ter i de la Riera de Llémena. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem les restes d'un castell, reconvertit en ermita i també hi ha un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. En un dels vessants d'aquesta muntanya hi ha el santuari de Santa Afra.
L'església de Sant Martí Sesserres és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Colera és una església parroquial del municipi de Colera (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'Església parroquial de Sant Pere és una església que està situada al poble de Sant Pere Pescador a la comarca de l'Alt Empordà. Està situada a l'interior de l'antic recinte fortificat de la vila, davant la plaça de l'Església.
El Puig de s'Alqueria és una muntanya de 52 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Alt de la Nespleda és una muntanya de 702 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Alt Gran és una muntanya de 193 metres a cavall dels municipis del Port de la Selva i Cadaqués, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
La Muntanya de les Alzinetes és una muntanya de 216 metres que es troba al municipi de Celrà, a la comarca del Gironès.
El Turó d'Armadans és una muntanya de 1.152 metres que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva.
Can Torres és un edifici del municipi de Garriguella (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al bell mig del veïnat de Garriguella Vella o de Baix, a l'oest del nucli urbà de la població. L'edifici està delimitat pels carrers Principal i Figueres i forma cantonada amb la plaça Gerisena.
L'Ajuntament de la Jonquera és el consistori del municipi de la Jonquera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A la llinda de la porta d'entrada trobem la data "1751".
Ajuntament de Sant Pere Pescador és un edifici del municipi de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al nucli urbà de la població de Sant Pere, a la part sud de l'antic recinte fortificat de la vila. Forma cantonada amb el carrer Verge del Portalet i el passatge i la plaça de l'Església.
Santa Maria és una església al centre del nucli de Colomers. És un edifici d'una nau amb capelles laterals, absis semicircular i torre als peus. L'aspecte actual del temple mostra les intervencions experimentades al llarg del temps a partir de l'estructura original romànica.
Santa Maria de Creixell és una església del municipi de Borrassà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Gaüses és un edifici religiós del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cap de Porc és una muntanya de 284 metres entre els municipis de Celrà i Juià, a la comarca del Gironès.
El Puig Castellar és una muntanya de 1.255 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
Els Castellets és una muntanya de 1.142 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Castellets és una muntanya de 128 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Turó dels Castellets és una muntanya de 1.368 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig de Castelltallat és una muntanya de 1.280 metres que es troba al municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Castellvell és una muntanya de 308 metres que es troba al municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa, a la comarca catalana de la Selva.
El Turó de Còdol és una muntanya de 1.073 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig dels Conillers és una muntanya de 589 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Cornaló és una muntanya de 1.181 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig Cornelis és una muntanya de 1.360 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa. S'hi ascendeix des de Joanetes per la Canal Fosca o dels Ganxos Nous o bé des de Sant Privat d'en Bas, des del vessant nord i passant per Santa Magdalena del Mont, santuari situat al petit altiplà que forma aquest cim. Molt a prop del cim hi ha uns repetidors.
La Creu de Ferro és una muntanya de 1.024 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig dels Cristians és una muntanya de 385 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà.
El Cuàs és una muntanya de 1.419 metres que es troba entre els municipis de Campdevànol i de Ribes de Freser, a la comarca catalana del Ripollès.
La Muntanya de Cugul és una muntanya de 538 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig d'en Roure és una muntanya de 691 metres que es troba entre els municipis de Beuda i de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig del Catllar és una muntanya de 1.106 metres que es troba al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig Denou és una muntanya de 511 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Duran és una muntanya de 1.019 metres que es troba al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Castellet és una muntanya de 696 metres que es troba al municipi de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès.
El Montner és una muntanya de 837 metres que es troba entre els municipis de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès i de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany.
El Puig dels Falguers és una muntanya de 761 metres que es troba entre els municipis de Cantallops i la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Ferrer és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'en Figa és una muntanya de 352 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig de la Fiola és una muntanya de 828 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Folguera és una muntanya de 162 metres que es troba al municipi de Llançà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Formiguer és una muntanya de 1.029 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig de les Forques és una muntanya de 235 metres que es troba entre els municipis de Cistella i de Terrades, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de les Forques és una muntanya de 1.707 metres que es troba al municipi de Fontanals de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig de la Gatonera és una muntanya de 734 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig d'en Gotes és una muntanya de 108 metres que es troba al municipi de Vall-llobrega, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'en Grau és una muntanya de 296 metres que es troba al municipi de la Selva de Mar, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Gros és una muntanya de 161 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Turó Gros del Pujol és una muntanya de 1.552 metres que es troba al municipi de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Puig Gruí és una muntanya de 164 metres que es troba al municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.
El puig de la Guardiola és una muntanya de 98 metres que es troba darrere el barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell, al paratge de les Artigues, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Sembla que servia com a punt de vigilància.
El Puig de l'Homenatge és una muntanya de 875 metres que es troba al municipi de la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig dels Homes és una muntanya de 211 metres que es troba al municipi de Llers, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Tossal d'Isòvol és una muntanya de 1.282 metres que es troba al municipi d'Isòvol, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El puig de la Jana és una muntanya de 491 metres, situada al terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
La Pedra Jugadora és una muntanya de 1.054 metres que es troba entre els municipis de La Cellera de Ter i d'Osor, a la comarca de la Selva.
La Muntanyeta és un turó de 77,6 metres situat al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
La Roca d'en Mascaró és una muntanya de 676 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès.
El Puig d'en Llac és una muntanya de 419 metres que es troba entre els municipis de Madremanya i de Sant Martí Vell, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig de Sant Martirià, també anomenat del Convent Vell, és una muntanya de 242 metres que es troba al municipi de Banyoles, a la comarca del Pla de l'Estany. Dalt del turó hi trobem l'ermita homònima, que segons la llegenda és on es van albergar les relíquies de Martirià d'Albenga, Sant Martirià.
El Puig de Lliurella és una muntanya de 733 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Llobregat és una muntanya de 925 metres que es troba entre els municipis de la Jonquera, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
El Puig dels Llops és una muntanya de 1.486 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Turó de Llumeneres és una muntanya de 794 metres que es troba al municipi de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva.
Ca l'Estrella és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca la Silvana és una casa medieval del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cafè de l'Aliança és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal Farmacèutic és un edifici del municipi d'Anglès inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal Noi és una casa al municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La planta superior presenta reformes parcials i recents (segle XX) a les obertures, així com els interiors d'una part de la casa.
Cal Rellotger és un edifici al municipi d'Anglès inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les primeres notícies que es tenen d'aquest casal són del 1362. Segons l'arxiver municipal, Emili Rams, en origen aquest gran casal fou la seu de l'antiga notaria del castell d'Anglès. La part més nova és el resultat d'una sèrie d'intervencions que es van portar a terme en el casal primigeni entorn del segle xix. Actualment és un habitatge dividit en dos habitatges unifamiliars.
Cal Roig és una casa al municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La casa fou reformada entre 1889 i 1891 sobre una edificació anterior per encàrrec de Frederic Homs, espòs de Carme Burés, socis fundadors de les Indústries Burés.
Cal Sabater és una casa al municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una de les dues cases-pont del carrer d'Avall d'Anglès, l'estat de conservació de la qual és dolent com evidencien les males herbes que pengen dels marcs de les finestres del primer pis, de les cantonades i de la teulada, així com la pols i les teranyines de sota els arcs.
Cal Soldat és una casa del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una casa de dues plantes i golfes del costat dret del carrer d'Avall que fa angle amb la travessera d'Avall i està coberta a dues aigües a façana. Respon a la tipologia de casa medieval.
Can Bohigues, Ca n'Esteva o Can Carbonell, és un edifici al municipi d'Anglès (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Casalet és un edifici situat al municipi d'Anglès, a la comarca catalana de la Selva, Catalunya. Aquesta obra està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Cendra és un edifici catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya al costat esquerre del carrer d'Avall al municipi d'Anglès. Aquest casal va ser propietat de la família Cendra fins que el 1986 va ser comprat per l'Ajuntament d'Anglès. L'actual edificació de Can Cendra és el resultat de les obres de reforma i ampliació d'un antic casal, efectuades per l'arquitecte Rafael Masó i Valentí als anys 1913-1915, amb un llenguatge arquitectònic noucentista, de referències a arquitectures centreeuropees. La reforma va donar com a resultat un conjunt format per dues cases clarament diferenciades, que tenen façana al carrer d'Avall, i per diversos volums i terrasses annexos adossats a les dues cases principals i orientats a migdia, que queden situats davant dels jardins de la finca.
Can Cuc és una masia al nord de la vila d'Anglès catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig de Bolvir és una muntanya de 1.228 metres que es troba al municipi de Bolvir, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig de la Ginesta és una muntanya de 265 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig de la Guàrdia és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Volcà del Puig de Mar és un volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Morató és una muntanya de 261 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Nadal d'en Darder és una muntanya de 231 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Salom és una muntanya de 416 metres del municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Sellers és una muntanya de 191 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Ventós és una muntanya de 185.9 metres que es troba al municipi de Vidreres, a la comarca de la Selva.
El Puignau és una muntanya de 203 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Queralb és una muntanya de 200 metres que es troba al municipi de la Pera, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Queralbs és una muntanya de 617 metres que es troba al municipi de la Selva de Mar, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Quermany Petit és una muntanya de 114 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Rambols és una muntanya de 245 metres que es troba entre els municipis de la Bisbal d'Empordà i de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de la Reina és una muntanya de 130 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
El Volcà de Repassot és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig d'en Ribot és una muntanya de 326 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Sant Roc és un cim de 250 metres que es troba al municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l'Estany.
La Rocatosa és una muntanya de 175 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Rodó és una muntanya de 807 metres que es troba al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Rodó, nom que l'Institut Cartogràfic de Catalunya atribueix a la muntanya popularment coneguda com a Muntanya d'Ullà o també Puig Anill és una muntanya de 307,9 msnm a cavall dels municipis de Torroella de Montgrí i Ullà, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 312094001 de l'ICC). És una muntanya afusada en sentit N-O/SE que deixa al nord la Vall de Santa Caterina. Al seu vessant sud hi ha el Cau del Duc d'Ullà d'interès arqueològic. A l'oest hi ha el Mas Blanc i una vistosa pedrera a cel obert. La muntanya i el seu llit també es coneix com a Àrea 21 (nom d'origen desconegut) per algunes persones. Té quatre pics de diferents altituds coneguts popularment amb els noms de Cim de Gea, Cim d'Hades, Cim de Cronos i Cim d'Afrodita (d'est a oest).
La Roca Rodona és una muntanya de 126 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Roc Roig és una muntanya de 2.225 metres que es troba al municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig Rom és una muntanya de 225 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. S'hi troba el castrum visigòtic del Puig Rom.
El Roques Blanques és una muntanya de 591 metres que es troba al municipi de Rabós, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Roureda és una muntanya de 731 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Roureda és una muntanya de 1.371 metres que es troba al municipi de Fontanals de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig sa Guàrdia és una muntanya de 171 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.
El Turó d'en Sala és una muntanya de 83 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
Sant Antoni Vell és una muntanya de 1.340,4 metres que es troba al municipi de Camprodon (Ripollès). Molt propera al nucli urbà de Camprodon i just al costat de Sant Antoni (1.361 metres). S'hi accedeix fàcilment a peu per la pista que porta a Sant Antoni des de la font del Boix, pel camí que s'agafa a la Torre del Coll al costat de la C-38, o pel camí que surt de la font de Sant Patllari remuntant el torrent de la Pedrera.
El Puig de Sant Dalmau és una muntanya de 363 metres que es troba al municipi de Palol de Revardit, a la comarca del Pla de l'Estany. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 304094001).
El Puig de Sant Isidre és una muntanya de 550 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Sant Pere és una muntanya de 1.644 metres que es troba al municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Sant Pere és una muntanya de 119 metres que es troba al municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva.
El Turó de Sant Pere és una muntanya de 506 metres que es troba al municipi de Riudarenes, a la comarca de la Selva.
El cim de Sant Salvador Saverdera és una muntanya de l'Alt Empordà, entre els municipis de Palau-saverdera i la Selva de Mar. Al cim hi ha les restes del castell de Verdera.
El Serrat de Castellar és una muntanya de 1.317 metres que es troba entre els municipis de Prats i Sansor i d'Urús, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig Sistra és una muntanya de 1.990 metres que es troba entre els municipis de Molló i de Setcases, a la comarca catalana del Ripollès.
La Muntanya de Siurana és una muntanya de 137 metres que es troba al municipi de Viladamat, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Terme és una muntanya de 132 metres que es troba entre els municipis de Mont-ras i de Palamós, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Teu és una muntanya de 375 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig de Toia és una muntanya de 1135 metres que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva.
La Torre Moratxa o Torre Borratxa és una muntanya de 220,1 msnm que al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Propera al nucli de l'Estartit pertany al massís del Montgrí. Presenta un pendent abrupte pel vessant sud amb alguns penya-segats de certa importància, però un pendent relativament suau pel seu vessant nord, per on l'accés a peu no té gaire complicació, ja que un sender recorre la carena d'est a oest que la connecta amb la Rocamaura, a l'est, i el coll d'en Taians a l'oest. Al seu cim hi ha les restes d'una torre de guaita fortificada d'època moderna que formava part del sistema defensiu contra el desembarcament de pirates del segle xviii que es complementava amb la Torre dels Moscats i els masos fortificats de la plana del Baix Ter.
El Puig Torroella és una muntanya de 322 metres que es troba al municipi de Vidreres, a la comarca de la Selva.
El Tossal Gros és una muntanya de 159 msnm al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Juntament amb el Tossal Petit forma una prolongació gairebé lineal del Serrat Llarg en direcció NO/SE cap a la Torre Moratxa. Al seu vessant sud hi ha el cau del Tossal Gros, una cavitat càrstica aprofitada com a sepulcre en època prehistòrica. L'entrada de la cova estava guarnida amb un dolmen destruït recentment, les lloses del qual es van escolar cap a l'interior de la cova. La seva estreta entrada fa un fort pendent cap a l'interior que un cop superat s'arriba a una petita cambra d'uns 16m de llargada per uns 3 a 5 metres d'amplària. Pericot i Esteva relacionaren l'època d'aquesta construcció amb les d'altres dòlmens de l'Empordà, enquadrant-los en les cultures materials del neolític final / calcolític.
El Volcà del Traiter és un volcà situat al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Tremoleda és una muntanya de 847 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig dels Tres Quartos és una muntanya de 763 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Els Tres Rocs és una muntanya de 497 metres que es troba entre els municipis de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa i d'Amer, a la comarca de la Selva.
El Turó de Faig Verd és una muntanya de 1.176 metres que es troba al municipi de Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona.
El Turó de l'Alzina Rodona és una muntanya de 1.241 metres que es troba entre els municipis de Seva i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Turó de Morera és una muntanya de 1.576 metres que es troba entre els municipis de Viladrau i el Brull, a la comarca d'Osona.
El Puig Ventós és una muntanya de 1.247 metres que es troba al municipi de Vilallonga de Ter, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Vilanova és una muntanya de 1.081 metres que es troba al municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva.
El Puig Vilar és una muntanya de 90 metres que es troba al municipi de Fontanilles, a la comarca del Baix Empordà.
El Turó del Vilar és una muntanya de 273 metres que es troba al municipi de Blanes, a la comarca catalana de la Selva.
El Turó d'en Xa és una muntanya de 921 metres que es troba entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès.
L'Ajuntament de Figueres és un edifici catalogat com a monument a la ciutat de Figueres (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Asil Gomis és un edifici del municipi d'Agullana inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Bassa de la Farga és un estany natural modificat lleugerament pels humans situat a Arbúcies, La Selva.
Cal Fabricant és un edifici modernista catalogat com a monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) protegit com a bé cultural d'interès local.
La platja de Sant Francesc, o cala de Sant Francesc, també anomenada cala Bona, és una platja situada a la cala homònima del municipi de Blanes (la Selva), entre dos trams de roquissars i penya-segats, als peus de la urbanització 'Cala Sant Francesc'. Està delimitada, a ponent, per la punta de la Roqueta, davant de la qual hi ha, a uns 120 metres mar endins, uns esculls coneguts com el Niell de Cala de Sant Francesc. Orientada a l'est, té una longitud de 178 m i una amplada mitjana de 31 m, formada per sorra gruixuda i grava, i un pendent d'entrada a l'aigua molt fort. Des de la platja s'observa la punta de s'Agulla. Situada a 2 km del centre, s’hi pot accedir pel camí de ronda tant des del Jardí botànic Marimurtra com pel Castell de Sant Joan.
Can de Prat és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Figueres és un mas habitat que pertany al veïnat del Pla d'Amunt, a la vila d'Anglès, a la comarca catalana de la Selva. Actualment Can Figueres és un mas privat amb ús residencial. Es troba a 300 metres sobre el nivell del mar, enclavada entre els camps de Can Figueres i la baga de Comarodona, als límits del barri de Can Serra. La masia, que consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües i vessants a laterals amb cornisa catalana. La masia consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües i de vessants a laterals i cornisa catalana. La seva antiguitat ha motivat la inclusió del mencionat mas al Pla Especial de Masies i Cases Rurals d'Anglès.Aquesta edificació està inclosa dins del catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Can Maranges és una casa dins del nucli antic de la població de l'Escala, molt propera a l'Alfolí, i amb façanes als carrers Maranges, Enric Serra i Santa Màxima. Ha estat protegida com a bé cultural d'interès local.
Can Mascort és una casa dins del nucli urbà d'Espolla, a la banda de migdia de la població. Es tracta d'una gran finca delimitada pels carrers Figueres i Àngel Costal.
Can Muñoz és un habitatge del municipi de l'Armentera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Nei, o Casa Volnei Comas, és una casa del segle xviii del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Can Parés és una masia del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Petitot és un mas del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Pijiula és un mas del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Puig és una masia situada al nord del petit nucli de Vilademires, a ponent del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Rierola és una masia situada al municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa, a la comarca catalana de la Selva. Es troba entre el torrent de Can Pla i la riera de Sant Martí.
Can Tordera és un edifici modernista de l'any 1903 al Passeig de Dintre de la vila de Blanes (la Selva). És un edifici cantoner de tres plantes. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb impostes, i tenen motius decoratius treballats en pedra. A la cantonada hi ha una tribuna angular coberta de cúpula. La coberta és plana, amb mirador, i la cornisa està decorada amb àmfores de pedra als extrems i un medalló fet amb pedra i coronat amb la data d'edificació a la part central. Actualment a la planta baixa hi ha un restaurant "Pull's & Iberics". És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Traver és un mas que dona el nom al veïnat del mateix nom al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa). El Mas Llorenç és la masia principal i està protegida com a bé cultural d'interès local, amb un escut heràldic en relleu declarat bé cultural d'interès nacional.
Can Turró és una masia del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vilar de Baix és una masia al sud del nucli de població de Cabanelles (a l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi accedeix per la carretera GIP-5121, a poca distància de la N-260. Segons el Pla Especial d'identificació i regulació de masies i cases rurals de l'Ajuntament de Cabanelles Can Vilar de Baix es va construir vers el 1650, encara que presenta reformes i ampliacions posteriors.
Can Vilar de Dalt és una masia a poc més d'un km al sud del nucli de Cabanelles (l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi accedeix per la carretera GIP-5121, a poca distància de la C-260.Segons el Pla Especial d'identificació i regulació de masies i cases rurals de l'Ajuntament de Cabanelles, Can Marqués és una edificació del segle xviii, construïda vers el 1776, tal com ho testimonia la inscripció d'una llinda, amb reformes i ampliacions posteriors.
El Turó dels Carlins és una muntanya de 987 metres que es troba al municipi d'Espinelves a la comarca d'Osona.
Casa Burcet és una obra del municipi de Blanes (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici al carrer Roig i Jalpí, núm. 3, projectat l'any 1930 per Josep Goday. La Fundació Àngel Planells utilitza l'edifici per a fer exposicions.
Casa de la Punxa o de la Torre és un habitatge al nucli antic de la població de l'Escala, al sector nord del nucli, davant de la Platja i formant cantonada amb aquesta i amb els carrers Alfolí i del Port, on hi ha la façana principal. Antigament, aquest edifici, com tots els que envoltaven el port, estaven dedicats a les indústries derivades de la pesca com la salaó d'anxoves, els boters, les tavernes de pescadors, els magatzems de sal, etc. Aquest en particular exercia de fàbrica de glaç. Actualment els baixos funcionen com botigues comercials i els pisos com habitatges. L'any 2008 es va endegar un procés de rehabilitació i restauració, que l'any 2009 encara no havia conclòs.
La Casa de la Vila de Lloret de Mar és un edifici del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És la seu de l'Ajuntament de Lloret de Mar. L'edifici està aïllat, envoltat pel passeig Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer Sant Baldiri i la plaça de la Torre.
La Casa del Gavià és un habitatge del municipi de l'Escala inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La va dissenyar el 1945 Oriol Folch i Camarasa a instàncies del seu oncle, el museòleg, historiador i crític d'art Joaquim Folch i Torres. Folch i Torres i la seva dona, Orsina Baget, van fer llargues estades al Gavià des del 1951 fins poc abans de la mort de Folch i Torres, que va tenir lloc el 1963 a Badalona.
La Casa Forestal de Sant Martí d'Empúries és un edifici d'aquest poble situat al municipi de l'Escala inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Casal de Rama és un edifici reformat el 1963 per l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, al veïnat de Rama, a la ribar dreta al municipi de Ripoll. El conjunt que inclou el casal, jardins, casa dels masovers, llac i la capella de la Mare de Déu de la Concepció, està protegit com a bé cultural d'interès local.
El Castell de Beuda, o Castellot de les Bruixes, és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un castell termenat documentat el 1238. El castell és col·locat sobre la plataforma triangular situada a la confluència dels torrents de Gàrrep i Pedrola, que li servien de fossars. Sobre cada un d'ells hi havia un pont de pedra per accedir al recinte exterior del Castell i on hi ha situada la Capella.
El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
El castell de Celrà és un castell termenat de Celrà (Gironès) de 1059 i declarat Bé cultural d'interès nacional. Formava part d'un seguit de fortaleses, entre les quals hi havia el castell de Juià, el castell de Barbavella i el de Palagret, que pertanyien al bisbat de Girona. És en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà i al final del carrer dels Germans Sabat. És conegut com a mansió amb el nom de can Serra del Castell. Aquest edifici fou propietat dels Guinart durant el XVIII, i actualment continua sent propietat de la família.
El Castell de Dosquers és un castell del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
El castell de Fornils és una important edificació medieval, als peus de la cinglera del Far, a cavall entre les Guilleries i la Serralada Transversal. Bastit en un petit turó al costat esquerre del torrent de l'Om de Vallisana. El seu emplaçament estratègic li permet controlar el territori comprés entre la cinglera del Far, el pla de Sant Martí Sacalm, Susqueda i els cingles de Rupit. És conegut també amb els noms de castell del Roure, castell de Sant Pau i castell de les Gleies.
Mas Petit d'en Caixa és un edifici del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Roig és una masia de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Galzeran o Can Galceran és una masia situada al municipi d'Espinelves a la comarca d'Osona i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya..
Can Jaques de Dalt és una masia a l'est del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Can Jaques de Dalt es tracta d'una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis superior i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.
Sant Andreu de Borrassà és una església del municipi de Borrassà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu de Llorona, o Lliurona, és l'església parroquial del poble de Lliurona, al municipi d'Albanyà, si bé dins de l'antic terme extingit de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa, i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu del Coll és un edifici religiós del municipi d'Olot protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Antoni és un edifici religiós del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Bartomeu de Pincaró és una antiga església del veïnat de Pincaró, poble del municipi d'Albanyà als vessants nord-llevantins del puig de Bassegoda inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cebrià de Torroella és un edifici religiós del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cebrià de Vilafant és una església del municipi de Vilafant (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Climent de Tor és una església romànica al centre de Tor, nucli del municipi de la Tallada d'Empordà.
Sant Corneli de Ribelles o de la Muga, és una església romànica del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cristòfol dels Horts és una església del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cugat és l'església parroquial de la població d'Albons parròquia a la que també hi ha adscrita l'ermita de Sant Grau. Sembla que el lloc dit «Alburne» és documentat l'any 980 com a pertanyent al comtat d'Empúries. Al segle xii, amb el nom «Alburnos» s'esmenta en una relació d'albergs que el comte del Rosselló tenia a l'Empordà. L'any 1225 és anomenat com «Alburnis». La «eccelesia de Albornis» s'esmenta a les Rationes Decimarium dels anys 1279 i 1280. També s'anomenen - ecclesia santcti Cucuphatis de Albornis o Alburnis- als nomenclàtors d'esglésies de la diòcesi de Girona de finals del segle xiv.
Sant Esteve d'Avinyonet és una església del municipi d'Avinyonet de Puigventós inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Biure és una església del municipi de Biure (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Esteve és una església al veïnat de Canelles al terme municipali de Navata (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de la Riba és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Esteve és una monument llistat del municipi de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Pedret és una església del municipi de Pedret i Marzà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).
Sant Esteve de Vilacolum és un edifici religiós del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Vilaür és una església del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del nucli urbà de la població de Vilaür, al bell mig de l'antic recinte emmurallat de la vila, a l'actual plaça Major.
Sant Esteve del Llop és un conjunt d'una ermita i un mas del municipi de Darnius (Alt Empordà) inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Sant Eudald de Jou (també anomenat Sant Eudald dels Vilars), situada al terme municipal de Montagut i Oix, és d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular molt modificat el segle xvii. Més tard, es va afegir un pis i un porxo que cobreix la façana sud i la part de ponent. Situat en un torrent, a mà dreta de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix. Per arribar-hi, cal agafar un camí de terra, que neix poc abans de la fàbrica de ciment de Can Bundanci.
Sant Feliu de Beuda és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Feliu de Carbonils o de Carbonills, és una església del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu de Lladó és una església del municipi de Lladó (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Francesc d'Olot és una obra del municipi d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Fruitós d'Ossinyà, o Sant Fructuós d'Aussinyà, és un monument del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu és una església del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Genís de Casavells és un edifici romànic dins del nucli de Casavells, al municipi de Corçà, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Genís d'Orriols és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Genís de Monells és una obra del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Gil de Vilamaniscle és una església del municipi de Vilamaniscle (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle de Bàscara és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort. al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud). Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.
L'església de Sant Iscle d'Empordà, també coneguda com de Sant Iscle i Santa Victòria o Sant Iscle i Santa Julita, es troba al lloc més elevat de Serra de Daró, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.
Sant Isidor de la Pera és un edifici religiós del municipi de la Pera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jaume dels Verders és una ermita de Vilanant (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Bossols, de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. És al nord-oest del nucli urbà d'Albanyà, al bell mig de les serres de Mussols i Corsavell, a la banda de llevant del puig de Mussols, en un terraplè escarpat. La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Paloma, que es portà a Lliurona, és originària d'aquí.
Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià és una església del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Ribelles és una església del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià i Santa Basilissa és una església al nucli de Vulpellac (municipi de Forallac, Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. El temple està situat al costat del castell de Vulpellac, al centre del nucli fortificat.
Sant Julià i Santa Basilissa és l'església parroquial del nucli històric del poble d'Ordis inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Besalú és una església del municipi de Besalú (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Vallfogona és una església romànica del municipi de Vallfogona de Ripollès, a la comarca catalana del Ripollès. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Vilacorba és una església de les Llosses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Llorenç d'Espinavessa és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa.
Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).
Sant Llorenç Corrubí és una església de les Llosses inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Mamet de Riumors és una església del municipi de Riumors (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Marcel de Planès és una església romànica situada al poble de Planès, al municipi de Planoles, comarca del Ripollès. Se situa en un revolt del branc de la carretera N-260 que porta al nucli urbà de Planès, en el desnivell del terreny. Amb un terraplè al costat sud on hi ha el cementiri, s'accedeix a l'església per una porta amb llinda sobre la qual es veu l'arc de la porta original.
Can Duc o Can Duch és un edifici al municipi d'Anglès inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Can Duch fou una antiga casa senyorial que, durant el segle xx, fou un herbolari. Edifici de tres plantes entre mitgeres i coberta de dues aigües a façana del costat esquerre del carrer Major.
Can Déu és una masia del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici aïllat de dues plantes i coberta de dues aigües a façana. És en el pendent d'un turó, per la qual cosa existeixen uns aterrassaments amb contraforts tant a sobre com a sota del mas. La planta baixa té dues obertures rectangulars, fetes de pedra i obra. Una d'elles, la principal, té com a llinda una biga de fusta. Al parament lateral dret, a ponent, hi ha restes d'un forn semicircular amb coberta d'un vessant. El primer pis té tres obertures. Hi ha una finestra petita a la part dreta, una finestra més gran, emmarcada de rajol i amb llinda de biga de fusta i, a la part esquerra, una finestra d'arc de mig punt emmarcada de rajols amb balcó no emergent i impostes marcades de rajol. La teulada és simple i senzilla i, encara que durant els anys 70-80 es va fer una reforma a la teulada, hi ha una part del sostre que està enfonsada. A la banda dreta de la façana, on també s'entreveuen antigues finestres actualment tapades, hi ha dos tirants de ferro que aguanten l'estructura. Immediatament adossat al costat esquerre de la casa hi ha una estructura de rajols de dues plantes i teulada d'un sol vessant a façana que feia funcions de paller i magatzem.
Can Déu Nostro Senyor és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Feliu Vell és una masia del municipi d'Anglès (la Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una masia de dues plantes i golfes i d'estructura basilical i cornisa catalana.
Can Gardela és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Janer és un immoble del municipi d'Anglès que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Mans o Can Pistolero és un edifici al municipi d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta de la segona casa pont del carrer d'Avall, la qual diafragmenta tot el seu espai urbà, però molt inferior des del punt de vista ornamental i estètic en comparació a l'arcada de Cal Sabater. L'estat actual de conservació i preservació és bastant lamentable, cosa que ha provocat que la casa estigui submergida en un procés de degradació inexorable com així ho demostren diversos elements puntuals de la façana des dels amplis forats en tot l'espai físic de l'edifici al despreniment de la pedra fins a arribar a les obertures. També en forma part d'aquest conjunt el número 21 del carrer d'Avall.
Can Marc és una obra del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al sud del nucli urbà de Vilaür, a pocs metres de distància del poble pel carrer de la Font, a la zona coneguda com els Llaparts.
Can Martra és un edifici situat al carrer Indústria, número 31-33, del municipi d'Anglès, a la comarca de la Selva. Aquesta obra arquitectònica es troba inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Perarnau és una masia d'Anglès protegida com a bé cultural d'interès local.
Can Pol és un edifici al municipi d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Casa medieval transformada de la qual no hi ha data fixa, encara que a la casa del costat dret, el número 3, té una llinda monolítica amb la data de 1635. Edifici de quatre plantes entre mitgeres, d'una sola crugia i coberta de dues aigües a la façana del costat esquerre del carrer d'Avall. Respon a la tipologia de casa medieval transformada. La planta baixa té un portal de permòdols emmarcat de pedra d'estructura rectangular. La porta és de fusta i la llinda, monolítica i de recent factura, té un baix relleu triangular central. El primer pis té una finestra de pedra amb una llinda monolítica horitzontal decorat amb una creu una estructura vegetal triangular a la part central i inferior. El segon pis té una finestra petita amb impostes avançades i sense llinda. El tercer pis no té obertures, però es veuen unes arcades de rajol, segurament obertes durant el segle xix, així com aquest pis superior, ara tapades i reomplertes de pedra de maçoneria. La façana és de pedra vista per subtracció de l'arrebossat original.
Can Puig és una obra del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l'est del nucli urbà de la població de Vilaür, a poca distància d'aquest i a la zona coneguda com el barri del Puig, en un turó una mica elevat. La finca està delimitada pels carrers de Dalt i d'Accés.
Can Vilaró és un edifici al municipi d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment els baixos de la casa funcionen com a forn i despatx de pa. Es tracta d'un immoble de dues plantes i golfes, que fa cantonada amb el carrer del Castell i que és a la dreta del carrer de l'Empedrat. Cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana i amb un gran ràfec, respon a la tipologia de casa medieval.
Can Camps és un edifici a Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En origen Can Camps havia estat un antic hostal, situat com és lògic, a peu de camí, en el que llavors era l'entrada de la pobla. Seria en aquest indret, al final del carrer d'Avall, conegut com "la pujada d'en Grau", on probablement hi hauria el portal de Santa Magdalena, és a dir el segon portal que permetria accedir al castell d'Anglès.
El Cementiri vell d'Anglès és una obra d'Anglès inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Fructuós és un temple del municipi de Pals (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca l'Ouet és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Torre és un edifici d'Anglès inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l'antic camí ral a Camprodon, és a dir al NE, molt a prop de la vila, erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població. S'hi venerava una imatge d'alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l'altra el 1623. Restà sense culte entre 1936 i el 1970, que fou novament oberta.
El Mas Conques, o Mas Concas, és una masia del municipi de l'Escala inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Corbera és un mas que hi ha al terme municipal d'Espolla a uns 3 km al nord del nucli urbà, relativament proper a la carretera que mena a Banyuls de la Marenda i la confluència del riu Orlina i de la riera de Freixe. El mas formava part del terme de Baussitges, havia estat propietat del marquès de Camps i fou venut durant la dècada de 1980. Des de llavors que és el centre d'una explotació bàsicament ramadera, amb bestiar boví i porcí, i també agrícola i forestal. El mas està restaurat i està habitat permanentment.
El Mas d'en Coll és una masia de Roses (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
El Mas d'en Berta o de Can Berta, antigament Mas Tamariu, és una masia al vessant nord de la vall de la Trencada a poc més de 2 km al nord-est del nucli urbà de la població de Roses (a l'Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi pot accedir baixant a peu per una pista de terra, des del quilòmetre 5 de la carretera de Roses a Cadaqués (GI-614) o bé agafant la pista de terra de la Trencada, des de la carretera de les Arenes.
Can Jombi és una masia a poc menys de 2 km de la vila de Sant Joan de les Abadesses (al Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas de l'Alseda és una masia de Roses (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas de la Birba és una masia del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas de la Mata és una masia del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas de Perafita és una masia empordanesa en un replà elevat vora el coll de Perafita, a uns cent metres al sud de la cruïlla entre la carretera de Roses a Cadaqués (GI-614) i la que condueix al Port de la Selva (GI-613). S'agafa un trencall pavimentat des del quilòmetre 12 de la primera via. del municipi de Roses (Alt Empordà) inclosa en
Mas de la Sala és una masia al sud del nucli urbà de la població de Cadaqués (l'Alt Empordà). S'hi arriba per la pista que porta de Cadaqués a la cala Jòncols, en el terme de Roses. Després de passar per davant del mas d'en Baltre, a mà esquerra, s'agafa el camí del puig de sa Planassa, a través del qual s'accedeix al mas.
El Mas de Sentigosa o Mas de Santigosa és un mas situat al municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès. inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas dels Arbres és una masia de Roses (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Duran és una masia del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Falgàs o Mas Gelamà és una masia de Vilajuïga (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Gual és una masia del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al sud del nucli urbà de la població de Vilaür, a tocar del terme. S'hi accedeix des del carrer del Rec.
La Forcarà o la Folcrà és una masia entre les poblacions de Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries (el Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plana és un mas a uns pocs centenars de metres a l'est de l'església de Sant Sadurní de Sovelles en terme de les Llosses inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas de la Vila o la Vila de Llaés és un mas fortificat en el veïnat de Llaés al terme de Ripoll protegit com a bé cultural d'interès local. La Vila de Llaés està dividida en dos cossos ben diferenciats: un de primitiu amb una estructura quasi medieval i l'altre de tipus netament barroc i datat al segle xviii. L'edifici es troba en estat de degradació degut a l'abandonament, perquè només és habitat pels seus propietaris a la temporada estival. Els masovers viuen en un edifici independent.
Torre de Sant Baldiri és una torre de guaita del municipi del Port de la Selva declarada bé cultural d'interès nacional.
L'església parroquial de Santa Maria de Camós, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre els rius Matamors i Revardit, amb excel·lent vista sobre Banyoles i el pla.
Sant Vicenç és una església parroquial al petit nucli de Sant Vicenç de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat. Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Sant Esteve de Sords és situada al costat esquerre del Terri, formant amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més un conjunt esglaonat sobre el riu. La resta de cases del poblet de Sords són masies disseminades.
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba a Crespià (Pla de l'Estany), municipi situat a cada banda de la riera del mateix nom, just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
El Soler és una masia del municipi d'Albanyà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.