Molló (Catalan pronunciation: [muˈʎo], Catalan for "milestone") is a town and municipality in the comarca of Ripollès in Girona, Catalonia, Spain, located in the Pyrenees, by the French border. Molló borders to the north with Prats de Molló (in Vallespir, France, connected by the Coll d'Ares pass of the Pyrenees), to the east and south with Camprodon, and to the west with Llanars and Setcases.
Ogassa (Catalan pronunciation: [uˈɣasə]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 45.2 square kilometres (17.5 sq mi) and the population in 2014 was 245.
Pardines (Catalan pronunciation: [pəɾˈðinəs]) is a municipality in the comarca of Ripollès, province of Girona, Catalonia, Spain.
Planoles (Catalan pronunciation: [pləˈnɔləs]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 18.7 square kilometres (7.2 sq mi) and the population in 2014 was 300.
Queralbs (Catalan pronunciation: [kəˈɾalps]) is a municipality in the comarca of the Ripollès in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is situated in the Pyrenees to the north of Ribes de Freser, near the peaks of Puigmal (2909 m), Infern (2896 m) and Noufonts (2864 m). Tourism and hydroelectricity are the bases of the local economy. The Virgin of Nuria shrine is situated in the municipality, to the north of the village in Vall de Núria: it houses a romanesque mural image of la Mare de Déu de Núria. The shrine is reached by Vall de Núria Rack Railway from Ribes de Freser, which also serves the village. There is also a local road to Ribes de Freser (7 kilometres; 4.3 mi), which serves the ski resort.
Ribes de Freser (Catalan pronunciation: [ˈriβəz ðə fɾəˈze]) is a municipality in the comarca of the Ripollès in Girona, Catalonia. It is situated at the confluence of the Freser, Rigard and Segadell rivers, 14 km (8.7 mi) north of Ripoll. It is known for its mineral water, paper manufacture and milk products, and is also an important tourist centre. A rack railway runs from the town to Queralbs and to the shrine of Núria, through the Vall de Núria. The town is on the communication route from Barcelona to Puigcerdà (N-152 road and RENFE railway line). One of the largest celebrations in Ribes de Freser is the Festival of Saint Joseph where children and adults enjoy a ceremony put on by the church and then play with fireworks around a great bonfire set in the middle of the town square.
Ripoll (Catalan pronunciation: [riˈpoʎ]) is the capital of the comarca of Ripollès, in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is located on confluence of the Ter River and its tributary Freser, next to the Pyrenees near the French border. The population was 11,057 in 2009.
Sant Joan de les Abadesses (Catalan pronunciation: [ˈsaɲ ʒuˈan də ləz əβəˈðɛsəs]) is a town and municipality located in the south-east of the comarca of Ripollès, in the province of Girona, Catalonia, Spain.
Sant Pau de Segúries (Catalan pronunciation: [ˈsam ˈpaw ðə səˈɣuɾiəs]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Setcases (Catalan pronunciation: [ˌsɛtˈkazəs, ˌsɛˈkːazəs]; literally meaning "Seven Houses", set "seven" and cases "houses") is a municipality and town in the Pyrenean comarca of Ripollès in Girona, Catalonia, Spain, near the French border. The Ter River is born in the mountains just above Setcases. The current mayor is Jaume Busquets i Bartolí.
Toses (Catalan pronunciation: [ˈtɔzəs]) is a small village in the county of Ripollès in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. It is furthermore the name of the municipality of Toses which, in addition to the village of Toses, comprises the villages of Fornells, Dòrria and Nevà.
Vallfogona de Ripollès (Catalan pronunciation: [ˌbaʎfuˈɣonə]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Vilallonga de Ter (Catalan pronunciation: [ˌbiləˈʎoŋɡə ðə ˈtɛɾ]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Argelaguer is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 12.56 square kilometres (4.85 sq mi) and the population in 2014 was 425.
Besalú (Catalan pronunciation: [bəzəˈlu]) is a town in the comarca of Garrotxa, in Girona, Catalonia, Spain.
Beuda is a Spanish municipality located in the comarca of Garrotxa, in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is located on the slopes near the Mont massif, to the north of Besalú.
Castellfollit de la Roca (Catalan pronunciation: [kəsˌteʎfuˈʎid də lə ˈrɔkə]) is a municipality in the comarca of Garrotxa, in the Province of Girona, Catalonia, Spain. The urban area is bordered by the confluence of the Fluvià and Toronell rivers, between which the town's basalt cliff rises.
Maià de Montcal is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 17.28 square kilometres (6.67 sq mi) and the population in 2014 was 443.
Mieres is a village and municipality in the comarca of Garrotxa, in the province of Girona, in Catalonia, Spain.
Montagut i Oix is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 93.76 square kilometres (36.20 sq mi) and the population in 2014 was 970.
Olot (Catalan pronunciation: [uˈlɔt]) is the capital city of the comarca of Garrotxa, in the Province of Girona, Catalonia, Spain. The city is known for its natural landscape, including four volcanoes scattered around the city center. The municipality is part of the Zona Volcànica de la Garrotxa Natural Park. Olot is also well known for its cultural activity, with historical art movements like Olot school or factories of religious imagery, which contributed to the location in the city of the main Design and Arts & Crafts school of the province of Girona, the Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.
Les Planes d'Hostoles is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 37.51 square kilometres (14.48 sq mi) and the population in 2014 was 1,694.
Puig Cerverís is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an elevation of 2,208 metres above sea level.
Selva (Catalan pronunciation: [ˈsɛlβə]) is a coastal comarca (county) in the Girona region of Catalonia (Spain), located between the mountain range known as the Serralada Transversal or Puigsacalm and the Costa Brava (part of the Mediterranean coast). Following the Spanish province system, it is divided between the provinces of Girona and Barcelona, with Fogars de la Selva being part of Barcelona province and all other municipalities falling inside the Girona province.
Lloret de Mar (Catalan: [ʎuˈɾɛd də ˈmaɾ]; Spanish: [ʎoˈɾe(ð) ðe ˈmaɾ]) is a Mediterranean coastal town in Catalonia, Spain. It is 40 kilometres (25 miles) south of Girona and 75 kilometres (47 miles) northeast of Barcelona. With a population of 38,402 in 2021, it is the second largest town in the Selva comarca of Catalonia.
Blanes (Catalan pronunciation: [ˈblanəs]) is a town and municipality in the comarca of Selva in Girona, Catalonia, Spain. During Roman rule it was named Blanda or Blandae. It is known as the "Gateway to the Costa Brava". Its coast is part of the Costa Brava, which stretches from Blanes to the French border. The township is 18.29 km2 (7.06 sq mi). Blanes is a popular tourist town, and it is known for the Concurs de Focs d'Artifici during the Santa Anna festival; this event includes many fireworks. Other places of interest include botanical gardens, coves such as the Cala Bona, and beaches that are surrounded by mountains.
Tossa de Mar (Catalan pronunciation: [ˈtosə ðə ˈmaɾ]) is a municipality in Catalonia, Spain, located on the coastal Costa Brava, about 100 kilometres north of Barcelona and 100 kilometres south of the French border. It is accessible through Girona Airport, some distance north.
Arbúcies (Catalan pronunciation: [əɾˈβusiəs]) is a village in the province of Girona, in the autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 86.24 square kilometres (33.30 sq mi) with a population of 6481 in 2014.
Osor (Catalan pronunciation: [uˈzo]) is a municipality in the comarca of la Selva in Catalonia, Spain.
Amer is a municipality in the comarca of la Selva in the province of Girona, Catalonia, Spain.
Anglès (Catalan pronunciation: [əŋˈɡlɛs]) is a catalan municipality, in the comarca of Selva, in the province of Girona, Catalonia. It has an area of 16.30 km² and a population of 5,446 people (2008).
Santa Coloma de Farners (Catalan pronunciation: [ˈsantə kuˈlomə ðə fəɾˈnes]) is a spa town and capital of the comarca of the Selva, in Catalonia, Spain, and of the judicial district of Santa Coloma. It is situated on the edge of the Selva Depression and of the Guilleries. The local economy is mainly commercial, given the status of the town as capital of the comarca, although summer tourism, agriculture and forestry products also contribute. The urban centre is to the north and west of the main modern communication routes, although the C-253 road links the town with the main N-II route and the AP-7 autopista and to the Renfe railway station at Sils (10 km). The GE-533 runs through the northern part of the municipality, linking it with Vic to the west and with Riudellots de la Selva, Vilobí d'Onyar and Girona-Costa Brava Airport to the east.
Sils (Catalan pronunciation: [ˈsils]) is a municipality in the comarca of Selva, in Catalonia, Spain. It is situated next to a former lake, which was drained in the nineteenth century. Autopista AP-7 and road N-II run through the municipality, and there is a Renfe railway station on the line between Barcelona and Girona.
Brunyola is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 36.74 square kilometres (14.19 sq mi) and the population in 2014 was 391.
Caldes de Malavella (Catalan pronunciation: [ˈkaldəz ðə mələˈβeʎə]) is a municipality of the comarca of Selva in Catalonia, Spain. In 2014, its population was 7,130.
Riells i Viabrea (Catalan pronunciation: [riˈeʎz i βiəˈβɾeə]) is a municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 27 square kilometres (10 sq mi) and the population in 2014 was 4,000.
Riudarenes is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 47.6 square kilometres (18.4 sq mi) and the population in 2014 was 2,148.
Aiguaviva is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 13.92 square kilometres (5.37 sq mi) and the population in 2014 was 783.
Bescanó (Catalan pronunciation: [bəskəˈno]) is a small town in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 45.86 square kilometres (17.71 sq mi) and the population in 2014 was 4874.
Bordils is a village in the province of Girona in Catalonia, an autonomous community of Spain. The municipality covers an area of 7.29 square kilometres (2.81 sq mi) and the population in 2014 was 1,690.
Campllong (Spanish: Campllonch) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 8.46 square kilometres (3.27 sq mi) and the population in 2024 was 534.
Canet d'Adri is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 44.30 square kilometres (17.10 sq mi) and the population in 2014 was 644.
Cassà de la Selva (Catalan pronunciation: [kəˈsa ðə lə ˈsɛlβə]) is a municipality in the comarca of the Gironès in Catalonia, It is linked to Girona and to the Baix Empordà by the C-65 road. During the 20th century it was known for the production of cork and derived articles. With an increasing population of 9,200 citizens, this municipality is located 12 km south of Girona and 20 km west of the Mediterranean Sea.
Celrà (Catalan pronunciation: [səlˈra]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 19.53 km2 (7.54 sq mi) and the population in 2014 was 5,053.
Cervià de Ter is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 9.97 square kilometres (3.85 sq mi) and the population in 2014 was 934.
Flaçà is a town in the Gironès county of Girona Province, Catalonia, Spain. It occupies an area of 6.67 square kilometers and extends the hills of the Lloreda Valley and alluvial plain of the Ter river. It borders the Ter River to the north and the municipality of Sant Jordi Desvalls to the west with the municipalities of Sant Joan de Mollet Sant Marti Vell to the south and to east, the towns of Foixà and la Pera. The current population is 1,070 people.
Fornells de la Selva (Catalan pronunciation: [fuɾˈneʎz ðə lə ˈsɛlβə]) is a municipality in the comarca of Gironès that forms part of the urban area of Girona.
Juià is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 8.39 square kilometres (3.24 sq mi) and the population in 2014 was 340.
Llagostera (Catalan pronunciation: [ʎəɣusˈteɾə]) is a municipality in the comarca of the Gironès in Catalonia, Spain. During the 20th century, it was known for the production of cork and derived articles. It is located 20 km south of Girona and 15 km west from the Mediterranean Sea.
Llambilles (Catalan pronunciation: [ʎəmˈbiʎəs]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 14.55 square kilometres (5.62 sq mi), and the population in 2014 was 738.
Ullà is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Palol de Revardit is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 18 square kilometres (6.9 sq mi), and, as of 2011, had a population of 471 people.
Sant Miquel de Campmajor is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 33.2 square kilometres (12.8 sq mi) and the population in 2014 was 232.
Cornellà del Terri is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 27.8 square kilometres (10.7 sq mi) and the population in 2014 was 2,235.
Banyoles (Catalan pronunciation: [bəˈɲɔləs]) is a city of 20,168 inhabitants (2021) located in the province of Girona in northeastern Catalonia, Spain.
Vilademuls is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Sant Hilari Sacalm (Catalan pronunciation: [ˈsant iˈlaɾi səˈkalm]) is a municipality in the comarca of the Selva in Catalonia, Spain.
Vidreres (Catalan pronunciation: [biˈðɾeɾəs]) is a municipality in the comarca of La Selva, the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Das is a town and municipality in the comarca of Cerdanya, Girona Province, Catalonia, Spain. Its population is 222 according to the 2012 census. It is located amidst the mountains of the Pyrenees.
Fontanals de Cerdanya is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 28.65 square kilometres (11.06 sq mi) and the population in 2014 was 443.
Llívia (Catalan pronunciation: [ˈʎiβiə]; Spanish: Llivia [ˈʎiβja]) is a town in the comarca of Cerdanya, province of Girona, Catalonia, Spain. It is a Spanish exclave surrounded by the French département of Pyrénées-Orientales. In 2023, the municipality of Llívia had a total population of 1,511. It is separated from the rest of Spain by a corridor about 1.6 km (1.0 mile) wide, which includes the French communes of Ur and Bourg-Madame. The Segre river, a tributary of the Spanish Ebro, flows through Llívia.
Isòvol is a municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Guils de Cerdanya is a municipality in the comarca of Cerdanya, province of Girona, Catalonia, Spain.
Ger is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 33.4 square kilometres (12.9 sq mi) and the population in 2014 was 432.
Meranges is a village in the comarca of Cerdanya, province of Girona, Catalonia, north-eastern Spain.
Urús is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Puigcerdà (Catalan pronunciation: [ˌputʃsəɾˈða]; Spanish: Puigcerdá, pronounced [pwiɣθeɾˈða]) is the capital of the Catalan comarca of Cerdanya, in the province of Girona, Catalonia, northern Spain, near the Segre River and on the border with France (it abuts directly onto the French town of Bourg-Madame).
Espinelves is a municipality in the comarca of Osona in Catalonia, Spain. It is situated in the Guilleries in the east of the comarca. Forestry is the main economic activity of the municipality, particularly the cultivation of the local species Abies masjoanensis for Christmas trees. The Romanesque church of Sant Vincenç d'Espinelves dates from the 11th and 12th centuries. The village is linked to Arbúcies and to Vic by the GI-543 road.
The Peak of Puigmal (Catalan pronunciation: [ˌpudʒˈmal]), also called Puigmal d'Er, is a mountain in the Pyrenees, in the Spanish-French border, within the limits of the municipality of Queralbs and the commune of Err. Its summit is 2,909.6 metres (9,546 ft) above sea level, one of the highest peaks in the eastern Pyrenees. Puigmal d'Err is near the west end of a fine ridge over 2500m high for 16 km. The west half is composed of friable metasediments (schists) which break down to form smooth slopes, and so give easy walking. The east half is of tougher gneiss and forms spiky alpine scenery with sharp crests and some difficult places. Several excellent circuits can be made from Nuria. The plateau summit of Puigmal d'Err is split for several hundred metres by a bold scarp, in places over 20 metres high, with the eastern half having slipped bodily towards Nuria. This is clearly seen on GoogleEarth. Several other crests in this range are likewise split.
Santa Maria és una antiga església a Breda adaptada actualment com a ajuntament i sala d'exposicions. Nomenada per primera vegada l'any 1038 en la fundació del monestir de Sant Salvador de Breda, va ser l'església parroquial del nucli de població fins a la desamortització del segle xix. És una antiga església parroquial al nucli històric, a la Plaça de la Vila, reconvertida en seu de l'Ajuntament i del Museu Municipal Josep Aragay.
Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà). L'església del monestir està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Eugènia de Saga és una petita església romànica que data cap al segle xi, situada a Saga, petit municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya, a pocs quilòmetres a l'oest de Puigcerdà.
El castell d'Esclanyà és un antic castell del que resta una torre romànica incorporada a una masia, situat al nucli d'Esclanyà en el municipi de Begur (Baix Empordà). És conegut popularment com la Torre d'Esclanyà. Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró. És un conjunt històric declarat com a bé cultural d'interès nacional. El 2005 tenia 1.535 habitants. Es tracta d'una població situada a uns 2 km de Platja d'Aro, el nucli principal del municipi actual, a la Costa Brava.
Vilajuïga és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Vilajuïga, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
L'església de Sant Pere d'Olopte es troba a la part alta d'un petit promontori a l'esquerra de l'entrada del poble d'Olopte, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Santa Maria d'All és una església de l'entitat de població d'All, pertanyent al municipi d'Isòvol (Cerdanya). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a l'entitat de població de Mosoll, pertanyent al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral. Al museu s'hi pot contemplar per ordre cronològic l'art gironí a través d'èpoques i estils successius: romànic, gòtic, renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme. També hi ha sales monogràfiques dedicades a la ceràmica, al vidre i a l'art propi de la litúrgia catòlica, així com sales d'exposició temporals. Les principals col·leccions són les medievals, d'on en destaca l'Ara portàtil de Sant Pere de Rodes.
La Torre Ferrana és un mas fortificat a l'est del poble de Sobrestany, al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). L'edifici fou bastit a la plana propera a l'antic estany de Bellcaire a uns 5 msnm El nom serveix també per a denominar aquest paratge. Aquest mas és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
La Torre Lloreta, també anomenada Can Sixt de la Torre és un masia medieval fortificada amb una torre de defensa, a partir d'una antiga fortalesa. Està construïda a la confluència de la Riera del Tinar i de la Riera del Jonc a Calonge a Catalunya.
Vilarnadal és una entitat de població del municipi altempordanès de Masarac. Al cens de l'any 2022, Vilarnadal tenia un total de 294 habitants.
La platja de la Badia de Blanes, o platja de Blanes, és la platja urbana principal de Blanes (la Selva). Situada a la badia de Blanes, va des del port de Blanes fins l'illot de Sa Palomera, prop de la qual hi desemboca la riera de Blanes, i on té continuïtat amb la platja de s'Abanell. Està orientada al sud-est, té una longitud de 658 m i una amplada mitjana de 44 m, formada per sorra mitjana i gruixuda. El pendent d'entrada a l'aigua és molt fort.
El Puig de Llandrics és una muntanya de 1.206 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig de Rauta o Puig de la Rauta és una muntanya de 952 metres que es troba entre els municipis de Riudaura i la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva) en estil romànic. Dalt de la muralla hi ha una vista extraordinària des dels seus 173 m d'alçària. En dies clars el territori que s'hi domina és molt extens i pel sud es pot arribar a albirar la silueta de la muntanya de Montjuïc a Barcelona. Possessió dels vescomtes de Cabrera, s'esmenta per primera vegada l'any 1002. Actualment en resta dempeus la magnífica torre mestra rodona. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Arenys d'Empordà és una entitat de població del municipi altempordanès de Garrigàs, a l'esquerra del Fluvià. El 2007 tenia 95 habitants.
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona. L'etimologia no n'és clara, però hom ha especulat que podria significar ‘entre l'Undarius’, que és el nom que rep l'actual riu Onyar.
L'Hospital de Cerdanya, és un centre hospitalari transfronterer i de proximitat, situat a Puigcerdà (Cerdanya). És el primer centre de salut transfronterer de la Unió Europea, que combina dos models sanitaris, el català i el francès. La idea d'un hospital comú transfronterer, que donés servei a la població de la Cerdanya i El Capcir, va sorgir a finals dels anys 1990 i es va poder fer realitat amb la creació d'una entitat de dret públic europeu de nou tipus: l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT).
El Castell de Vallgornera és un edifici del municipi de Peralada (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Can Soler és una masia actualment rehabilitada del poble de Rocabruna, que pertany al municipi de Camprodon (Ripollès). Documents trobats a la mateixa casa recentment constaten que la casa fou construïda abans del segle xvi i per tant te més de 500 anys d'antiguitat.
Sant Nicolau de Girona és una capella romànica de la ciutat de Girona que data del segle xii. Es va edificar al cementiri de Sant Pere per tal de poder donar certs serveis parroquials que anaven a càrrec del monestir. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
El Castell-Fortalesa d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval del municipi d'Hostalric (Selva). Està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la riba esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. Juntament amb la muralla, és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Germans Sàbat és un barri situat a l'oest de la ciutat de Girona. Limita amb el nucli de població de Taialà (municipi de Sant Gregori) i amb el sector de Fontajau de Girona.
Sant Mateu Vell de Vall-llobrega és una església de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Situada a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, l'església romànica de Sant Mateu va ser restaurada el 2018. El temple, que probablement va ser bastit durant el segle xi, apareix esmentat des del 1280, i a partir del segle xiv figura com a parroquial. L'edifici, situat en un pendent pronunciat i sobre un terreny d'argiles molt plàstic, patí nombrosos problemes d'estabilitat i risc de ruïna, fins que el 1669 aprovaren el trasllat i la construcció de la nova església al Raval de baix. El temple original fou abandonat.
Sant Salvi de Cladells és un convent franciscà ubicat al terme de Santa Coloma de Farners (la Selva).
El Parc de la Devesa de Girona, és el parc urbà més gran de Catalunya, està situat entre el Ter, l'Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de la ciutat de Girona. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
La Plaça de Braus és una plaça de braus a la ciutat d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. Plaça de braus amb la planta rodona i, en l'alçat, la base lleugerament més ampla que la part superior, on, té una sèrie d'arcs rebaixats, fets de maons, i sobre els quals hi ha una petita teulada.
El Turó de Puigmarí és un turó situat al municipi de Maçanet de la Selva (La Selva), de 237 m d'altitud. Es tracta d'uns dels turons d'origen volcànic que hi ha als voltants de la localitat de Maçanet de la Selva.
El Ges és un riu català que neix a la Serra de Santa Magdalena, comarca d'Osona; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó. A Sant Pere de Torelló recull les aigües del seu afluent, el riu Fornès, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa. A Torelló, vessa les seves aigües al riu Ter.
L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal. La diòcesi de Besalú durà tan sols tres anys. El comte Bernat Tallaferro de Besalú-Cerdanya, aconseguí del papa Benet VIII la seva erecció l'any 1017. S'havia enfrontat al poder abacial de la comunitat femenina de Sant Joan de les Abadesses, on hi havia la seva germanastra Ingilberga, perquè s'havien convertit "la casa d'oració en un bordell de meretrius de Venus" i aconseguí que el papa Benet VIII clausurés el monestir. Va ser després d'aquest fet que el comte Tallaferro aconseguí que el Papa creés el nou bisbat i el nomenés prelat. Amb aquesta acció Bernat refermà un comtat que abastava bona part de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès.
El Borró és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià. Neix als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant sud-oriental, i va a parar al Fluvià, entre Argelaguer i Besalú després d'uns 14 quilòmetres de curs. Gran part del seu recorregut es troba dins l'espai protegit de l'Alta Garrotxa. El seu curs sol estar sec.
Ca l'Amado Carreras és una masia del segle xviii del municipi de Blanes (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al passeig de Carles Faust, pujada al jardí botànic. Encara que profundament restaurada al segle xx, conserva encara molts elements originaris, com la porta principal adovellada o algunes finestres quadrangulars amb llinda monolítica. A l'interior té una capella, de la qual sobresurt el campanar sobre la façana principal.
Ca l'Orench és un edifici cantoner del municipi de Blanes (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Projectat per Francesc Folguera l'any 1926, està situat al número 34 del carrer Ample. A la planta baixa hi ha una pastisseria que manté la decoració típica dels comerços de principis del segle xx. El pis inferior ha sofert grans modificacions, tot i que conserva l'ostentosa porta principal, amb decoracions i relleus inspirats a l'estil barroc. Les finestres de la planta superior presenten motllures decorades. A sobre hi ha una terrassa, al centre de la qual hi ha una galeria porxada d'arcades de mig punt.
Ca la Pauleta és un edifici catalogat com a monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Puig Cornador (Ribes de Freser) is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,799 metres above sea level.
Puig Estela is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 2,013 metres above sea level., between the villages of Ogassa and Pardines.
Puig d'Ombriaga is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an elevation of 2,638 metres above sea level.
Puig de Pastuira is a mountain of Catalonia, Spain. It can be found to the north-west of the village of Setcases in the eastern Pyrenees.
Puig de Fontnegra is a mountain in Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an elevation of 2,727 metres above sea level.
Puigsacalm Xic is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,490 metres above sea level.
Sant Amand or Puig de Sant Amand is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,851 metres above sea level.
Torreneules is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an elevation of 2,713 metres above sea level.
Turó de Morou is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,303 metres above sea level.
La Casa Caramany és un edifici al nucli de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat dins del nucli urbà de la població de Sant Pere, a la part nord-est de l'antic recinte fortificat de la vila i al nord de l'església parroquial de Sant Pere. Està delimitat pels carrers Girona, del Forn i la plaça Catalunya. La Casa Caramany està situada al costat nord de l'església, al nord-est de l'antic recinte fortificat, substituint en l'emplaçament el castell medieval de Sant Pere, del que es tenen notícies des del segle xii. L'actual edifici presenta elements de diverses èpoques a causa de les contínues modificacions.
El Castell d'Albons és una edificació militar i civil que fou l'origen del nucli d'Albons i que està declarada bé cultural d'interès nacional. Resta un notable conjunt, amb una part aprofitada per un casal tardà, un gran portal dovellat i part només amb el mur de tanca. Obra medieval i del segle xvii.
El castell de Colltort és un castell situat entre Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau (Garrotxa). Està situat a la zona baixa d'una carena entre la serra del Corb i la serra de Finestres a poca distància de la collada de Colltort. En queden les restes del setial sobre el volcà de Font-pobra. Hi ha vestigis de murs d'una torre rectangular i d'un recinte desaparegut. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
El castell d'Esponellà és una construcció medieval situada al poble d'Esponellà (Pla de l'Estany), declarada Bé cultural d'interès nacional.
El castell de Foixà, origen del municipi del mateix nom, va ser construït segurament a la segona meitat del segle xiii, que és quan està documentat per primera vegada. Fou modificat al segle xvi i, posteriorment, als segles xviii i xix. El turó on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per alçar-hi la muralla, és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries.
El Castell d'Hortal és una antiga fortalesa del municipi de Llers (Alt Empordà) actualment molt deteriorada. Està situada a un quilòmetre aproximadament a l'oest del nucli urbà de la vila de Llers, prop del mas de l'Estela, dalt d'un petit planell. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Llers és una fortalesa del municipi de Llers (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Castell de Millars és un edifici de Madremanya (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional. És al costat de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria del castell de Millars.
El Castell de Mont-roig, o Torre de Mas Puig, és un antic castell termenat ara en ruïnes situat al cim del mateix nom a 276 metres sobre el nivell del mar, al terme municipal de Darnius. Segons la llegenda el nom prové de la sang de la dama del castell i el seu amant, que foren assassinats pel marit d'ella en un atac de gelosia. Ara bé, el nom segurament prové del fet que el terreny argilós dona tonalitats vermelloses tant a la muntanya com a les parets del castell, que aprofiten aquest material. El castell és visible des de molts punts de la contrada. S'hi pot accedir des de la pista forestal que comunica Darnius i Biure i acabar de pujar-hi a peu.
El castell de Montagut és un castell al nord-oest del nucli de Sarrià de Ter al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès nacional. El lloc on es troba el castell té un gran valor estratègic, ja que domina tota l'entrada a Girona pel vessant nord, així com la vall de Banyoles i les muntanyes de la Garrotxa.
El Castell de Montjuïc és un edifici de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.
El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya. Està situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Breda, a la comarca de la Selva i s'alça al damunt d'un turó de 632 metres d'altitud, dins del Parc Natural del Montseny.
El Castell de Rocabruna és una fortificació del veïnat de Rocabruna, dins el terme municipal de Camprodon. És un notable conjunt, torre i murs, amb opus spicatum en alguns sectors, declarat bé cultural d'interès nacional. En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m.) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle x (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L'accés al castell és bastant difícil, ja que el turó es troba completament envoltat de bosc; tan sols és possible d'arribar-hi a través d'un corriol mig abandonat que puja des de la base del puig, i que passa per les cases de la Vila i Ca l'Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram Molló - Beget.
El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).
El castell de Vilarig, actualment una masia, està situat al municipi de Cistella, a peu de la carretera que porta a Vilarig. Està declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell Palau de l'Abat o Castell de Vila-sacra és un edifici del municipi de Vila-sacra (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. És un antic monestir que pertanyia al monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. S'ha rehabilitat i des del 2011 acull la Casa de la vila del municipi.
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona.
El Puig Martanyà és una muntanya de 1.031 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa. Es troba just a sobre la masia de Can Gustí de Riu.
El Mas Pòlit és un mas situat al municipi de Vilamaniscle, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Mas de la Font del Soc és un mas situat al municipi de Vilabertran, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Mas de la Llosa és un mas que hi ha al terme municipal d'Espolla a uns 8 km al nord del nucli urbà, a l'alta vall de la riera de Freixe, que és afluent de l'Orlina i sota el Pic de Sallfort. El mas havia estat propietat de marquès de Camps i fins que es va vendre a la dècada de 1980. És un mas que ha estat habitat amb intermitències.
Mas de la Riera és una masia situada al municipi de Saus, Camallera i Llampaies, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Mata és una entitat de població del municipi de Porqueres situat a la comarca del Pla de l'Estany. En el cens de 2006 tenia 1903 habitants. En aquest nucli és on hi ha l'ajuntament del municipi així com l'única estació que es conserva del Tren Girona-Banyoles, conegut com el tren pinxo.
El Mont-roig és una muntanya de 295 metres que es troba al municipi de Darnius, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Montagut és una muntanya de 266 metres que es troba entre els municipis de Palamós i Vall-llobrega, a la comarca del Baix Empordà.
El Montgrí o muntanya de santa Caterina és una muntanya de 303 metres que es troba al Massís del Montgrí, dins el municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
El Montgó és una muntanya de 95 metres que es troba al municipi de l'Escala, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 313091001) i una torre de defensa. S'endinsa al mar Mediterrani conformant la punta Montgó que clou cala Montgó pel nord. És el punt més meridional del Golf de Roses. Geològicament és un aflorament calcari. La seva urbanització és extensiva tot i que no ha progressat en extensió d'ençà de la llei de costes de 1988.
El Montigalar o Montigalar Gros és una muntanya de 464 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 307098001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El Montpetit és una muntanya de 900 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Muntanya de Jafre és una muntanya de 71 metres que es troba al municipi de Jafre, a la comarca del Baix Empordà.
El Paradolmen d'en Garcia és un paradolmen megalític del Massís de Cadiretes, al municipi de Tossa de Mar, comarca de La Selva.
El Pedró d'Arquers és una muntanya de 1.239 metres que es troba al municipi de les Llosses, a la comarca catalana del Ripollès.
El Montplà és una muntanya de 310,8 metres al Massís del Montgrí, dins el municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca catalana del Baix Empordà. Naturalment és la muntanya més alta del massís del Montgrí, però el castell del Montgrí la supera en alçada. L'accés al cim és a través dels senders situats a l'est i l'oest (Coll d'en Garrigàs). A l'est d'aquesta muntanya hi ha les dunes continentals de Torroella. A l'oest sobrepassat el coll, es troba el Montgrí. De pendents abruptes al vessant sud forma diversos nivells de terrasses solcades per pedrigolets de blocs. El cim és un altiplà. El seu vessant nord és igualment abrupte. Tanmateix davalla cap al nord-est el GR 92 fins a un coll que permet accedir a la Vall de Santa Caterina.
El Montagut és una muntanya de 498,3 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès, al Massís de l'Ardenya.
Celrà és una estació de ferrocarril a la població de Celrà, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. Aquesta estació de la línia de Girona va entrar en servei l'any 1877 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Girona i Figueres. El 2007, el propietari de la infraestructura, Adif va dur a terme obres de millora a l'estació, com elevar l'andana, la construcció d'una marquesina i l'enderrocament d'una nau de Renfe abandonada.
Fornells de la Selva és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al nord-est de la població de Fornells de la Selva, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
Hostalric és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord-oest de la població d'Hostalric, a la comarca de la Selva. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Nord dels serveis de rodalia de Barcelona i la línia R11 dels serveis regionals, operats per Renfe Operadora.
Núria és una estació ferroviària del Cremallera de Núria de FGC i està situada a la Vall de Núria al terme municipal de Queralbs a la comarca del Ripollès de la vegueria de Girona.
Ribes de Freser i Ribes-Enllaç és un intercanviador ferroviari situat a la població de Ribes de Freser, a la comarca catalana del Ripollès. L'estació de Ribes de Freser és propietat d'Adif i es troba a la línia Ripoll-Puigcerdà, servida pels trens de la R3 de Rodalies de Catalunya (servei operat per Renfe), que tot i formar part de Rodalies no té tarifació com a tal. Ribes-Enllaç és el nom que rep l'estació del Cremallera de Núria de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que puja fins a la Vall de Núria.
Ribes Vila és una estació del tren Cremallera de Núria de FGC situada al nord-est del nucli urbà de Ribes de Freser a la comarca del Ripollès de la vegueria de Girona. Es va inaugurar el 1931 amb l'obertura del cremallera entre Ribes i Núria. S'hi va fer de forma annexa les cotxeres de les locomotores de la línia. El 1984 s'hi construí, just davant l'estació, uns nous tallers per l'arribada de nou material rodant a la línia. El 2002 es reconvertiren les antigues cotxeres en un espai d'exposició permanent d'antic material ferroviari.
Sils és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Sils, a la comarca de la Selva. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
Vilamalla és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Vilamalla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. El terme de Vilamalla està creuat de sud a nord per la via del ferrocarril de la línia.
Sant Joan de Bellcaire, també coneguda com a Sant Joan de Bedenga, nom antic de Bellcaire, és una església del nucli de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, declarada bé cultural d'interès nacional.
Santa Eulàlia d'Ultramort és una església romànica del municipi d'Ultramort inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Portbou és una església del municipi de Portbou (Alt Empordà). Està situada dalt d'un turó i fou bastida a partir de l'any 1878 per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, a l'esplanada de l'estació, a la part més enlairada del poble, pel servei religiós dels treballadors ferroviaris residents al poble. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Esteve és l'església parroquial al centre del poble de Vila-sacra del poble, al costat de l'antic castell de Vila-sacra. És una església fortificada d'origen romànic ampliada en època barroca. Està declarada bé cultural d'interès nacional.
La línia Ripoll-Puigcerdà o Ferrocarril Transpirinenc és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Ripoll amb Puigcerdà i la Tor de Querol travessant la vall de Ribes. La línia comença a l'antiga bifurcació de la línia de Sant Joan de les Abadesses i acaba a la Tor de Querol, poc després de creuar la frontera hispanofrancesa.
Sant Pere Cercada ist ein ehemaliges Augustiner-Chorherren-Stift und heute ein Ortsteil der Gemeinde Santa Coloma de Farners in der spanischen Provinz Girona der Autonomen Region Katalonien. Im Jahr 2006 lebten dort sechs Einwohner. Die im Stil der Spätromanik errichtete Kirche und die wenigen noch erhaltenen Klostergebäude wurden zum Baudenkmal (Bien de Interés Cultural) erklärt.
Santa Maria d'Ullà és un temple catòlic a la vila d'Ullà (Baix Empordà). La primitiva canònica era als afores de la població, propera al riu Ter. De l'interior del primitiu monestir, es venera a l'actual església parroquial de Santa Maria d'Ullà, la imatge de la Verge de la Fossa, talla romànica, policromada, del segle xii.
Sant Sebastià de la Guarda o Sant Sebastià de la Guaita és un poblat ibèric situat al terme municipal de Palafrugell, al Baix Empordà. S'hi accedeix des de Palafrugell a través de l'autovia que va a Llafranc i d'ací cap al far de Sant Sebastià, o per la carretera que va de Palafrugell a Tamariu. En aquest cas, s'ha d'agafar un desviament (indicat) que duu cap al cim de la muntanya de Sant Sebastià. El jaciment se situa al cim de la muntanya, a 156 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Aquesta muntanya, en entrar al mar, forma el cap de Sant Sebastià. Forma pert del Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda.
L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners.
La Torre de Marata és un casal fortificat i emmurallat, d'estil gòtic, en el qual destaca la torre de defensa. Està situat al veïnat de Marata, en el municipi de Maçanet de la Selva.
El túnel de Cargol és un túnel ferroviari de la línia Ripoll-Puigcerdà, exactament entre les estacions de Planoles i Toses, força a prop d'aquesta última. Aquest túnel permet, gràcies a las seva forma helicoïdal d'un sol anell, que en 230 metres de radi el tren superi en poc espai un desnivell de 49 metres de cota, dels 1314 msn al 1363 msn, quedant separades les dues boques extremes per una distància horitzontal de 73 metres. Té una longitud total de 1.057 metres i el constitueixen dos trams excavats i un tram exterior entremig,
Les Costes, el Barri de les Costes o les Costes de Peralada és una entitat de població del municipi de Mollet de Peralada, a l'Alt Empordà situat a 5 quilòmetres al sud del nucli urbà, formant una illa del terme municipal separat del del nucli. Està a escassos 2 quilòmetres de Peralada i en el camí que d'aquest últim poble porta a Delfià. Compta amb la interessant església de Sant Joan Degollaci, tot i que actualment està mig enrunada i sense culte. Curiosament el Barri de les costes pertany a la parròquia de Peralada.
El Vilar d'Urtx és una entitat de població del municipi cerdà de Fontanals de Cerdanya. Acull l'ajuntament i actual, per tant, com a cap de municipi. El 2005 tenia 82 habitants.
Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).
L'Església de Sant Mateu de Montnegre és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Capsec (antigament, Capsech) és una entitat de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa). Era l'antic cap del municipi de Capsec, però durant la segona dècada del segle xx va ser traslladat a l'Hostalnou de Bianya i el municipi es reanomenà la Vall de Bianya. Té 93 habitants segons el cens de 2008.
Santa Margarida de Bianya és un nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa). És de caràcter disseminat, amb 77 habitants. L'origen del poble és l'església de Santa Margarida de Bianya, que es va constituir en parròquia. La parròquia fou incorporada a l'antic municipi de Capsec el 1857, municipi que més tard acabaria donant lloc a la Vall de Bianya.
Vulpellac és una entitat de població del municipi baixempordanès de Forallac. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Fonteta i Peratallada per formar Forallac. Aquesta població és la que allotja la casa de la vila actual del municipi. El 2019 tenia 222 habitants.
Sant Pere Despuig (també anomenat Sant Pere Espuig, Sant Pere del Puig i Sant Pere de Bianya) és un nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat. Està situat al centre de l'altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida.
Sant Martí del Clot o el Clot és un nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), conegut també com a Sant Martí de Tornadissa o Tornadissa. Es troba als vessants meridionals de la Serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d'Aulina i té 37 habitants (cens de l'any 2009). El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Martí del Clot. L'edifici es va construir al segle xii, però arran dels terratrèmols que van assolar la comarca al segle xv, el temple va ser profundament reformat. A més, al segle xviii s'hi van afegir capelles laterals i es va sobrealçar el temple. Actualment se'n conserva l'absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una inscripció referent als terratrèmols del segle xv.
Bonmatí és una entitat de població del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí, a la comarca catalana de la Selva. En el cens de 2019 tenia 1159 habitants. Bonmatí té els seus orígens en el senyoriu creat per Guillem de Bonmatí el 1339.
Torre Moratxa és una antiga atalaia declarada bé cultural d'interès nacional al cim del turó de la Torre Moratxa. Les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca amb un paviment d’opus testaceum i d'altres parets. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula a la part inferior. El permanent és de pedres toscament desbastades. Aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura.
Queralbs és una estació del tren Cremallera de Núria de FGC situada al nord-est del nucli urbà de Queralbs a la comarca del Ripollès de la vegueria de Girona.
Sant Serni de Meranges, o Sant Sadurní, és l'església parroquial romànica del municipi de Meranges, a la comarca de la Cerdanya.
El castell de Llaés és un antic castell en el nucli de Llaés, del municipi de Ripoll (Ripollès), situat al cim de la muntanya de Sant Bartomeu i on també es troba l'antiga església de Sant Bartomeu. Entre les dues construccions hi ha el cementiri i l'antic pati d'armes.
Sant Jordi Desvalls és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Sant Jordi Desvalls, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. L'estació està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'església de Sant Joan de Salelles es troba en el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura a la comarca del Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situat al veïnat del mateix nom. És un petit temple bastit vers els segles X-XI en estil romànic. La façana va ser refeta a finals del segle xvi. Recentment el conjunt ha estat restaurat, i reconstruïts la porta del costat de migdia del temple i el campanar. Fou novament restaurada entre els anys 1985-1987 per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, després d'un llarg temps d'abandó.
Sant Martí d'Urtx és una església d'origen romànic al poble d'Urtx pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Sant Miquel de Soriguerola és una església romànica situada a l'entitat de població de Soriguerola pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Coloma de Ger és una església d'estil romànic modificat de Ger (Baixa Cerdanya) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
All és una entitat de població del municipi cerdà d'Isòvol. El 2009 tenia 183 habitants. És el nucli més habitat del terme i un dels documentats des de més antic (862), amb el nom d'Alli. En aquest nucli hi ha l'ajuntament d'Isòvol. És a una altitud sobre el nivell del mar de 1.095 m. Darrerament s'ha transformat d'un poble ramader a poble de segona i tercera residència.
El puig Farner és una muntanya de 462 metres situat al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Gros és una muntanya de 466 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca catalana del Baix Empordà.
El Puig Gros és una muntanya de 296 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Rodó és una muntanya de 501 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca catalana del Baix Empordà.
El Puig Rodó és una muntanya de 290 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Roig és una muntanya de 258,6 metres al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Ros és una muntanya de 181 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Sanoguera és una muntanya de 1.029 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Sec és una muntanya de 60 metres que es troba al municipi de l'Escala, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Segalar és una muntanya de 175 metres que es troba entre els municipis de Viladamat, a la comarca de l'Alt Empordà i d'Albons, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Tifell és una muntanya de 409 metres que es troba entre els municipis de Colera i Llançà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Torró és una muntanya de 171,5 metres al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'Aiguabona és una muntanya de 533 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca catalana del Baix Empordà. Amb 533 metres, és considerat el sostre comarcal del Baix Empordà per l'institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
El Puig d'en Boi és una muntanya de 254 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig d'en Boix és una muntanya de 168 metres que es troba entre els municipis de Palamós i Vall-llobrega, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'en Calç és una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
Ca les Estanyoles o Mas Estanyol és un mas pairal situat a uns cent metres del barri de l'Estació de Llofriu (terme municipal de Palafrugell), al camí que mena al cementiri. S'hi accedeix a través del carrer de la Tramuntana i es considera l'edificació més antiga del sector de l'Estació, ja que podria datar del segle xvii. És una masia de planta rectangular en sentit est-oest de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de planta baixa i tres plantes pis. Els vessants de la coberta són perpendiculars a la façana principal sud, a diferents nivells.
Ca n'Agustí de Riu és una masia de l'antic poble de Riu, actualment al terme municipal del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La cala del Vedell és una platja natural, en direcció sud-est del municipi de Mont-ras (Baix Empordà), feta de palets i rotllons. Orientada al sud-est, té una longitud de 95 metres i una amplada de 15, la seva superfície està composta de còdols, de color grisós. S'hi pot accedir amb dificultat a peu i registra un grau d'ocupació baix a l'estiu. Juntament amb els Canyers, Cala Estreta, Cap de Planes i el Crit, el Vedell està protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom genèric de Muntanyes de Begur.
Campderric és una masia del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Barris és un gran casal del terme municipal de la Vajol, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Can Bellveí és una masia del municipi d'Anglès. Està situat al veïnat del Pla d'Amunt, a la serra del Peredol, a una alçada de 455 msnm. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Boix és una masia catalogada com a monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La primera notícia documental és una capbrevació a favor de Berenguer de Farners per Pere de Boix de l'any 1339 però l'edifici actual data del segle xviii. Es tracta d'un conjunt format per dos cossos. El més antic, a l'esquerra, és de dues plantes i golfes, amb vessants amb caiguda a la façana. Les obertures són totes rectangulars amb llinda monolítica i ampit motllurat. Hi ha una espitllera sota la finestra del capdamunt de la porta. La casa conserva les dates de 1642 i 1658. Aquí, el paviment dels murs és arrebossat i pintat de blanc.
Can Cufí, Can Figueras Buach o Casa Joaquim Figueras, és un casal del segle xviii del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà). Està protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Dorca és una masia situada al municipi d'Arbúcies, a la comarca catalana de la Selva. La zona ha estat habitada des de la prehistòria per diverses troballes; concretament, a can Dorca es van trobar destrals polides. És part, junt amb altres jaciments arqueològics, del conjunt de jaciments de la vall de la riera d'Arbúcies.
Can Forner és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Gelats és un mas situat al municipi de Sant Andreu Salou, a la comarca catalana del Gironès.
Can Geronès és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Gutnari, Can Gunnari o Can Ribosa és una masia situada al municipi de Cabanelles, a la comarca catalana de l'Alt Empordà, al camí de Vilademires. Construïda el 1825, és un edifici rectangular de tres plantes fet amb murs de pedra i amb coberta a dos pendents, amb un volum annex.
Can Masgrau o Mas Grau és una masia del poble d'Estanyol, al municipi de Bescanó (el Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Masseguer és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ramionet és un mas situat al municipi de Sant Andreu Salou, a la comarca catalana del Gironès.
Can Rossell és una masia al vessant oest del Puig Rodonell, al municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa a la comarca de la Selva. Es troba
Can Savall o Can Savalls és una masia fortificada al veïnat de Planils al municipi de Corçà, a la comarca catalana del Baix Empordà. Està declarada com a bé cultural d'interès nacional. Aquest casal a mitjans del segle XX es trobava en estat de ruïna però l'any 1989 es van fer unes obres de restauració i reconstrucció. L'origen del nom del mas es relaciona amb el fet que fou adquirit a principis del segle xix per Joan Savalls i Barella i Joaquima Savalls i Massot, pares del militar carlí empordanès Francesc Savalls i Massot.
Can Servosa del Racó és una masia situada al municipi de Sales de Llierca a la comarca catalana de la Garrotxa.
Can Solei és una masia situada al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Can Soldat és una masia al veïnat de les Masies de Sant Amanç, dins del terme municipal d'Anglès, a la comarca catalana de la Selva. Aquesta masia és la més propera a l'Ermita de Sant Amanç, a una alçada de 292 msnm. De les diferents masies del veïnat, juntament amb Can Coma-rodona, Can Soldat és actualment de les poques habitades i que tingui una explotació agrària activa. Tot i que aquest mas consta dins del catàleg de l'Ajuntament d'Anglès, no gaudeix de cap nivell de protecció arquitectònica ni està catalogat com a patrimoni arquitectònic, ni per part de l'Ajuntament ni per part de la Generalitat de Catalunya.
Can Tomàs Barrera és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Verdaguer és un monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.
Canaleta és una masia situada al municipi d'Arbúcies, a la comarca catalana de la Selva.
El Capsacosta és una muntanya de 1.100 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pau de Segúries, a la comarca catalana del Ripollès. Pel coll de Capsacosta (984 m alt.) passa la via romana de Capsacosta, que connectava les mines del Pirineu via Camprodon i Olot amb el port romà d'Empúries.
La Casa Sagrera de Pont de Molins (Alt Empordà) és un conjunt de dos edificis protegit com a bé cultural d'interès local.
Castell de Begur és un monument del municipi de Begur (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Medinyà és un castell del municipi de Medinyà (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional. És al petit turó on hi ha el nucli antic del terme municipal de la vila, situada a l'extrem nord-oest del massís de les Gavarres.
El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega (Baix Empordà).
Els Castellets és una muntanya de 986 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Cau del Duc d'Ullà és una cova càrstica al vessant sud de la muntanya d'Ullà al massís del Montgrí. De mides més reduïdes que el Cau del Duc del Montgrí aquesta cova presenta una inclinació cap a l'interior formant una cubeta que permeté l'acumulació i fixació de nivells de sediments d'interès prehistòric en un material de tipus bretxa calcària.
Santa Bàrbara de Pruneres és una església d'Oix, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Enclavada a la serra de Santa Bàrbara, al bell mig de l'Alta Garrotxa, s'hi observa una panoràmica excepcional sobre la vall d'Oix, el Bassegoda, el Ferran, etc. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cim Alt de les Arques és una muntanya de 2.792 metres que es troba al municipi de Queralbs, a la comarca catalana del Ripollès.
El Cim d'Estremera és una muntanya de 1.948 metres que es troba entre els municipis de Queralbs i de Planoles, a la comarca catalana del Ripollès.
El Canal Mala és una muntanya de 2.422 metres que es troba entre els municipis de Setcases i de Vilallonga de Ter, a la comarca catalana del Ripollès.
El Cim del Ras és una muntanya de 2.565 metres que es troba al municipi de Queralbs, a la comarca catalana del Ripollès.
Els Clots de Sant Julià són unes antigues pedreres situades al municipi de Forallac, al Baix Empordà, entre els pobles de Vulpellac i Canapost. Estan formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 m de fondària, excavades a la roca. Està situat en uns turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i la sepultura del mas Puig-sec, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines.
El Coll d'Art és un pas dels municipis d'Ogassa i Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
El coll de la Marrana és un coll situat a 2.530 m, entre el pic del Bastiments i el Gra de Fajol, i que separa les valls del Ter i del Freser en el moment del naixement d'ambdós rius. Alhora és un punt de pas clau per la travessa entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria i Coma de Vaca. Des del refugi d'Ulldeter es pot pujar fins al coll caminant en 45 minuts.
Costabella és una masia situada al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca catalana de la Garrotxa.
Les Coves de Serinyà és un conjunt de jaciments prehistòrics del Paleolític mitjà i superior situats en unes coves de Serinyà, el Pla de l'Estany, que va ser descobert a mitjans del segle xx.
El Bac és una masia situada a l'est de Beget, al municipi de Camprodon, administrativament a la comarca del Ripollès però geogràficament a l'Alta Garrotxa.
El Bagís és una masia del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva). Està catalogada, junt amb el molí, en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castellar Gran és una muntanya de 532 m d'altitud que està situada a ponent del terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà. Separa les valls de l'Anyet i de l'Orlina. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi ha les restes d'un castell visigòtic, d'aquí segurament prové el seu nom, així com un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional (referència 309077001). És una muntanya doble perquè presenta dos cims, que són anomenats el Castellar Gran i el Castellar Petit. Aquesta muntanya domina el paisatge del poble d'Espolla i n'és un dels símbols naturals, per bé que va quedar inclòs en el camp de tir militar que hi ha al poble veí de Sant Climent Sescebes.
El Castellar Petit és una muntanya de 530 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Cornell és una muntanya de 980 metres que es troba al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Ferran és una muntanya de 985 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Mas Usall és una entitat de població de Banyoles (Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local. En el cens de 2009 tenia 37 habitants.
El Montclar és una muntanya de 401 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Noguer és un mas a mig km al sud del nucli de Viladrau (Osona) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig d'Adri és un volcà al vessant sud de la muntanya de Rocacorba, entre els pobles de Canet d'Adri i Adri. L'atractiu principal d'aquest volcà a tan sols set quilòmetres de Girona rau en els tres edificis volcànics sobreposats que es van construir al llarg de les diferents fases eruptives.
El Serradell és una masia situada al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Talló és una muntanya de 1.277 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès. Està situat a uns 1,7Km a l'Est del Puig Ou, i com aquest també separa la Vall del Bac, al Sud, i la Vall de Bolòs i Salarsa al Nord.
El Terme Gros és una muntanya de 328 metres que es troba entre els municipis de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva i de Tordera, a la comarca del Maresme. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 304109015).
El Torrelló és una muntanya de 236 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Els Esquers és una muntanya de 1.258 metres que es troba entre els municipis de La Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona.
L'Església de Sant Antoni de Calonge és l'Església parroquial del nucli de Sant Antoni de Calonge al Baix Empordà. És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Andreu de Porreres és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Genís és l'església parroquial de Torroella de Montgrí. És un dels edificis més voluminosos de la vil·la i destaca en la llunyania quan hom s'apropa a la vila essent visible des de bona part de la plana del Ter i un dels trets més característics del panorama de la vila.
Santa Maria de Salitja és una església del poble de Salitja, al municipi de Vilobí d'Onyar. L'església està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu i a sant Vicenç. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Santa Susanna de Peralta és un monument del municipi de Forallac (Baix Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Sant Andreu és un monument del municipi de Sant Andreu Salou. És un edifici d'una nau amb capelles laterals. L'interior és cobert amb voltes de llunetes. A terra hi ha dues lloses de pedra que clouen dos sepulcres i que porten inscripcions i una corona, són del segle xix i pertanyen a rectors. La portalada de l'any 1779 és de decoració molt senzilla, amb dues columnes laterals planes i amb dos pinacles en forma de pinya a la part superior. Sota la rosassa de vitralls hi ha una mandorla que conté l'estatueta del sant patró. La torre campanar, de base quadrada, té quatre obertures d'arc de ferradura i és coronada amb un teulat en forma de pinacle. L'església parroquial de Sant Andreu es pot identificar, probablement, amb una de les que varen ser donades als canonges de Girona pel bisbe Teuter l'any 882. La parròquia de Sant Andreu Salou és esmentada l'any 1222. No queden rastres de l'antic temple medieval. L'església actual va ser bastida el segle xviii i el campanar és posterior, possiblement del segle xix.
Esqueis de la Burra és una muntanya de 771 metres que es troba al municipi de Riells i Viabrea, a la comarca catalana de la Selva.
L'estanyol Nou o de can Silet el podem trobar al Pla de l'Estany. L'estanyol té 35 metres de diàmetre i 7 metres de fondària màxima.
L'estanyol del Vilar és l'estanyol més conegut de la comarca del Pla de l'Estany.
L'estanyol de la Cendra es troba fent l'itinerari 2 per l'espai natural conegut com a "Ruta de la Puda i les Estunes" a Banyoles, Pla de l'Estany. Es troba just havent deixat enrere la Font Pudosa i tot continuant el camí direcció als estanyols d'en Montalt.
El Faig Rodó és una muntanya de 1.020 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El far de Sant Sebastià es troba a la població de Palafrugell. Inaugurat l'1 d'octubre del 1857, la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, cosa que el fa el més potent del litoral català. Està situat a 169 metres per sobre del nivell del mar. S'engloba dins el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda.
Fares és un poble del terme municipal de Sant Ferriol a la comarca de la Garrotxa. És a l'extrem sud-est del terme municipal, molt a prop del límit amb el de Serinyà. És al sud de Bruguers, del veí terme de Maià de Montcal i al sud-est de la resta de pobles del terme de Sant Ferriol. El poble és al Pla de Fares, una zona plana en bona part al·luvial a la dreta del Fluvià, prop de la unió del Ser amb aquest riu.
El Golany és una muntanya de 864 metres que es troba entre els municipis de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès i de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany.
L'Hostal de la Costa és un antic hostal del terme municipal de Cabanelles, a l'Alt Empordà, en territori del poble de Queixàs.
L'INS Baix Empordà és una institució d'educació secundària ubicada a Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.
L'Argimon és una muntanya de 464 metres que es troba al municipi de Riudarenes, a la comarca de la Selva.
L'Atalaiador és una muntanya de 2.237 metres que es troba al municipi de Queralbs, a la comarca catalana del Ripollès.
La Cirera és una masia situada al municipi de Cabanelles, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
La Creu de Puig Hortós és una muntanya de 409 metres que es troba al municipi de Serinyà, a la comarca del Pla de l'Estany.
La Creu del Canonge és una muntanya de 1.031 m alt del límit dels termes comunals de Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord, i municipal de Maçanet de Cabrenys, de l'Alt Empordà.
La Dona Espenyada és una muntanya de 275 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Guíxols, a la comarca del Baix Empordà.
La Fenaiola és una muntanya de 1.033 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig del Molí de Vent és una muntanya de 56 metres que es troba al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig del Vaquer és una muntanya de 425 metres que es troba entre els municipis de Llançà, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
El Penya de les Heures és una muntanya de 869 metres que es troba al municipi de la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses.
El Pic de la Jaça de l'Home és una muntanya de 412 metres que es troba entre els municipis d'Espolla i de Rabós, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig o Pic de les Tres Fonts és una muntanya de 1.131,6 metres que es troba a cavall dels municipis de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès, i de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Ripoll és una església situada a la mateixa plaça que el monestir de Santa Maria de Ripoll, al municipi de Ripoll (Ripollès). Ha estat declarada com a bé cultural d'interès local.
Sant Pere de Vilarnadal és una església del municipi de Masarac (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Vilopriu és un edifici religiós del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere del Pla de l'Arca és una església del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere Màrtir d'Olot és una església del municipi d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Pere Sestronques és una església situada al terme municipal d'Anglès, La Selva. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses és una església romànica del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional. Les restes de l'antiga església parroquial de Sant Pol estan a prop del monestir de Sant Joan, al centre de la vila.
Sant Quintí de Puig-rodon és una antiga parròquia del municipi de Campdevànol, que està situada a la serra de Sant Marc, a 1.122 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la comarca del Ripollès.
La Plaça Feliu és un conjunt arquitectònic inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sebastià de Camallera és una petita església de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del nucli urbà de la població de Camallera, a la part de migdia del terme, integrada dins l'entramat urbà del veïnat de Sant Sebastià.
Sant Vicenç de Valveralla és una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del nucli de Valveralla, al nord del municipi de Ventalló al qual pertany. El temple està situat al bell mig del nucli.
Santa Eugènia de Saldet és una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del petit nucli de Saldet, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany, tot i que força és proper a la població de l'Armentera. El temple està situat al bell mig del reduït nucli, a la plaça de Santa Eugènia.
Santa Eugènia de Saus és una església de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana.
El conjunt arqueològic de Santa Maria del Palau és un jaciment medieval que pertany al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està constituït per un petit temple romànic en ruïnes i pels vestigis d'un petit poblat i el conjunt tindria els seus orígens en època romana (segle ii aC). El conjunt es troba inclòs dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, tot i que pertany al municipi de Torroella de Montgrí, està situat més a prop dels nuclis de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) i de l'Escala (Alt Empordà).
El Suro del Mas Perxés (Quercus suber) és un arbre que es troba a Agullana (comarca de l'Alt Empordà) i un dels suros més grans de tot Catalunya.
la Codina és un casal al terme municipal de les Planes d'Hostoles (Garrotxa) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al llarg del segle xvii sembla que aquesta casa tingué gran prosperitat i que fou quan es formà el gran casal. Sembla que l'hereu Codina fou l'autor de les diferents ampliacions. Edifici civil de grans dimensions, orientat a sud amb teulada a dues vessants. La construcció presenta tres cossos diferenciats, si bé molt ben alineats i conservant força harmonia. A la façana principal cal destacar un gran portal dovellat damunt el qual hi ha emmarcat l'escut nobiliari de la família i, a sota d'aquest, la inscripció: " B E N E T C U D I NA - 1 6 4 6 ". L'escut d'armes dels Codina, envoltat de motius florals i vegetals estilitzats, està dividit en forma de creu, al costat dret hi ha un objecte que es podria identificar amb una pinya, i a sota un arbre amb fulles. Al cantó esquerre es repeteix l'arbre amb fulles, i a sota té un objecte de difícil identificació (un rectangle disposat en vertical, amb una incisió quadrada al mig).
Can Galceran o Casal d'en Sobirós és mas fortificat al llogarret de Sadernes, adscrit al terme municipal de Sales de Llierca (Garrotxa). Es tracta d'una gran casa senyorial de planta rectangular amb teulat a dues vessants vers les façanes principals. Disposa de baixos, dos pisos i golfes. La porta mira a tramuntana i gràcies a sis graons s'ingressa directament al primer pis. Les obertures d'aquesta façana nord són lògicament menudes, contrastant amb les grans balconades del costat est i migdia; en aquesta darrera façana hi ha una àmplia eixida sostinguda per tres arcades de mig punt. L'interior de la casa és senyorial i demostrativa de l'estada d'una família benestant.
Can Riera és un mas al terme municipal de Maià de Montcal (Garrotxa) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos i dos pisos superiors. Va ésser bastida amb pedra poc treballada del país, llevat dels carreus emprats en les obertures i cantoneres. La façana principal està orientada a migdia, lloc on s'hi pot veure la porta d'entrada principal, formada per un arc rebaixat. La dovella central té una inscripció que diu: "FOU FET PER/ TOMAS RIERA/ 1870". El primer pis s'obren tres balcons sense ornamentació, mentre que el superior té el mateix nombre de finestres. Les façanes laterals demostren una cronologia més antiga que la façana de migdia. Pel costat de ponent està unida a la senzilla casa dels masovers. Can Riera havia tingut un pati-jardí orientat al costat del sol, tancat per murs i una porta de carreus ben tallats hi donava accés; les restes d'aquesta encara són visibles malgrat l'estat d'abandó general en què es troba el mas.
El Mas Flassià és un edifici del municipi de Vidreres (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Coll Forcat és una collada situada a 828,2 m alt a la carena de la Serra de l'Albera que separa el terme municipal de la Jonquera, a la comarca de l'Alt Empordà del comunal de l'Albera, a la del Vallespir, de la Catalunya del Nord.
Santa Maria és una església declarada bé cultural d'interès nacional als afores del nucli de Vilamacolum a la carretera que mena cap a Sant Pere Pescador.
Santa Maria de Vilanera és una església ruïnosa al terme municipal de l'Escala protegida com a bé cultural d'interès local. Les seves ruïnes són a l'oest del nucli antic de la població de l'Escala, a la Muntanya de Vilanera on hi ha també el Mas Vilanera, força proper al nucli d'Empúries.
Santa Reparada és una petita capella protegida com a bé cultural d'interès local al veïnat de Cinc Claus, al bell mig de l'esplanada que es forma entre els masos Piferrer, Sastre i Concas a uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli antic de la població de l'Escala. Bastida durant l'antiguitat tardana o l'Alta Edat Mitjana ha estat a bastament reformada.
La Casa Gassiot és una obra d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser propietat d'una de les familias més il·lustres e importants de Catalunya, la família Gassiot.
Can Pla és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Riera d'Avall és un mas al nucli de Sant Martí Sapresa (Brunyola i Sant Martí Sapresa, la Selva). L'edifici principal, de planta rectangular i de dimensions considerables, consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. La masia té adossades diverses construccions de treball i, paral·lelament en la façana lateral hi ha adossada una petita torreta de planta circular coronada amb falsos merlets. És en aquesta zona on es poden apreciar les restes vivents de l'antiga era, on es trillaven els cereals.
Can Tarrús és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Parés és una masia del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Rosell és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Piferrer és una obra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vilallonga és una obra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Torrent és un mas a un km a l'est del nucli de Cassà de la Selva (Gironès). Es tracta d'una construcció popular amb murs de pedra. L'edifici inicial consistia en una estructura interna de tres crugies i bigues de fusta que suporten la coberta de dues pendents. Posteriorment, s'amplià amb una altra crugia a ponent que conjuntament amb altres construccions auxiliars unifiquen un espai de pedra del primer pis, sense elements decoratius. Actualment aquest mas és utilitzat bàsicament com habitacle de segona residència. L'antiga pallissa del mas ha estat convertida en capella particular, es conserva el sostre original amb bigues de fusta.
Can Borra és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Roure és una masia del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s'hi celebra l'Aplec del Roser i l'Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia. La devoció popular li ha dedicat diversos Goigs des de molt antic. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre és una masia del municipi de Bescanó (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Castell de Ribes de Freser és una obra del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.
El Puig és una obra del municipi de Queralbs (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Els Terrassans és un edifici del municipi de Blanes (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Can Bonada és una masia del municipi de Queralbs (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas de la Canal és un mas a l'est de la Tossa de Puigbò al sud el terme de Gombrèn (el Ripollès). La Canal està formada per un grup d'edificacions secundàries (corts i pallisses) presidides totes elles per l'edifici del mas dedicat a habitatge. Tot el conjunt es desenvolupa al voltant d'un corral o pati central. La seva arquitectura és de tipus tradicional que s'ha anat formant al llarg del temps i segons les necessitats d'ús.
El Molí de la Foradada és una obra del municipi de Gombrèn (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Pardines és una obra del municipi de Pardines (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Jaume de Queralbs és una església catòlica romana que es troba al municipi de Queralbs (Ripollès). És inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Tregurà és una església del nucli Tregurà de Dalt, part del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Surroca és una església del municipi d'Ogassa (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Martí de Surroca es troba aïllada prop d'una cinglera de la serra Cavallera.
Sant Martí de Vilallonga és una obra del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Setcases és una obra del municipi de Setcases (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Gombrèn és una obra del municipi de Gombrèn (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ros és un edifici del municipi d'Aiguaviva (Gironès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Roure és una casa orientada a llevant de dues plantes i vessants a laterals, situada al municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). Es tracta d'una construcció senzilla que manté l'estructura original i alguns dels element més característics. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Rovira és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). Tot i que la casa té els seus orígens al segle xiv, l'edifici actual és del segle xvii amb importants reformes al segle xviii i XX. És una gran construcció de dues plantes i golfes amb una petita capella adossada al costat esquerre. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Rufí és una masia datada del segle XVI-XX situada just a la sortida del nucli urbà de Caldes de Malavella (Selva), passada la Rambla d'en Rufí a qui ha donat nom. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Salamanya és una masia del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva) orientat en direcció sud-oest. És una construcció amb planta en forma de "L" de dos pisos amb vessants a façana i cornisa catalana. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Serra és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva) que conserva molt bé la seva fesomia original del segle xvi. Malauradament, la construcció del TAV ha canviat radicalment el seu entorn immediat, ja que el talús d'aquesta obra viària passa a uns 30 m escassos de l'edificació. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Talaia és un edifici del municipi d'Aiguaviva (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Toni és una masia del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). Està situada a la plana de Sant Dalmai i està orientada a sud. És un edifici de dues plantes amb vessants a laterals i cornisa d'una filera de teules. Probablement l'edifici original era del segle xvi però ha sofert nombroses reformes, la més important al segle xviii. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Tries o Can Trias és un conjunt d'edificis força complex del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva) format per cossos d'èpoques diferents. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Xifra és una masia del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). És una casa orientada a llevant, de dues plantes i golfes amb vessants a laterals. La part de les golfes i l'aixecament de la teulada del costat esquerre van ser una ampliació posterior. La casa primitiva era una masia típica amb teulada de doble vessant, com es veu a la part dreta on es conserva el ràfec de cornisa catalana d'una filada de teules. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'edifici situat al Carrer Hortes, 27 és una obra del municipi de Figueres (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'edifici situat al Carrer Sant Vicenç, 3 és una obra del municipi de Figueres (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes. És una casa de grans dimensions situades al nucli antic de la ciutat.
La Casa Pla i Deniel és una casa aïllada situada en el nucli urbà del municipi de Caldes de Malavella (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al costat de la Casa-jardí Pla i Deniel.
Colònia Rodríguez és un conjunt de cinc habitatges independents situat la nucli urbà del municipi de Caldes de Malavella. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Font de Llagostera és una masia de planta quadrangular de parets portants de pedra morterada i estructurada en tres crugies que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al tipus basilical. La planta baixa està coberta per volta de canó amb llunetes laterals i arcs que formen els trams de la volta. El forjat de les golfes és amb cabirons de fusta. Coberta per teulat a dos vessants. La façana fou reformada al s. XIX modificant les primitives obertures i obrint al cos central superior una galeria amb arcs semicirculars i balustrada de terracota. El mas probablement fou edificat durant el s. XVI, però fou notablement modificat en les seves obertures per Pere Font durant les reformes dels anys 1867 i 1869.
Can Llambí de Llagostera és un edifici de planta quadrada amb parets portants de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta de teula a dues vessants i estructurat a partir de tres crugies. El mas s'ha ampliat posteriorment, destacant la capella lateral, la reixa de tanca modernista de ferro forjat, en el jardí posterior i el garatge. La façana principal presenta una porta adovellada i finestres enreixades a la planta baixa. A la planta principal s'obre una balconera central i dues finestres laterals amb carreus de pedra i rapissa emmotllurada. A la planta superior s'obren tres grups de finestres amb arcs semicirculars. Hi ha també una pallissa amb arc apuntat de pedra. Tot i que conserva el seu aspecte original, va canviar d'emplaçament per aconseguir millor orientació.
El Molí d'en Parera és una masia del municipi d'Aiguaviva (Gironès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Morató de Llagostera és un edifici de planta rectangular amb parets portants de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta de teula a dos vessants. La façana principal presenta grans obertures amb llinda de pedra horitzontal i les finestres del primer pis també, amb carreus de pedra i rapissa emmotllurada. Destaca la gran galeria que hi ha a la planta de les golfes amb arcuacions semicirculars. També es conserva un rellotge a la façana.
Sant Ampèlit és una capella dedicada al culte de Sant Empèlit al veïnat de Panedes al terme municipal de Llagostera. Fins fa poc anys funcionava la rectoria existent al costat del temple. L'edifici fou reformat i ampliat el 1561, depenia de la parròquia de Sant Feliu de Llagostera. Es tenen notícies de la seva existència en un document de l'any 1362 amb el nom de Santi Polei de Panadesio. Antigament era l'església de Panedes. Inicialment de planta rectangular i d'una sola nau, amb absis semicircular i arcuacions llombardes a l'exterior. La planta actual té forma de creu a causa dels braços laterals construïts en ampliar la capella. La façana presenta una petita porta dovellada i una petita obertura. La coberta és de teula a dues vessants. Les cantonades de les parets portants són amb carreus de pedra i la resta amb pedra morterada i arrebossada.
Santa Margarida de Quart és una església romànica de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Santa Margarida es troba al cim d'un petit turó, fora de l'actual nucli de Quart que ha crescut vora la carretera de Girona a Llagostera.
La Torre de les Bruixes o Torre del Polvorí es troba en l'extrem oposat del turó on s'assenta el castell de Montsoriu. La missió de la torre era protegir el castell i vigilar la vall d'Arbúcies i la carretera del Rieral, que comunicava amb Hostalric.
Edifici UNED és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Farmàcia Plana és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Farmàcia Saguer (antiga Farmàcia Masó) és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Camparra és una zona humida formada per una freixeneda inundable, la "Freixeneda de la Camparra", i per uns terrenys propers, de caràcter inundable, on la Fundació Emys està desenvolupant des de fa anys un projecte de millora d'hàbitats i de recuperació de la tortuga d'estany (Emys orbicularis).
Les Àligues és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Llibreria 22 és una llibreria de Girona fundada el 20 d'octubre de 1978 per vint-i-sis accionistes, que encara en formen part des de la seva fundació. Guillem Terribas n'ha estat al capdavant fins al gener del 2015, data en què va anunciar que seria substituït per Jordi Gispert. La llibreria ha estat guardonada pel govern espanyol per a la Millor Labor de la Difusió de la Cultura (1986) i per la Generalitat de Catalunya com a Millor Llibreria (1990 i 1997).
El Monument del Lleó és una escultura del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Plaça de Catalunya és una plaça del municipi de Girona. Els porxos de la plaça formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plaça de la Catedral de Girona és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un espai molt reduït, de forma rectangular, delimitat de nord a sud pel Portal de Sobreportes i el carrer de la Força, i d'est a oest per les escales de la Catedral de Girona i el Palau de Justícia. Segueix una lleugera pendent i no presenta cap element escultòric o natural. El paviment està format per llambordes.
La Plaça de la Independència és una plaça pública del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nom fa referència a la Guerra de la Independència d'Espanya contra Napoleó Bonaparte.
La Plaça de Sant Pere és una plaça pública del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plaça del Vi és una plaça pública de Girona en la confluència dels antics camins de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols. Presenta una planta rectangular amb edificis de caràcter senyorial al seu entorn. Són remarcables els porxos amb arcs de mig punt que ocupen dues bandes del conjunt, construïdes bàsicament amb carreus. Les façanes presenten balcons amb baranes de ferro forjat. Acabats exteriors amb carreus i arrebossat. El conjunt de l'obra forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, com també alguns dels seus edificis a nivell individual.
La Plaça dels Apòstols és una plaça pública del municipi de Girona, situada a la banda sud de la Catedral de Girona, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plaça dels Lledoners és una plaça pública del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont d'en Gómez, també conegut com a pont de la Princesa o pont de la Creu Blanca, és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont de Pedra és un pont que travessa l'Onyar al seu pas per la ciutat de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un pont construït amb pedra i sense gaires elements ornamentals. Presenta tres arcs rebaixats, que descansen sobre dos pilars centrals, amb tallamars arrodonits. El conjunt fa aproximadament 65 m de llarg per 10 m d'ample. Les voreres són amb lloses de pedra i la calçada amb llambordins. Les baranes també són massisses de pedra ben tallada.
El Rec del Portaló és una zona humida constituïda per un tram del rec del Portaló, situat al temer municipal del Port de la Selva, al Parc Natural de Cap de Creus. El rec de Portaló està situat al nord del Cap de Creus i recull les aigües que baixen dels vessants del Puig Alt Gran fins a desembocar a la cala del Portaló. Es tracta d'un torrent de règim mediterrani, que només porta aigua els dies de pluja.
El Sagrat Cor de Girona és una església del municipi de Girona d'estil neogòtic de començaments del s. XX inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Sala Fidel Aguilar és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Lluc de Girona és una església del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí Sacosta és una església d'estil barroc al Barri Vell de Girona. Hi ha constància d'un temple dedicat a Sant Martí des del segle ix, tanmateix l'edifici original fou probablement remodelat al s. XI i pràcticament substituït per l'actual al s. XVI promoguda per l'establiment d'un col·legi jesuïta. Val a dir que, avui dia, abandonada la casa pels jesuïtes les seves dependències annexes són usades per a allotjar les activitats i dependències pròpies del Seminari de Girona i l'Arxiu Diocesà de Girona.
La Torre Cornèlia és un edifici del municipi de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.
La Torre de Roca-salva, casa forta de Roca-salva o Torre de Sant Climent és una obra d'Amer (Selva) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. En concret, és situada al vessant del puig Galí, damunt de la plana d'Amer. Des de la casa hi ha un visibilitat excel·lent de la plana de Sant Climent i del Pasteral, cosa que acredita la seva històrica funció de vigilància territorial.
La Torre Rufina és una antiga fortificació, molt modificada i que ha perdut qualsevol valor defensiu, emmarcada avui dia entre el Carrer dels Alemanys i la Plaça de Sant Domènec del Barri Vell de Girona.
El Barri Vell és un barri a la ciutat de Girona. Una bona part d'aquest espai conforma un conjunt historicoartístic declarat bé cultural d'interès nacional. El conjunt historicoartístic del nucli antic de Girona comprèn bona part de la Girona vella, és a dir, el sector situat entre la Torre Gironella i l'Onyar. El conjunt és delimitat per una línia imaginària que, partint de la Torre Gironella, ressegueix tota la muralla del segle xiv fins al portal del Carme, retrocedeix pel carrer del Portal Nou fins a Sant Martí Sacosta, inclou tot el Carrer dels Ciutadans des de la Plaça de l'Oli a la del Vi, continua pel Carrer de la Força, es desvia per tal d'incloure la col·legiata de Sant Feliu, segueix cap a Sant Pere de Galligants, d'allà va a trobar la muralla i torna, pel Passeig Arqueològic de Girona, a la Torre Gironella.
El monestir de Santa Maria de Solius i l'església de Santa Agnès de Solius són un conjunt d'edificis del poble de Solius, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d'una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d'altitud. La cinglera del Far és una de les més impressionants de Catalunya i delimita la subcomarca de Collsacabra de la regió de les Guilleries i de la vall d'Hostoles.
El Bloc Forest és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Mundet és una casa pairal del municipi de Vidreres que pertany a la família Mundet que, procedent de França, s'establí en aquesta zona en el segle xvi, i aconseguí un important patrimoni, el qual es va anar venent al llarg del segle xx. Es tracta d'un edifici de tres plantes amb un pati emmurallat. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El jaciment de Can Font es troba als planells de les masies de Can Font i Can Guardiola (en zona de conreu), a la carretera de Vidreres a la Costa Brava, tot dominant la transició de la plana de Llagostera a la Costa Brava pel corredor del Ridaura. Fou descobert per F. Vergés (membre del Museu Arqueològic de Llagostera).
Solanllong és un casal situat entre els pobles d'Aranyonet i Puigbò, al municipi de Gombrèn (Ripollès). És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
El pont de l'Aigua és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu d'Argimon és una petita capella romànica que fou afegida al castell d'Argimon segurament ja al segle x. La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç Guerau de Cabrera; Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l'ermita el 1106.
La Sala de Camós és un casal senyorial que es troba adossat a l'antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
La torre de l'Esparra és una domus o casa forta situada al cim d'un turó prop del raval de L'Esparra, petit nucli de població del municipi de Riudarenes (Selva). Coneguda també com a força de la Roqueta (i popularment Torre de les Bruixes).
La Casa de la Vila és la seu principal de l'ajuntament a la Plaça de la Vila, al centre del nucli antic de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). L'edifici de la Casa de la Vila va ser construït en època renaixentista, probablement durant el segle xvi. Posteriorment va experimentar diverses obres de remodelació i, l'any 1935, fou desmuntat i refet pedra per pedra. En l'actualitat l'interior es troba molt modificat per cobrir les necessitats de la seva funció administrativa. És un edifici de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula. La façana presenta una composició simètrica. A la planta baixa un arc carpanell dels porxos de la plaça ocupa tota l'amplada de l'edifici; la porta d'accés és d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra i l'escut de la vila a la clau. Al primer pis hi ha un balcó amb dues obertures rectangulars i barana de ferro simple, i al segon pis dues finestres balconeres també rectangulars però més petites. A la part superior hi ha un ràfec de coronament. Són elements remarcables de la façana els relleus amb els quatres barres i l'escut de la vila, disposats de manera simètrica als dos pisos superiors. El parament de la façana presenta carreus ben escairats.
Santa Maria de Palamós, també coneguda com a Santa Maria del Mar, és una església catòlica romana que es troba a Palamós (Baix Empordà). És la principal església parroquial de la localitat i es considera l'edifici més antic de la població. Pertany al Bisbat de Girona i és una figura inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les Barraques de cala Canyers són dues antigues barraques de pescadors situades a la cala Canyers, al municipi de Palamós (Baix Empordà), incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Gener és una casa de Llampaies, al municipi de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat dins del petit nucli urbà de la població de Llampaies, al bell mig del terme, formant cantonada entre el carrer de l'Església i el de Ponent.
Can Saliné és un edifici de Ventalló (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat dins del petit nucli de Montiró, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany. Està ubicada a l'extrem sud-est del nucli urbà del poble.
Santa Bàrbara d'Ogassa és una església del municipi d'Ogassa (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Cecília de Ragort és una obra del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Llúcia d'Abella és una obra del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Ribes és una església catòlica romana que es troba al municipi de Ribes de Freser (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Vidabona és una obra del municipi d'Ogassa (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Farga és una obra del municipi d'Anglès (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Riera és una obra del municipi d'Anglès (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Antoni de Cornellà és situada dins el conjunt urbà de Cornellà del Terri, molt a prop de la plaça, a la banda llevant.
L'església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom, del municipi de Banyoles, al sector oriental del terme.
L'església parroquial de Sant Joan Baptista de Borgonyà és el centre del veïnat de Borgonyà, situat sobre un turonet, a la vora esquerra del riu Terri, dins el municipi de Cornellà de Terri.
La platja de sa Conca és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a la badia de Cadaqués, al límit sud de la població, a un quilòmetre del centre, entre la punta de sa Conca, que la tanca al nord, i l'anomenada sa Rocassa, al sud, que té a la vora la platja de Pius V. Està orientada a l'est, amb tendència al sud-est. Té una longitud de 100 m i una amplada mitjana d'11 m, formada per grava, amb un pendent d'entrada a l'aigua fort. S'hi practica el nudisme. A la dreta de la platja surt un camí senyalitzat d'uns 3,5 quilòmetres que duu fins al far de Calanans.
La platja del Canadell, o cala Canadell és una petita platja verge del municipi de Roses (Alt Empordà) situada a la badia de Jóncols, al cap Norfeu, reserva integral dins del Parc Natural del Cap de Creus. Ubicada entre les cales de Jóncols i Pelosa, a 16 km de la vila de Roses, s'hi accedeix a peu per un corriol. Té 75 m de longitud i està formada per còdols i palets. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001.
La cala Pelosa és una platja del municipi de Roses (Alt Empordà) situada a la badia de Montjoi, al cap Norfeu, reserva integral dins del Parc Natural del Cap de Creus. Està ubicada a l'est de la cala Calitjàs, a 15 km de la vila de Roses. Envoltada de boscos de pins i eucaliptus, té una longitud de 90 m i una amplada de 13 m de sorra gruixuda. L'entrada al mar té un desnivell força accentuat. S'hi arriba en automòbil pel camí que comença a la cala Montjoi i que porta a la cala Jóncols, pel que és bastant concorreguda. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001.
La cala Rostella, o cala Rustella, és una platja del municipi de Roses (Alt Empordà), situada en una petita badia delimitada per la punta del Bergantí a llevant i el cap Blanc a ponent. És una platja verge, rodejada de pins, situada a vuit quilòmetres del centre urbà de Roses. Té una longitud de 100 m i una amplada de 10 m, de sorra gruixuda i pedres. S'hi accedeix a peu per un corriol des del camí de ronda que arriba a la cala Montjoi. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001.
La platja Nova és una platja urbana del municipi de Roses (Alt Empordà), situada entre els espigons de la riera dels Ginjolers i el rec d'En Forquilla, on comença la platja del Rastell. Aquestes dues platges, juntament amb la platja del Salatar, formen la localment anomenada platja Gran, que va des de la platja de Santa Margarida fins als espigons de la riera dels Ginjolers, amb un total de 1.300 metres.
La platja d'Empuriabrava és una platja urbana del municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), situada a l'entorn residencial d'Empuriabrava, construït sobre una zona d'aiguamolls. Forma part del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Limita al nord-est amb la marina d'Empuriabrava i al sud-oest, amb la desembocadura del riu Muga. Orientada al sud-est, té una longitud de 1.286 m i una amplada de 91 m, formada per sorres gruixudes i graves. El pendent d'entrada a l'aigua és molt poc pronunciat. Disposa de servei de salvament, dutxes, lavabos, lloguer de para-sols i patins de pedals.
La platja del Riuet és una platja natural del municipi de l'Escala (Alt Empordà), Amb una llargada de 445 metres i 15.567 m² de sorra fina, té dos àmbits ben diferenciats: la part just a sota del poble de Sant Martí d'Empúries, coneguda també com a platja de la Miranda, i més al nord, la part més natural de la platja, que arriba fins a la desembocadura del Riu Vell o Riuet, on es practica el nudisme. La zona és idònia per als esports aquàtics, com el windsurf o la vela lleugera.
La platja del Moll Grec, o platja de Sant Martí d'Empúries, és un platja del municipi de l'Escala (Alt Empordà). Té una longitud de 432 metres i una superfície 17.331 m² de sorra fina. A l'extrem nord un espigó la separa de la platja del Riuet i just davant hi ha la Casa del Servei Forestal, al nucli de Sant Martí d'Empúries. A l'extrem sud hi ha uns illots coneguts com les Muscleres Grans, que limiten amb la platja de les Muscleres, a pocs metres de les ruïnes d'Empúries. El nom de Moll Grec es deu a les restes d'un dic hel·lenístic que es troba a la part dreta, que va ser la porta d'entrada de les civilitzacions grega i romana a la península Ibèrica.
La platja del Portitxol és una platja del municipi de l'Escala (Alt Empordà). De 245 metres de llargada i 3.224 m² de superfície de sorra fina, s'hi pot accedir des del passeig marítim d'Empúries, just a tocar de l'accés al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. A la dreta de la platja hi ha l'arc del Portitxol, una curiosa formació de les roques. Al seu darrere hi ha l'històric Hostal Empúries, on s'hi han rodat pel·lícules, com Menú degustació, de Roger Gual, el 2013.
L'església parroquial de Sant Esteve de Guialbes està situat al poble del mateix nom (Sant Esteve de Guialbes) del municipi de Vilademuls, damunt d'un petit pujol anomenat antigament Puig Blanquer.
L'església de Sant Marçal de la Quarantella, edificada al cim d'un serrat, es troba al llogarret del mateix nom, un conjunt de masies escampades en un territori de turons baixos, valls petites i fondalades, a la capçalera del riu Siriana.
Can Roca és una casa modernista d'Olot (Garrotxa).
Can Sibidí és una obra d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
La Casa Escubós és una obra d'Olot (Garrotxa).
Can Dellonder és una obra de Fornells de la Selva (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Morell és una obra de Llambilles (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Pere Màrtir és una masia de Vilablareix (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Conill Gros o Mas Saló és una masia a l'oest del terme municipal de Bordils (al Gironès).
Cal Rei Vinyes és una masia de Celrà (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cercenedes, també escrit Sarsanedes, és un mas a mig quilòmetre al sud-oest de la vila d'Osor (la Selva) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Margarits és una casa d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquesta casa rep el nom popular de Ca la Pasquala o Can Margarits.
El Baier és una masia d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici aïllat de tres plantes i coberta de doble vessant a laterals, formada per la casa original, un adossat a la banda nord i un paller separat a ponent. Està situat dalt d'un turó al sud del poble d'Osor.
Can Sunyer és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Benet o Can Benet Vell és una masia a tocar de la fàbrica de la Nestlé al terme municipal de Girona feta de rierencs, de planta rectangular, de planta baixa i teulat a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. En mal estat general, destaquen dues finestres de modillons a diferents llocs, i la finestra d'arc conopial de la façana N, i la de l'E.
Can Peirot és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu de Celrà és una església de Celrà (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Genís és l'església parroquial de Cervià de Ter (Gironès) datada del XI apareix citada en l'acta de fundació del monestir de Cervià de Ter. Té una inscripció gravada en el frontó de la porta que revela el seu origen reculat i que diu així: "Esta parroquial iglesia es tant antiga que no se ha trobat nota alguna de la fundació, si sols se troba era ja edificada en lo dilluns St. del any 1750 y la pressent posada, die 1 juny de 1764". De la construcció primitiva hi ha restes en el sector meridional de l'edifici. L'actual correspon al segle xviii. L'any 1936 fou incendiada i s'esfondrà la volta. Les gestions per a la seva restauració començaren l'any 1940. Hi havia hagut un altar barroc del 1776.
Sant Jaume és l'església parroquial de Campdorà, nucli avui dia adscrit al municipi de Girona, però adscrit fins no fa gaire dècades al de Celrà. És un edifici romànic en els inicis (s'han trobat restes en les cates), es modificà al segle xviii. D'una nau, un punt d'ametlla i cor a l'entrada, refet fa poc. Es conserva un retaule d'alabastre policromat, al fons de la nau. Al costat de l'absis hi ha la sagristia que enllaça amb la rectoria, edifici separat.
Sant Jaume de Salt és una església de Salt (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Martí de Castellar de la Selva és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Menna de Vilablareix és una església de Vilablareix (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sadurní de Palol és una església del terme de Palol d'Onyar, al municipi de Quart (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri de Santa Eugènia és un cementiri de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri del Pont Major és un cementiri de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Escola Montfalgars és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Esteve de Llémena és l'església parroquial de Sant Esteve de Llémena, del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La cala Salionç és una cala del nord del municipi de Tossa de Mar (Selva), encaixada en un tram de costa rocallós farcit de caletes. Es troba en un entorn residencial i limita a nord i a sud amb penya-segats Amb el mateix nom, a prop de la carretera que uneix Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar hi ha el Mas Salionç i més al sud entre Cala Giverola i Cala Pola, la Torre de Cala Salionç. Hi desemboca la Riera de Salionç, que neix a Sant Grau d'Ardenya, al massís de Cadiretes.
La platja del Senyor Ramon és una platja natural del municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), situada a la cala del Senyor Ramon, en un entorn gairebé totalment verge, en un tram de costa format per penya-segats i caletes, entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. La cala està delimitada, al nord, pels esculls de Canyet, un grup d'illots que s'endinsen en el mar units per uns curiosos ponts de pedra i que la separen de la platja de Canyet. Al sud hi ha, separada per unes roques, la petita cala de Concagats, i, al darrere d'aquesta, la platja de Vallpresona. No disposa de cap tipus de servei. S'hi practica el nudisme. Orientada a l'est-sud-est, la platja té una longitud de 336 m i una amplada mitjana de 21 m, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. El pendent d'entrada a l'aigua és molt fort i el fons sorrenc. S'hi accedeix per una pista que travessa una propietat privada, que salva el gran desnivell des de la carretera GI-682 fins la platja.
La platja dels Canyerets és una platja del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada a l'entorn residencial de la urbanització Rosamar. Limita al nord amb un tram de penya-segats anomenat els esculls de sa Bardissa, i al sud amb la platja dels Canyerets, del municipi de Santa Cristina d'Aro, de la que està separada per unes roques. Orientada al sud-est, té una longitud de 143 m i una amplada mitjana de 26 m. Està formada per sorra de gra mitjà de matisos rosats. El pendent d'entrada a l'aigua és fort. A la part més allunyada de l'aigua forma unes petites dunes. Disposa de dutxes, servei de socorrisme, lloguer de caiacs, aparcament i quiosquet de temporada.
La platja de Cala Joana, o platja d'en Romaguer, és una platja natural del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada entre la platja dels Canyerets, a ponent, i la platja de Cala Urgell, a llevant. Té una longitud de 163 m i una amplada mitjana de 16 m, formada per còdols i blocs. No és accessible a peu.
La platja de Cala Urgell és una platja del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada al bell mig de l'espai protegit del massís de l'Ardenya, en un entorn natural i salvatge, entre la platja de Cala Joana, al sud, i la cala d'en Bosc, al nord. La cala, gran i oberta, s'emmarca entre els penyals de la Punta d'en Bosc, al nord, i la Punta d'en Romaguer, al sud. Orientada a l'est, té una longitud de 72 m i una amplada mitjana d'11 m, formada per còdols i blocs. Just a tocar del mar hi ha un petit gorg d'aigua dolça. S’hi accedeix per un estret i dificultós corriol que baixa des de la carretera GI-692, que enllaça Tossa de Mar i Sant Feliu de Guixols.
La platja de Can Dell, o platja de Candell, és una platja natural del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada a l'alçada de la urbanització Puntabrava, rodejada de penya-segats. Orientada al sud-est, té una longitud de 250 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per còdols grans. S'hi accedeix per unes escales de pedra des de la urbanització.
La Cala del Vigatà és una platja del municipi de San Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada a peu d'un penya-segat, sota la urbanització als voltants de l'ermita de Sant Elm. Orientada al sud, té una longitud de 120 m i una amplada mitjana de 9 m, formada per còdols grans i blocs. S'hi accedeix per un camí amb un pendent molt pronunciat i ple de graons, des de la urbanització. A la cala hi ha una font abandonada. S'hi practica el nudisme.
La platja de la Rovellada, o cala Rovellada, és una petita platja semiurbana del municipi de Colera (Alt Empordà) situada en la urbanització homònima, a un quilòmetre al nord-est del centre urbà. Té una longitud de 40 metres i una amplada de 10 m. Està formada de còdols de color fosc. Està orientada al sud, protegida de la tramuntana.
La platja de Canyelles és una platja semiurbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada a ponent del cap Ras, al límit de llevant de la Badia de Llançà. Limita a llevant amb la punta de la Figuera i a ponent amb la punta del Cros, un monticle rocallós que s'endinsa en el mar i que la separa de la platja del Cros. Té una longitud de 380 m i una amplada mitjana de 20 m, amb sorra molt gruixuda i un pendent d'entrada a l'aigua suau. Es manté pràcticament verge. No disposa de cap tipus de servei. S'hi accedeix pel camí de ronda, que forma part del GR-92 i que recorre tot el cap Ras.
La Cala Tamariua és una cala i platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la península del Cap de Creus, a un quilòmetre del nucli urbà. Està emmarcada entre el cap Mitjà i l'illa de Sant Andreu, al marge de llevant, i la punta del Bot Nou, al marge de ponent, dins del Parc Natural del Cap de Creus (el Parc abarca des de la punta del Bot Nou fins a la punta Falconera, a Roses). Està orientada al nord i queda molt protegida per les dues parets rocalloses que la flanquegen. Té una longitud de 79 m i una amplada mitjana de 22 m, formada per sorra de gra gruixut. S'hi practica el nudisme.
La platja de Tavellera, o platja de Taballera, és una platja natural del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la badia del Golfet, entre el cap de la Cabassa a ponent i el cap Ravener a llevant, a uns sis quilòmetres de la població, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Té una longitud de 135 metres i una amplada mitjana d'uns quinze. Està composta de sorra gruixuda i petites pedres planes. El pendent d’entrada al mar no és gaire pronunciat els primers metres però de seguida augmenta el desnivell. S'hi practica el nudisme.
La platja de s'Alqueria, o platja de s'Alqueria Gran, és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la petita badia de Racó des Moro, on també hi ha la platja d'en Ballesta, o de s'Alqueria Petita, al nord de la localitat de Portlligat, en una zona mínimament urbanitzada, a 2 km del centre de Cadaqués. Orientada al sud-est, té una longitud de 59 m i una amplada mitjana de 20 m, formada per còdols aplanats. Davant de la platja hi ha l'illot de s'Alqueria, prop de la punta homònima. S'hi practica el nudisme.
Can Tordera és una obra de Riells i Viabrea (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Perarnau és una masia de Riells i Viabrea (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Espinzella és una masia romànica de Viladrau (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'Església de Sant Hilari Sacalm és una obra amb elements romànics i gòtics de Sant Hilari Sacalm (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Climent d'Amer és una obra d'Amer (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
La Plaça Josep Irla és una plaça pública dedicada a Josep Irla de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Escola Teresa de Pallejà és un centre escolar del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu.
El Coll de Noucreus, o de les Nou Creus, o de Nou Creus, és un coll a 2.796,6 metres d'altitud, als Pirineus, a la Vall de Núria, en el límit dels termes municipal de Queralbs i comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
El Pic dels Gorgs és una muntanya de 2.843,3 metres d'altitud que es troba entre el municipi de Queralbs, a la comarca del Ripollès i la Vall de Carançà, del terme comunal de Fontpedrosa, a la del Conflent. És a prop de l'extrem sud-oriental del terme de Fontpedrosa i al nord-oriental del de Queralbs, al nord-est dels Pics de la Vaca i a ponent del Pic de Freser. És el límit sud-est del circ on s'origina el Torrent de Carançà, anomenat la Fossa del Gegant. És, de fet, un contrafort del veí Pic de l'Infern, situat al seu nord-est, del tot dins del terme de Fontpedrosa. És habitual que es confonguin aquests dos cims.
Can Manlleu és una masia de Vidreres (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Sis Dits és una obra de Vidreres (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Massa Súria és una casa de Vidreres (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Tonet és una masia de Vidreres (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri Municipal de Fortià és una obra del municipi de Fortià (Alt Empordà) situada al sud-oest de la població.
La Casa de la Vila de Fortià és la casa consistorial del municipi de Fortià (Alt Empordà).
La platja del Rec del Molí és una platja del municipi de l'Escala (Alt Empordà). És la primera de les platges d'Empúries. Té una longitud de 377 metres i una superfície de 7.366 m² de sorra fina. A l'extrem més proper al puig del Pedró hi desemboca el Rec del Molí, procedent del riu Ter. Per aquest motiu, els primers 160 metres estan declarats no aptes per al bany, a partir d'aquesta zona senyalitzada hi ha un tram en què es permet l'accés de gossos, i la resta de la platja només per a banyistes.
La platja de Riells situada al municipi de l'Escala (Alt Empordà), és una platja de la Costa Brava. Es troba a l'extrem del nucli urbà, protegida de mar obert per la badia. Limita al nord-oest amb un tram de passeig i al nord-est amb el port de l'Escala. Té una longitud de 582 m i una amplada mitjana de 53 m de sorra mitja.
Sa Riera és la platja de sorra més gran —i, per tant, la més turística— del municipi de Begur, al Baix Empordà. Rep el seu nom d'un torrent que divideix la platja en dues meitats. Com en d'altres topònims de la Costa Brava —com ara Sa Tuna—, s'ha conservat l'article salat al seu nom. Limita al sud amb la reserva marítima de ses Negres i el cap sa Sal; i al nord, amb la cala de l'Illa Roja.
La platja Fonda és una platja del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al nord de Fornells, encaixada enmig del rocallós tram de costa corresponent a les muntanyes de Begur. Es troba en un entorn semi-natural i residencial i limita a nord i a sud amb roquissars i penya-segats. L'accés a la platja és per una llarga escalinata. Té una longitud de 170 metres i una amplada mitjana d'uns 18 metres. Està formada per sorra gruixuda de color fosc. El pendent d'entrada al mar és força pronunciat. El grau d'ocupació de la platja a l'estiu és alt. La qualitat sanitària de l'aigua és excel·lent.
La platja d'en Malaret, o cala Malaret, és una platja urbana del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al nucli de Fornells. Té una longitud de 17 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. Està rodejada de cases d'estiueig. Hi havia hagut una font, ara desapareguda.
La Cala Pedrosa, és una platja natural situada al municipi de Palafrugell (Baix Empordà), en un tram de costa de penya-segats, entre les poblacions de Tamariu i Llafranc. Orientada a l'est, té una longitud de 33 metres i una amplada de 40 metres, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. En un racó de la cala hi ha dues antigues barraques de pescadors, una d'elles adaptada com a petit restaurant.
La platja de Port Pelegrí és una platja urbana situada a l'extrem sud del poble de Calella de Palafrugell, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà), envoltada de penya-segats i de casetes de pescadors, o guarda bots, entre la platja de Sant Roc i la platgeta d'en Cosme. Orientada al sud-est, limita al nord amb la punta de Burricaires, on hi ha un mirador, i al sud amb la casa Verdaguer, que havia estat els Banys d'en Caixa. Té una longitud de 70 metres i una amplada de 24 metres, formada per sorra gruixuda i grava, amb una entrada a l'aigua una mica pronunciada, i el fons marí és de sorra els primers metres per després convertir-se en rocallós. S'hi accedeix per unes escalinates que surten del passeig marítim. A la part superior de la platja hi ha un restaurant, un bar i un centre de submarinisme.
Can Prat de Vall és una masia de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Martí del Clot és l'església parroquial del veïnat de Sant Martí del Clot, al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Barraca és una casa de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre de Bianya és una masia fortificada de la Vall de Bianya (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional
Mare de Déu de la Pietat d'Erols és l'església parroquial d'Erols, al municipi de Llambilles (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Montnegre és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Riells és una església romànica de Riells i Viabrea (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca l'Amat és una obra de Riells i Viabrea (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Pixerrelles és una masia de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Rauriques és una masia de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Clos és una masia de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Vinyoles d'Amunt és una masia de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una masia que consta de dues plantes i golfes.
Sant Cristòfol d'Usall és una església romànica de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Oratori de Sant Benet de Palerm és una obra de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Oratori de Sant Pelegrí és una obra de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sants Just i Pastor de la Cellera és una església romànica de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Segimon del Bosc és una església de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Llorenç de Gaserans és una església amb elements barrocs i romànics de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Gabriel de Grions és una església neoclàssica de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Mateu de Joanet és una església amb elements romànics i historicistes del poble de Joanet, al municipi d'Arbúcies (Selva), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de la Pietat del Pedreguet és una església d'Amer (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Santa Brígida d'Amer és una església romànica d'Amer (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Agustí de Lloret Salvatge és una ermita d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Genís Sacosta és una església d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Carme Amaya és una obra de Begur (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Vallespirans és una església amb elements romànics i barrocs de les Llosses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Fageda és un edifici de les Preses (Garrotxa) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Sala de Santa Bàrbara és una obra de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vilà és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Bonet és un edifici de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Jaume és una casa d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vidal és una casa d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Jan és una casa d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Viella és una església romànica de Vilademuls (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Matamala es una entidad de población española del municipio de Les Llosses, perteneciente a la provincia de Gerona, en la comunidad autónoma de Cataluña.
La Fanera és una masia de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Vinyoles d'Avall és una masia de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal Monjo és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Pere Crous és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Puig és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic originari del segle xviii però totalment reformat al segle XX en unes obres pendents de ser acabades.
El Vilar és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Marcús és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Regàs és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Riera de la Pineda és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Torrent és una masia situada al peu del Turó de Montfort a 442 metres d'alçada, al terme d'Arbúcies (la Selva). Al voltant de la casa hi ha camps i boscos que actualment es treballen, per això, el Mas de Can Torrent encara manté l'ús agrícola sense ser habitat. Serveix per a guardar les eines i maquinària del camp.
El Morer és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Timonet és una masia d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Obac és una masia d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Boada és una masia d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Palou és una masia d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Gallissà és un mas a tocar del Pasteral al sud del terme d'Amer (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquesta masia, encara que l'edifici i les construccions actuals es datin del segle XVI-XIX, és molt antiga, ja que apareix esmentada a l'acta de consagració del monestir de Santa Maria d'Amer, com a topònim de la zona amb el nom de "Gallizano". L'edifici actual presenta una estructura d'edificacions superposades i annexes, fruit de diverses reformes i ampliacions. Sobretot es poden diferenciar el cos principal, les ampliacions, les dependències de treball i corts de bestiar i el paller, un xic separat de la casa, al sector sud-oriental.
Can Cardona dels Vilars és un mas aïllat situat a uns dos quilòmetres del poble de Maçanet de Cabrenys (l'Alt Empordà). Està protegit com a bé cultural d'interès local.
L'Ajuntament de Crespià és una obra de Crespià (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vila és una masia de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Rovira és una masia de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Bonmatí és una obra de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vadó és una casa habilitada com a botiga de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Segarra és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Macià és una obra de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal Cisteller és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Cirera és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Felip és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Llorencic és una botiga de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Dalmau és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Sabenc és una masia reformada com habitatge de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Farrés és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Font és una botiga de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Comercí és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Paulica és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca la Pola és una casa de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Puig és una casa que va ser habilitada com a sanatori de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Molí de les Pipes és una obra d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al trencall que surt de la crtra. d'Arbúcies a Viladrau a l'alçada del km. 2.
Can Riera és una casa d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Panosa és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Tarradellas és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Mates és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca l'Espinet és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Cassanyes és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Munda és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Setze és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Tana és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Gultresa és una casa eclèctica d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca la Tia Lola és una casa habilitada com a botiga d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Mundet és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella del Roser és una església de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plana de Cruanyes o de Croanyes és una masia ubicada al peu del puig dels Saiols al terme municipal de Riudaura. D'origen medieval, és esmentada ja el 858 en l'acta de consagració de l'església de Riudaura. Es va construir el segle xvii i durant el segle xviii es van realitzar algunes obres importants i es va instal·lar un rellotge de sol. Té una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, edificada el 1846. Sobre la porta de la capella hi ha una espadanya amb una campana del 1851.
La Costa és una masia de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Molí de la Conqueta és una obra de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Búnquer de la Torre Valentina és una obra de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Can Ferran és una obra de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ribot és un edifici de Corçà (Baix Empordà) situat al carrer Major del poble de Matajudaica. Està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ribot és un edifici de Corçà (Baix Empordà) situat als afores del poble de Casavells, al nord-est, prop de la carretera de Figueres. Està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Vilossa és una obra amb elements gòtics de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pujarnol és un dels set pobles del municipi de Porqueres (Pla de l'Estany). Aquesta entitat de població és de poblament disseminat i està situada a l'origen de la vall del Matamors, entre les serres de Sant Patllari i Biert. S'hi accedeix per la carretera de Banyoles a Rocacorba.
L'estació de Platja de Garbet fou una estació ferroviària de la línia de Barcelona a Portbou, situada al municipi de Colera, a la comarca de l'Alt Empordà de la província catalana de Girona. Des d'almeys 2006 ja no presta servei.
Planoles és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Planoles a la comarca del Ripollès. L'estació es troba a la línia Ripoll-Puigcerdà per on circulen trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, que tot i formar part de Rodalies no té tarifació com a tal.
El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà. El castell era situat a la part alta del puig, al lloc on es troba emplaçat el nucli emmurallat de la població medieval, que avui dia ocupen les escoles i la Casa de la Vila, i a la plaça que hi ha al davant.
La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat de l'àrea de Mas Ramada. És una de les zones més deprimides i marginals de la ciutat. S'edificà a la dècada del 1960 per allotjar les onades migratòries de la resta d'Espanya que arribaven a Girona i que no disposaven d'habitatge. En un primer moment, es creà un centre d'acollida a l'actual sector de Fontajau, que ben aviat es veié desbordat i els immigrants ocuparen amb barraques la muntanya de Montjuïc. A la fi, les autoritats projectaren un nou assentament a la font de la Pólvora per allotjar ràpidament en blocs d'apartaments de mala qualitat els nous nouvinguts. Al març de 2013 tenia 1.979 habitants.
Puigpedrós is a mountain located at the border between Catalonia, Spain and the département of Pyrénées-Orientales (France).
Vilarig és un poble del municipi altempordanès de Cistella. El 2011 tenia 26 habitants. Està situat al nord del terme municipal, a tocar amb Terrades, al peu de la serra on neix la Riera de Vilarig. El nucli antic de la població forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Pere de Figueres és una església parroquial, majoritàriament d'estil gòtic, situada a la plaça de Sant Pere de Figueres.
The Montgrí Castle (Catalan: Castell del Montgrí) is a historical edifice in Torroella de Montgrí, Catalonia, Spain, built between 1294 and 1301. Its reason to be was the existing conflict between the counts of Empúries - who ruled over most of the area around the town - and the counts of Barcelona, the most powerful of Catalonia at that time, who also had great power over the Mediterranean.
Peratallada (Old Catalan for 'carved stone'; Catalan pronunciation: [ˌpeɾətəˈʎaðə]) is a town in the municipality of Forallac, in the county of Baix Empordà, in Catalonia, Spain. It is located 22 km east of Girona.
El Camp dels Ninots està situal a l'extrem oest del terme municipal de Caldes de Malavella. El seu nom és degut a les silicificacions d'òpal que, al créixer, generen formes arronyonades diverses anomenades menilites, conegudes popularment com a ninots.
Girona–Costa Brava Airport (IATA: GRO, ICAO: LEGE) (Catalan: Aeroport de Girona-Costa Brava, Spanish: Aeropuerto de Gerona-Costa Brava) is an airport located 12.5 km (7.8 mi) southwest of the city of Girona, next to the small village of Vilobí d'Onyar, in the north-east of Catalonia, Spain. The airport is well connected to the Costa Brava and the Pyrenees. Girona Airport is used as an alternative airport for Barcelona as well, even though the airport is 74 km (46 mi) north of the center of Barcelona.
L'Estadi Municipal de Vilatenim és l'estadi on l'equip de la Unió Esportiva Figueres disputa els seus partits de futbol. Està ubicat a la sortida est de la ciutat de Figueres, a Vilatenim. Té una capacitat de 9.472 espectadors.
Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà). És un monument declarat bé cultural d'interès nacional des del 1930. Actualment forma part del Museu d'Història de Catalunya.
El Museu del Mar és un museu de Lloret de Mar situat a l'edifici de Can Garriga.
L'Ermita de Santa Cristina està situada a 3,5 km del centre de la Vila de Lloret de Mar, sobre un monticle que domina la Platja de Santa Cristina. És una obra del municipi de Lloret de Mar (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri de Lloret de Mar és un cementiri projectat pel mestre d'obres Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946) que es va construir entre 1896 i 1901 al municipi de Lloret de Mar (Selva). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pic del Segre or Puigmal del Segre is a mountain of France and Spain. Located in the Pyrenees, close to Vall de Núria it has an elevation of 2,843 metres (9,327 ft) above sea level. The Segre River has its source by this peak.
El poblat ibèric de Puig de Castellet està situat a 2 quilòmetres de Lloret de Mar, en un promontori anomenat Puig de Castellet, situat a la banda occidental del Turó de Rossell, a la Serralada Litoral. El jaciment data del segle iii aC. Va estar actiu durant un període de menys de cinquanta anys, entre el 250 aC i el 200 aC (en què ja estava abandonat).
The Montgrí (Catalan pronunciation: [muŋˈɡɾi]) is a small mountain range in Catalonia, on the north bank of the Ter river. It is part of the Catalan Coastal Range and its highest point is 311 m.
Gorguja is a village in the Spanish exclave centred on the town of Llívia which is surrounded by France, north west of Puigcerda. Gorguja can only be reached from Spain by travelling through a short stretch of France.
Llafranc (Catalan pronunciation: [ʎəˈfɾaŋ]) is one of three coastal towns belonging to the municipality of Palafrugell, province of Girona, Spain, the other two being Calella de Palafrugell and Tamariu. It is part of the Costa Brava, the coastal region of northeastern Catalonia, in the comarca of Baix Empordà.
L'Estartit (Catalan pronunciation: [lestaɾˈtit]; Spanish: Estartit) is a small town and seaside resort on the Costa Brava, on the northeastern coast of Spain, located in the province of Girona, Catalonia.
The Zona Volcànica de la Garrotxa Natural Park (Catalan: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa) is a natural park area covering a Holocene volcanic field (also known as the Garrotxa volcanic field or Olot volcanic field) in Catalonia, northeastern Spain. The volcanoes, of which there are about forty within the park, are no longer active, with the last eruption (Croscat) occurring about 11,000 years ago. However, the region is still seismically active, and a large earthquake in 1428 caused damage to buildings and twenty deaths in Barcelona, 90 kilometres (56 mi) to the south. More recent earthquakes in 1901 and 1902 caused shaking but little damage.
Estadi Montilivi is a multi-use stadium in Girona, Catalonia, Spain. It is used mostly for football matches and serves as the home ground of Girona FC. It was built and opened in 1970. Montilivi has a capacity of 14,624.
Tamariu (Catalan pronunciation: [təməˈɾiw], Catalan for tamarisk) is one of three coastal towns belonging to the municipality of Palafrugell, province of Girona, Spain, the other two being Calella de Palafrugell and Llafranc. It is part of the Costa Brava, the coastal region of northeastern Catalonia, in the comarca of Baix Empordà. It is situated about 70 mi (110 km) south of the border with France and close to the nearby inland towns of Palafrugell and Begur.
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor.
Girona Cathedral, also known as the Cathedral of Saint Mary of Girona (in Catalan: Catedral de Santa Maria de Girona or simply Catedral de Girona), is a Roman Catholic church located in Girona, Catalonia, Spain. It is the seat of the Roman Catholic Diocese of Girona. The cathedral's interior includes the widest Gothic nave in the world, with a width of 23 metres (75 ft), and the second-widest of any church after that of St. Peter's Basilica (for comparison, the width of the nave of Reims Cathedral is 14.65 m, Saint-Étienne de Sens is 15.25 m, and 12 m in Notre Dame de Paris). Its construction was begun in the 11th century in the Romanesque architectural style, and continued in the 13th century in the Gothic style. Of the original Romanesque edifice only the 12th-century cloister and a bell tower remain. The second bell tower was completed in the 18th century.
Maçanet-Massanes is a Rodalies de Catalunya open triangular railway station serving Maçanet de la Selva and Massanes, in Catalonia, Spain. It is located at the junction where the railway coming from Barcelona via Mataró converges with the Barcelona–Cerbère railway, lying about 5 and 1.9 kilometres (3.1 and 1.2 mi) away from the urban centers of Maçanet de la Selva and Massanes, respectively. On the Barcelona–Cerbère railway, the station is between Hostalric and Sils, and it is the northern terminus of the railway coming from Mataró.
El Jardi botànic Marimurtra és un jardí històric de Blanes (la Selva) declarat bé cultural d'interès nacional. Destaca per l'abundància de cactus i de vegetació mediterrània. El seu nom ve per l'intent de combinar diversos ecosistemes al mateix jardí.
Blanes és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Blanes, a la comarca catalana de la Selva. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de les línies de rodalia R1 i RG1 de Rodalies de Catalunya operades per Renfe Operadora.
The Cork Museum of Palafrugell, Spain, is a museum about the cork industry in Catalonia. Founded in 1972, the Cork Museum is part of the Costa Brava Museum Network and the Network of Local Museums of Catalonia in Girona.
La Crosa de Sant Dalmai o volcà de la Crosa és una muntanya i volcà de tipus maar freatomagmàtic de 155 metres que es troba entre els municipis de Vilobí d'Onyar (comarca de la Selva), Aiguaviva i Bescanó (comarca del Gironès). És el volcà amb el cràter més gran de la península Ibèrica i un dels més grans d'Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres.
Oix és un nucli de població del municipi garrotxí de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud. Havia estat capital d'un municipi independent fins a l'any 1972, quan va ser annexat al municipi de Montagut. La formació de l'antic municipi d'Oix s'havia fet el 1846 quan els ens locals de Monars, Riu, Talaixà i Pera van ser incorporats al terme d'Oix.
El dolmen de la Creu d'en Cobertella, a Roses, és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys aC.
Girona (Catalan: Estació de Girona) is a railway station serving the city of Girona in Catalonia, Spain. It is located in the northern part of the municipality, lying at approximately 1 kilometre (0.62 mi) southwest of the city's historical centre.
Guils Fontanera is a Catalan ski resort in the northern area of the municipality of Guils de Cerdanya, for Nordic skiing. Surrounded by a large forest of black pine, is situated on the northern side of Puigcerdà. It borders the municipalities of La Tor de Querol, Porta and Ger.
L'Institut Ramon Muntaner és un institut d'ensenyament secundari ubicat a la ciutat de Figueres fundat l'any 1839 pel pare Julián González de Soto; és l'institut públic i laic més antic d'Espanya. L'edifici del centre està protegit com a bé cultural d'interès local.
El Llobregat d'Empordà és un riu de l'Alt Empordà, afluent de la Muga pel costat esquerre.
El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer parc marítim-terrestre de Catalunya. Va ser creat l'any 1998 i protegeix gran part de la península del cap de Creus. Té una superfície de 13.886 ha, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina. Està situat a la comarca de l'Alt Empordà, en els municipis de Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga.
El Museu Memorial de l'Exili (MUME) és un centre d'interpretació ubicat a La Jonquera dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola, amb l'objectiu de dedicar un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. Està situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats. L'òrgan de gestió del museu és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya (Memorial Democràtic), l'Ajuntament de la Jonquera, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i la Universitat de Girona. Forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.
El Pic o Puig de Sallfort, sovint denominat també de Sallafort, és el punt més alt de la Marenda de 981 metres d'altitud. Marca la frontera entre França i Espanya, compartida entre els municipis d'Argelers i Banyuls a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord) i Espolla a la comarca de l'Alt Empordà (comarques gironines, província de Girona).
Sant Esteve de Banyoles is a Benedictine monastery in Banyoles, Pla de l'Estany, Catalonia, Spain. It was declared as a Bé Cultural d'Interès Nacional landmark in 1973. The monastery was founded before 812.
Cadí Tunnel (Catalan and Spanish: Túnel del Cadí) is a toll road tunnel in Catalonia, Spain, connecting the comarques of Cerdanya and Berguedà. The tunnel, with a length of 5,026 m (16,490 ft), is part of the C-16 highway and E-9, running under the Serra de Moixeró mountain range in the Pre-Pyrenees.
La Vanera o Llavanera és un riu de la Cerdanya. Discorre en el seu primer tram per l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord, on travessa els termes comunals de Vallcebollera, Oceja i Palau de Cerdanya, per entrar tot seguit en el terme de Puigcerdà, on antigament separava els termes, ara integrats en el de Puigcerdà, d'Age i Vilallobent, i, encara abans d'abocar-se en el Segre, separa en un breu tram els termes de Puigcerdà i de Fontanals de Cerdanya, en l'antic terme de Queixans.
El volcà de la Garrinada és dins la ciutat d'Olot (La Garrotxa). És el volcà més antic de la zona, amb uns 130.000 anys d'antiguitat i és una Reserva Natural que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Sant Esteve de Guils, és l'església parroquial del poble i municipi de Guils de Cerdanya, a la comarca catalana de la Baixa Cerdanya, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pic dels Moros és una muntanya de 954 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Pla de la Bassa és una muntanya de 2.028 metres que es troba entre els municipis d'Alp (Baixa Cerdanya) i de Toses (Ripollès). Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 285080001).
El Refugi de les Planelles està situat a 1.380 m, a tocar del torrent de la Coma Ermada, al nord del Santuari de Montgrony, al municipi de Gombrèn (Ripollès).
La platja de Canyelles és una platja situada al terme municipal de Lloret de Mar (comarca de La Selva), a la Costa Brava Sud, a la urbanització que porta el nom de la cala. La platja queda dividida per unes roques anomenades Ses Roques des Mig. La banda esquerra d'aquestes roques rep el nom de platja de Sa Somera, on hi ha la caseta de pescadors d'en Joncadella.
La platja de Santa Cristina està situada al terme municipal de Lloret de Mar (la Selva), a la Costa Brava sud, entre els penya-segats del Jardí Botànic Pinya de Rosa i la pineda que envolta el camí que porta a l'Ermita de Santa Cristina. Orientada a l'est, té una longitud de 319 m i una amplada mitjana de 32 m, formada por sorra mitjana i gruixuda, i un pendent d'entrada a l'aigua fort. Disposa de tota mena de serveis (servei de salvament i primers auxilis, vigilància i seguretat, servei de neteja del passeig i la sorra), d'equipaments (dutxes, WC, papereres), senyalització (canals d'entrada i sortida d'embarcacions, platja abalisada a 200 m, banderes de senyalització de l'estat de la mar), i activitats d'oci (lloguer de para-sols i gandules, creuers turístics, quiosc de venda de gelats i begudes, restaurants, zona esportiva)
La platja de Treumal és una platja situada en el límit entre els termes municipals de Lloret de Mar i Blanes (comarca de la Selva), a la Costa Brava Sud. Està envoltada per un frondós bosc de pi que li dona un aspecte salvatge, i d'un paisatge únic, declarat Paratge Natural d’Interès Nacional, com és el de Pinya de Rosa. Orientada a l'est, té una longitud de 111 m i una amplada mitjana de 33 m, formada per sorra mitjana i gruixuda. El pendent d'entrada a l'aigua és una mica pronunciat i el fons marí és de sorra. És una prolongació de la platja de Santa Cristina, de la que està separada per unes roques anomenades la Punta des Canó. Només disposa de dutxes i d'un quiosquet, però la platja de Santa Cristina té punt de salvament i primers auxilis, així com lloguer de para-sols, gandules i patins de pedals.
La platja de s'Abanell és una platja semi-urbana del municipi de Blanes (Selva) que s'estén des de la desembocadura del riu Tordera, límit amb el terme municipal de Malgrat de Mar (Maresme), fins a la penya de sa Palomera, on limita amb la Platja de Blanes, i que marca l'inici de la Costa Brava. Malgrat que geogràficament parlant la platja està a la comarca de la Selva i província de Girona, es considera que encara no forma part de la Costa Brava, sinó que per les seves característiques es troba a la Costa del Maresme. És la platja més llarga i turística de Blanes. Orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 2.406 m i una amplada mitjana de 21 m, formada per sorres mitjanes i gruixudes. El pendent d'entrada a l'aigua és molt fort i els fons marí de sorra. Disposa de dutxes, aparcament, lloc de socorrisme i primers auxilis, diverses guinguetes i lloguer de gandules i para-sols. També hi ha llocs que ofereixen patins de pedals, caiacs, embarcacions de vela lleugera, parasailing i creuers turístics.
Platraver és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El pont medieval de Sant Joan les Fonts està situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig-ras és una muntanya de 1.474 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig Anyívol és una muntanya de 1.195 metres que es troba entre els municipis de Santa Maria de Besora i de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig Blanc és una muntanya de 255 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Bonic és una muntanya de 494 metres que es troba entre els municipis de Rabós, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
El Puig d'en Jeroni és una muntanya de 415 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca catalana del Baix Empordà.
El Puig d'en Gros és una muntanya de 299 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
Sant Martí de Calonge és una església del municipi de Calonge (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Miquel de Monteia és una església romànica de principi del segle xiii que es troba al municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a prop del Mas Monteia, una casa de pagès rellevant d'aquesta zona de l'Alta Garrotxa.
Sant Pere de Montagut és una església del s. XII amb reformes posteriors que es troba al poble de Montagut, al municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Palau-sator és una església romànica situada al municipi de Palau-sator, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Pere dels Vilars és una església del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici de petites dimensions situat a uns dos quilòmetres del poble.
El Santuari de Santa Afra és un conjunt que pertany a la parròquia de Ginestar i al municipi de Sant Gregori (Gironès). Està situat a la vall de la Riera de Llémena, al vessant de la muntanya de Sant Grau a la riba dreta del riu. A més de l'església, dedicada a santa Afra d'Augsburg, compta amb una casa adossada que feia les funcions de rectoria i de masoveria, però avui està tancada.
Santa Coloma de Fitor és una església del nucli de Fitor, al municipi de Forallac (Baix Empordà), protegida com a Bé cultural d'interès local. Està dedicada a la verge i màrtir santa Coloma i s'hi celebra un aplec el tercer diumenge d'octubre.
Santa Cristina de Corçà és una ermita d'origen medieval del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a uns cinc-cents metres als afores del nucli, en direcció sud. És un monument protegit amb categoria BCIL i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català (IPAC 7018).
Santa Eugènia de Ter és un antic municipi del Gironès que fou annexionat a Girona el 1963. Les primeres referències que se'n tenen daten de l'any 988. Resta encara el cementiri, un antic mas que serveix de centre cívic, anomenat Can Ninetes i el Pont del Dimoni, desmuntat el 1968 i reconstruït el 2019.
Santa Margarida de Sacot és una ermita romànica al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès).
El Puig de Serrallobera és una muntanya de 157 metres que es troba al municipi de Campmany, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Taravaus és una muntanya de 699 metres que es troba entre els municipis de Colera, a la comarca de l'Alt Empordà i de Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló.
El puig de l'Evangeli és una muntanya de 943 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de l'Oratori és una muntanya de 258 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Cau és una muntanya de 822 metres al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El puig de la Creu és una muntanya de 621 metres, situada entre els municipis de Darnius, Maçanet de Cabrenys i la Vajol, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Devesa és una muntanya de 1.091 metres que es troba entre els municipis de Campdevànol i de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig de la Freixeneda és una muntanya de 1.004 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona.
El Puig de la Gelaberta és una muntanya de 252 metres que es troba al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de la Guàrdia és una muntanya de 282 metres que es troba al municipi de Darnius, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Miranda és una muntanya de 630 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El puig de la Màquina és una muntanya de 525 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Palma és una muntanya de 148 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de la Pòpia és una muntanya de 410 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Turó Sesportadores és una muntanya de 1.603 metres que es troba entre els municipis de Viladrau, a la comarca d'Osona i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental.
El Turó d'en Bessa és una muntanya de 1.393 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Turó de Buixalleu és una muntanya de 433 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva. Va ser la seu d'un jaciment ibèric.
El Turó de Can Felip és una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Turó de Can Gordi és una muntanya de 593 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puigsacreu és una muntanya de 768 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Rialb és una entitat de població del municipi de Queralbs a la comarca del Ripollès. En el cens del 2005 no tenia cap habitant inscrit. Rialb fou creat arran de les explotacions mineres de la zona. Era l'estació d'emmagatzemament del mineral que arribava per tren des de la Farga de Queralbs, i a més hi havia les oficines de l'empresa explotadora. La línia de ferrocarril miner era del tipus Decauville. Al construir la línia del Cremallera de Núria, es van aprofitar 900 metres d'una esplanació ja realitzada a canvi de fer una concessió en forma de baixador del tren Cremallera a Rialb. Aquest baixador és de parada facultativa acordada amb el personal del tren. Encara es poden veure les restes del túnel del ferrocarril miner sobre el túnel de Rialb per on passa actualment el Cremallera i sota les Coves de Rialb.
El Volcà del Puig de Martinyà és un volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Roca de Colom és una muntanya de 2.363 metres que es troba al municipi de Guils de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Les Roques Feres és una muntanya de 1.967 metres que es troba al municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Roques de la Regalada és una muntanya de 275 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Salarça és un veïnat de masies disseminades al voltant d'una plana de la riera de Salarça. Formà una parròquia independent fins que l'any 1857 es va unir al municipi de Beget (la Garrotxa), que al seu torn l'any 1969 va passar a formar part del municipi de Camprodon, al Ripollès. Per tant, Salarça és geogràficament part de l'Alta Garrotxa. Al cens de l'any 2007 tenia 14 habitants.
Sant Andreu del Terri és un poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), al sud-est del terme, a la dreta del riu Terri. Al centre es troba l'església de Sant Andreu, d'origen romànic, amb absis i campanar gòtics. El temple fou edificat pels monjos de Santa Maria d'Amer entre els anys 840 i 860. En 1372 ja consta que era utilitzada com a parròquia. Va ser municipi independent fins al 1976. L'antic terme comprenia els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i Prades del Terri.
Sant Climent d'Amer és una veïnat del municipi d'Amer, a la comarca de la Selva.
Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.
Sant Jaume del Barretó és un església romànica i gòtica del terme municipal de Ripoll (Ripollès). Era una sufragània de la parroquial de Sant Bartomeu de Llaés.
Sant Joan Degollací és una església al veïnat de les Costes de Peralada, dins del mas Serijol, vora el vell camí que mena de Peralada a Delfià, al terme municipal de Mollet de Peralada a l'Alt Empordà. És una construcció petita de caràcter popular d'una sola nau i de planta rectangular, que avui dia està mig enrunada, ja que des de la Guerra Civil ha quedat en desús. El nom de l'església fa referència a la decapitació de Sant Joan Baptista. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Palau-saverdera és l'església parroquial del municipi alt-empordanès de Palau-saverdera. D'origen romànic, està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig Blanc és una muntanya de 728 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Burí és una muntanya de 612 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Muntanya de Cabrera és una muntanya de 283 metres que es troba al municipi de Celrà, a la comarca del Gironès.
El Turó del Calvari és una muntanya de 944 metres que es troba al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig de Can Mic és una muntanya de 1.136 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
Santa Maria del Collet també coneguda com a Santa Maria del Mar és actualment una ermita resta del que era un petit monestir de monges benedictines a un turó al pla de Calonge. És un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Els seus orígens daten del segle xii. Forma la continuació d'un anterior assentament romà, la vil·la romana del Collet.
Santa Susanna de Caulès és una ermita preromànica de Caulès (Vidreres, Selva), al massís de Cadiretes, protegida com a bé cultural d'interès local. És molt popular entre els aficionats a la BTT i la bicicleta de muntanya de la zona.
Santa Victòria de Sauleda és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santuari de Sant Pere del Bosc és una església del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al mig d'una zona boscosa de la Serra de Marina.
El Terri és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Ter, d'orientació nord-oest cap a sud-est. La seva conca fluvial engloba gran part de la comarca del Pla de l'Estany, rep les aigües del vessant nord del massís de Rocacorba i, principalment, del desguàs de l'estany de Banyoles. El seu cabal prové inicialment de la riera de Canaleta i els recs Major, Cal General i el d'en Teixidor. També rep aigües d'afluents menors, posteriors, com el Matamors, el Remençà, Garrumbert i el Revardit.
El Montgròs Xic és una muntanya de 350 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva.
El Turó de Montoriol és una muntanya de 272 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Turó de la Morisca és una muntanya de 134 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Puig d'en Perona és una muntanya de 287 metres que es troba al municipi de Sant Martí Vell, a la comarca catalana del Gironès.
El Pi-de-la-creu és una muntanya de 321 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva.
El Puig de Porreres és una muntanya de 201 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca catalana del Baix Empordà.
El Puig de Portugal és una muntanya de 176 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Carroig és una muntanya de 261,3 metres del massís del Montgrí, que és al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca catalana del Baix Empordà.
El Puig d'en Moner és una muntanya de 155 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Turó de Corones és una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Figuerola és una muntanya de 155 metres que es troba al municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva.
El Turó de Montsalvatge és una muntanya de 1.141 metres que es troba al municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
El turó de Rossell o Rossell és una muntanya de 344 metres situada a la comarca de la Selva.
El Turó de Sant Joan és una muntanya de 168 metres que es troba al municipi de Blanes, a la comarca de la Selva.
El Turó de la Capella és una muntanya de 180 metres del municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès. Al cim hi ha la Capella de Sant Llorenç. Excavacions arqueològiques permeten afirmar que hi va haver un assentament ibèric.
El Turó de la Farga és una muntanya de 767 metres que es troba al municipi de les Llosses, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de les Roques és una muntanya de 251 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Turó del Marquès és una muntanya de 127 metres que es troba al municipi de Massanes, a la comarca de la Selva.
El Turó del Mig és una muntanya de 1.582 metres que es troba al municipi de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Turó del Pi Gros és una muntanya de 291 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
El Turó del Puig és una muntanya de 201 metres que es troba al municipi de Sant Julià de Ramis, a la comarca del Gironès.
El Turó del Puig és una muntanya de 1.044 metres al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó del Vent és una muntanya de 442 metres que es troba al municipi de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva.
El Turó dels Escorpits és una muntanya de 813 metres que es troba al municipi de les Llosses, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó dels Tudons és una muntanya de 579 metres que es troba al municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva.
El Castell de Puig-alder és un edifici del municipi de les Planes d'Hostoles declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Sales és un edifici del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. És situat al cim d'un turó, als contraforts de les muntanyes d'Entreperes i des d'aquest punt s'hi observa tot el riberal del riu Fluvià. Accessible des de Tortellà, mitjançant una pista de terra en bon estat.
El castell de Santa Pau, a la Garrotxa, és de l'època feudal i està situat al bell-mig de la vila de Santa Pau, perfectament integrat dins del seu nucli urbà. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Castell Nou de Beuda del Pla és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Coll de Faja o creu de Faja (dita així per què s'hi troba una post de fusta amb una creu al damunt) és una cruïlla de camins a la divisòria d'aigües del Llierca i del Borró, a 987,2 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa. És a prop i a llevant de l'església de Gitarriu, al sector nord del terme, a ponent del Puig Sec i al sud-est de Freixenet. És al nord-oest del Coll Sabassa.
El Coll de Jou és una collada de 938 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
El Coll Sabassa és una collada de 941,1 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
El Collet de Santa Maria és una collada de 558 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
Convent de les Religioses de Sant Josep és un edifici del municipi de Figueres (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
El Convent de Santa Clara és un convent dins l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries, entre la basílica menor de Santa Maria (barri del puig Salner) i l'antiga aljama jueva de la vila (puig de l'Eramala).
El Soler és una masia del municipi de les Preses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Falgons és un poble al municipi de Sant Miquel de Campmajor i una antiga baronia, a la comarca del Pla de l'Estany. Està situat al sud-oest de la Vall de Campmajor, al vessant oriental de la serra de Falgons, que és el contrafort septentrional de la Serra de Finestres i de la serra de Rocacorba, encara dins els límits de la Serralada Transversal. És separat de Mieres pel Montfalgó.
Far de Calanans és un far del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Far de cap de Creus és un far del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Far de s'Arenella és un far inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que està situat en el municipi del Port de la Selva, a la comarca de l'Alt Empordà, a la Costa Brava, a la província de Girona (Catalunya), a Espanya.
Torre dels Carlins o Torre Carlina és una torre fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), al sud-oest de la vila i molt a prop de la Muga. Actualment està delimitada pel Passeig de les Oques i el Carrer dels Calciners.a la vila declarada bé cultural d'interès nacional. La torre va ser construïda al costat del riu, a la segona meitat del segle xix, pel "Regimiento de Toledo", destinat a renovar les fortificacions de defensa de la vila contra els carlins. El novembre de 1874 va tenir lloc el Foc de Castelló, cruenta batalla favorable a les forces carlines del general Savalls.
Freixeneda és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Pladevall és una entitat de població del municipi de la Cellera de Ter, a la comarca catalana de la Selva. En el cens de 2006 tenia 139 habitants.
Sant Grau és una muntanya a ponent del terme municipal de Sant Gregori, al Gironès. Separa les valls del Ter i de la Riera de Llémena. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem les restes d'un castell, reconvertit en ermita i també hi ha un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. En un dels vessants d'aquesta muntanya hi ha el santuari de Santa Afra.
L'església de Sant Martí Sesserres és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Colera és una església parroquial del municipi de Colera (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'Església parroquial de Sant Pere és una església que està situada al poble de Sant Pere Pescador a la comarca de l'Alt Empordà. Està situada a l'interior de l'antic recinte fortificat de la vila, davant la plaça de l'Església.
El Puig de s'Alqueria és una muntanya de 52 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Alt de la Nespleda és una muntanya de 702 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Alt Gran és una muntanya de 193 metres a cavall dels municipis del Port de la Selva i Cadaqués, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
La Muntanya de les Alzinetes és una muntanya de 216 metres que es troba al municipi de Celrà, a la comarca del Gironès.
El Turó d'Armadans és una muntanya de 1.152 metres que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva.
Can Torres és un edifici del municipi de Garriguella (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al bell mig del veïnat de Garriguella Vella o de Baix, a l'oest del nucli urbà de la població. L'edifici està delimitat pels carrers Principal i Figueres i forma cantonada amb la plaça Gerisena.
L'Ajuntament de la Jonquera és el consistori del municipi de la Jonquera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A la llinda de la porta d'entrada trobem la data "1751".
Ajuntament de Sant Pere Pescador és un edifici del municipi de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al nucli urbà de la població de Sant Pere, a la part sud de l'antic recinte fortificat de la vila. Forma cantonada amb el carrer Verge del Portalet i el passatge i la plaça de l'Església.
Santa Maria és una església al centre del nucli de Colomers. És un edifici d'una nau amb capelles laterals, absis semicircular i torre als peus. L'aspecte actual del temple mostra les intervencions experimentades al llarg del temps a partir de l'estructura original romànica.
Santa Maria de Creixell és una església del municipi de Borrassà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Gaüses és un edifici religiós del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cap de Porc és una muntanya de 284 metres entre els municipis de Celrà i Juià, a la comarca del Gironès.
El Puig Castellar és una muntanya de 1.255 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
Els Castellets és una muntanya de 1.142 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Castellets és una muntanya de 128 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Turó dels Castellets és una muntanya de 1.368 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig de Castelltallat és una muntanya de 1.280 metres que es troba al municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Castellvell és una muntanya de 308 metres que es troba al municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa, a la comarca catalana de la Selva.
El Turó de Còdol és una muntanya de 1.073 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig dels Conillers és una muntanya de 589 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Cornaló és una muntanya de 1.181 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig Cornelis és una muntanya de 1.360 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa. S'hi ascendeix des de Joanetes per la Canal Fosca o dels Ganxos Nous o bé des de Sant Privat d'en Bas, des del vessant nord i passant per Santa Magdalena del Mont, santuari situat al petit altiplà que forma aquest cim. Molt a prop del cim hi ha uns repetidors.
La Creu de Ferro és una muntanya de 1.024 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig dels Cristians és una muntanya de 385 metres que es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca catalana del Baix Empordà.
El Cuàs és una muntanya de 1.419 metres que es troba entre els municipis de Campdevànol i de Ribes de Freser, a la comarca catalana del Ripollès.
La Muntanya de Cugul és una muntanya de 538 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig d'en Roure és una muntanya de 691 metres que es troba entre els municipis de Beuda i de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig del Catllar és una muntanya de 1.106 metres que es troba al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Puig Denou és una muntanya de 511 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Duran és una muntanya de 1.019 metres que es troba al municipi de Ripoll, a la comarca catalana del Ripollès.
El Castellet és una muntanya de 696 metres que es troba al municipi de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès.
El Montner és una muntanya de 837 metres que es troba entre els municipis de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès i de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany.
El Puig dels Falguers és una muntanya de 761 metres que es troba entre els municipis de Cantallops i la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Ferrer és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'en Figa és una muntanya de 352 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig de la Fiola és una muntanya de 828 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Folguera és una muntanya de 162 metres que es troba al municipi de Llançà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Formiguer és una muntanya de 1.029 metres que es troba al municipi de Vidrà, a la comarca d'Osona.
El Puig de les Forques és una muntanya de 235 metres que es troba entre els municipis de Cistella i de Terrades, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de les Forques és una muntanya de 1.707 metres que es troba al municipi de Fontanals de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig de la Gatonera és una muntanya de 734 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig d'en Gotes és una muntanya de 108 metres que es troba al municipi de Vall-llobrega, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'en Grau és una muntanya de 296 metres que es troba al municipi de la Selva de Mar, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Gros és una muntanya de 161 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Turó Gros del Pujol és una muntanya de 1.552 metres que es troba al municipi de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Puig Gruí és una muntanya de 164 metres que es troba al municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.
El puig de la Guardiola és una muntanya de 98 metres que es troba darrere el barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell, al paratge de les Artigues, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Sembla que servia com a punt de vigilància.
El Puig de l'Homenatge és una muntanya de 875 metres que es troba al municipi de la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig dels Homes és una muntanya de 211 metres que es troba al municipi de Llers, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Tossal d'Isòvol és una muntanya de 1.282 metres que es troba al municipi d'Isòvol, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El puig de la Jana és una muntanya de 491 metres, situada al terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
La Pedra Jugadora és una muntanya de 1.054 metres que es troba entre els municipis de La Cellera de Ter i d'Osor, a la comarca de la Selva.
La Muntanyeta és un turó de 77,6 metres situat al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
La Roca d'en Mascaró és una muntanya de 676 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès.
El Puig d'en Llac és una muntanya de 419 metres que es troba entre els municipis de Madremanya i de Sant Martí Vell, a la comarca catalana del Gironès.
La Roca Lladre és una muntanya de 907 metres que es troba entre els municipis de les Preses, Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Sant Martirià, també anomenat del Convent Vell, és una muntanya de 242 metres que es troba al municipi de Banyoles, a la comarca del Pla de l'Estany. Dalt del turó hi trobem l'ermita homònima, que segons la llegenda és on es van albergar les relíquies de Martirià d'Albenga, Sant Martirià.
El Puig de Lliurella és una muntanya de 733 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Llobregat és una muntanya de 925 metres que es troba entre els municipis de la Jonquera, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
El Puig dels Llops és una muntanya de 1.486 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Turó de Llumeneres és una muntanya de 794 metres que es troba al municipi de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva.
Ca l'Estrella és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca la Silvana és una casa medieval del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cafè de l'Aliança és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal Farmacèutic és un edifici del municipi d'Anglès inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal Noi és una casa al municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La planta superior presenta reformes parcials i recents (segle XX) a les obertures, així com els interiors d'una part de la casa.
Cal Rellotger és un edifici al municipi d'Anglès inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les primeres notícies que es tenen d'aquest casal són del 1362. Segons l'arxiver municipal, Emili Rams, en origen aquest gran casal fou la seu de l'antiga notaria del castell d'Anglès. La part més nova és el resultat d'una sèrie d'intervencions que es van portar a terme en el casal primigeni entorn del segle xix. Actualment és un habitatge dividit en dos habitatges unifamiliars.
Cal Roig és una casa al municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La casa fou reformada entre 1889 i 1891 sobre una edificació anterior per encàrrec de Frederic Homs, espòs de Carme Burés, socis fundadors de les Indústries Burés.
Cal Sabater és una casa al municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una de les dues cases-pont del carrer d'Avall d'Anglès, l'estat de conservació de la qual és dolent com evidencien les males herbes que pengen dels marcs de les finestres del primer pis, de les cantonades i de la teulada, així com la pols i les teranyines de sota els arcs.
Cal Soldat és una casa del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una casa de dues plantes i golfes del costat dret del carrer d'Avall que fa angle amb la travessera d'Avall i està coberta a dues aigües a façana. Respon a la tipologia de casa medieval.
Can Bohigues, Ca n'Esteva o Can Carbonell, és un edifici al municipi d'Anglès (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Casalet és un edifici situat al municipi d'Anglès, a la comarca catalana de la Selva, Catalunya. Aquesta obra està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Cendra és un edifici catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya al costat esquerre del carrer d'Avall al municipi d'Anglès. Aquest casal va ser propietat de la família Cendra fins que el 1986 va ser comprat per l'Ajuntament d'Anglès. L'actual edificació de Can Cendra és el resultat de les obres de reforma i ampliació d'un antic casal, efectuades per l'arquitecte Rafael Masó i Valentí als anys 1913-1915, amb un llenguatge arquitectònic noucentista, de referències a arquitectures centreeuropees. La reforma va donar com a resultat un conjunt format per dues cases clarament diferenciades, que tenen façana al carrer d'Avall, i per diversos volums i terrasses annexos adossats a les dues cases principals i orientats a migdia, que queden situats davant dels jardins de la finca.
Can Cuc és una masia al nord de la vila d'Anglès catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Puig de Bolvir és una muntanya de 1.228 metres que es troba al municipi de Bolvir, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig de l'Esquella és una muntanya de 266 metres que es troba al municipi de Cassà de la Selva, a la comarca del Gironès.
El Puig de la Ginesta és una muntanya de 265 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig de la Guàrdia és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Volcà del Puig de Mar és un volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Morató és una muntanya de 261 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Nadal d'en Darder és una muntanya de 231 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Salom és una muntanya de 416 metres del municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Sellers és una muntanya de 191 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Ventós és una muntanya de 185.9 metres que es troba al municipi de Vidreres, a la comarca de la Selva.
El Puignau és una muntanya de 203 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Queralb és una muntanya de 200 metres que es troba al municipi de la Pera, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Queralbs és una muntanya de 617 metres que es troba al municipi de la Selva de Mar, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Quermany Petit és una muntanya de 114 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Rambols és una muntanya de 245 metres que es troba entre els municipis de la Bisbal d'Empordà i de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de la Reina és una muntanya de 130 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
El Volcà de Repassot és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig d'en Ribot és una muntanya de 326 metres que es troba al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà.
El Sant Roc és un cim de 250 metres que es troba al municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l'Estany.
La Rocatosa és una muntanya de 175 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Rodó és una muntanya de 807 metres que es troba al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig Rodó, nom que l'Institut Cartogràfic de Catalunya atribueix a la muntanya popularment coneguda com a Muntanya d'Ullà o també Puig Anill és una muntanya de 307,9 msnm a cavall dels municipis de Torroella de Montgrí i Ullà, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 312094001 de l'ICC). És una muntanya afusada en sentit N-O/SE que deixa al nord la Vall de Santa Caterina. Al seu vessant sud hi ha el Cau del Duc d'Ullà d'interès arqueològic. A l'oest hi ha el Mas Blanc i una vistosa pedrera a cel obert. La muntanya i el seu llit també es coneix com a Àrea 21 (nom d'origen desconegut) per algunes persones. Té quatre pics de diferents altituds coneguts popularment amb els noms de Cim de Gea, Cim d'Hades, Cim de Cronos i Cim d'Afrodita (d'est a oest).
La Roca Rodona és una muntanya de 126 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
El Roc Roig és una muntanya de 2.225 metres que es troba al municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig Rom és una muntanya de 225 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. S'hi troba el castrum visigòtic del Puig Rom.
El Roques Blanques és una muntanya de 591 metres que es troba al municipi de Rabós, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Roureda és una muntanya de 731 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Roureda és una muntanya de 1.371 metres que es troba al municipi de Fontanals de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig sa Guàrdia és una muntanya de 171 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.
El Turó d'en Sala és una muntanya de 83 metres que es troba al municipi de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva.
Sant Antoni Vell és una muntanya de 1.340,4 metres que es troba al municipi de Camprodon (Ripollès). Molt propera al nucli urbà de Camprodon i just al costat de Sant Antoni (1.361 metres). S'hi accedeix fàcilment a peu per la pista que porta a Sant Antoni des de la font del Boix, pel camí que s'agafa a la Torre del Coll al costat de la C-38, o pel camí que surt de la font de Sant Patllari remuntant el torrent de la Pedrera.
El Puig de Sant Dalmau és una muntanya de 363 metres que es troba al municipi de Palol de Revardit, a la comarca del Pla de l'Estany. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 304094001).
El Puig de Sant Isidre és una muntanya de 550 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Sant Pere és una muntanya de 1.644 metres que es troba al municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Sant Pere és una muntanya de 119 metres que es troba al municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva.
El Turó de Sant Pere és una muntanya de 506 metres que es troba al municipi de Riudarenes, a la comarca de la Selva.
El cim de Sant Salvador Saverdera és una muntanya de l'Alt Empordà, entre els municipis de Palau-saverdera i la Selva de Mar. Al cim hi ha les restes del castell de Verdera.
El Serrat de Castellar és una muntanya de 1.317 metres que es troba entre els municipis de Prats i Sansor i d'Urús, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Puig Sistra és una muntanya de 1.990 metres que es troba entre els municipis de Molló i de Setcases, a la comarca catalana del Ripollès.
La Muntanya de Siurana és una muntanya de 137 metres que es troba al municipi de Viladamat, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Terme és una muntanya de 132 metres que es troba entre els municipis de Mont-ras i de Palamós, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig de Teu és una muntanya de 375 metres que es troba al municipi de Quart, a la comarca catalana del Gironès.
El Puig de Toia és una muntanya de 1135 metres que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva.
La Torre Moratxa o Torre Borratxa és una muntanya de 220,1 msnm que al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Propera al nucli de l'Estartit pertany al massís del Montgrí. Presenta un pendent abrupte pel vessant sud amb alguns penya-segats de certa importància, però un pendent relativament suau pel seu vessant nord, per on l'accés a peu no té gaire complicació, ja que un sender recorre la carena d'est a oest que la connecta amb la Rocamaura, a l'est, i el coll d'en Taians a l'oest. Al seu cim hi ha les restes d'una torre de guaita fortificada d'època moderna que formava part del sistema defensiu contra el desembarcament de pirates del segle xviii que es complementava amb la Torre dels Moscats i els masos fortificats de la plana del Baix Ter.
El Puig Torroella és una muntanya de 322 metres que es troba al municipi de Vidreres, a la comarca de la Selva.
El Tossal Gros és una muntanya de 159 msnm al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Juntament amb el Tossal Petit forma una prolongació gairebé lineal del Serrat Llarg en direcció NO/SE cap a la Torre Moratxa. Al seu vessant sud hi ha el cau del Tossal Gros, una cavitat càrstica aprofitada com a sepulcre en època prehistòrica. L'entrada de la cova estava guarnida amb un dolmen destruït recentment, les lloses del qual es van escolar cap a l'interior de la cova. La seva estreta entrada fa un fort pendent cap a l'interior que un cop superat s'arriba a una petita cambra d'uns 16m de llargada per uns 3 a 5 metres d'amplària. Pericot i Esteva relacionaren l'època d'aquesta construcció amb les d'altres dòlmens de l'Empordà, enquadrant-los en les cultures materials del neolític final / calcolític.
El Volcà del Traiter és un volcà situat al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Tremoleda és una muntanya de 847 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig dels Tres Quartos és una muntanya de 763 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Els Tres Rocs és una muntanya de 497 metres que es troba entre els municipis de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa i d'Amer, a la comarca de la Selva.
El Turó de Faig Verd és una muntanya de 1.176 metres que es troba al municipi de Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona.
El Turó de l'Alzina Rodona és una muntanya de 1.241 metres que es troba entre els municipis de Seva i de Viladrau, a la comarca d'Osona.
El Turó de Morera és una muntanya de 1.576 metres que es troba entre els municipis de Viladrau i el Brull, a la comarca d'Osona.
El Puig Ventós és una muntanya de 1.247 metres que es troba al municipi de Vilallonga de Ter, a la comarca catalana del Ripollès.
El Turó de Vilanova és una muntanya de 1.081 metres que es troba al municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva.
El Puig Vilar és una muntanya de 90 metres que es troba al municipi de Fontanilles, a la comarca del Baix Empordà.
El Turó del Vilar és una muntanya de 273 metres que es troba al municipi de Blanes, a la comarca catalana de la Selva.
El Turó d'en Xa és una muntanya de 921 metres que es troba entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès.
L'Ajuntament de Figueres és un edifici catalogat com a monument a la ciutat de Figueres (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Asil Gomis és un edifici del municipi d'Agullana inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Bassa de la Farga és un estany natural modificat lleugerament pels humans situat a Arbúcies, La Selva.
Cal Fabricant és un edifici modernista catalogat com a monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) protegit com a bé cultural d'interès local.
La platja de Sant Francesc, o cala de Sant Francesc, també anomenada cala Bona, és una platja situada a la cala homònima del municipi de Blanes (la Selva), entre dos trams de roquissars i penya-segats, als peus de la urbanització 'Cala Sant Francesc'. Està delimitada, a ponent, per la punta de la Roqueta, davant de la qual hi ha, a uns 120 metres mar endins, uns esculls coneguts com el Niell de Cala de Sant Francesc. Orientada a l'est, té una longitud de 178 m i una amplada mitjana de 31 m, formada per sorra gruixuda i grava, i un pendent d'entrada a l'aigua molt fort. Des de la platja s'observa la punta de s'Agulla. Situada a 2 km del centre, s’hi pot accedir pel camí de ronda tant des del Jardí botànic Marimurtra com pel Castell de Sant Joan.
Can de Prat és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Figueres és un mas habitat que pertany al veïnat del Pla d'Amunt, a la vila d'Anglès, a la comarca catalana de la Selva. Actualment Can Figueres és un mas privat amb ús residencial. Es troba a 300 metres sobre el nivell del mar, enclavada entre els camps de Can Figueres i la baga de Comarodona, als límits del barri de Can Serra. La masia, que consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües i vessants a laterals amb cornisa catalana. La masia consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües i de vessants a laterals i cornisa catalana. La seva antiguitat ha motivat la inclusió del mencionat mas al Pla Especial de Masies i Cases Rurals d'Anglès.Aquesta edificació està inclosa dins del catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Can Maranges és una casa dins del nucli antic de la població de l'Escala, molt propera a l'Alfolí, i amb façanes als carrers Maranges, Enric Serra i Santa Màxima. Ha estat protegida com a bé cultural d'interès local.
Can Mascort és una casa dins del nucli urbà d'Espolla, a la banda de migdia de la població. Es tracta d'una gran finca delimitada pels carrers Figueres i Àngel Costal.
Can Muñoz és un habitatge del municipi de l'Armentera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Nei, o Casa Volnei Comas, és una casa del segle xviii del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Can Parés és una masia del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Petitot és un mas del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Pijiula és un mas del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Puig és una masia situada al nord del petit nucli de Vilademires, a ponent del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Rierola és una masia situada al municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa, a la comarca catalana de la Selva. Es troba entre el torrent de Can Pla i la riera de Sant Martí.
Can Tordera és un edifici modernista de l'any 1903 al Passeig de Dintre de la vila de Blanes (la Selva). És un edifici cantoner de tres plantes. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb impostes, i tenen motius decoratius treballats en pedra. A la cantonada hi ha una tribuna angular coberta de cúpula. La coberta és plana, amb mirador, i la cornisa està decorada amb àmfores de pedra als extrems i un medalló fet amb pedra i coronat amb la data d'edificació a la part central. Actualment a la planta baixa hi ha un restaurant "Pull's & Iberics". És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Traver és un mas que dona el nom al veïnat del mateix nom al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa). El Mas Llorenç és la masia principal i està protegida com a bé cultural d'interès local, amb un escut heràldic en relleu declarat bé cultural d'interès nacional.
Can Turró és una masia del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vilar de Baix és una masia al sud del nucli de població de Cabanelles (a l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi accedeix per la carretera GIP-5121, a poca distància de la N-260. Segons el Pla Especial d'identificació i regulació de masies i cases rurals de l'Ajuntament de Cabanelles Can Vilar de Baix es va construir vers el 1650, encara que presenta reformes i ampliacions posteriors.
Can Vilar de Dalt és una masia a poc més d'un km al sud del nucli de Cabanelles (l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi accedeix per la carretera GIP-5121, a poca distància de la C-260.Segons el Pla Especial d'identificació i regulació de masies i cases rurals de l'Ajuntament de Cabanelles, Can Marqués és una edificació del segle xviii, construïda vers el 1776, tal com ho testimonia la inscripció d'una llinda, amb reformes i ampliacions posteriors.
El Turó dels Carlins és una muntanya de 987 metres que es troba al municipi d'Espinelves a la comarca d'Osona.
Casa Burcet és una obra del municipi de Blanes (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici al carrer Roig i Jalpí, núm. 3, projectat l'any 1930 per Josep Goday. La Fundació Àngel Planells utilitza l'edifici per a fer exposicions.
Casa de la Punxa o de la Torre és un habitatge al nucli antic de la població de l'Escala, al sector nord del nucli, davant de la Platja i formant cantonada amb aquesta i amb els carrers Alfolí i del Port, on hi ha la façana principal. Antigament, aquest edifici, com tots els que envoltaven el port, estaven dedicats a les indústries derivades de la pesca com la salaó d'anxoves, els boters, les tavernes de pescadors, els magatzems de sal, etc. Aquest en particular exercia de fàbrica de glaç. Actualment els baixos funcionen com botigues comercials i els pisos com habitatges. L'any 2008 es va endegar un procés de rehabilitació i restauració, que l'any 2009 encara no havia conclòs.
La Casa de la Vila de Lloret de Mar és un edifici del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És la seu de l'Ajuntament de Lloret de Mar. L'edifici està aïllat, envoltat pel passeig Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer Sant Baldiri i la plaça de la Torre.
La Casa del Gavià és un habitatge del municipi de l'Escala inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La va dissenyar el 1945 Oriol Folch i Camarasa a instàncies del seu oncle, el museòleg, historiador i crític d'art Joaquim Folch i Torres. Folch i Torres i la seva dona, Orsina Baget, van fer llargues estades al Gavià des del 1951 fins poc abans de la mort de Folch i Torres, que va tenir lloc el 1963 a Badalona.
La Casa Forestal de Sant Martí d'Empúries és un edifici d'aquest poble situat al municipi de l'Escala inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Casal de Rama és un edifici reformat el 1963 per l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, al veïnat de Rama, a la ribar dreta al municipi de Ripoll. El conjunt que inclou el casal, jardins, casa dels masovers, llac i la capella de la Mare de Déu de la Concepció, està protegit com a bé cultural d'interès local.
El Castell de Beuda, o Castellot de les Bruixes, és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un castell termenat documentat el 1238. El castell és col·locat sobre la plataforma triangular situada a la confluència dels torrents de Gàrrep i Pedrola, que li servien de fossars. Sobre cada un d'ells hi havia un pont de pedra per accedir al recinte exterior del Castell i on hi ha situada la Capella.
El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
El castell de Celrà és un castell termenat de Celrà (Gironès) de 1059 i declarat Bé cultural d'interès nacional. Formava part d'un seguit de fortaleses, entre les quals hi havia el castell de Juià, el castell de Barbavella i el de Palagret, que pertanyien al bisbat de Girona. És en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà i al final del carrer dels Germans Sabat. És conegut com a mansió amb el nom de can Serra del Castell. Aquest edifici fou propietat dels Guinart durant el XVIII, i actualment continua sent propietat de la família.
El Castell de Dosquers és un castell del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
El castell de Fornils és una important edificació medieval, als peus de la cinglera del Far, a cavall entre les Guilleries i la Serralada Transversal. Bastit en un petit turó al costat esquerre del torrent de l'Om de Vallisana. El seu emplaçament estratègic li permet controlar el territori comprés entre la cinglera del Far, el pla de Sant Martí Sacalm, Susqueda i els cingles de Rupit. És conegut també amb els noms de castell del Roure, castell de Sant Pau i castell de les Gleies.
Mas Petit d'en Caixa és un edifici del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Roig és una masia de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Galzeran o Can Galceran és una masia situada al municipi d'Espinelves a la comarca d'Osona i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya..
Can Jaques de Dalt és una masia a l'est del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Can Jaques de Dalt es tracta d'una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis superior i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.
Sant Andreu de Borrassà és una església del municipi de Borrassà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu de Llorona, o Lliurona, és l'església parroquial del poble de Lliurona, al municipi d'Albanyà, si bé dins de l'antic terme extingit de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa, i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu del Coll és un edifici religiós del municipi d'Olot protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Antoni és un edifici religiós del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Bartomeu de Pincaró és una antiga església del veïnat de Pincaró, poble del municipi d'Albanyà als vessants nord-llevantins del puig de Bassegoda inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cebrià de Torroella és un edifici religiós del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cebrià de Vilafant és una església del municipi de Vilafant (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Climent de Tor és una església romànica al centre de Tor, nucli del municipi de la Tallada d'Empordà.
Sant Corneli de Ribelles o de la Muga, és una església romànica del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cristòfol dels Horts és una església del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cugat és l'església parroquial de la població d'Albons parròquia a la que també hi ha adscrita l'ermita de Sant Grau. Sembla que el lloc dit «Alburne» és documentat l'any 980 com a pertanyent al comtat d'Empúries. Al segle xii, amb el nom «Alburnos» s'esmenta en una relació d'albergs que el comte del Rosselló tenia a l'Empordà. L'any 1225 és anomenat com «Alburnis». La «eccelesia de Albornis» s'esmenta a les Rationes Decimarium dels anys 1279 i 1280. També s'anomenen - ecclesia santcti Cucuphatis de Albornis o Alburnis- als nomenclàtors d'esglésies de la diòcesi de Girona de finals del segle xiv.
Sant Esteve d'Avinyonet és una església del municipi d'Avinyonet de Puigventós inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Biure és una església del municipi de Biure (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Esteve és una església al veïnat de Canelles al terme municipali de Navata (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de la Riba és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Esteve és una monument llistat del municipi de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Pedret és una església del municipi de Pedret i Marzà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).
Sant Esteve de Vilacolum és un edifici religiós del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Vilaür és una església del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del nucli urbà de la població de Vilaür, al bell mig de l'antic recinte emmurallat de la vila, a l'actual plaça Major.
Sant Esteve del Llop és un conjunt d'una ermita i un mas del municipi de Darnius (Alt Empordà) inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Sant Eudald de Jou (també anomenat Sant Eudald dels Vilars), situada al terme municipal de Montagut i Oix, és d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular molt modificat el segle xvii. Més tard, es va afegir un pis i un porxo que cobreix la façana sud i la part de ponent. Situat en un torrent, a mà dreta de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix. Per arribar-hi, cal agafar un camí de terra, que neix poc abans de la fàbrica de ciment de Can Bundanci.
Sant Feliu de Beuda és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Feliu de Carbonils o de Carbonills, és una església del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu de Lladó és una església del municipi de Lladó (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Francesc d'Olot és una obra del municipi d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Fruitós d'Ossinyà, o Sant Fructuós d'Aussinyà, és un monument del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu és una església del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Genís de Casavells és un edifici romànic dins del nucli de Casavells, al municipi de Corçà, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Genís d'Orriols és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Genís de Monells és una obra del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Gil de Vilamaniscle és una església del municipi de Vilamaniscle (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle de Bàscara és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort. al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud). Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.
L'església de Sant Iscle d'Empordà, també coneguda com de Sant Iscle i Santa Victòria o Sant Iscle i Santa Julita, es troba al lloc més elevat de Serra de Daró, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.
Sant Isidor de la Pera és un edifici religiós del municipi de la Pera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jaume dels Verders és una ermita de Vilanant (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Bossols, de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. És al nord-oest del nucli urbà d'Albanyà, al bell mig de les serres de Mussols i Corsavell, a la banda de llevant del puig de Mussols, en un terraplè escarpat. La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Paloma, que es portà a Lliurona, és originària d'aquí.
Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià és una església del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Ribelles és una església del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià i Santa Basilissa és una església al nucli de Vulpellac (municipi de Forallac, Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. El temple està situat al costat del castell de Vulpellac, al centre del nucli fortificat.
Sant Julià i Santa Basilissa és l'església parroquial del nucli històric del poble d'Ordis inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Besalú és una església del municipi de Besalú (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Vallfogona és una església romànica del municipi de Vallfogona de Ripollès, a la comarca catalana del Ripollès. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Vilacorba és una església de les Llosses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Llorenç d'Espinavessa és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa.
Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).
Sant Llorenç Corrubí és una església de les Llosses inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Mamet de Riumors és una església del municipi de Riumors (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Marcel de Planès és una església romànica situada al poble de Planès, al municipi de Planoles, comarca del Ripollès. Se situa en un revolt del branc de la carretera N-260 que porta al nucli urbà de Planès, en el desnivell del terreny. Amb un terraplè al costat sud on hi ha el cementiri, s'accedeix a l'església per una porta amb llinda sobre la qual es veu l'arc de la porta original.
Can Duc o Can Duch és un edifici al municipi d'Anglès inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Can Duch fou una antiga casa senyorial que, durant el segle xx, fou un herbolari. Edifici de tres plantes entre mitgeres i coberta de dues aigües a façana del costat esquerre del carrer Major.
Can Déu és una masia del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici aïllat de dues plantes i coberta de dues aigües a façana. És en el pendent d'un turó, per la qual cosa existeixen uns aterrassaments amb contraforts tant a sobre com a sota del mas. La planta baixa té dues obertures rectangulars, fetes de pedra i obra. Una d'elles, la principal, té com a llinda una biga de fusta. Al parament lateral dret, a ponent, hi ha restes d'un forn semicircular amb coberta d'un vessant. El primer pis té tres obertures. Hi ha una finestra petita a la part dreta, una finestra més gran, emmarcada de rajol i amb llinda de biga de fusta i, a la part esquerra, una finestra d'arc de mig punt emmarcada de rajols amb balcó no emergent i impostes marcades de rajol. La teulada és simple i senzilla i, encara que durant els anys 70-80 es va fer una reforma a la teulada, hi ha una part del sostre que està enfonsada. A la banda dreta de la façana, on també s'entreveuen antigues finestres actualment tapades, hi ha dos tirants de ferro que aguanten l'estructura. Immediatament adossat al costat esquerre de la casa hi ha una estructura de rajols de dues plantes i teulada d'un sol vessant a façana que feia funcions de paller i magatzem.
Can Déu Nostro Senyor és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Feliu Vell és una masia del municipi d'Anglès (la Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una masia de dues plantes i golfes i d'estructura basilical i cornisa catalana.
Can Gardela és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Janer és un immoble del municipi d'Anglès que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Mans o Can Pistolero és un edifici al municipi d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta de la segona casa pont del carrer d'Avall, la qual diafragmenta tot el seu espai urbà, però molt inferior des del punt de vista ornamental i estètic en comparació a l'arcada de Cal Sabater. L'estat actual de conservació i preservació és bastant lamentable, cosa que ha provocat que la casa estigui submergida en un procés de degradació inexorable com així ho demostren diversos elements puntuals de la façana des dels amplis forats en tot l'espai físic de l'edifici al despreniment de la pedra fins a arribar a les obertures. També en forma part d'aquest conjunt el número 21 del carrer d'Avall.
Can Marc és una obra del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al sud del nucli urbà de Vilaür, a pocs metres de distància del poble pel carrer de la Font, a la zona coneguda com els Llaparts.
Can Martra és un edifici situat al carrer Indústria, número 31-33, del municipi d'Anglès, a la comarca de la Selva. Aquesta obra arquitectònica es troba inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Perarnau és una masia d'Anglès protegida com a bé cultural d'interès local.
Can Pol és un edifici al municipi d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Casa medieval transformada de la qual no hi ha data fixa, encara que a la casa del costat dret, el número 3, té una llinda monolítica amb la data de 1635. Edifici de quatre plantes entre mitgeres, d'una sola crugia i coberta de dues aigües a la façana del costat esquerre del carrer d'Avall. Respon a la tipologia de casa medieval transformada. La planta baixa té un portal de permòdols emmarcat de pedra d'estructura rectangular. La porta és de fusta i la llinda, monolítica i de recent factura, té un baix relleu triangular central. El primer pis té una finestra de pedra amb una llinda monolítica horitzontal decorat amb una creu una estructura vegetal triangular a la part central i inferior. El segon pis té una finestra petita amb impostes avançades i sense llinda. El tercer pis no té obertures, però es veuen unes arcades de rajol, segurament obertes durant el segle xix, així com aquest pis superior, ara tapades i reomplertes de pedra de maçoneria. La façana és de pedra vista per subtracció de l'arrebossat original.
Can Puig és una obra del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l'est del nucli urbà de la població de Vilaür, a poca distància d'aquest i a la zona coneguda com el barri del Puig, en un turó una mica elevat. La finca està delimitada pels carrers de Dalt i d'Accés.
Can Vilaró és un edifici al municipi d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment els baixos de la casa funcionen com a forn i despatx de pa. Es tracta d'un immoble de dues plantes i golfes, que fa cantonada amb el carrer del Castell i que és a la dreta del carrer de l'Empedrat. Cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana i amb un gran ràfec, respon a la tipologia de casa medieval.
Can Camps és un edifici a Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En origen Can Camps havia estat un antic hostal, situat com és lògic, a peu de camí, en el que llavors era l'entrada de la pobla. Seria en aquest indret, al final del carrer d'Avall, conegut com "la pujada d'en Grau", on probablement hi hauria el portal de Santa Magdalena, és a dir el segon portal que permetria accedir al castell d'Anglès.
El Cementiri vell d'Anglès és una obra d'Anglès inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Fructuós és un temple del municipi de Pals (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca l'Ouet és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
La Torre és un edifici d'Anglès inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l'antic camí ral a Camprodon, és a dir al NE, molt a prop de la vila, erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població. S'hi venerava una imatge d'alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l'altra el 1623. Restà sense culte entre 1936 i el 1970, que fou novament oberta.
El Mas Conques, o Mas Concas, és una masia del municipi de l'Escala inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Corbera és un mas que hi ha al terme municipal d'Espolla a uns 3 km al nord del nucli urbà, relativament proper a la carretera que mena a Banyuls de la Marenda i la confluència del riu Orlina i de la riera de Freixe. El mas formava part del terme de Baussitges, havia estat propietat del marquès de Camps i fou venut durant la dècada de 1980. Des de llavors que és el centre d'una explotació bàsicament ramadera, amb bestiar boví i porcí, i també agrícola i forestal. El mas està restaurat i està habitat permanentment.
El Mas d'en Coll és una masia de Roses (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
El Mas d'en Berta o de Can Berta, antigament Mas Tamariu, és una masia al vessant nord de la vall de la Trencada a poc més de 2 km al nord-est del nucli urbà de la població de Roses (a l'Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi pot accedir baixant a peu per una pista de terra, des del quilòmetre 5 de la carretera de Roses a Cadaqués (GI-614) o bé agafant la pista de terra de la Trencada, des de la carretera de les Arenes.
Can Jombi és una masia a poc menys de 2 km de la vila de Sant Joan de les Abadesses (al Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas de l'Alseda és una masia de Roses (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas de la Birba és una masia del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas de la Mata és una masia del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas de Perafita és una masia empordanesa en un replà elevat vora el coll de Perafita, a uns cent metres al sud de la cruïlla entre la carretera de Roses a Cadaqués (GI-614) i la que condueix al Port de la Selva (GI-613). S'agafa un trencall pavimentat des del quilòmetre 12 de la primera via. del municipi de Roses (Alt Empordà) inclosa en
Mas de la Sala és una masia al sud del nucli urbà de la població de Cadaqués (l'Alt Empordà). S'hi arriba per la pista que porta de Cadaqués a la cala Jòncols, en el terme de Roses. Després de passar per davant del mas d'en Baltre, a mà esquerra, s'agafa el camí del puig de sa Planassa, a través del qual s'accedeix al mas.
El Mas de Sentigosa o Mas de Santigosa és un mas situat al municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès. inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas dels Arbres és una masia de Roses (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Duran és una masia del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Falgàs o Mas Gelamà és una masia de Vilajuïga (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Gual és una masia del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al sud del nucli urbà de la població de Vilaür, a tocar del terme. S'hi accedeix des del carrer del Rec.
La Forcarà o la Folcrà és una masia entre les poblacions de Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries (el Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plana és un mas a uns pocs centenars de metres a l'est de l'església de Sant Sadurní de Sovelles en terme de les Llosses inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas de la Vila o la Vila de Llaés és un mas fortificat en el veïnat de Llaés al terme de Ripoll protegit com a bé cultural d'interès local. La Vila de Llaés està dividida en dos cossos ben diferenciats: un de primitiu amb una estructura quasi medieval i l'altre de tipus netament barroc i datat al segle xviii. L'edifici es troba en estat de degradació degut a l'abandonament, perquè només és habitat pels seus propietaris a la temporada estival. Els masovers viuen en un edifici independent.
Torre de Sant Baldiri és una torre de guaita del municipi del Port de la Selva declarada bé cultural d'interès nacional.
L'església parroquial de Santa Maria de Camós, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre els rius Matamors i Revardit, amb excel·lent vista sobre Banyoles i el pla.
Sant Vicenç és una església parroquial al petit nucli de Sant Vicenç de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat. Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Sant Esteve de Sords és situada al costat esquerre del Terri, formant amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més un conjunt esglaonat sobre el riu. La resta de cases del poblet de Sords són masies disseminades.
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba a Crespià (Pla de l'Estany), municipi situat a cada banda de la riera del mateix nom, just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
El Soler és una masia del municipi d'Albanyà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Miquel Sesvinyes és emplaçada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d'un km. al sud-oest del nucli de Serinyà, sobre un petit turó i presidint el veïnat que és de cases disperses. És adscrita eclesiàsticament a la parròquia de Sant Andreu.
L'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble de Merlant, municipi de Porqueres.
Mas Vell és una masia del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Ventós és un mas en ruïnes que es troba al terme municipal del Port de la Selva a la serra de Verdera a 461 msnm, no gaire lluny el monestir de Sant Pere de Rodes. Actualment està condicionat com a àrea recreativa i de descans, els murs del mas estan consolidats i els baixos serveixen com a magatzems. Des d'aquest mas es té una gran vista sobra la plana empordanesa. Hi ha una sardana dedicada a aquest mas i a la vista que té de nom Sota el mas Ventós del compositor de Vilajuïga Jaume Bonaterra i Dabau.
el Ferrers o les Ferreries és una masia al sud-est del municipi d'Albanyà. Casa situada a la falda de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, en el vessant que mira a la plana empordanesa. És un gran mas abandonat des de fa una colla d'anys i el seu estat és totalment ruïnós.
el Peirer, també escrit Pairer o Pairé, és una gran casa pairal ubicada a la falda de la muntanya de Bestracà a l'oest del terme municipal de Camprodon (Ripollès).
la Costa és un mas al nord i a escassa distància del petit nucli de Queixàs, veïnat que forma part del municipi de Cabanelles (l'Alt Empordà) Segons el Pla Especial d'identificació i regulació de masies i cases rurals de l'ajuntament de Cabanelles La Costa és una edificació del segle xvi amb reformes i ampliacions posteriors. A la llinda de la porta d'accés es pot apreciar la data de 1572, testimoni de l'any de construcció.
Plaça de l'Ajuntament és una plaça de la vila i municipi de Figueres (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Plaça del Gra és una plaça de la vila i municipi de Figueres (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
La plaça Farners de Santa Coloma de Farners (Selva) és un conjunt inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La plaça de la Vila és una plaça d'Anglès inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El poblat ibèric de Sant Julià de Ramis és un jaciment arqueològic situat al municipi homònim establert al Puig de Sant Julià, de 200 m d'altitud. Es tracta d'un oppidum ibèric amb cabanes retallades a la roca i fortificat amb un tram de muralla.
Can Ganga o Can Leandro és un edifici del municipi de Tossa de Mar (Selva). Es tracta d'un típic exemple de casa fortificada del segle xvi construïda fora muralles, la qual consta de tres plantes i coberta d'una sola aigua de vessant a façana amb un ràfec de tres fileres: la primera de rajola plana, la segona i la tercera de teula. Està ubicat a llevant del barri de la Roqueta, on es documenten les primeres cases fora del clos murallat. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Sans, Can Moré o Hotel Diana és un edifici al municipi de Tossa de Mar (Selva) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Martí o Mas Martí és una antiga masia al terme de Tossa de Mar (la Selva) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.; reformada al segle xvi i amb reformes parcials i ampliacions del XIX i XX (1980-85). Una important reforma va ampliar el sòl i el sostre de la casa i feu perdre la simetria dels elements i obertures de la façana. Als anys 80 del segle XX es va reformar i refer la teulada.
El Museu Vilà, ubicat a la Casa Franquesa de Llagostera, és un museu amb obres d'Emili Vilà i Gorgoll, Amedeo Modigliani, Henri de Toulouse-Lautrec, Degas, Francisco de Goya y Lucientes, Picasso, Corot i Henri Rousseau.
La Plaça dels Bous o del Bestiar és una plaça situada al nucli urbà d'Hostalric (Selva), entre el carrer del Raval i el Carrer Major, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Maurici de Malavella és un edifici religiós situat als afores del nucli urbà del municipi de Caldes de Malavella (Selva). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està ubicat al turó del mateix nom, molt a prop de les restes de les restes de l'antic absis de l'església primitiva, de les restes del Castell de Malavella i les de la muralla del segle xii. Aprofitant aquesta muralla hi ha un oratori exterior a la Mare de Déu de Lourdes.
La Torre Albertí és una masia amb elements gòtics i renaixentistes de Llagostera (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Venus de Lloret és una escultura a l'aire lliure del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vidal de Llobatera de Llagostera és un conjunt d'edificacions annexes al cos principal del casal que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici primitiu era de planta rectangular amb parets de pedra i tres crugies. La façana principal presenta les obertures amb carres de pedra i tres finestres de factura renaixentista a la planta principal. Aquestes, al s. XVIII, foren transformades en finestres balconeres amb guardapols i arrencaments esculpits. Les reixes de la planta baixa i els balcons són de ferro forjat. Per la banda de ponent s'hi obre una galeria annexa amb finestres d'arc semicircular. Al primer pis hi ha un escut nobiliari esculpit en pedra. Es conserva el rellotge de sol, amb data de 1884.
El Museu Municipal Josep Aragay és un museu municipal que acull l'obra de l'artista i teòric del Noucentisme, Josep Aragay, ubicat a la vila de Breda (la Selva). Fou creat l'any 1974 aprofitant l'espai de l'antiga església de Santa Maria de Breda, del segle xii. Dedicat de forma monogràfica a l’artista noucentista Josep Aragay i Blanchar, compta amb una important col·lecció de pintura, ceràmica, dibuix i aiguafort.
Can Boada de Llagostera és un edifici de planta inicialment quadrangular i amb portants de murs de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'estructura en tres crugies i es troba cobert a dos vessants amb teula. De la façana principal cal destacar la porta dovellada i les tres finestres de la planta principal d'estil renaixentista amb guardapols i arrencaments esculpits en pedra de granit. A les golfes s'obre una finestra geminada amb arcs semicirculars. Destaquen la pallissa annexa de parets i arcades semicirculars de pedra. Davant la Masia es formà un pati amb construccions baixes i tancat per un alt mur i un portal de barri pel seu accés.
Ca l'Aluart és una masia situada als afores del nucli urbà del municipi de Caldes de Malavella (Selva). S'hi arriba prenent un camí senyalitzat que surt de la dreta de la carretera N-II-Caldes, just on indica per anar a Sant Sebastià, capella que es troba davant la casa. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca l'Orri és una masia del Veïnat de Dalt de Caldes de Malavella (Selva), situada molt a prop de Can Pla i Can Xiberta. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Garrofa és un edifici del municipi d'Aiguaviva (Gironès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Gras és una masia situada a l'est del nucli del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). La propietat de Can Gras està dins d'un tancat metàl·lic amb dues portes d'accés. Es tracta d'un edifici de finals del segle xvi o principis del XVII molt ben conservat i que manté la seva fesomia original. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Guinau és un mas al terme d'Aiguaviva (Gironès). És una edificació de tres cossos encarada al sud i vessants a les dues parets laterals. Porta de mig punt amb dovelles. Finestra central de gust gòtic, amb els arcs conopials i la columna central. Parets arrebossades, tot i que alguna d'elles és de tàpia. Forjats plans i cairats de fusta. Escala interior de pedra. Tirada de la coberta sobre gran jàssera central. Algun contrafort a la façana.
Can Matllo és una masia situada als afores del nucli urbà de Caldes de Malavella (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi arriba des d'un trencall que surt de la urbanització Llac del Cigne.
Can Pascol és una masia a tocar d'un dels extrems de la pista d'aterratge de l'Aeroport de Girona - Costa Brava al terme de Vilobí d'Onyar (la Selva) de dues plantes i vessants a laterals, que manté la seva fesomia del segle xvi.
Can Pèlec és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva) que juntament amb Can Pèlec Vell havia conformat un complex de cinc habitatges. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Pèlec Vell és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). És l'edifici originari d'un conjunt de construccions, com la també inventariada Can Pèlec, situada al costat. És una casa de dues plantes amb vessants a façana. Aquest mas pertany al terme municipal de Sant Dalmai però li correspon la parròquia d'Estanyol. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Riquer és una masia del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva) que ha sofert importants reformes modernes que han incidit en la seva estructura, tot i que mostra clarament la part originària de la façana, que revela l'antiguitat de la construcció. Aquest mas és citat en temps de les guerres remences. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Rodó és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva) que al llarg del temps ha sofert múltiples intervencions. La seva fesomia actual data d'una remodelació del segle xviii o XIX sobre un edifici anterior. L'edifici principal és de tres plantes amb vessants a façana. Es tracta d'una construcció que ha sofert repetides intervencions al llarg dels segles i es fa difícil fer-ne una lectura cronològica clara.Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Baussitges és una església del municipi d'Espolla. Està situada al nord del nucli urbà de la població d'Espolla, a uns set quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada, a prop del mas de Can Joan Roig. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Corsavell és una església romànica al veïnat disseminat de Corsavell a l'oest del Puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, protegit com a bé cultural d'interès local. Pocs metres avall d'aquest edifici hi ha la Torre de Corsavell.
Sant Martí de Queixàs és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Vallmala era una antiga església parroquial situada als contraforts del Puig d'Esquers, al municipi de Llançà. El primer esment del temple és en un diploma de Lluís el Balb de 877 que confirma el temple com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1019 fou consagrada pel bisbe d'Elna, Berenguer. El segle xiv apareix encara com a parròquia, però en algun moment va deixar de ser-ho i segurament també va provocar que perdés el culte i s'ensorrés, cosa que la va fer passar desaparcebuda fins al 1975 que es va localitzar i publicar, així com s'hi van fer uns primers treballs de desenrunament i neteja.
Sant Martí de Vilarig és una església del municipi de Cistella (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial del poble de Dosquers, dedicada a Sant Martí, al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Martí de Jafre és una església parroquial a la vila de Jafre (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. L'interior posseeix voltes de llunetes amb diversitat de motllures ornamentals. A la façana de ponent hi ha la portada rectangular amb pilastres i un fris decoratius de tema geomètric que ressegueix els muntants i la llinda. Un altre fris geomètric decora l'entaulament sobre el qual, entre dos pinacles en forma de grans copes hi ha una fornícula que emmarca un plafó amb la característica escena de la vida del patró (Sant Martí de Tours dalt del cavall partint-se la capa amb un pobre) esculpit en baix relleu i de factura molt popular, marcadament ingènua. Més amunt, dins un ressalt orlat, hi ha gravat l'any 1825. Un rosetó completa aquest conjunt. L'arrebossat de la façana és molt malmenat; presenta rastres d'esgrafiat de tema geomètric. La torre cloquer es dreça sobre l'angle sud-oest del temple. Té la base quadrada i el cos superior octagonal amb quatre arcades apuntades i coronament de balustrada, pinacles i arcs exempts formant creueria. L'aparell és de pedres sense treballar i carreus angulars; el campanar es construí amb carreus ben escairats. Al mur septentrional és visible algun testimoni dels murs de l'antic castell de Jafre.
Sant Martí de l'Armentera és una església del municipi de l'Armentera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de la Vajol és una església romànica del municipi de la Vajol protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Martí de les Escaules és una església del municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Masarac és una església del municipi de Masarac (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys és una església situada al centre del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Pau és una església del municipi de Pau (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí és una església al nucli de Peralada (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. l'església de Sant Martí és un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis poligonal. La nau és coberta amb volta de llunetes; el mateix tipus de coberta presenten les capelles laterals, el transsepte i la capçalera. La façana té una composició senzilla: Una porta modificada de maó, rectangular, amb una fornícula al damunt d'arc de mig punt, i un òcul situat a la part superior. El campanar es troba a la dreta; és de base quadrada, fet amb carreus ben tallats. A la part superior té quatre grans obertures d'arc de mig punt motllurades i merlets de coronament de maó i pedruscall.
Sant Martí de Pontós és una església del municipi de Pontós (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Vilanant és una església romànica del poble de Taravaus, al municipi Vilanant (Alt Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Mateu de Valldevià és un edifici religiós ubicat al nucli de Valldevià, del municipi de Vilopriu, al Baix Empordà, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Mateu és l'església parroquial del veïnat dispers de Vilademires, a l'oest del municipi de Cabanelles al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de tramuntana, la casa rectoral.
Sant Mateu Nou de Vall-llobrega és una església de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Maurici de Sant Mori és una església parroquial al nucli antic de la població de Sant Mori (Alt Empordà) al bell mig del terme i davant la plaça de l'Església, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Mer i Sant Celdoni o Sant Medir de Romanyà és l'església parroquial de Romanyà d'Empordà veïnat del municipi de Pontós (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Miquel d'Anglès és una obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Bassegoda és una antiga església parroquial del veïnat de Bassegoda al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. Té una sola nau amb coberta de volta apuntada i absis semicircular orientat a llevant, presenta finestra central i cornisa. La porta d'ingrés al temple és a migdia, juntament amb dues finestres. El campanar d'espadanya de doble obertura i sense campanes és a ponent, lloc on hi ha també una finestra. A l'interior una cornisa recorre els murs i presenta algunes ornamentacions de boles en alguns punt concrets.
Sant Miquel de Colera era l'antiga església parroquial del poble de Colera a l'Alt Empordà, fins que es va traslladar al costat del mar al segle xviii. Està situada a ponent del nucli urbà de la població de Colera, a uns set quilòmetres de distància per una pista forestal que s'agafa en arribar a Colera, des de la carretera de Figueres a Portbou. Les primeres notícies certes del temple són del segle xi, per bé que apareix documentada en un text del monestir de Sant Quirze de Colera del 844, però que diversos historiadors han vist com una falsificació del segle xiii. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Fontfreda és una església d'una sola nau amb absis semicircular del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici està situat a uns quatre quilòmetres al sud del nucli de la població.
Sant Miquel de Freixe és una capella al terme municipal d'Espolla a l'Alt Empordà, molt a prop del mas de Freixe i de la riera del mateix nom. En el seu origen era una església romànica dels segles XIII-XIV però que, segurament a causa d'una riuada, s'enfondrà i només en queda un mur i els fonaments de l'absis. Evidentment no s'hi realitza cap mena de culte i és en una finca privada.
Sant Miquel de Garrigàs és l'església parroquial de Garrigàs (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de la Cirera és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de la Infermeria és una capella romànica de la qual queden restes a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de la Miana és una església del poble de la Miana, al municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de la Roqueta és una capella modernista de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver construïda a Ripoll (Ripollès). Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Miquel de Pineda és l'església parroquial del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Solans també conegut com l'ermita de Santa Llúcia és una obra del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Nazari de les Olives és una església del municipi de Peralada (Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Nicolau d'Ordis és una església del municipi d'Ordis inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere d'Albanyà és una església al centre del poble d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere d'Alp és una església d'Alp inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Begur és una església del municipi de Begur (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Ger és una antiga capella en ruïnes que està situada el barri de Sant Pere del municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Sant Pere és una de les dues esglésies parroquials al municipi de l'Escala, juntament amb Sant Martí d'Empúries. Situada al bell mig del nucli antic de la població de l'Escala, davant les places de l'Església, de l'Ajuntament i el Carrer Enric Serra; ha estat protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Pere de Lligordà és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Pere de Mieres és un monument del municipi de Mieres (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Roqueta Dosquers és una masia de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Cementiri de Sant Joan de les Abadesses és una obra de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Madremanya is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 13.7 square kilometres (5.3 sq mi) and the population in 2014 was 283.
Quart (Catalan pronunciation: [ˈkwaɾt]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 38.1 square kilometres (14.7 sq mi) and the population in 2014 was 3,441.
Salt (Catalan pronunciation: [ˈsal]) is a municipality in the comarca of the Gironès in Catalonia, Spain. It is situated on the right bank of the Ter next to Girona, with which it was merged from 1974 to 1984. The A-7 autopista and N-141 road pass through the municipality.
Sant Joan de Mollet is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 3.16 square kilometres (1.22 sq mi) and the population in 2014 was 509.
Sant Gregori (Catalan pronunciation: [ˈsaŋ gɾəˈɣɔɾi]) is a village in the province of Girona, an autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 49.32 square kilometres (19.04 sq mi) and the population in 2014 was 3,464.
Sant Andreu Salou is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 5.98 square kilometres (2.31 sq mi) and the population in 2014 was 155.
Sant Martí de Llémena or San Martín de Liémana in spanish:is a municipality in the comarca of Gironès in Catalonia, Spain.
Sant Julià de Ramis (Catalan pronunciation: [ˈsaɲ ʒuliˈa ðə ˈramis]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 18.76 square kilometres (7.24 sq mi).
Sarrià de Ter (Catalan pronunciation: [səriˈa ðə ˈtɛɾ]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. It is part of the metropolitan area of the city of Girona.
Vilablareix (Catalan pronunciation: [ˌbiləβləˈɾɛʃ]) is a small village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Sant Martí Vell is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 17.48 square kilometres (6.75 sq mi) and the population in 2014 was 242.
Calonge (Catalan pronunciation: [kəˈlɔɲʒə]) is a municipality in the comarca of the Baix Empordà in Catalonia, Spain, on the coastline of the Costa Brava.
La Bisbal d'Empordà (Catalan pronunciation: [lə bizˈβal dəmpuɾˈða]) is the county seat of the comarca of Baix Empordà in Catalonia, Spain. The town lies 29 km southeast of Girona, 12 km west of Palafrugell and 19 km northwest of Palamós along road C-66 from Girona to Palafrugell/Palamós, where it becomes C-31. Two other roads branch off at La Bisbal, GI-660 to Calonge and Sant Feliu de Guíxols and GI-664 to Cassà de la Selva; both roads cross the hilly coastal range called the Gavarres, with many twists and turns. The municipality lies on the northern edge of the Gavarres, on either side of the Daró river-bed, a dry tributary of River Ter.
Begur (Catalan pronunciation: [bəˈɣu]) is a village and municipality in the comarca of Baix Empordà and province of Girona in Catalonia, Spain. The village itself lies some 2 kilometres (1.2 mi) from, and 200 metres (660 ft) above, the coastline of the Costa Brava, but the municipality includes several seaside resorts.
Foixà is a village and municipality in the comarca (county) of the Baix Empordà.
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Catalan pronunciation: [kɾuˈiʎəz muˈneʎz i ˈsan səðuɾˈni ðə ˈlɛwɾə]) is a Spanish municipality of the Province of Girona, situated in the comarca (county) of Baix Empordà (Catalonia), formed in 1973 by merging the municipalities of Cruïlles, Monells, and Sant Sadurní de l'Heura. Sant Sadurní is the capital of the municipality. According to the 2014 census, the municipality has a population of 1,284 inhabitants.
El veïnat de Tapioles pertany a l'antic municipi de Cruïlles, actualment Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Aplegava vàries cases al camí de missa que porta a Sant Cebrià de Lledó (Els Metges).
Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró (Catalan pronunciation: [kəsˌteʎˈdaɾu ˌpladʒəˈðaɾuj səɣəˈɾo]) is a municipality in the middle of the Costa Brava in Catalonia, Spain. It is formed from two parts: Castell d'Aro is an ancient village built around a medieval castle and a fortified church, 3 km (2 miles) inland on the road from Platja d'Aro to Santa Cristina d'Aro; and Platja d'Aro is a coastal town on the road from Palamós to Sant Feliu de Guíxols which stretches along a large 2 km (1+1⁄4 mile) beach. generally Castell-Platja d'Aro's population is about 12,000 but can exceed 100,000 in summer months.
Corçà is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 16.31 square kilometres (6.30 sq mi) and the population in 2014 was 1,257.
La cala del Racó dels Homes és una petita platja pedregosa del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). Rodejada de penya-segats i de vegetació, està situada darrera de la torre Valentina, separada per un escull o petit espigó natural, de la cala del Racó de les Dones. Orientada a l'est, té una longitud de 40 m i està formada per còdols i roques, tot i que la meitat de la dreta és rocallosa. Davant de la cala hi ha un illot, la Roca Grossa, al que s'hi arriba fàcilment nedant. S'hi accedeix pel camí de ronda que ve de Sant Antoni de Calonge.
La platja de la Gola és una platja urbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada darrera del Port de Llançà, que es va crear quan es va unir l'illot de Castellar amb terra per a la construcció del port. Està flanquejada al nord per la roca de Castellar i al sud per una altra gran mole de roca, darrera la qual continua el camí de ronda. Té una longitud de 40 m i una amplada mitjana de 20 m, de sorres gruixudes i graves, i un pendent d'entrada a l'aigua fort. Està orientada a l'est. Just al costat hi ha un aparcament gratuït.
La platja de les Carboneres és una platja del municipi de Llançà (Alt Empordà), situada en un entorn residencial, al sud del Port de Llançà. Té una longitud d'uns 25 m, formada per sorra i còdols, amb un pendent d'entrada a l'aigua moderat. Orientada a nord-est, està arrecerada de la tramuntana.
La platja de l'Embarril és una platja semiurbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada en una zona urbanitzada, al sud de la platja de les Carboneres i al nord de la platja del Morer. Té una longitud e 70 m i una amplada mitjana de 8m, formada per grava de color grisós. Les roques dins de l'aigua formen piscines naturals. S'hi accedeix pel camí de ronda.
La platja del Morer és una platja del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada entre la punta del Morer i la platja de les Titarolites, en una zona urbanitzada. Està encarada a llevant, a recer de la tramuntana. Té una longitud de 80 m i una amplada mitjana de 8 m, de sorra gruixuda i còdols, amb un pendent d'entrada a l'aigua fort. S'hi accedeix pel camí de ronda. No disposa de servei de socorrisme, ni altres serveis.
La platja de les Titarolites és una platja del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada en una zona urbanitzada, entre la platja del Morer a llevant, i la punta de la Farella, que la separa de la platja de la Farella a ponent. Orientada a sud-est, té una longitud de 45 m i una amplada mitjana de 8 m, de sorra, grava i còdols i un pendent d'entrada a l'aigua fort. Al costat sud una planassa rocosa que s'endinsa al mar esdevé un trampolí per a la mainada. S'hi accedeix pel camí de ronda.
La platja de la Farella del Mig és una platja semiurbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) que limita al nord amb la platja de la Farella, separades per un petit promontori rocallós que s'endinsa en el mar, i pel sud té continuïtat cap a la platja de les Tonyines. Té una longitud de 97 m i una amplada mitjana de 15 m, formada per sorra fina i grava, té un pendent d'entrada a l'aigua suau. Està orientada al sud-est.
La platja del Molló és una petita barra sorrenca del municipi de Llançà (Alt Empordà), situada entre la platja de les Tonyines al nord, i la platja del Cau del Llop al sud. Té una longitud de 65 m i una amplada mitjana de 10 m, formada de sorra gruixuda de color grisós, està orientada al nord-est. S'hi accedeix pel camí de ronda.
La platja de les Portes, platja de Colera, o platja de les Barques, és una platja urbana del municipi de Colera (Alt Empordà) situada a la badia de Colera, al nucli urbà, que limita al nord amb la platja dels Morts i al sud-est amb el port de Colera. És la platja principal de la població, que corre paral·lela al passeig marítim i disposa de tot tipus de serveis. Té una longitud de 130 m i una amplada mitjana de 30 m, de sorra de gra mitjà. Disposa d'una zona habilitada per a gossos.
La platja des Llané Gran és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Cadaqués, al límit sud de la població, entre la punta d'en Pampà al nord, i la platja des Llané Petit al sud, separada d'aquesta per les roques d'en Pere Joan. Orientada a l'est, té una longitud de 93 m i una amplada mitjana de 18 m, formada per sorres, graves i còdols.
La platja d'en Ros és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada en una petita badia dins la badia de Cadaqués, on també hi ha la platja de ses Oliveres, separades per uns grenys de roca, en una zona urbanitzada. Orientada a l'oest, té una longitud de 80 m i una amplada de 8 m, formada per sorra i còdols, amb un pendent d'entrada a l'aigua suau.
La platja d'en Sanés, també anomenada Racó d'en Sanés, o d'en Senés, és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a l'extrem de la península de s'Oliguera, entre la platja de sa Confitera i la platja des Caials. Orientada a l'est - sud-est, té una longitud de 12 m i una amplada de 32 m, formada per graves i còdols. L'entrada a l'aigua és complicada per l'abundor de conjunts rocallosos que afloren a nivell de l'aigua o resten a poca profunditat. La platja està limitada al sud per l'escull anomenat Punta des Bou Marí i a l'est pels Forallons de sa Llúdria.
La platja d'en Pep Ton és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Portlligat, en un entorn amb escassa edificació, davant de l'illa de Portlligat, separada d'aquesta pel passatge de ses Boquelles. Té una longitud de 31 m i una amplada mitjana de 6 m, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. La platja és accessible per a gossos.
La platja de s'Arena, o platja de Serena, és una platja natural del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la cala de Portitxó, on hi ha dues petites platges més, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Orientada a l'oest, té una longitud de 49 m i una amplada mitjana de 6 m, formada per sorres, graves i còdols. Les altres dues platges, a banda i banda d'aquesta, tenen uns 7 m de longitud cadascuna. La platja està molt bruta de plàstics que porta el mar i de residus que deixen els pescadors, que utilitzen la platja per netejar i desmallar el peix, provocant una intensa pudor a l'entorn.
La Cala Corquell és una petita platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al Parc Natural del Cap de Creus, entre la Cala Torta i la Cala d'Aiguadolç. Té una longitud de 6,7 m i una amplada d'11,2 m, formada per sorres, graves i còdols.
La Cala Torta és una petita platja natural del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al Parc Natural del Cap de Creus, entre la Cala Fornells i la Cala Corquell. Orientada a nord, la superfície de la cala està composta de còdols, de color grisós. Té una longitud de 4,5 m i una amplada de 4,2 m.
La Cala Cativa és una minúscula cala i platja natural del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la península del Cap de Creus, entre la Cala Tamariua i la Cala Fornells, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Orientada al nord, té una longitud de 6 m i una amplada de 9,5 m, formada per còdols. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda, des de la Cala Tamariua.
La platja de les Violetes, o dels Italians, és una platja en un entorn urbanitzat del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la badia del Port de la Selva, al nord de la península del Cap de Creus, entre la platja de les Clisques al nord, i la platja del Pas al sud. Orientada a l'oest, té 11,6 m de longitud i 11,6 m d'amplada, formada per còdols. S'hi accedeix per unes amples escales de lloses des del carrer Punta de la Creu.
La platja de l'Escar, coneguda com a platja d'Aquí de Sota, és una platja urbana del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la badia del Port de la Selva, entre les instal·lacions del port del Port de la Selva, a ran del carrer del Mar, des d'on s'hi accedeix. És una platja estreta i allargada, parcialment ocupada per petites embarcacions. Té una longitud de 122 m i una amplada de 12 m, formada per sorra i grava. En aquest indret es localitzava abans la llotja de pescadors. Hi ha edificis de restauració a la platja.
La platja de l'Erola, és una platja semiurbana del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la badia del Port de la Selva, a l'oest de la platja de la Ribera, de la que està separada per la riera de la Selva i l'Hostal Càmping l'Arola. Té una longitud de 70 m i una amplada de 7 m, formada per sorra, grava i còdols. Darrera la platja passa el camí de Ronda, que porta fins a la platja d'en Taita, i segueix fins a Llançà.
La platja d'en Taita o platja d'en Rabés, és una platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada en un entorn urbanitzat de la badia del Port de la Selva, a un quilòmetre a l'oest del nucli urbà, entre la platja de l'Erola i la platja dels Capellans. Té una longitud de 52 m i una amplada de 8 m, formada per grava i còdols. Rodejada d'una frondosa pineda, darrera seu passen la carretera GI-612 i el camí de Ronda, que uneixen el Port de la Selva amb Llançà.
La pineda d'en Gori és un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) del municipi de Palamós (Baix Empordà), lliure d'edificacions, que s'estén al costat del camí de ronda, entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer, aquesta última declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Era un bosc privat, però amb la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 2008, la part costanera del bosc, al voltant del camí de ronda, va passar a ser de propietat municipal.
La cala de la Font Morisca és una petita platja natural de la Costa Brava, al municipi de Mont-ras (Baix Empordà), situada a migjorn de la cala del Crit, de la que està separada per una roca foradada. Rodejada de bosc dens, forma part de la Gavarra marítima. Orientada al sud-est, té una longitud d'11 metres i una amplada de 12 metres, formada per còdols. S'hi accedeix des de la cala del Crit a través de l'obertura a la roca. No disposa de cap servei.
El coll de Sant Marçal és un coll que es troba al Montseny, entre les Agudes i el Matagalls. Està situat al costat del Turó de Sant Marçal, a la frontera entre els municipis de Viladrau, a la comarca d'Osona, d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. S'hi pot trobar l'ermita de Sant Marçal del Montseny, així com el naixement de la Tordera, al sud, i de la riera d'Arbúcies, al nord.
La platja Gran del Futaner és una platja natural del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada al Cap Ras, entre la platja Petita del Futaner i la platja de Bramant. Està orientada a l'est, té una longitud de 60 m i una amplada mitjana de 10 m, de sorra de gra mig i un pendent d'entrada a l'aigua moderat. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda. És una platja nudista.
La platja del Cros és una platja semiurbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada entre la punta del Cros, un monticle rocallós que s'endinsa en el mar i que la separa de la platja de Canyelles, i la platja de Sota d'en Canals. Té una longitud de 166 m i una amplada mitjana de 17 m, de sorres gruixudes i graves. S'hi accedeix pel camí de ronda, en el tram del GR 92 que uneix Colera i Llançà.
La platja de Sota d'en Canals és una petita platja pedregosa en un entorn urbà del municipi de Llançà (Alt Empordà), situada entra la platja del Cros i la platja de Grifeu. Està encaixada sota el mateix espadat de la carretera N-260. Té una longitud de 7 m i una amplada de 12 m, de sorres gruixudes i graves. S'hi accedeix pel camí de ronda.
La platja Sota del Parador és una platja situada en un entorn urbà del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada al sud de la platja de Grifeu. Orientada a l'est, té una longitud de 30 m i una amplada mitjana de 5 m, de sorra fina i un pendent d'entrada a l'aigua moderat. No disposa de serveis. S'hi accedeix pel camí de ronda.
Gualta is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 9 square kilometres (3.5 sq mi) and the population in 2014 was 362.
Forallac is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 49.97 square kilometres (19.29 sq mi) and the population in 2014 was 1,729. It includes the village of Peratallada.
Fontanilles is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 9.29 square kilometres (3.59 sq mi) and the population in 2014 was 160.
Mont-Ras (Catalan; in Spanish, Montrás) is a village and rural district situated between the larger towns of Palafrugell and Palamos on the Costa Brava in Baix Emporda, in the province of Girona, Catalonia, Spain. Mont-ras is approximately 40 minutes from Girona, or 80 minutes from Barcelona.
Palafrugell (Catalan pronunciation: [pələfɾuˈʒeʎ]) is a municipality in the Mediterranean Costa Brava, located near Palamós in the comarca of Baix Empordà, in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is the largest city of its comarca, with 22,365 inhabitants. Several coastal and interior towns (Llafranc, Calella de Palafrugell, Tamariu and Llofriu) are frequently grouped with this city.
Palamós (Catalan pronunciation: [pələˈmos]) is a town and municipality in the Mediterranean Costa Brava, located in the comarca of Baix Empordà, in the province of Girona, Catalonia, Spain. Palamós is located at the northern end of a large bay. The town is by-passed by the C31 which connects the coastal towns of the central Costa Brava with Girona. Palafrugell lies 8.5 kilometres (5.3 mi) to the north and Castell-Platja d'Aro 7 kilometres (4.3 mi) to the south.
Palau-sator is a village in the province of Girona within the autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 12.37 square kilometres (4.78 sq mi), and included a population of 295 in 2018.
Pals (Catalan pronunciation: [ˈpals]) is a medieval town in Catalonia, northern Spain, a few kilometres from the sea in the heart of the Bay of Emporda on the Costa Brava. It lies on the C31 Palafrugell–L'Estartit road.
Parlavà is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 6.17 square kilometres (2.38 sq mi) and the population in 2014 was 410.
La Pera is a municipality in Catalonia, north-eastern Spain. It includes the village of Púbol. The castle of Púbol includes a Gothic church with an altarpiece by Bernat Martorell; 20th-century painter Salvador Dalí resided here with his wife.
Regencós (Catalan pronunciation: [rəʒəŋˈkos]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 6.23 square kilometres (2.41 sq mi) and the population in 2014 was 291.
Rupià is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 5.3 square kilometres (2.0 sq mi) and the population in 2014 was 246.
Sant Feliu de Guíxols (Catalan pronunciation: [ˈsaɱ fəˈliw ðə ˈɣiʃuls]) is a municipality in the comarca of the Baix Empordà in Catalonia, Spain. It is situated on the Costa Brava and is an important port and tourist centre. The district abuts to the north, the upmarket s'Agaró resort built round the Sant Pol Beach. In addition to tourism and the port the cork industry is a traditionally local industry. The town contains a large monastery which now houses the town museum and is a protected historico-artistic monument.
Santa Cristina d'Aro (Catalan pronunciation: [ˈsantə kɾisˈtinə ˈðaɾu]) is a small town in the Aro river valley (Baix Empordà region) at the junction of the road from Girona/Barcelona to Sant Feliu de Guíxols and Palamós. It is home to a number of workers in the nearby holiday resorts. The Costa Brava golf course is on the outskirts of the town.
Cereja is a village in Spain in the exclave of Llívia, located on the region of the Baixa Cerdanya. The small village is placed at the bottom of Puig del Tudó, near the ditch of Angostrina, to the northwest of the Llívia nucleus.
El far de la Meda és un far situat a l'illa de la Meda Gran, a l'arxipèlag de les illes Medes. És l'únic far català ubicat en una illa, i administrativament és part del municipi de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà, Catalunya. Fou construït l'any 1868.
Portlligat is a small village located in a small bay on Cap de Creus peninsula, on the Costa Brava of the Mediterranean Sea, in the municipality of Cadaqués in the Alt Empordà comarca, in Catalonia, Spain. The island of Portlligat is located at the entrance of the bay, separated from the mainland by a narrow 30-metre-wide canal.
El dolmen de la cabana Arqueta és un dolmen situat al terme municipal d'Espolla i és un dels dòlmens d'Espolla, no gaire lluny de la línia divisòria amb el terme de Sant Climent Sescebes i molt proper a la carretera que comunica els dos pobles. Situat en un pujol de 150 m, té unes magnífiques vistes sobre la plana empordanesa. Construït entre el 2700 i el 2500 aC, és un sepulcre de corredor amb l'obertura situada al sud-est; fa 2,50 m de llarg per 2 m d'alt.
Sant Pere de Rodes (Catalan pronunciation: [ˈsam ˈpeɾə ðə ˈrɔðəs]) is a former Benedictine monastery in the comarca of Alt Empordà, in the North East of Catalonia, Spain.
Portbou is a railway station serving Portbou in Catalonia, Spain. It is on the Barcelona–Cerbère railway and the Narbonne–Portbou railway. The station is owned by Adif and is served by Rodalies de Catalunya regional line R11 and Girona commuter rail service line RG1 and TER Occitanie trains also serve the station.
Peralada Castle (Catalan: Castell de Peralada, IPA: [kəsˈteʎ də pəɾəˈlaðə]) is a castle in Peralada, Catalonia, Spain. It was initially the seat of the medieval dynasty of the viscounts of Peralada, started by Berenguer, son of Ponce I, count of Empúries. During the French invasion of the Empordà, in the course of the crusade against Catalonia led by Philip III of France, the castle and the nearby buildings were set on fire and destroyed (1285). Remains of these original structure are in the upper part of the town.
The Salvador Dalí House-Museum is the house in Portlligat, Catalonia, Spain, where Salvador Dalí lived and worked from 1930 to 1982. After the death of his wife Gala Dalí, he took up residence at Púbol Castle.
Coll de Banyuls is a mountain pass (and a border crossing) between France and Spain in the Albera Massif, the easternmost prolongation of the Pyrenees, helping to connect the Spanish municipality of Rabós (Alt Empordà, Catalonia) with the French commune of Banyuls-sur-Mer (Pyrénées-Orientales, Occitania). Its saddle point stands at about 357 metres above mean sea level. The pass was blocked with large rocks by the French government on 11 January 2021 and was kept closed under the pretext of "curbing irregular immigration and the terrorist threat".
Requesens Castle is situated on a hill overlooking the southern valleys of Mount Neulós, approximately 7 km east of the Requesens neighbourhood. For centuries, it has controlled the passage into Spain and corresponds to the ancient village of Requesens, a settlement in La Junquera.
Sant Quirze de Colera is a Benedictine monastery in Rabós, Catalonia, Spain. The 9th-century building, in First Romanesque style, was declared a Bien de Interés Cultural landmark in 1931.
El dolmen del Barranc és un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà i forma part dels dòlmens d'Espolla. Està situat al paratge del Barranc, molt proper a la línia divisòria amb el terme de Rabós i en un lloc de pas molt antic, com indiquen les restes d'un camí de traçat medieval i que pot ser molt més antic, que actualment ha quedat força en desús, així com aquest eix de comunicació dins l'Albera.
El Castell de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) declarada bé cultural d'interès nacional. Es trobava a la part superior del Puig del Castell, als peus del qual es va erigir la moderna Llívia, Baixa Cerdanya.
El menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil) és un menhir situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, i molt proper al menhir del Castellà i al menhir de Vilartolí.
El Castell de Querroig és un antic castell medieval dels segles X–XI situat al cim del puig de Querroig, al punt on es troben els termes municipals de Portbou (Alt Empordà) i Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda (Rosselló). Sobre les ruïnes del castell es va edificar una torre de guaita els segles XIV-XV.
El Dolmen de Dofines és un dolmen situat al terme de Rabós d'Empordà, a la comarca de l'Alt Empordà. Està situat al coll del mateix nom, a certa distància del nucli urbà. Per arribar-hi, cal prendre la carretera que mena a Sant Quirze de Colera i a l'alçada del Mas Mallol, dirigir-se a la dreta, enfilant per la carretera que mena a dalt la carena.
El Dolmen de Fontanilles és un dolmen situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà.
El dolmen del mas Girarols II és un dolmen situat al terme d'Espolla, a l'Alt Empordà, situat molt a prop del mas que li dona nom. En el revolt que hi ha damunt del mas, en la recent carretera que mena d'Espolla a Banyuls de la Marenda, hi ha un corriol que amb fort pendent porta a aquest dolmen i també al veí dolmen de mas Girarols I, i que continua vers el puig Balaguer, al damunt del qual també hi ha un altre dolmen, però que és bastant més lluny. Tots formen part dels dòlmens d'Espolla.
El Dolmen de Tires Llargues és un dolmen a dos quilòmetres a l'est del nucli urbà de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, molt a prop del Dolmen de la Cabana Arqueta i del Dolmen del Prat Tancat.
El dolmen de la Gutina és un dolmen situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, en l'antic camí que comunicava Espolla amb Vilartolí, en el paratge anomenat la Gutina. És un dolmen que presenta un excel·lent estat de conservació i una mostra clara del que són aquests tipus de monuments.
El Dolmen del Prat Tancat és un dolmen a dos quilòmetres a l'est del nucli urbà al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, molt a prop del Dolmen de la Cabana Arqueta i del Dolmen de Tires Llargues. Fou identificat i citat per primera vegada el 1890 per Joan Avilés i Arnau. És un sepulcre de corredor de cambra rectangular que presenta a la llosa de coberta 16 cassoletes rituals.
El Dolmen del Solar d'en Gibert és un dolmen situat al terme municipal de Rabós, a l'Alt Empordà, damunt d'una carena, al costat de la línia divisòria amb el terme d'Espolla, que es pot identificar fàcilment a través d'una fita d'obra cònica que hi ha al costat del monument.
El Dolmen dels Cantons dit també Llipoter és un dolmen situat al terme d'Espolla, a l'Alt Empordà i situat al paratge conegut com els Cantons. Forma part dels Dòlmens d'Espolla va ser descobert i identificat el 1995. Aquest fet ha provocat que no hagi tingut els estudis tan aprofundits com sí que han tingut la resta de monuments megalítics, com sí que ha passat amb els més antics. El va descobrir un veí d'Espolla mentre anava a la cacera del senglar.
La Font de la Viuda és una font que està situada al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà. Concretament està a uns 2 km del nucli urbà, en direcció nord-oest, al costat del camí del Castellar. Si es continua aquest camí, a 1 km més amunt, hi ha també en el costat esquerre el Menhir del Castellà. La font es troba relativament a prop del límit amb el terme de Sant Climent Sescebes.
El Salt d'en Peió és un monument megalític situat a Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, al costat de l'antic camí de muntanya avui en desús, amb tres tombes. Fou descobert el 1985 i excavat l'any següent i es va permetre identificar aquest tipus de construcció que és una cambra simple a la qual s'accedeix per un pou. Es van trobar diversos objectes que foren duts al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants de Girona.
El Serrat de Baladret és una muntanya de 1.425 metres que es troba al municipi de Llívia, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El dolmen de la font del Roure és un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, a uns 4,5 km del nucli urbà, en el paratge conegut com els Comuns i a uns 500 m de la font que li dona el nom, i és un dels dolmens que forma part dels Dòlmens d'Espolla.
El Dolmen de Puig Balaguer és un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà, situat al vessant nord del puig del mateix nom, a la part més alta d'aquest. Val a dir que aquest puig compta, també en la seva part superior, però del costat sud, amb una prospecció minera d'un centenar de metres excavada dins la roca i que ha deixat una tartera artificial davant de l'entrada. El dolmen Forma part dels Dòlmens d'Espolla.
Ermita de Sant Baldiri és una església del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'estany de la Cardonera és un estanyol d'inundació temporal que assoleix una superfície propera a les 3 hectàrees. Actualment, l'estany està partit en dos per la carretera GI-602 (Campmany-Sant Climent Sescebes). L'any 1995 aquest estany fou drenat per a realitzar les obres de canalització d'aigua Peralada - La Jonquera. Aquesta obra comportà la desaparició d'espècies com Utricularia australis, Isoetes velata i d'altres.
Els estanys de Gutina són un sistema de llacunes format per dos estanyols que ocupen una superfície d'unes dues hectàrees. Es tracta de l'estanyol de la Rajoleria i de l'estanyol de la Cardonera, dos estanys temporals mediterranis que arriben a quedar totalment secs. Els estanys de Gutina estan inclosos dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".
El dolmen d'Arreganyats o de la Llosa és un monument megalític (un dolmen) datat vers el 3450 aC, situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà, i que forma part dels dòlmens d'Espolla. Està situat a uns 3,5 km del centre urbà, en un bosc d'alzines sureres conegut com el paratge de la Verna i és fàcilment identificable des de lluny.
El menhir de Vilartolí és un menhir situat a 0,5 km al nord del veïnat de Vilartolí, al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà. Està situat al peu de la pista que comunica Vilartolí amb Requesens i es pot trobar molt fàcilment.
El Menhir del Castellà o de Roques Blanques és un menhir situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà, situat vers el nord-oest del centre urbà, a uns 2 km, però actualment la pista d'accés ha quedat molt malmesa. Forma part dels Dòlmens d'Espolla i està situat en un lloc amb gran presència de menhirs, però que ja estan al terme municipal de Sant Climent Sescebes (Menhir de la Murtra, Menhir de Vilartolí…).
El Dolmen del Mas Gamarús és un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, (Alt Empordà). Està situat al vessant sud de la serra de l'Albera, concretament a la falda del puig de la Carbassera, a la cota 700 i a llevant del Mas Gamarús, en un entorn d'un bosc de roures, faigs, aurons i alzines. L'emplaçament d'aquest dolmen és dins d'una finca privada amb accés limitat.
El menhir del Mas Roqué, també conegut com la "Pedra dreta", és un monument megalític, menhir, que data aproximadament de cap al 3000 aC. Està ubicat al terme municipal de Rabós d'Empordà, a l'Alt Empordà, al costat de la carretera que porta del poble al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, a uns 2 km del primer, poc després del trencant del camí que porta a Vilamaniscle. Rep aquest nom per la proximitat d'un mas homònim.
Der Dolmen de la Carena liegt mit fünf anderen Dolmen in Sant Pere de Rodes bei Vilajuïga bzw. Figueres in der Comarca Alt Empordà in der Provinz Girona in Katalonien in Spanien. Etwa 500 m östlich liegen die Dolmen von Vinyes Mortes.
El Dolmen de la Taula dels Lladres es un sepulcre megalític situat als vessants de la Serra de Rodes prop de La Selva de Mar a la comarca del Alt Empordà.
Der Paradolmen de la Pallera liegt in der Nähe des Klosters Santa Helena de Rodes neben dem Gehöft Mas de la Pallera in Katalonien in Spanien. Der in Katalonien verbreitete, als Paradolmen bezeichnete Dolmentyp ist eine Megalithanlage, die zu wesentlichen Teilen aus Findlingen oder Felsformationen besteht, die einen natürlichen Hohlraum (z. B. ein Abri) bilden, der durch artifizielle Ergänzung zu einer Kammer umgestaltet bzw. als solche genutzt wurde.
El dolmen de la Vinya del Rei és un sepulcre del tipus corredor del IV-II Mil·lenni aC. Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un lloc gens dominant és excepcional.
Sant Quirc i Santa Julita és una església situada al nord del poble de Rabós (Alt Empordà), dins del veïnat de Sant Quirc de Colera, i a uns 3 km al sud-oest del monestir de Sant Quirze de Colera.
La platja de l'Alguer , o dels Alguers, és una platja del municipi de Llançà (Alt Empordà), situada en un entorn urbanitzat entre la platja Sota del Parador i la platja d'en Jordi, enclotada entre els penya-segats i la carretera N-260. Orientada l'est, té una longitud de 27 m i una amplada mitjana de 9 m, de sorres gruixudes, graves i còdols, i un pendent d'entrada a l'aigua moderat. S'hi accedeix pel camí de ronda.
La platja de Sant Jordi, o platja d'en Jordi, és una platja semiurbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada entre la platja de l'Alguer al nord, i la platja de l'Argilera al sud. Té una longitud de 95 m i una amplada mitjana de 15 m, de sorra de gra mig i un pendent d'entrada a l'aigua moderat. S'hi accedeix pel camí de ronda.
La platja de l'Argilera és una platja semiurbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada en un entorn urbanitzat, entre la platja d'en Jordi i la punta d'en Gasparó. Orientada a nord-est, té una longitud de 44 m i una amplada mitjana de 14 m, de graves i còdols, i un pendent d'entrada a l'aigua moderat. S'hi accedeix pel camí de ronda. Seguint aquest camí en direcció nordAl costat nord de la platja
Morató és un mas del municipi d'Albanyà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Moretó va ser una de les cases principals de la Vall de Ribelles; voltaven el mas nombroses cabanes i pallisses i disposava de molí propi situat aigües avall de la riera de Ribelles. D'aquest, actualment, només en resten algunes de les moles mig soterrades i part de la bassa.
Can Quera és un mas del municipi de la Vajol inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Carig és una gran casa pairal situada a pocs quilòmetres de distància de l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Llorona al sud-oest del terme municipal i del nucli d'Albanyà (l'Alt Empordà). Actualment la gran pairalia del Carig es troba totalment abandonada i deshabitada, utilitzant-se únicament els corrals pròxims per tal de tancar-hi el bestiar, així com l'antiga casa dels masovers per fer-hi, el pastor, curtes estades. El mas és de planta rectangular, formada per tres cossos d'edificis ben diferenciats; malgrat que disposen d'una tipologia molt unitària, bé podrien haver estat bastits en moments constructius diferents. Els teulats són de dues aigües, amb les vessants vers les façanes principals; estan sostinguts per grans bigues de fusta, cairats, llates i teules col·locades a salt de garsa. El Carig disposa de baixos, pis i golfes. Els primers tenen menudes obertures per a la ventilació de les corts del bestiar; l'accés es realitza pels costats nord i sud. El pis o planta d'habitatge s'organitza a partir d'una gran sala de convit, d'on parteixen les nombroses portes que menen a les cambres, cuina i altres dependències. L'ingrés a aquesta planta noble es fa directament des de l'exterior gràcies al desnivell del terreny. El Carig fou bastit amb pedra del país poc treballada, llevat dels carreus cantoners i els emprats per fer algunes obertures; està sostingut per grans contraforts situats a les façanes de llevant i tramuntana.A les dovelles de la porta principal ubicada a la façana oest es pot llegir, d'esquerra a dreta: I, 7, S, 3. A la llinda d'un dels balcons disposat a la façana nord, una C se situa damunt de la data 1786 tot emmarcat en una forma triangular.
Mas Llong o Llonch és un edifici catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya a uns tres quilòmetres al NO del poble de la Jonquera, format per diferents cossos, alguns dels quals estan totalment en ruïnes. Tots els edificis són en paredat de pedres irregulars, de planta rectangular, amb teulat de teules de dos vessants en tota la construcció, exceptuant un tram de l'habitatge a on la coberta és a un vessant, a manera de torre. El primer dels cossos que hi ha, és l'antiga pallissa, i tot i que la façana principal està en bon estat, la resta de murs, així com la coberta està derruïda. Pel que fa a l'habitatge, és de planta baixa, pis i golfes, amb una escala exterior, per accedir al primer pis, suportada per un porxo que dona pas a una porta d'accés al primer pis. Al costat d'aquest porxo hi ha una petita construcció, que servia com a estable. Les obertures de l'habitatge són carreuades, i algunes de les finestres tenen un ampit força destacat. La part de la façana més allunyada de la pallissa no compta amb planta golfes, i el teulat d'aquest és a un vessant i està orientada cap a la façana lateral i no a la principal com a la resta de les cobertes de l'edifici. Tant la façana lateral com la posterior compten només amb una obertura de petites dimensions.
Mas Moncanut és una masia del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Pi és una masia a poca distància a ponent del nucli urbà de la població de Llers (Alt Empordà), pel camí que porta al mas Pi, a la zona de les Brugueres.
Can Seguer és una obra del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Casa i cabana de Mas de l'Om a Monars és un conjunt d'edificis de l'antic poble de Monars, actualment del terme municipal de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Quera de Talaixà és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Cadamont és una masia al terme de Sant Llorenç de la Muga (l'Alt Empordà). Edifici aïllat situat a la carretera que porta a Albanyà. El nucli de residència es concentra en un gran construcció de tres pisos, formada per una façana rectangular a la banda est, té set obertures, el portal està flanquejat per dos contraforts que sostenen una balconada tancada, a l'angle sud-est hi ha un cobert posterior. A aquesta façana s'hi afegeix la resta de l'habitatge, en direcció a ponent, lleugerament més baixa, i amb vessant a dues aigües. La banda nord conserva un dels elements originals, una gran eixida sustentada per tres arcades de volta.A la banda oposada hi ha altres dependències, com el paller, que es troben gairebé derruïdes.
Els Vilars es una entidad de población española del municipio de Massanet de Cabrenys, perteneciente a la provincia de Gerona, en la comunidad autónoma de Cataluña.
El castell de Cabrera és una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú, al nord-est del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, prop del límit amb el de la Vajol (Alt Empordà), a l'extrem oriental del massís de les Salines. Les ruïnes són damunt d'un escarpat penyal granític, de forma cònica, conegut com la roca de Cabrera (852,4 m), que domina les valls immediates i que ofereix visibilitat sobre una gran part de l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa.
Ribelles es un despoblado español del municipio de Albañá, perteneciente a la provincia de Gerona, en la comunidad autónoma de Cataluña.
El castell de les Escaules, o el baluard del castell de Llers, és una obra del poble de les Escaules, municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà), declarada bé cultural d'interès nacional.
Castell palau de Boadella és un edifici del municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
El castell de la Vall és un edifici de Llers (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
La Torre dels Moros és una torre de guaita al terme de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Al sud-oest i als afores del poble, a l'altre costat del riu, dalt d'un turó hi ha una gran torre de guaita medieval. Aquesta torre dominava i vigilava tota la vall. És una torre cilíndrica aixecada sobre un basament de pedra calcària parcialment treballat. D'una alçada de 10 metres aproximadament, amb 6 metres de diàmetre interior amb murs d'1,80 metres de gruix. L'aparell és de pedra calcària de carreus mal escairats, que a la part baixa no estan ni col·locats formant fileres, mentre que a mesura que van pujant formen filades i els carreus estan més ben tallats. Són visibles espitlleres al mur i mènsules a dalt de tot. La porta d'entrada és allindada i està un metre enlairada del sòl. L'interior és de dues plantes cobertes amb voltes semiesfèriques, a la volta del primer pis són visibles restes de l'encanyissat. No hi ha cap escala completa, per raons defensives. Segons un document del 1292, en temps del rei Jaume II, per defensar el poble, hi havia trenta-cinc homes a la vila, vuit dels quals al castell, i quatre en aquesta torre.
La Plàtana Grossa d'en Massot o Plàtan d'en Massot (Platanus x hispanica) és un arbre que es troba a Darnius (l'Alt Empordà), el qual és, segurament, un dels plàtans més grossos de la península Ibèrica.
El Coll del Pla de l'Arca és una collada situada a 602 m alt a la carena de la Serra de l'Albera que separa els termes comunals de l'Albera, a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord i de la Jonquera, que pertany a l'Alt Empordà. És molt a prop del termenal amb el Pertús.
El Castell de Molins és un edifici romànic de Pont de Molins (Alt Empordà) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
El Castell de Montmarí és un edifici romànic de Pont de Molins (Alt Empordà) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Can Muntada és una masia de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Descals és una masia de Darnius (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Pous és una masia de la Jonquera (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Massot és una casa de Darnius (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Fadrí o el Suro de Can Bec de Baix és una surera de Catalunya, protegit com arbre monumental des de 1990, situada a Agullana, prop de la casa pairal Can Bec de Baix.
El Puig dels Homes és una muntanya de 651,5 m alt de la serra de l'Albera. És compartit per la comuna de l'Albera (Vallespir, Catalunya del Nord) i el municipi de la Jonquera (Alt Empordà).
La Muntanya Gran és una muntanya de 260 metres que es troba al municipi de Darnius, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
La Suca és una muntanya de 811 metres que es troba al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El puig Brosser és una muntanya de 1.220 metres situada al terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Cargol és una muntanya de 261 metres que es troba entre els municipis de Boadella i les Escaules i de Darnius, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Escaleró és una muntanya de 1.167 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Falcó és una muntanya de 1.097 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà i de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Plansesserres és una muntanya de 807 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El puig de Rovirós és una muntanya de 700 metres situada entre els municipis d'Albanyà i de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Sant Bernabé és una muntanya de 1.167 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Sant Marc és una muntanya de 1.327 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El Puig de Sant Ponç és una muntanya de 654 metres que es troba al municipi de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Trilla és una muntanya de 801 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de les Canals és una muntanya de 883 metres que es troba entre els municipis de Cantallops i la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig de les Forques és una muntanya de 596 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Casso és una muntanya de 1.187 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig del Coll dels Pins és una muntanya de 633 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Faig és una muntanya de 922 metres situada entre els municipis de Maçanet de Cabrenys i la Vajol (Alt Empordà) i la comuna de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l'antic terme de les Illes.
El Puig del Mont és una muntanya de 609 metres que es troba al municipi de Cabanelles, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig dels Boixos és una muntanya de 788 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Roc d'en Moreu és una muntanya de 333 metres que es troba al municipi de Darnius, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Roc de les Cols és una muntanya de 898 metres que es troba entre els municipis de Cantallops i de la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Tossal Gros és una muntanya de 827 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
El puig d'Avall és una muntanya de 451 metres, situada al terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
La Barbota és una muntanya de 779 metres que es troba entre els municipis de Cantallops i la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig de Calabuig és una muntanya de 568 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Can Llosa és una muntanya de 507 metres que es troba entre els municipis de Darnius i de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Palau és una muntanya de 381 metres que es troba al municipi de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Portell és una muntanya de 477 metres que es troba al municipi de Darnius, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig de la Quera és una muntanya de 934 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig de les Roques és una muntanya de 487 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Salarsa és una muntanya de 1.154 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Saneles és una muntanya de 789 metres que es troba entre els municipis d'Agullana, a la comarca de l'Alt Empordà i França.
La roca Saquer és una muntanya de 476 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Serreta és una muntanya de 922 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig del Solà de Sant Pere és una muntanya de 597 metres situada al municipi de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Suro és una muntanya de 622 metres que es troba al municipi de Cabanelles, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Cementiri d'Agullana és el cementiri del municipi d'Agullana inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pont del Molí d'en Bertran és un pont del municipi d'Albanyà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El pont Vell és una obra de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
El Pont a Campmany és una obra del municipi de Biure (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont d'en Valentí és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
El Pont dels Cantenys és una obra de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri de Pont de Molins és una obra de Pont de Molins (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat al nord-oest del nucli urbà de la població de Pont de Molins, al veïnat de Molins, al costat de l'església de Sant Sebastià.
El Cementiri de Cantallops és una obra de Cantallops (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre de Carmanxel és una obra de la Jonquera (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Sebastià és una església parroquial que se situa al nucli de Molló. Va ser construïda l'època modern i és inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'any 2014, sobre una pedra ja existint al davant de l'església, va afegir-se una estela a la memòria del mossèn Josep Riera i Justó mort el mateix any a l'edat de 82 anys (1932-2014), que va ésser rector de Molló durant més de 40 anys.
Pic de Noufonts is a mountain of Catalonia. Located in the Pyrenees, in the border between France and Spain, it has an elevation of 2,851 metres (9,354 ft) above sea level.
Vallter 2000 is a ski resort located in the eastern Pyrenees close to Setcases, Girona, Catalonia (Spain). It is located near the river source of the Ter River, surrounded by Bastiments, Gra de Fajol and Pic de la Dona.
Pic de la Fossa del Gegant is a mountain in Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an altitude of 2,807 metres (9,209 ft) above sea level.
The Virgin of Nuria (Catalan Mare de Déu de Núria) is a popular Roman Catholic shrine in the Valley of Nuria. The Catalan girls' name Núria (Spanish: Nuria) derives from the shrine.
Balandrau is a 2,585-metre-high (8,481 ft) mountain located in the eastern region of the Pyrenees. It separates the valleys of Ribes de Freser and Camprodon, Catalonia, Spain. This mountain lies relatively close to Vall de Núria (Ripollès).
Coma del Clot is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an altitude of 2739 metres above sea level.
Gra de Fajol is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an altitude of 2,714 metres (8,904 ft) above sea level.
Gra de Fajol Petit is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an altitude of 2,567 metres (8,422 ft) above sea level.
L'església de Santa Maria de Camprodon és l'església parroquial de Camprodon, al Ripollès. Està situada al centre, prop del monestir de Sant Pere. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les Borregues is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an altitude of 2692 metres above sea level.
Pic de Finestrelles is a mountain located in the Oriental Pyrenees, on the border of France and Spain. It has an altitude of 2,826 metres (9,272 ft) above sea level.
Pic de Freser is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an altitude of 2,834 metres (9,298 ft) above sea level.
Pic de Noucreus is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an elevation of 2,799 metres (9,183 ft) above sea level.
Puig de Fontlletera is a mountain of Catalonia, Spain. Located in the Pyrenees, it has an elevation of 2,577 metres above sea level.
Sant Pere de Camprodon is a Benedictine monastery in Camprodon, Ripollès, Catalonia, Spain. It was declared a Bien de Interés Cultural landmark in 1931.
El refugi de Costabona és un refugi de muntanya dins el municipi de Setcases (Ripollès) a 2.171,2 m d'altitud i situat sota el vessant sud del pic de Costabona prop del Clot de la font de Fra Joan.
El Refugi d'Ulldeter és un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2.236 m, i dins el terme municipal de Setcases, al Ripollès. Molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Vallter 2000.
Sant Esteve de Llanars és una església del municipi de Llanars (Ripollès). L'església de Sant Esteve és situada al centre del poble, a la plaça de l'Om. La primera referència escrita de l'església de Sant Esteve és del 10 de novembre de 1168, data en què fou consagrada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Valentí de Salarça, o Sant Valentí de Salarsa, està situada al veïnat de Salarça (Beget), admnistrativament dins del terme municipal de Camprodon, al Ripollès, tot i que geogràficament pertany a la subcomarca natural de l'Alta Garrotxa. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Cristòfol de Beget és una església d'estil romànic català situada al poble de Beget, del municipi de Camprodon (Ripollès). Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i al seu interior s'hi troba la talla romànica de la Majestat de Beget, considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana.
El Freser és un riu de Catalunya d'orientació nord-sud, que destaca perquè és l'afluent d'origen pirenaic més important del riu Ter. El riu neix entre el pic de Fresers i el pic de Bastiments i es junyeix amb el Ter a la ciutat de Ripoll. Té importància històrica pel fet d'haver estat un dels primers rius explotats en la industrialització de Catalunya al començament del segle xix.
Sant Gil és una ermita dedicada a sant Gil l'Eremita, que es troba al santuari de Núria, en la vall de Núria.
L'estany de la Font de Baix o estany d'en Roca és un petit estany de la comarca del Ripollès situat al vessant nord de la serra Cavallera, una serralada disposada d'est a oest entre la vall del Ter i la vall del Freser que ateny una altitud de 1.894 metres. L'estany està situat a 1460 m d'altitud, en una zona de muntanya mitjana dedicada a la ramaderia i l'explotació forestal. Es localitza a prop del torrent de Burgil, també al municipi de Pardines.
L'ermita de Santa Maria del Catllar (o Nostra Senyora del Catllar) és una capella romànica d'una sola nau amb absis i volta de canó situada al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), en un turó on hi hagué abans el castell del Catllar o «Castellario», del qual no se'n conserven restes, i que donà nom al llinatge Catllar o Descatllar. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Refugi de Coma de Vaca o d'en Manelic és un refugi de muntanya de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, situat al Pla de les Eugues, a la confluència dels rius de la Coma de Vaca i el Freser i sota mateix del Puig del Balandrau (2.585 m). Està situat a 1.995 m. dins el terme municipal de Queralbs, al Ripollès.
El Refugi de Pla d'Erola és un refugi forestal de muntanya dins del veïnat de Ribesaltes del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) a 1.522 m d'alçada i situat al costat de la pista forestal de Ribes Altes. El 2011 s'han dut a terme una sèrie de reformes les quals possibiliten gaudir d'un entorn natural d'excel·lència amb un servei de bar i cuina. A més a més, des de Ribes de Freser hi ha un camí natural que permet accedir-hi a peu on hi ha informació de la fauna i flora de la zona d'espai d'interès natural "Capçaleres del Ter i del Freser", miradors i taules de pícnic. Obert tots els caps de setmana i durant les vacances escolars, de 9 del matí a les 8 del vespre. Servei de bar, esmorzars i dinars.
El riu de Núria és un riu de Catalunya, que neix a l'embassament de Núria, a la vall de Núria, comarca del Ripollès, fruit de la confluència dels torrents de Finestrelles, Eina i Noufonts, on s'ha creat un embassament artificial (Queralbs) al riu Freser. Forma doncs part de la conca hidrogràfica del Ter, que vessa les seves aigües a la Mediterrània.
Sant Feliu de Rocabruna és una església romànica del municipi de Camprodon (Ripollès), concretament del poble de Rocabruna. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Cecília és una església parroquial que se situa al nucli de Molló. Va ser construïda durant els segles xi i xii. L'església de Santa Cecília de Molló, per les dimensions de la nau, l’altura i esveltesa del campanar i la posició privilegiada a la vall del riu Ritort, representa una fita en el paisatge, que es pot reconèixer des de la majoria de punts del seu entorn. Ajuden a aquesta gran visibilitat l’accidentada topografia i la predominança d’espai verd lliure a l'entorn immediat de l'església.
Santa Magdalena de Puigsac, també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una capella isolada situada al nord de la Serra Cavallera, al nucli de Puigsac, al municipi de Pardines, a la comarca catalana del Ripollès. Santa Magdalena de Puigsac és una capella isolada situada a la serra Cavallera, prop del nucli de Pardines. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Santa Maria de Bolòs està situada al veïnat de Bolòs, al costat del veïnat de Salarça (Beget), en el que era l'antic municipi de Freixenet, incorporat a Camprodon el 1965. Administrativament doncs és part del Ripollès tot i que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa i humana i econòmicament a la Vall de Camprodon. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Antoni de Freixenet és una ermita o santuari al municipi de Camprodon (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al cim de la muntanya de Sant Antoni Vell (1.361), just al sud del nucli urbà de Camprodon. Des del poble s'hi pot pujar per un camí que surt de la Mare de la Font o per una pista que des de Can Pascal, passa per la Font del Boix, el monument a Cèsar August Torras, i la casa de pagès Els Oms. Des de l'ermita poden observar-se les muntanyes de el Canigó, Costabona, Bastiments, Gra de Fajol i els nuclis de Sant Pau de Segúries, Cavallera, La Ral, Camprodon, Llanars, La Roca, Abella, Vilallonga de Ter, Tregurà de Dalt i Molló.
Sant Cristòfol de Ventolà és una església romànica del municipi de Ribes de Freser, a la comarca catalana del Ripollès. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Cavallera és una església romànica del municipi de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès. Està situada a la serra de Cavallera a la qual s'hi han adossat construccions més modernes com la rectoria, la sagristia i dependències del cementiri. Sant Miquel de Cavallera està incrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el codi IPA-3868.
Castell de Campelles és una obra del municipi de Campelles (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.
També anomenat o referenciat com molí d'en Xoroia. Es tracta d'un edifici fet de pedra i teula àrab d'estil popular. Amb dos cossos diferenciats. Tenen finestres petites i la coberta a dues vessants. L'edifici s'adapta al desnivell del terreny. Estat de conservació: reformat i bo per a viure-hi.
La Mare de Déu dels Desemparats de Ribes de Freser és una capella de Ribes de Freser (Ripollès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Mare de Déu de les Neus d’Espinavell és una obra del poble d'Espinavell, al municipi de Molló (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pic, o Puig de la Clapa és una muntanya de 1.614 metres que es troba entre els termes municipal de Molló, a la comarca del Ripollès i comunal de Prats de Molló i la Presta a la del Vallespir.
Sant Sadurní de Fustanyà és una església romànica del poble de Fustanyà, al municipi de Queralbs, a la comarca catalana del Ripollès. Es troba enlairada a la vall del riu Freser, propera a un gran mas i al costat del cementiri obert. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella del Roure és una petita capella de Camprodon (Ripollès). Originàriament era un petit oratori de camí situat a la sortida de la vila en direcció a Molló. Estructurada en una sola nau de planta rectangular i absis semicircular orientat al sud. Les parets portants són de pedra morterada vista amb carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. La coberta és de teula àrab a dues vessants i acabada amb un ràfec format per una doble filera de teules.
La casa Marquès és un edifici d'estil gòtic de Camprodon (Ripollès).
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser és un parc natural que inclou territori pertanyent a l'espai de les Capçaleres del Ter i del Freser (85%) i també a un altre espai d'interès natural –Serra Cavallera- (1%) i incorpora zones que fins ara no estava incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) (14%). L'espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i d'Ulldeter-Morens, que ja estaven excloses del PEIN.
La Pietat de la Roca és una església del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Remei del Serrat és una obra del poble del Serrat, municipi de Queralbs (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Antoni és una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua al terme municipal de Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès, sobre un turó a 1.271 metres d'altitud. Es va construir el segle xvii amb motiu d'una promesa feta per un rector a un fidel. Darrere la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans; tingué una època daurada al llarg del segle xviii, però decaigué amb les guerres carlines del XIX, es construí un nou edifici el 1916 que fou cremat durant la Guerra Civil es va refer l'any 1944, des de llavors no s'ha canviat res més. Tant la capella, les dependències dels ermitans com l'altre edifici, guarden el mateix estil confonent-se les parets d'uns i altres. Destaca a un costat de la construcció, en el mur que podia ser l'absis pla, una torre campanar quadrada amb finestres al quatre costats, es conserva un retaule abarrocat en bon estat de conservació. Davant l'entrada es pot contemplar el pou, en molt bon estat. En una vessant del punt més alt hi ha un monument, una pedra amb la cara d'en Félix Rodríguez de la Fuente.
El Remei de Creixenturri és l'església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès. Està inscrita en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el codi IPA-3867.
L'Església del Carme de Camprodon és una obra gòtica de Camprodon (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de l'Om és una església i antic priorat del nucli del Priorat pertanyent al municipi de Masarac (Alt Empordà). Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Colera és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Colera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
Llançà és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a l'est de la població de Llançà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
Santa Creu de Rodes o Santa Helena és una església del municipi del Port de la Selva. Està situada a l'est de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes, aproximadament a un quilòmetre al nord de distància del monestir de Sant Pere de Rodes. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
L'Orlina és un riu de l'Alt Empordà, afluent del Llobregat d'Empordà pel costat esquerre i, per tant, de la Muga.
El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l'Alt Empordà, a la zona de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós.
L'església de Sant Genís Desprac o d'Esparc, és un temple al terme municipal d'Espolla, Alt Empordà, al nord del nucli urbà al costat de la riera del mateix nom i que és l'afluent més important i cabalós de l'Orlina.
Sant Genís del Terrer o l'església del Terrer és una església del municipi de Llançà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a uns dos quilòmetres al nord-est del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà, en un replà de la carena del coll del Terrer.
Sant Jaume d'Espolla és una església del municipi d'Espolla inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de Rabós és una església romànica al nucli urbà de Rabós (Alt Empordà). L'església és un edifici romànic d'una sola nau acabada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta per una volta apuntada. Al segle xiv es va fortificar l'església, augmentant l'alçada dels murs i construint merlets. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Colera és una església romànica a uns dos-cents metres a la vora del monestir de Sant Quirze, en el municipi de Rabós (Alt Empordà). És en el parc natural de l'Albera. La consagració s'hi va fer en l'any 1123. És un petit temple d'una sola nau rectangular, de gairebé 20 m de llarg, amb volta apuntada, la capçalera és en un absis semi-circular dels segles XII o XIII. Al mur sud hi ha la porta d'entrada, adintellada.
Santa Maria de Cadaqués és una església catòlica romana que es troba a Cadaqués (Alt Empordà). És l'església parroquial de la localitat. Està dedicada a Santa Maria i està situada al punt més alt de la vila constituint un dels elements més emblemàtics del seu paisatge Figura inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al Bisbat de Girona.
El Memorial Passatges a Walter Benjamin és un bé immoble d'arquitectura i escultura d'interès històric, artístic i social situat en les proximitats del cementiri de Portbou (Alt Empordà), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Silvestre de Valleta és un edifici romànic del segle x format per una nau única rectangular i un absis semicircular, i situat a l'antic terme de Valleta, actualment al terme municipal de Llançà. Concretament, es troba a uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà; entre la Serra de l'Albera i la Serra de Rodes, a la vessant del puig d'Esquers de la vall de Valleta, vora el marge esquerre de la riera de Valleta. Des del segle xi i fins al XVII fou la parròquia del llogarret de Valleta. Després d'uns segles d'abandó, a finals del segle XX la pressió popular impulsà la reobertura de l'església al culte, la recuperació de l'entorn, el foment de la investigació històrica i la celebració d'un aplec que es fa de manera ininterrompuda des del maig de 1980. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Isidre i Sant Antoni de Marzà (Pedret i Marzà, Alt Empordà) és un edifici del segle XX inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Climent Sescebes és un temple del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Requesens és un santuari marià situat a la part de ponent del veïnat de Requesens. L'advocació és a la Mare de Déu de la Misericòrdia. L'edifici actual és de finals del segle xvii o principis del xviii, amb afegits posteriors. Tanmateix, ja el 1518 el vescomte Martí Onofre I de Rocabertí obtingué llicència del bisbe de Girona per edificar una capella dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia al lloc dit Monteceli o Muntanya de Requesens. El santuari de la Mare de Déu de Requesens és una obra del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu del Camp és un edifici religiós del municipi de Garriguella comarca de l'Alt Empordà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pont del Ferrocarril és un pont de ferrocarril del municipi de Colera (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cebrià de Mollet és una església del municipi de Mollet de Peralada (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Crist al cementiri és una construcció religiosa del municipi de Portbou (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Creu de terme de Pau és una creu de terme del municipi de Pau (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La platja de Portbou, o platja Gran, és una platja urbana del municipi de Portbou (Alt Empordà) situada al costat del passeig marítim de la població. Té forma de mitja lluna, encaixada en la badia de Portbou, limita al nord amb la platja Petita i al sud-oest amb l'embarcador i el camí que condueix al proper Port de Portbou. Té una longitud de 239 m i una amplada mitjana de 18 m, de còdols i un pendent d'entrada a l'aigua molt fort. La platja disposa de serveis de salvament, passarel·la d'accés, zona infantil, dutxes i vàters. També hi ha una escola de vela, un centre de submarinisme, lloguer de caiacs i, al passeig marítim, nombrosos restaurants.
La platja dels Morts és una platja urbana del municipi de Colera (Alt Empordà) situada a la badia de Colera, al nucli urbà, limitada al nord per la platja d'en Goixa, i al sud per la platja de les Portes i el Port de Colera. Té una longitud de 154,7 m i una amplada mitjana de 38,6 m, de sorra, grava i còdols. Disposa de tots els serveis habituals en una platja urbana. Hi ha una guingueta a la mateixa platja i nombrosos restaurants al passeig marítim situat a pocs metres cap a la dreta.
La platja del Port és una platja urbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada a la badia de Llançà, al barri del Port. Limita al nord amb la desembocadura del riu Ribera de Llançà i al sud amb l'escullera del port de Llançà, que la protegeix del mar obert. Té una longitud de 361 m i una amplada mitjana de 24 m, de sorra molt gruixuda i un pendent d'entrada a l'aigua molt fort. Està flanquejada en tota la seva longitud pel passeig marítim arbrat, en el qual hi ha restaurants, bars i altres comerços, i una oficina de Turisme. Disposa de dutxes, vàters, vigilància, neteja diària, punt de la Creu Roja i, en els mesos d’estiu, una carpa que fa les funcions de biblioteca pública.
El Molí d'Orlina és un antic molí d'aigua d'Espolla (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La platja de la Farella, és una platja del municipi de Llançà (Alt Empordà). Es caracteritza pel seu ambient residencial, resguardat i cosmopolita i per l'abundant vegetació que flanqueja la zona. Té una longitud de 97 m i una amplada mitjana de 15 m, formada amb sorra molt gruixuda i un pendent d'entrada a l'aigua fort.
Can Teio és un edifici del municipi de Garriguella (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l'inici del veïnat de Garriguella Vella, a l'oest del nucli urbà de la població de Garriguella. L'edifici se situa davant de l'encreuament dels carrers Sant Sebastià i Mollet, i es troba adossat a les restes de l'antiga capella de Sant Sebastià de Garriguella.
Sant Esteve de Cantallops és una església del municipi de Cantallops (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Romà de Delfià és una església situada al nucli de Delfià (Alt Empordà), al terme municipal de Rabós (Alt Empordà). Està situada al sud del nucli urbà de la població de Rabós, al veïnat de Delfià, format per algunes masies i la mateixa església. Se celebra un ofici religiós cada dia 9 d'agost, coincidint amb el sant del patró. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sebastià de Garriguella és una antiga capella rehabilitada del municipi de Garriguella (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a l'inici del veïnat de Garriguella Vella, a l'oest del nucli urbà de la població de Garriguella. Les restes conservades es troben adossades a la masia de Can Teio, davant de l'encreuament dels carrers Sant Sebastià i Mollet.
Sant Vicenç és una església al nucli de Cabanes (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Vicenç és una església al bell mig del nucli antic de la població de Llançà, a l'extrem sud-oest del nucli urbà. El temple ocupa en gran part el solar de l'antic castell-palau dels abats de Sant Pere de Rodes. Està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Eulàlia de Noves és una església de Garriguella (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Sant Pere dels Vilars és ubicada al municipi d'Espolla (Alt Empordà), al cantó de la carretera que va al Coll de Banyuls, a 1,25 km a llevant del nucli de Vilars.
Can Rovira és una casa de Vilajuïga (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Alfares és una masia del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Margall és una masia del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Pairet és un mas del municipi de Roses (Alt Empordà). Tant la masia com el molí estan inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Palou és una masia en un planell enlairat, al costat nord de la riera de la Trencada al municipi de Roses (Alt Empordà). Sembla que el mas antigament s'hauria anomenat mas Callol, el qual és citat l'any 1634 en referència a un censal que es pagava al monestir de Banyoles, que hauria estat creat l'any 1582. Les notícies posteriors arrenquen del 1871, quan n'era propietari Pere Palou. L'interior de l'edifici ha estat reformat i adaptat, l'any 1983, al nou ús de casa de colònies estivals per a escolars. L'any 2008 es va restaurar i rehabilitar per utilitzar-lo com a hotel (casa rural).
El Mas Pujolar és un edifici al nord-est del nucli urbà de la població de Vilajuïga (Alt Empordà), a la vall de la riera del Pujolar. S'hi accedeix des de la carretera N-260, agafant un trencall a mà esquerra prop del quilòmetre 20, que travessa les vies del tren en direcció al mas.del municipi de
El Mas de l'Estela o Mas Estela és una masia de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està al costat de la Casa del pastor del Mas de l'Estela.
Casa Dalmau és una obra amb elements modernistes de Cadaqués (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas Girarols és un mas del municipi d'Espolla inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El comtat de Peralada és un títol nobiliari concedit el 1599 pel rei Felip III de Castella a favor de Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí i senyor de Requesens. El 1703 el rei Felip V de Castella li atorgà la grandesa d'Espanya a la persona de Guillem Manuel I de Rocabertí, sisè comte de Peralada i net de Francesc Jofre.
Cal Frai Llàtzer és un mas del municipi de Pau (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Ajuntament de Sant Climent Sescebes és un edifici del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat dins del nucli urbà de la població de Sant Climent, a l'extrem nord-est del nucli antic del municipi, formant cantonada entre els carrers Magre i Nou, davant la plaça Carles Cusí, es tracta d'un edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de teula i distribuït en planta baixa i pis.
El CEIP Pompeu Fabra és un edifici escolar del municipi de Llançà (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment acull l'Escola Pompeu Fabra (Q111283949).
L'escola Santiago Ratés de Vilajuïga (Alt Empordà) és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Molí de vent és una obra del municipi de Garriguella (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al nord-oest del nucli urbà de la població i al nord del veïnat de Garriguella Vella. Un cop passada la rotonda de la carretera C-252 en direcció Rabós, s'agafa el primer carrer a la dreta, que porta el nom del molí.
La torre de la plaça de la Torre és un edifici del municipi de Llançà (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La platja d'en Carbassó és una platja natural del municipi de Colera (Alt Empordà) situada al tram de costa conegut com la Ratllada, a la muntanya dels Canons, enfront de l'illa Grossa, l'illa Petita i l'illot del Burro. Té una longitud de 45 m i una amplada de 5 m. Orientada a sud-est, la superfície de la platja està composta de sorra gruixuda, de color fosc.
La platja del Pas és una platja urbana del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la badia del Port de la Selva, entre el port del Port de la Selva i la platja de les Violetes, a la badia del Port de la Selva, al nord de la península del Cap de Creus. Orientada a l'oest, té una longitud de 57 m i una amplada mitjana de 19 m, formada per còdols. El pendent d'entrada al mar és poc pronunciat i el fons és molt rocallós. Disposa de servei de socorrisme i compta amb servei de bar, dutxes i és accessible per a les persones amb mobilitat reduïda, gràcies a la passarel·la d'accés. A més, és molt bona per fondejar i practicar-hi esports aquàtics. Ha obtingut el distintiu de Qualitat Ambiental.
La platja del Pi és una platja natural del municipi de Portbou (Alt Empordà) situada entre penya-segats, a 500 m al nord de la població. S'hi pot accedir a peu des de la carretera N-260 (és la primera platja accessible un cop creuada la frontera des de França) i també pel camí de ronda des de Portbou, després de passar la platja de les Tres Platgetes. Està orientada cap al sud, de manera que queda molt protegida quan bufa el fort vent de tramuntana. Té una longitud de 45 m i una amplada de 10 m, composta de còdols foscos. No disposa de serveis. Hi és habitual la pràctica del nudisme. Els seus bonics fons marins la fan idònia per a la pràctica del busseig.
El Centre Penitenciari Puig de les Basses és una presó de la Generalitat de Catalunya situada al municipi de Figueres al Raval Disseminat, 53, en un turó al costat de l'AP-7 entre el castell de Sant Ferran i el municipi de Llers. Es va inaugurar el mes de juny de l'any 2014. El centre substitueix les antigues presons de Figueres i Girona. És el sisè centre penitenciari construït per la Generalitat des que va assumir les competències en matèria d'execució penal el 1984.
La Cova Foradada és una cova i un paratge del límit dels termes comunal de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, i municipal de Portbou, pertanyent a l'Alt Empordà.
El túnel dels Belitres és un túnel ferroviari, d'una longitud de 1.064 metres, que travessa els Pirineus entre els municipis de Cervera de la Marenda i Portbou.
Sant Quirc de Colera és un veïnat de Rabós (Alt Empordà) centrat en l'església de Sant Quirc i Santa Julita (Rabós) (cal no confondre-ho amb Sant Quirze de Colera)
El castell de Bufalaranya o d'en Bufalaranya és una fortificació situada al municipi de Roses (Alt Empordà). Està situada al nord-est del nucli urbà de la població, dalt d'un puig força escarpat que enllaça pel nord amb el serrat de Can Berta i pel sud amb la vall de la Trencada. S'hi accedeix pujant a peu des del quilòmetre 5 de la carretera de Roses a Cadaqués. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
La Vall de la Santa Creu és un nucli del municipi del Port de la Selva inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És el lloc habitat més pròxim al monestir de Sant Pere de Rodes i es creu que es formà quan fou abandonat el poble de la Santa Creu de Rodes.
El Coll de ses Portes és una collada de 68 metres d'altitud situada al nord del municipi de Cadaqués, dins del Parc Natural del Cap de Creus, a l'Alt Empordà.
El Puig del Perdigó és una muntanya de 331 metres que es troba al municipi de Colera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Roc Colom és una muntanya de 901 metres que es troba al municipi de la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
La Roca de Miralles és una muntanya de 278 metres que es troba entre els municipis del Port de la Selva, Llançà i de Vilajuïga, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Roca de l'Àliga és una muntanya de 233 metres que es troba entre els municipis de Pau i de Vilajuïga, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Turó d'en Llaures és una muntanya de 168 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 31508001).
Vallgornera és un petit veïnat del municipi de Peralada, prop de Vilanova de la Muga, al centre de l'Alt Empordà.
El Puig Agall és una muntanya de 144 metres que es troba al municipi de Campmany, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Borda és una muntanya de 311 metres que es troba al municipi de Llançà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig dels Bufadors és una muntanya de 432 metres que es troba entre els municipis de Cadaqués i del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Castell de Sant Jaume és una fortalesa del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Vilarnadal és un edifici de Masarac (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Actualment, s'utilitza com a masia i, per aquest motiu, bona part de la seva estructura defensiva ha estat alterada.
Castell de Vilaüt és un castell del municipi de Pau (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
L'Arbre de la Llibertat és un arbre del municipi de Llançà (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torreta o Torre del Moro és una obra del municipi de Roses (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.. És situada al nord del nucli urbà de la població, a la vall de la Trencada, a pocs metres de la carretera de Roses a Cadaqués, prop del quilòmetre 4. S'hi accedeix per un camí de terra força malmès que discorre pel mig d'un oliverar conreat.
Castell de Miralles és una ruïna al terme de Vilajuïga (l'Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Situades damunt del cim del turó acinglerat de la Roca de Miralles o Roca Pujolar, penya abrupta unida a la serra per un collet, en el punt de confluència entre els termes municipals de Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva.
El Celler Cooperatiu d'Espolla és una cooperativa agrícola situada al poble d'Espolla, a l'Alt Empordà. Fou fundat el 1931 a partir del sindicat agrícola local fundat anys abans pel mestre i polític local Antoni Balmanya i Ros. En un primer moment només s'encarregava de l'elaboració i comercialització de vi, però una mica més tard s'hi va incorporar l'oli, amb l'absorció del Trull d'oli cooperatiu.
Les Orelles de la Mula és una muntanya de 688 metres que es troba entre els municipis de Colera i de Rabós, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Montperdut és una muntanya de 327 metres que es troba entre els municipis de Llançà i de Vilajuïga, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
La Muntanya d'en Sot és una muntanya de 328 metres que es troba al municipi de Palau-saverdera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Grosser és una muntanya de 808 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Margall és una muntanya de 436 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Melus és una muntanya de 150 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Pelegrí és una muntanya de 129 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig d'en Tarba és una muntanya de 563 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Balaguer és una muntanya de 361 metres que es troba al municipi d'Espolla, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. Al cim d'aquesta muntanya s'hi pot trobar el dolmen del mateix nom, al vessant nord. Al vessant sud hi ha una mina d'uns 100 m de llargada que s'endinsa a la muntanya i que va ser construïda després de la Guerra Civil com a dipòsit de municions. Aquesta mina ha deixat una tartera artificial amb la runa que es va treure per a construir-la.
El Puig de Cala Sardina és una muntanya de 95 metres que es troba al municipi de del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Pradets és una muntanya de 1.176 metres que es troba entre els municipis d'Espolla (Alt Empordà) i Sureda (Rosselló).
El Puig de les Aigües és una muntanya de 333 metres que es troba entre els municipis de Colera i Llançà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de n'Amat és una muntanya de 153 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de ses Formigues és una muntanya de 91 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Llop és una muntanya de 454 metres que es troba entre els municipis de Colera i Llançà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Migdia és una muntanya de 377 metres que es troba al municipi de Rabós, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de Culip és una muntanya de 92 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Dijous és una muntanya de 300 metres que es troba al municipi de la Selva de Mar, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig d'en Paga és una muntanya de 212 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El puig d'Esquers de 606 metres ,és una muntanya doble que està situada entre els termes municipals de Colera i Llançà, a l'Alt Empordà. És una muntanya amb una visió excepcional de la plana empordanesa, així com de les petites valls que hi ha entre els últims contraforts muntanyencs i el mar (Llançà, Colera, Garbet), cosa que va fer que s'hi construís una caseta de vigilància per als incendis. Als seus vessants, hi trobem diferents monuments megalítics, així com les esglésies romàniques de Sant Miquel de Colera i Sant Martí de Vallmala
El Puig de la Figuerassa és una muntanya de 205 metres que es troba al municipi de Colera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Moro és una muntanya de 152 metres que es troba al municipi del Port de la Selva, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Paulí és una muntanya de 188 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig del Pi Bord és una muntanya de 166 metres que es troba al municipi de Colera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Cementiri de Cadaqués és un cementiri de l'Alt Empordà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cementiri del Port de la Selva és un monument del municipi del Port de la Selva inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Platja de Grifeu és una platja urbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) formada per sorres, graves i còdols. Té una llargada de 160 metres i una amplada de 34 metres, amb sorra de gra mitjà i un pendent d'entrada a l'aigua molt fort. Limita a nord i a sud amb dos trams de roquissar,
La platja del Cau del Llop és una platja del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada en una zona urbanitzada, a gairebé un quilòmetre del nucli urbà del Port de Llançà. És una platja força tancada i protegida de mar obert per trams de roques a nord i a sud. Està emmarcada per un penya-segat en semicercle. Té una longitud de 140 m i una amplada mitjana de 25 m, de sorra molt gruixuda i un pendent d'entrada a l'aigua molt fort. No disposa de cap servei, tot i que a l'estiu hi ha un parell de quiosquets. Davant de la platja, cap al nord, hi ha les illes del Falcó, un grup de roques molt properes a la costa que són idònies per al busseig.
La platja Gran és una platja urbana del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al centre de la població. És la més gran de la badia de Cadaqués, d'aquí el seu nom. Té una longitud de 205 m i una amplada mitjana de 20 m, formada per sorra, grava i còdols. La platja rep tres noms diferents: es Portal al tram de ponent, sa Platja al tram central i Portitxó al tram de llevant.
La platja del Borró, també anomenada platja del Borró Gran, o del Borró de dins, o d'Assutzenes, és una platja natural del municipi de Colera (Alt Empordà) situada a 4 km de la població, a la badia de Garbet, entre la platja de Garbet i la platja del Borró d'enfora. Té una longitud de 93 m i una amplada mitjana de 18 m, de sorres fines, graves i còdols. L'accés és per un curt caminet que baixa des de la carretera N-260, o pel camí de ronda des de la platja de Garbet.
La platja de les Tonyines és una platja semiurbana del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada al sud de la platja de la Farella del Mig, separades per una formació rocosa. Té una longitud de 90 m i una amplada mitjana de 25 m, formada per sorra molt gruixuda i còdols, amb un pendent d'entrada a l'aigua moderat. Està orientada al sud-est.
La platja de la Vall, o platja del Port de la Vall, és una platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà) situada a la badia del Port de la Selva, entre la platja d'en Pere Esteve i la platja de la Colomera. Orientada al nord-est, té una longitud de 197 m i una amplada mitjana de 29 m, formada per sorres i graves. Al tram més al nord de la platja hi ha una àrea per a gossos. No disposa de cap servei ni infraestructura, però darrera de la platja hi ha un càmping en el qual hi ha un bar i un restaurant.
La platja de la Ribera, o platja del Port de la Selva, és una platja urbana del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà) situada a la badia del Port de la Selva, que constitueix un refugi natural. S'estén al llarg de la població, flanquejada per un passeig marítim arbrat, des del Port del Port de la Selva a llevant, fins a la riera de la Selva, que la separa de la platja de l'Erola, a ponent. Té una longitud de 522 m i una amplada mitjana de 30 m, de sorra de gra mitjà i un pendent d'entrada a l'aigua suau. Disposa de dutxes, vigilància, servei de neteja, quiosquet, lloguer de caiacs i, al passeig marítim, nombrosos bars i restaurants. Hi ha un aparcament a peu de platja i unes rampes, per la qual cosa resulta de fàcil accés per a persones amb mobilitat reduïda. Disposa d'una àrea per a gossos.
La platja de Guillola és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Guillola, al costat de la punta d'en Cudera, a sis quilòmetres de la població, al Parc Natural del Cap de Creus. S'hi accedeix per un corriol que baixa des de l'antic camí de ronda, al que s'hi arriba des de la carretera entre Cadaqués i el far de Cap de Creus. Orientada al sud, està arrecerada de la tramuntana. Té una longitud de 50 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per grava i còdols.
La platja d'en Ballesta, o platja de s'Alqueria Petita, és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la petita badia de Racó des Moro, on també hi ha la platja de s'Alqueria Gran, al nord de la localitat de Portlligat, en una zona mínimament urbanitzada, a 2 km del centre de Cadaqués. Orientada a l'est sud-est, té una longitud de 30 m i una amplada mitjana de 7 m, formada per sorra gruixuda i còdols. Resguardada i solitària, normalment presenta aigües tranquil·les, fins i tot quan bufa la tramuntana.
La platja de Portlligat és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al nucli de Portlligat, on hi ha la Casa-Museu Salvador Dalí, dins de la badia de Portlligat, a poc més d'un quilòmetre del centre de la població. Orientada a l'est, està molt protegida per la península de s'Oliguera i per l'illa de Portlligat. Té una longitud de 186 m i una amplada mitjana de 21 m, formada per sorra gruixuda i pedres, amb un pendent d'entrada a l'aigua poc pronunciat, i la badia poc profunda. Part de la zona de la platja, la més propera a les cases, està ocupada per barques de pescadors.
La platja des Caials és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a l'extrem de la península de s'Oliguera, en una zona residencial a 2 km de la població. Està limitada per la Punta de s'Oliguera a l'est, i la Punta des Caials al sud. Està orientada al sud - sud-est, té una longitud de 40 m, formada principalment per còdols. La platja té una filera de pedres que la divideix en dos.
La platja d'en Goixa és una platja urbana del municipi de Colera (Alt Empordà) situada a la badia de Colera, al nucli urbà, limitada al nord per un roquissar i al sud per la platja dels Morts. Té una longitud de 147,7 m i una amplada mitjana de 15,7 m, de sorra molt gruixuda i un pendent d'entrada a l'aigua moderat.
La platja de les Tres Platgetes és una platja natural del municipi de Portbou (Alt Empordà) situada entre penya-segat, a uns 200 m al nord de la població. Està orientada al sud-est, protegida de la tramuntana. Té una longitud d'uns 100 m i una amplada de 20 m, de sorra gruixuda de color fosc. S'hi accedeix pel camí de ronda, des de la platja Petita de Portbou. Rep aquest nom perquè està situada en una de les tres petites cales separades per formacions rocoses.
El Cementiri de Portbou és una obra amb elements neoclàssics de Portbou (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat dins del nucli urbà de la població de Portbou, a la banda de llevant del terme, damunt de la badia de Portbou, prop del port.
La platja de Cala Prona és una platja natural del municipi d'El Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la Cala Prona, dins del Parc Natural del Cap de Creus, a uns vuit quilòmetres de la població. Té una longitud de 28 m i una amplada mitjana de 7 m, formada per sorres, graves i còdols. Al costat de la platja hi ha un embarcador i la barraca de Cala Prona, antic refugi de pescadors, gestionada per la Confraria de Pescadors d'El Port de la Selva.
La platja de Bramant, coneguda localment com a Cala dels Enamorats, és una platja natural del municipi de Llançà (Alt Empordà) situada uns dos quilòmetres al nord de la població, al sud del Cap Ras, prop de la platja de Canyelles. S'hi accedeix pel camí de ronda. La cala té forma de paella, amb penya-segats de 10 m d'alçada, que formen una piscina natural amb una estreta sortida al mar. El 1972 va ser declarada 'paratge pintoresc'.
La platja del Capellans és una platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la badia del Port de la Selva, entre la platja d'en Taita i la platgeta del Mirador. Té una longitud de 36 m i una amplada de 8 m, formada per sorres gruixudes, grava i còdols.
La platja del Rec de Canet és una platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà) situada a la badia del Port de la Selva, entre la platgeta del Mirador i la platja d'en Pere Esteve. Té una longitud de 28 m i una amplada de 4,5 m, formada per sorres i graves. S'hi accedeix des del camí de Ronda per unes escales. Hi ha estacionament a uns 200 m, al mirador situat al km 1,2 de la GI-612.
La platja d'en Pere Esteve és una platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà) situada en un entorn residencial, a la badia del Port de la Selva, entre la platja del Rec de Canet i la platja de la Vall. Té una longitud de 26 m i una amplada de 10 m, formada per sorres i graves. S'hi accedeix des del camí de ronda. A la platja hi ha una antiga barraca de pescadors.
La platja d'en Robert és una platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada en una zona urbanitzada entre la platja de Cap de Bol, al sud, i la platja del Racó del Bell Fons, del municipi de Llançà, al nord. Orientada al nord, està formada per sorra i graves de color grisós. Té una longitud de 48 m i una amplada mitjana de 24 m. S'hi accedeix des del camí de ronda baixant per unes escales de fusta. Davant de la platja hi ha l'illa de les Planasses d'en Robert.
La platja de Vaquers és una platja del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada en una zona urbanitzada ubicada a uns quatre quilòmetres de distància de la població, entre la platja de Cap de Bol, al nord, i la platja d'en Balleu, al sud. Orientada al nord-est, està formada per grava de color grisós. Té una longitud de 43 m i una amplada d'11 m. No disposa de cap servei. S'hi accedeix des del camí de ronda.
La platja de Sota s'Arenella, o Solà de s'Arenella, és una platja natural del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada a la punta de s'Arenella, on hi ha el far de s'Arenella, a l'extrem de la badia del Port de la Selva, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Té una longitud de 53 m i una amplada mitjana de 6 m, formada per sorres i graves. Al seu darrera hi passa el camí de ronda, GR-92 i la carretera GI-612.
La platja de l'Olla, o cala Medusa, és una platja natural del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada entre la platja de la Colomera i la platja de Sota s'Arenella, a la badia del Port de la Selva. Té una longitud de 29 m i una amplada de 3 m, formada per sorres gruixudes, graves i còdols. S'hi accedeix per unes escales que baixen des del camí de ronda. No disposa de cap servei.
The Muga (Catalan pronunciation: [ˈmuɣə]) is a river in Catalonia, Spain, that rises in the mountains of the eastern Pyrenees. It enters the Mediterranean Sea at the Gulf of Roses.
Roc de Fraussa, erroneusly referred to as Roc de Frausa or Roc de França, is a mountain of Catalonia, Spain located in the Serra de Les Salines. It lies between the municipality of Maçanet de Cabrenys in the Alt Empordà region and the communes of Reiners and Céret in the Vallespir, France. It has an elevation of 1,421 metres above sea level.
Els Límits (Catalan pronunciation: [əlz ˈlimits]) is a Spanish village, a civil parish of the municipality of La Jonquera, situated in the province of Girona, Catalonia, in Spain. As of 2005 its population was of 115. Its Spanish name is Los Límites.
Puig de Bassegoda is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,373 metres (4,505 ft) above sea level.
El Moixer is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,443 metres above sea level.
The monastery of Santa Maria del Roure, referred to as El Roure by locals, is a ruined monastery to the northwest of Pont de Molins (Alt Empordà, Catalonia) at the top of the Serra dels Tramonts. Mostly Gothic-era portions of the building are preserved. Dedicated to the Virgin Mary, the various names of the sanctuary -Santa Maria del Roure, Canònica de Santa Maria del Roure, Monastery of Santa Maria del Roure, or according to the Cartographic Institute of Catalonia: Mare de Déu del Roure- date from the 11th or early 12th century. This building is indexed in the Catalan heritage register as Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) under the reference IPA-19985.
Boadella reservoir (Catalan: Pantà de Boadella) is a reservoir located on the Muga river, near Darnius, Catalonia, Spain. The dam is located at Darnius while the main water body is also within the boundaries of Sant Llorenç de la Muga, Terrades and Maçanet de Cabrenys. Despite giving it its name to the reservoir, the municipality of Boadella i les Escaules is not located within its boundaries. The construction of the hydroelectric dam was completed in 1969 and was designed by chief engineer Eugenio Pinedo, creating a reservoir with a storage capacity of 60.2 hm³. The dam has a structural height of 63 m and a crest length of 250 m.
Roc del Comptador is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,451 metres above sea level. Is a peak located between the municipality of Maçanet de Cabrenys in the Alt Empordà region and the commune of Céret in the Vallespir, France.
Sant Aniol d'Agulla is a Benedictine monastery in Montagut i Oix, Province of Girona, Catalonia, Spain. It was declared a Bé Cultural d'Interès Nacional in 1983.
Ermita de Santa Magdalena és una església del municipi de Terrades (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La plaça del Dolmen és un espai d'obra popular aixecat durant la dècada dels 70. Se situa al sud-est del nucli urbà de Campmany.
Les Caves Gelamà són el celler del Mas Falgàs a Vilajuïga (Alt Empordà). Estan incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a element separat del mas.
La Plaça Major és un monument del municipi de Campmany (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
La Plaça Major és una plaça pública de l'Estrada, al municipi d'Agullana (Alt Empordà). El conjunt arquitectònic format pels números 3, 4, 5 i 6 de la plaça Major forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a llevant del nucli urbà de la població d'Agullana, al bell mig de l'entramat urbà del veïnat de l'Estrada, al costat de l'església de Santa Maria d'Agullana.
El Portal d'Albanyà és una porta de l'antiga muralla de la població d'Albanyà, a l'Alt Empordà. Consisteix en una construcció d'època romànica dels segles x-xi i està declarada bé cultural d'interès nacional.
L'Antic campanar de la Plaça o Torre de la Plaça és una obra romànica de Llançà (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat a l'extrem nord-est del nucli antic de la vila, al sud-oest del nucli urbà de la població de LLançà. La torre ocupa el sector septentrional de la plaça Major, a uns trenta metres de distància de l'actual església de Sant Vicenç de Llançà.
El menhir dels Palaus és un menhir situat a prop del poble d'Agullana, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Le dolmen dels Estanys III est un dolmen situé à La Jonquera, dans le nord-est de la Catalogne, en Espagne.
Le dolmen dels Estanys I est un dolmen situé à La Jonquera, dans le nord-est de la Catalogne, en Espagne.
El Mercat municipal és una obra de Portbou (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat dins del nucli urbà de la població de Portbou, al bell mig del terme, entre el passeig d'Enric Granados, la plaça de l'Abat de Sant Pere de Besalú i el carrer de l'Escultor Frederic Marés.
Le menhir del Roc del Frare ou Pedra dreta d'Agullana est un menhir situé sur le territoire de la commune d'Agullana, dans la province de Gérone, en Catalogne.
Le dolmen del Pardal est un dolmen situé à La Vajol, dans le nord-est de la Catalogne, en Espagne.
Sant Andreu d'Oliveda és una esglesiola del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'esglesiola de Sant Andreu d'Oliveda està situada a dos quilòmetres al sud del poble.
Sant Martí de Talaixà és una església situada al Coll del mateix nom, a cavall entre les valls d'Hormoier i Sant Aniol, al petit poble deshabitat de Talaixà i dintre del terme municipal de Montagut i Oix (Garrotxa). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Santa Maria d'Agullana és un església romànica situada al terme municipal d'Agullana que data del segle xii-xiii sota control del Bisbat de Girona. Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 30-05-1984.
Sant Julià dels Torts és una ermita del municipi de la Jonquera, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Escales és una església romànica de l'antiga parròquia d'Escales, al municipi actual de Montagut i Oix (Garrotxa). Està situada a l'esquerra del riu Llierca (poc després de la confluència de les rieres d'Oix i de Beget) sota els cingles d'Espàrrecs i a 300 m damunt el riu. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel d'Hortmoier és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es va edificar el segle xi a la vall de Beget, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.
La Mare de Déu de les Salines és un santuari a migdia del puig de les Salines, a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 km del nucli urbà, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Llorenç de la Muga és un temple del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Monestir de Sant Martí de les Escaules és un monestir del municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu és un edifici religiós del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Quirze d'Olmells és una església del municipi de Llers (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Sebastià de Molins és l'església parroquial de Pont de Molins (Alt Empordà), protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Àgata de Campmany és una església del municipi de Campmany (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de la Jonquera és una església del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria és una església parroquial al centre del poble de Darnius (l'Alt Empordà). L'edifici fou construït en els segles XII o XIII. Les seves dimensions superen les dels temples de la rodalia com les esglésies de Maçanet de Cabrenys, Agullana i la Vajol, amb les quals manté uns estrets paral·lels tipològics que fan pensar en la intervenció en totes elles de tallers o grups de picapedrers molt relacionats entre si. A més, totes presenten la mateixa característica d'haver estat construïdes amb carreus de granit, pedra, per altra banda, molt abundant en aquestes contrades. L'única data segura que hi ha de Santa Maria de Darnius és la de la sagristia. A la llinda de la porta que la comunica amb el presbiteri es llegeix: "DEUM -RD LUCAS ROGER- 1696".
La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de l'Estrada és una església del poble de l'Estrada, al municipi d'Agullana, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut és una església del municipi de Terrades (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Nostra Senyora de les Agulles és una església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu de Riu és una església de l'antic poble de Riu, actualment al terme municipal de Montagut i Oix (Garrotxa), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Casa de la Vila de Terrades és un edifici del municipi de Terrades (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat dins del nucli urbà de la població de Terrades, al bell mig del terme, al carrer Major.
Sant Feliu de Monars és una obra del poble de Monars, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Maians és una església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una antiga església parroquial, avui gairebé desapareguda, coneguda també amb el nom de Sant Miquel de Mitjà.
El Riu Major és un torrent de la Catalunya del Nord i de les Comarques gironines, que trepitja els termes comunal de Costoja, al Vallespir i municipal d'Albanyà, a l'Alt Empordà.
El Molí d'en Calvet, Hotel El Molí o Molí d'en Romaguera, és una obra de Pont de Molins (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca n'Olivet és una casa de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Roger és una casa de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Xacó és una casa de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Sellarès és una casa cantonera al Carrer del Mar de l'Armentera, a cent metres de l'església. És un edifici de planta baixa i pis, que ha estat rehabilitat recentment. És una casa amb dues parts diferenciades, l'esquerra que antigament devia servir com a paller o per a tenir-hi el bestiar que actualment és el garatge.
La Caravel·la és un edifici dins del nucli antic de la població de l'Escala, al bell mig de la Platja, formant cantonada entre aquesta i el Carrer Santa Màxima. És una de les construccions que delimiten la Plaça de la Sardana. Aquest edifici va ser concebut com a salí, Salazones y Conservas E. Juhé Bruguera. A l'Escala hi ha documentats deu salins o indústries de salaó des del segle xviii.
La Casa Ylla és un edifici situat al municipi de Viladamat, a la comarca de l'Alt Empordà, a Catalunya. Aquesta obra arquitectònica està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Clos Rahola és una obra de Roses (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Camallera és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a l'est de la població de Camallera, al municipi de Saus, Camallera i Llampaies a la comarca de l'Alt Empordà. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
Sant Miquel de Fluvià és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a l'oest de la població de Sant Miquel de Fluvià, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora.
El Museu del Joguet de Catalunya a Figueres es va inaugurar l'any 1982 a les dependències de l'antic «Hotel París» (antiga casa pairal del Baró de Terrades, de l'any 1767) a la Rambla de Figueres. Unes recents obres de rehabilitació i adequació han permès triplicar l'espai inicial del Museu, reobert el 12 de desembre de 1998. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.
Palau Macelli és un edifici del municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Ermedàs és una obra del municipi de Garrigàs (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Plaça de Braus de Figueres és una plaça de braus del municipi de Figueres (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Joan de Vilatenim és una església del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Miquel de Ventalló és una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del nucli urbà de la població de Ventalló, a la part nord-oest del terme i delimitada per la plaça de la Font i el carrer de l'Església.
La capella de l'Assumpta és una església de Pelacalç, al municipi de Ventalló (Alt Empordà), protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del petit nucli de Pelacalç, a l'extrem de llevant de Ventalló al qual pertany. Està ubicada a la banda oest del nucli urbà, a l'entrada del poble.
Sant Bartomeu és una església parroquial al nucli urbà de la població de Camallera, a la part de ponent del terme, amb la façana principal orientada a la plaça Feliu.
Sant Sadurní de Montiró és una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del petit nucli de Montiró, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany. Es troba al bell mig del poble, adossada a l'antiga rectoria.
L'església parroquial de Sant Vicenç de Viladasens és situada al centre de la població de Viladasens a l'esquerra de la riera de Cinyana. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Martí de la Móra és una església situada a tramuntana del nucli urbà de Viladasens (Gironès), al costat mateix del camí que porta al mas de la Mora. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. La capella és romànica modificada i pot datar del segle xi o inicis del XII.
L'església de Sant Feliu de Diana es troba al veïnat de Diana, situat a la part septentrional del terme de Sant Jordi Desvalls, a una dos quilòmetres d'aquesta població.
Can Pau és una casa de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Das Militärgeschichtliche Museum von Figueres (spanisch Museo Histórico Militar de Figueres) befindet sich innerhalb der Festung San Fernando (spanisch Castillo de San Fernando, katalanisch Castell de Sant Ferran), der aus dem 18. Jahrhundert stammenden Bollwerkfestung nahe der katalanischen Stadt Figueres.
Can Selleres és una casa de Llampaies, al municipi de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat dins del petit nucli urbà de la població de Llampaies, al bell mig del terme, al carrer de l'Església.
Mas Pou és una masia del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al sud del nucli urbà de Vilaür, a tocar l'inici del poble i al peu de la carretera que va a Camallera (GIV-6231).
El Mas Romanyac és una masia de Roses (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre de Can Figa és una obra del municipi de Roses (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
La Torre del Sastre és una obra del municipi de Roses (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional, situada a l'est del nucli urbà de la població, al Parc Natural del Cap de Creus, al marge esquerre de la carretera de Roses a Montjoi, a l'altura del quilòmetre 4.
La Masia Blanca és una masia del municipi de Vilaür (Alt Empordà) situada al nord-oest del nucli urbà de la població de Vilaür. S'hi arriba per la carretera GI-622 en direcció a Bàscara, agafant un trencall a mà dreta a pocs metres de distància de l'inici del poble. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Geli és una masia de Ventalló (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del petit nucli de Montiró, a l'extrem nord-est de Ventalló al qual pertany. Està ubicada al nord del nucli urbà del poble.
Can Peralada és una masia de Llampaies, al municipi de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del petit nucli urbà de la població de Llampaies, a la banda nord del terme, al barri del Puig.
La Brava és un mas a poc menys d'un km al sud-est del nucli de Siurana (l'Alt Empordà) catalogat l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El mas de la Brava, situat a l'extrem sud del terme, prop de la carretera que va de Siurana a Sant Tomàs de Fluvià, és un casal de grans dimensions que presenta elements constructius de diverses èpoques.
Camallera és una entitat de població pertanyent a dos municipis de l'Alt Empordà: Saus, Camallera i Llampaies (del qual n'és precisament el cap) i Vilaür. Al cens de l'any 2007 tenia 541 i 20 habitants, respectivament, per a cadascun dels municipis.
El Mas Vitó és un mas situat al municipi de Viladasens, a la comarca catalana del Gironès.
La Biblioteca Víctor Català és una biblioteca pública del municipi de l'Escala (Alt Empordà) que forma part del servei de biblioteques de la Diputació de Girona. L'edifici de la biblioteca està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Jepot és un mas del municipi de l'Escala protegit com a bé cultural d'interès local.
Can Reding o can Redrinc, antigament anomenat Mas Pastors, és un mas fortificat al sud del nucli antic de la població de l'Escala, al veïnat dels Recs, edificat en un pujol de la muntanya del mateix nom, molt proper a la carretera GI-632. Juntament amb Can Jepot, configuren el conjunt del veïnat dels Recs. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.
Poblat visigòtic del Puig Rom és al municipi de Roses (Alt Empordà) al cim del puig de les Muralles, turó situat al nord del puig Rom i a l'est del nucli urbà de Roses. Està envoltat per les construccions que conformen la urbanització del puig Rom, excepte per les vessants nord i est. Constitueix un dels pocs i millors conservats recintes d'època visigòtica de tota la península Ibèrica. La seva finalitat era defensiva i estratègica.
La casa del Delme és un edifici de Ventalló (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. És una obra situada dins del nucli urbà de la població de Ventalló, al bell mig del terme, formant cantonada entre la plaça Major i el carrer Major.
La platja d'en Pere Fet és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a la península de s'Oliguera, a l'extrem nord-est de la badia de Cadaqués, entre la platja d'en Ros i la platja de s'Arenella. Orientada al sud, té una longitud de 70 m i una amplada de 10 m, formada per pedres i sorra gruixuda. S'hi practica el nudisme.
La platja de sa Sabolla és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al sud de la badia de Cadaqués, prop del far de Calanans, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Té una longitud de 50 m i una amplada mitjana de 23 m, formada per sorra gruixuda, graves, còdols i blocs. S'hi accedeix pel camí de ronda. S'hi practica el nudisme.
La cala Murtra és una platja verge del municipi de Roses (Alt Empordà) situada a la badia de Montjoi, al Parc Natural del Cap de Creus, a sis quilòmetres del centre urbà, entre dues cales similars: cala Lledó i cala Rostella, unides pel camí de ronda que arriba fins a Roses. Té forma de ferradura, amb una longitud de 100 metres i una amplada que no arriba als 10 metres, de sorra gruixuda i còdols. Hi està autoritzada la pràctica del nudisme. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001.
La platja de Can Comes és una platja natural del municipi de Castellò d'Empúries (Alt Empordà), situada al golf de Roses, davant de la zona de salobrars i aiguamolls de Can Comes. La major part d'aquesta platja està inclosa dins la Reserva Natural Integral de les Llaunes del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Està delimitada per les desembocadures dels rius Muga, al nord, i Fluvià, al sud. Té una longitud de 4.046 m i una amplada mitjana de 77 m, formada per sorres mitjanes i fines. No disposa de cap servei i s'hi autoritza la pràctica del nudisme.
Emporion (en grèc ancian: Ἐμπόριον Empórion) èra una ciutat grèga. Foguèt creada coma una colonia de la ciutat de Focea, al tèrme sud del golf de Roses, al nòrd-èst de l'actuala vila de l'Escala, ara nomenat Empúries.
El Lampadòfor és una escultura obra de l'artista Rosa Serra i Puigvert situada al Mirador de l'Oberta, a l'inici del passeig de vianants a Empúries, a l'Escala (Alt Empordà), inaugurada l'11 de juny de 1992 per a commemorar l'arribada de la flama olímpica amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.
La platja del Riuet és una platja natural del municipi de Sant Pere Pescador (Alt Empordà), situada a l'extrem sud del litoral del municipi, al golf de Roses, entre la desembocadura del Riu Vell o Riuet, que la separa de la platja homònima del municipi de l'Escala, al sud, i la platja del Cortal de la Devesa, al nord. És una de les vuit platges que formen el gran arenal de Sant Pere Pescador. Té una longitud de 374 m i una amplada de 60 m. Està formada per sorra fina i daurada i el pendent d'entrada a l'aigua és bastant pronunciat. S'hi formen dunes de poca profunditat. Està a 6,5 km del nucli urbà, i molt a prop de Sant Martí d'Empúries i del jaciment grecoromà d'Empúries. S'hi practica el nudisme.
La Cala Montjoi es troba al Parc Natural del Cap de Creus, a set quilòmetres del municipi de Roses, al qual pertany. Està envoltada per muntanyes pirinenques. Es tracta d'una cala en forma de mitja lluna, bastant tancada, la qual cosa li atorga unes aigües tranquil·les, sense gaire onatge ni vent, per la seva situació. En contrapartida, és més aviat fosca.
Sant Tomàs de Fluvià és un nucli de població del municipi altempordanès de Torroella de Fluvià, situat a l'est del terme i a un parell de quilòmetres al nord del Fluvià, que l'any 2005 tenia 33 habitants censats. És la seu de l'antic priorat de nom Canyà, del qual només en subsisteix l'església, ja que el claustre ha desaparegut.
Castell de Sant Mori és un edifici al nucli antic de la població de Sant Mori (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. És al bell mig del terme i delimitat per les places de l'Església i de la Rectoria i pel carrer Figueres.
Castell de Palol Sabaldòria és un edifici del municipi de Vilafant (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Cine teatre Jardí és un edifici catalogat com a monument del municipi de Figueres (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local. Va ser construït l'any 1914 segons el projecte de l'arquitecte Llorenç Ros i Costa. Actualment és la seu del «Teatre Municipal 'El Jardí'», equipament cultural que, amb un aforament de 919 localitats més una llotja per a persones amb discapacitat, acull una variada programació de teatre, música, dansa, circ i altres disciplines artístiques. El 2021 l'ajuntament ha fet destruir bona part dels elements decoratius que coronen l'edifici encetant una polèmica pública.
Cala Jóncols és l'última platja de Roses. Aquesta platja és una cala verge, de paisatge salvatge i escarpats penya-segats. Dista 18 km de la població rosinca i forma part del Parc Natural del Cap de Creus. El seu irregular i abrupte fons marí la fa ideal per practicar-hi submarinisme. La platja està formada per còdols i palets.
El Castell de la Guardiola o simplement la Guardiola és un castell de guaita enrunat al pla de la Guardiola al municipi de Roses (Alt Empordà), a la part final del vessant sud del Puig Alt, en un planell elevat que domina la cala Montjoi pel seu vessant nord-est. S'hi arriba per una pista de terra que s'agafa des de la carretera de Roses a Cadaqués, per la via de la costa.
Els Castell de Sant Feliu de la Garriga és una fortificació declarada bé cultural d'interès nacional al costat del temple de Sant Feliu de la Garriga i al sud-oest del nucli urbà de Viladamat (l'Alt Empordà) al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format pel castell i l'església, de la mateixa propietat.del municipi de Viladamat
La Torre de l'Estanyet és una obra arquitectònica situada al municipi de Garrigàs, a la comarca de l'Alt Empordà, a Catalunya. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Convent de Sant Domènec fou un antic establiment dominic fundat a la vila de Castelló d'Empúries el 1317 que mantingué una comunitat de frares fins a la seva exclaustració després de la crema de convents del 1835. Les dependències primigènies del convent estaven fora del clos murallat a ponent d'aquest en un espai de localització incerta i que, destruït o molt malmès per guerres i saquejos, a mitjans del segle xviii es construí un nou convent a la seva ubicació actual dins del clos murallat, al barri del Mercadal, entre la Plaça del Joc de la Pilota i la de Catalunya. Aquest nou convent rep també ocasionalment el nom de Palau Comtal, per creure la tradició que hi havia el solar dels senyors del Comtat d'Empúries. Avui dia les restes conventuals estan protegides com a bé cultural d'interès nacional i allotja diverses dependències municipals, entre elles el mateix ajuntament de Castelló, una llar d'avis i una biblioteca. sobre les restes del Palau Comtal declarat. És dins l'antic nucli emmurallat de Castelló
Palol Sabaldòria és un antic nucli de població del municipi de Vilafant (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre de Montgó és una torre de sentinella declarada bé cultural d'interès nacional a l'est del nucli antic de la població de l'Escala, al cim de la muntanya de Montgó.del municipi de l'Escala Torre de defensa de la pirateria bastida l'any 1598 per ordre de Felip I d'Aragó i Castella, per intentar protegir els pescadors de l'Escala i l'Estartit. A prop del camí que condueix a la torre, al Corral d'en Lleona, es varen trobar restes d'una vila romana (segle II-III).
La Torre de Norfeu és una construcció del municipi de Roses (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Situada dins la petita península que forma el cap de Norfeu, al cim del turó més alt de tots els que conformen l'orografia de la zona, amb un gran domini sobre el mar.
La Clínica Santa Creu és una clínica del municipi de Figueres (Alt Empordà). L'edifici on està situada forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Col·legi Cor de Maria és un centre educatiu del municipi de Figueres (Alt Empordà). L'edifici on està ubicada és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Hospital de Figueres és un edifici del municipi de Figueres (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Valldevià és un nucli de població agregat al municipi de Vilopriu de la comarca del Baix Empordà.
El Puig Moragues és una muntanya de 34 metres que es troba al municipi de Bellcaire d'Empordà, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig Rodó és una muntanya de 442 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig d'en Mallol és una muntanya de 139 metres que es troba al municipi de Vilopriu, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig d'en Raban és una muntanya de 178 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de la Barraca és una muntanya de 124 metres que es troba al municipi de Vilaür, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de sa Cruïlla és una muntanya de 322 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig de l'Àliga és una muntanya de 462 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig Alt és una muntanya de 492 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig d'en Batlle és una muntanya de 101 metres que es troba al municipi de Garrigoles, a la comarca del Baix Empordà.
El Puig del Gall és una muntanya de 253 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig d'en Mamet és una muntanya de 151 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Puig d'en Manyana és una muntanya de 257 metres que es troba al municipi de Cadaqués, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
El Cementiri de Figueres està situat al passeig del Cementiri del municipi de Figueres (Alt Empordà), a tocar de la carretera del Far. Aquesta edificació en el seu conjunt i un total de 17 elements funeraris de l'interior estan inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest és el tercer cementiri municipal que ha tingut la vila de Figueres al llarg de la seva història. Substituïa el cementiri que hi havia al costat de la muralla medieval de la població, on actualment hi ha situada una part de l'edifici del Teatre Museu Dalí.
El Cementiri Vell o Cementiri mariner és un conjunt neoclàssic a l'Escala de l'any 1835 declarat bé cultural d'interès nacional.
Cementiri de Viladamat és una obra de Viladamat (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cementiri de Vilaür és una cementiri del municipi de Vilaür (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al nord del nucli urbà de la població de Vilaür, al costat de l'antiga carretera GIV-6226, actualment remodelada, agafant un trencall a mà esquerra en sortir de la població.
El pont Vell és una obra d'enginyeria d'època medieval (segle xiii) situada al municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) que permet el pas sobre el curs de la Muga entre Castelló d'Empúries i el camí a les Vernedes, el cortal Mare de la Font, Fortià i Figueres.
La Torre de l'Àngel és un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional ubicat al municipi de Pontós (Alt Empordà). Es tracta d'una antiga torre de telègraf, construïda el segle xix, que es troba a uns 500 m del poble. Donada la seva ubicació al cim d'un turó, des de dalt de la torre hi ha una extraordinària vista sense obstacles d'una gran part de l'Empordà i del Pla de l'Estany, i també de les serralades que envolten aquestes dues comarques.
L'Alzina de la Font de Can Massanet és un arbre centenari, de grans dimensions, de l'espècie Quercus ilex (subsp. ilex). Està situada al municipi de Vilafant (Alt Empordà), prop del mas Can Puig Maçanet, sobre el marge d'un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d'una zona d'horts. Està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991.
La platja de les Muscleres, o platja del Convent, és una platja situada davant de les ruïnes d'Empúries, al municipi de l'Escala (Alt Empordà). Té 638 metres de longitud i una superfície de 14.394 m² de sorra fina. Està delimitada per dos illots units a terra per un braç de sorra: al nord les Muscleres Grans, que limiten amb la platja del Moll Grec, i al sud les Muscleres Petites, que limiten amb la platja del Portitxol. Els illots, amb abundància de musclos, atorguen a la platja una forma de petxina i constitueixen un dic protector els dies de mar agitada.
La platja dels Palangrers, coneguda popularment com la platja del Segon Moll, és una platja urbana del municipi de Roses (Alt Empordà) situada al costat del moll de llevant del port de Roses, davant de la urbanització Els Balis, a un quilòmetre del centre urbà de Roses. Té una longitud de 143 m i una amplada aproximada d'11 m amb sorra fina i aigües clares, amb fons de sorra i roca. La seva situació, orientada cap al sud i flanquejada pel moll del port, afavoreix que la platja quedi ben protegida del vent i de les ones. Disposa d'una zona de pic-nic sota l'ombra d'uns tamarius, equipada amb una font i taules i bancs de pedra. Està certificada des de l'any 2005 segons el Sistema de Qualitat Ambiental Europeu EMAS i internacional ISO 14.001.
El Cementiri de Sant Pere Pescador és una obra de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat a l'oest del nucli urbà de la població, a tocar la carretera de Sant Pere Pescador a Vilamacolum.
L'Estany de la Poma és un estany natural, inclòs al Catàleg d'Espais d'Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines, situat a Riells, L'Escala, a l'Alt Empordà. Mesura 230 metres de llargada de nord a sud, i 55 metres d'amplada d'est a oest, amb una àrea total aproximada de 10.920m².
El Cementiri de Colomers és una obra de Colomers (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Centre Agrícola Social és un equipament públic del municipi de Fortià (Alt Empordà), conegut popularment com el "Centru". El seu nom prové del sindicat fundat el 1931 amb el nom Centre Agrícola Social de Fortià.
The Croscat (Catalan pronunciation: [kɾusˈkat]) is a volcano in the comarca of Garrotxa, Catalonia, Spain. It is both the youngest and highest volcano in the Iberian Peninsula, with the last eruption dated back to about 14,000 years Before Present. The volcanic cone has a horseshoe shape, and its northeastern flank was quarried for volcanic gravel until the early 1990s, exposing the internal structure of the cone from top to bottom. The volcano is located in the Garrotxa volcanic field, a Quaternary volcanic field also known as Olot volcanic field, as part of the protected area of the Zona Volcànica de la Garrotxa Natural Park.
The Province of Girona is a province in the northeastern part of the autonomous community of Catalonia, Spain. It is bordered on the northwest by the province of Lleida, on the southwest by the province of Barcelona, on the north by France (Pyrénées-Orientales), and on the east by the Mediterranean Sea.
Lake of Banyoles (or Estany de Banyoles) is a natural lake located in the comarca "Pla de l'Estany", Province of Girona, in northeastern Catalonia, Spain. It is named after the nearby town of Banyoles, to which it belongs entirely. On the western shore it borders with the town of Porqueres. The lake is approximately 2,100 m by 750 m with an average depth of 15 m that in several points gets down to 46.4 metres. It is located in a natural tectonic depression.
The County of Besalú (Catalan: Comtat de Besalú, IPA: [kumˈtad də βəzəˈlu]; Latin: Comitatus Bisuldunensis) was one of the landlocked medieval Catalan counties near the Mediterranean coastline. It was roughly coterminous with the modern comarca of Garrotxa and at various times extended as far north as Corbières, Aude, now in France. Its capital was the village of Besalú. Throughout most of its history it was attached to one of the other more powerful counties, but it experienced a century of independence before it was finally and irrevocably annexed to the County of Barcelona.
The Santa Margarida Volcano (Catalan: Volcà de Santa Margarida) is an extinct volcano in the comarca of Garrotxa, Catalonia, Spain. The volcano has a perimeter of 2 kilometers and a height of 682 meters and is part of the Zona Volcànica de la Garrotxa Natural Park. The hermitage of Santa Margarida, after which the volcano was named, is inside the crater of the volcano. The building was destroyed in 1428 during the 1428 Catalonia earthquake and rebuilt in 1865.
El marquesat de Sant Mori és un títol nobiliari creat per la reina regent Maria Cristina d'Àustria el 3 de juliol de 1893 a favor de Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño i dels seus descendents sobre la baronia de Sant Mori. A la seva mort el 1935, passà als seus descendents, els Moxó (o Moixó).
Mare de Déu del Mont, also known as Serra del Mont, is a mountain range of the Alta Garrotxa natural region, Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,123 metres (3,684 ft) above sea level.
Puig Sesarques is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 880 metres above sea level.
Puigsallança is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 1,026 metres above sea level.
La cala Montgó es troba administrativament al municipi de Torroella de Montgrí, tot i que és més propera al nucli de l'Escala. Des del passeig marítim de l'Escala, on s'instal·la un mercat els diumenges al matí, s'hi pot accedir a peu per un camí de ronda. També s'hi pot accedir en cotxe, a un quilòmetre del port esportiu de l'Escala. Ja quan es davalla per la carretera d'accés s'hi van trobant diversos càmpings.
Sant Pere de Besalú is a Benedictine monastery in Besalú, Garrotxa, Catalonia, Spain. The building was renovated in 1160.
Sant Sepulcre de Palera is a Benedictine monastery in Beuda, in the comarca of Garrotxa, Province of Girona, Catalonia, Spain. The priory was consecrated by Bishop Berengar of Berga in 1085, with the assistance of the bishops of Barcelona, Carcassonne, Albi and Elne. In 1107 it became part of the monastery of Santa Maria de la Grasse until the sixteenth century, when it became a pilgrimage centre known as Santo Domingo de Palera. In 1936 the temple was desecrated and several figures and parts of altarpieces disappeared. It became a Bien de Interés Cultural site on 24 September 1964.