El port de l'Estartit és un port públic gestionat per Ports de la Generalitat, situat a la població de l'Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí a la comarca del Baix Empordà. Inclou una dàrsena pesquera, amb catorze embarcacions, i una dàrsena esportiva, amb 918 amarradors. La part interior del dic de Llevant està ocupada per nombroses embarcacions de fons de vidre i pels submarinistes que visiten les illes Medes a menys d’una milla del port. Conté també l'Estació Nàutica l'Estartit - Illes Medes, i l'Espai Medes, futur centre d'interpretació marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
La Platgeta és una platja urbana del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Penedès), situada al port de l'Estartit, entre el dic Central i el dic de Llevant, al principi del passeig del Molinet de l'Estartit. Orientada al sud, està formada per sorra fina daurada. Té una longitud de 119 m i una amplada mitjana de 7,5 m.
L'Estartit (Catalan pronunciation: [lestaɾˈtit]; Spanish: Estartit) is a small town and seaside resort on the Costa Brava, on the northeastern coast of Spain, located in the province of Girona, Catalonia.
Torre Moratxa és una antiga atalaia declarada bé cultural d'interès nacional al cim del turó de la Torre Moratxa. Les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca amb un paviment d’opus testaceum i d'altres parets. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula a la part inferior. El permanent és de pedres toscament desbastades. Aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura.
Rocamaura (o Roca Maura) és una muntanya de 225,4 msnm al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. És el contrafort oriental del massís del Montgrí, i domina el poble de l'Estartit
La Torre Ponça és un mas fortificat de propietat privada al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Situada en l'altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós i al nord del cim de Roca Maura, també reben el seu nom els camps de cultiu que hi ha al seu oest. Fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau. És una masia de grans dimensions, molt complexa amb diferents cossos annexos i una torre quadrada. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa. Sembla que la Torre Ponça havia estat possessió de la família Pons, d'una certa importància en els segles XV i XVI, de la qual pot derivar el nom de la casa. Més endavant va passar a mans dels Vilarig i de Biure. La casa va ser venuda diverses vegades fins a arribar als seus actuals propietaris.
Els Griells és una urbanització de l'Estartit construïda a la dècada del 1960 en el paratge homònim entre el Ter Vell i l'actual desembocadura del Ter, La Gola i adossada a la platja dels Griells. La seva extensió urbanitzada és de poc més d'onze hectàrees. Segons l'Ajuntament de Torroella de Montgrí el 2007 dels 1.400 propietaris només 200 estaven empadronats al municipi. La desurbanització del litoral torroellenc succeïda entre els anys 80 i 90 impedeix el creixement litoral d'aquesta urbanització i hi ha mancances en el manteniment urbà. A més la seva ubicació en la plana d'inundació en provoca inundacions periòdiques.
La Torre Moratxa o Torre Borratxa és una muntanya de 220,1 msnm que al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Propera al nucli de l'Estartit pertany al massís del Montgrí. Presenta un pendent abrupte pel vessant sud amb alguns penya-segats de certa importància, però un pendent relativament suau pel seu vessant nord, per on l'accés a peu no té gaire complicació, ja que un sender recorre la carena d'est a oest que la connecta amb la Rocamaura, a l'est, i el coll d'en Taians a l'oest. Al seu cim hi ha les restes d'una torre de guaita fortificada d'època moderna que formava part del sistema defensiu contra el desembarcament de pirates del segle xviii que es complementava amb la Torre dels Moscats i els masos fortificats de la plana del Baix Ter.
La Bassa del Fra Ramon té el seu origen en una antiga llera del Ter i se situa entre l'actual desembocadura i el Ter Vell. Referent a la vegetació, els poblaments de Ruppia entapissen els fons de la llacuna, mentre que el salicornar i alguns tamarius aïllats ocupen els marges de la zona inundada. Al voltant de la llacuna hi ha una interessant mostra de vegetació de salobrars.
Santa Anna és una església parroquial al poble de l'Estartit, integrat a construccions annexes. L'església parroquial de Santa Anna, que ja existia anteriorment, va ser reconstruïda i eixamplada l'any 1920, segons consta a una placa de la façana, on s'indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (introductor del conreu de l'arròs a l'Empordà el segle XIX) per tal d'honorar la seva memòria. És un temple amb planta de creu llatina, d'una sola nau amb absis semicircular, amb cúpula semiesfèrica sobre el creuer, que es reflecteix exteriorment en cimbori vuitavat, amb vuit obertures d'arc de mig punt atrompetades. La façana presenta un cos central avançat amb la porta d'accés d'arc de mig punt, una finestra de la mateixa tipologia i un campanar superior de base quadrada i coronament amb merlets; a ambdós costats d'aquest cos hi ha paraments amb finestres. Hi ha un ús decoratiu dels elements del vocabulari romànic (aquests llombards, atrompetant de les obertures, arcs de mig punt, ...).