La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà. La seva riquesa i forma de vida té la base en el comerç i els serveis, així com en la indústria, la pagesia i la ramaderia. Té un clima variat durant tot l'any, tenint en compte que la seva situació és al Prepirineu. La vila està dividida pel riu Flamisell, que separa els dos nuclis més importants de la població. A l'entrada, per la carretera C-13 que ve de Tremp, existeix a l'esquerra, ponent, un polígon industrial i de serveis.
Sant Cristòfol de Puimanyons, respectant la pronúncia pallaresa de Sant Cristòfol de Puigmanyons, era una església romànica del poble de Puimanyons, pertanyent al municipi de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. Està situada al centre d'aquest poble, al costat del casalot del Castell, que conté les restes del Castell de Puimanyons.
Santa Magdalena de la Pobla de Segur és una antiga església romànica en ruïnes del terme de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. Només se'n conserven les ruïnes. Està situada dalt de la Muntanya de Santa Magdalena, a ponent de la vila.
Sant Miquel del Pui (forma que respecta la pronúncia pallaresa de Sant Miquel del Puig, que és, pròpiament, el nom d'aquesta església), o Sant Miquel de Segur, és, possiblement, la primitiva església romànica de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. Al voltant seu hi havia hagut el Pui de Segur, tingut com a primer emplaçament de la vila de la Pobla de Segur.
Montsor és un poble del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Està situat al nord del terme municipal, de manera que és el centre de tota la part muntanyosa d'aquest municipi, que constituïa la parròquia de Santa Maria de Montsor.
Sant Joan de Vinyafrescal és un poble del terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. El 1845 San Juan de Viñafrescal ja consta com a agregat de l'ajuntament de la Pobla de Segur.
Puigmanyons, Pumanyons o Puimanyons (Puigmañons el 1845), formes que reflecteixen fidelment la parla local, és un poble del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Està situat dalt d'un turó a menys d'un quilòmetre al sud-oest de la vila de la Pobla de Segur; és accessible per una breu pista que hi puja des del polígon industrial i de serveix que hi ha a migdia de la vila. La pista arrenca de l'extrem sud de les Piscines Municipals.
Sant Jaume de la Pobla de Segur és una antiga església romànica de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. Només se'n conserven les ruïnes. Està situada prop, al nord-oest, de la Borda del Ros, al nord-est de la Pobla de Segur.
Sant Joan de Vinyafrescal és l'església parroquial d'origen romànic del poble homònim del terme de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Santa Maria de Montsor és una església romànica del poble de Montsor, del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. Està situada al sud i al costat del poble clos de Montsor.
El monestir de Sant Pere de les Maleses és un antic cenobi benedictí localitzat dins del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. El monestir està situat endins de la vall del barranc de Sant Pere, relativament a prop de l'entrada sud del congost de Collegats.
El barranc de Montsor és un barranc del terme de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
El Barranc de Sant Pere, és un barranc que neix en el terme municipal de Baix Pallars, de la comarca del Pallars Sobirà (antic municipi de Montcortès de Pallars), fa de límit municipal entre aquest municipi i el de la Pobla de Segur, i després entra definitivament en el segon d'aquests dos termes, on acaba el seu recorregut abocant-se en la Noguera Pallaresa.
El Castell de Puimanyons està situat al cim del turó on es dreça el poble de Puimanyons, pertanyent a la Pobla de Segur. És al costat mateix de l'església romànica de Sant Cristòfol. El castell havia rebut el nom de castell de Matamoros.
El Coll de Montsor és una collada situada a 870,8 msnm en el municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. És al camí vell de la Pobla de Segur a Montsor; és el lloc on enllacen les Marrades de Montsor, al sud-oest, amb el Serrat de la Pleta, al nord-oest, i amb els Rocs de Queralt, a llevant. És al nord del Turó de la Llosa.
La llau de Queralt, és una llau del terme de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, prop del límit amb l'actual terme de Baix Pallars, del Pallars Sobirà.
Lo Tossal és una muntanya de 1.058,2 metres d'altitud que es troba al límit dels termes municipals de la Pobla de Segur, del Pallars Jussà i de Baix Pallars, del Pallars Sobirà. Forma una punxa del terme de la Pobla de Segur cap endins del de Baix Pallars, a ponent de les Roques de Collegats. Justament aquesta punxa suposava la partió entre dos dels termes integrats en el nou municipi de Baix Pallars: Peramea, al nord-est, i Montcortès de Pallars, al nord-oest.
Lo Tossalet és una muntanya de 1.411,1 metres d'àltitud, termenal entre els municipis de Baix Pallars (antic terme de Montcortès de Pallars), al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Lo Tossalet és al sud del Roc de Sant Aventí i al nord-oest del poble de Montsor.
La Muntanyeta de Comursí, en alguns mapes Muntanyeta de Comosí, és una muntanya de 987,3 metres que centra el sector nord-est del terme municipal de la Pobla de Segur, del Pallars Jussà. És a prop del límit amb el terme de Baix Pallars, del Pallars Sobirà.
El Pic de Santa Magdalena és una muntanya del terme municipal de la Pobla de Segur, a prop del termenal amb Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell).
El Roc de Sant Aventí és una muntanya de 1.479,8 metres termenal entre els municipis de Baix Pallars (antic terme de Montcortès de Pallars), al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
La Roca Foradada és una cinglera situada en el terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Segons el mapa de l'"Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya" també és un cim situat molt per sobre de la cinglera, a 1.054,3 metres d'altitud, per sobre del pas del Llop, equipat amb graons metàl·lics i una cadena. Però el punt més alt de la cinglera és a 1023 metres d'altitud, al costat d'on hi ha la senyera. De la Roca Foradada arrenquen cap al nord els Rocs de Sant Aventí i la Cresta de Gelat.
Sant Aventí fou una capella romànica del límit dels termes municipals de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà, i de Baix Pallars, a la del Pallars Sobirà. En aquest darrer, a l'antic terme de Montcortès de Pallars.
L'església de Sant Fructuós, popularment de Sant Fruitós, és una capella del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
La Torre Mauri (dita també Casa Mauri) és un edifici modernista del 1907 situat a la Pobla de Segur. Forma part del conjunt Mauri originàriament format pel Molí d'oli de Sant Josep, la casa Mauri pròpiament dita, el garatge, el paller i els jardins. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Plantilla:Infotaula indre El Tossal del Cap, és un cim de 975,4 metres d'altitud situat en el terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. És a prop de l'extrem est del terme, prop de Collegats i de l'antic terme de Gramuntill, del qual formava part.
El Tossal del Graell, és un cim de 1.017,7 metres d'altitud situat en el terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Està situat a prop de l'extrem est del terme. És un dels Rocs de Queralt, que fan de dosser septentrional a la vall de la Noguera Pallaresa just en deixar aquest riu l'estret de Collegats, dins del sector de Gramuntill, antic poble que queda al sud-oest del Tossal del Graell.
El Turó de la Llosa, és un cim de 1.091,1 metres d'altitud situat en el terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Està situat a prop de l'extrem est del terme. És un dels Rocs de Queralt, que fan de dosser septentrional a la vall de la Noguera Ribagorçana just en deixar aquest riu l'estret de Collegats, dins del sector de Gramuntill, antic poble que queda al sud-est del Turó de la Llosa.
Gramuntill, antigament denominat moltes vegades Agramuntill, és un antic poble dispers del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. De fet, només era format per tres cases: Gramuntill, la Borda del Ros i la Barraqueta. Les dues darreres eren hostals de camí prop de la Noguera Pallaresa. A la Barraqueta es cobrava peatge als qui volien passar per Collegats, el Pas del qual havia estat obert cap a mitjan segle xix per la casa Bringuer de la Pobla de Segur, per la qual cosa tenien dret a cobrar-ne el pas. És per la presència dels hostals que tot el poble en alguns documents apareix com a la Beguda de Gramuntill.
La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del mateix nom. Està situada a la part central del seu terme municipal, al nord de l'entreforc de la Noguera Pallaresa i el Flamisell. És un important nucli de comunicacions. Hi passen la carretera C-13 i la N-260, que la connecten amb el cap de comarca i amb els caps de les comarques veïnes.
El Tossal Gros, és un cim de 1.039,1 metres d'altitud situat en el terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Està situat a prop de l'extrem est del terme. És un dels Rocs de Queralt, que fan de dosser septentrional a la vall de la Noguera Ribagorçana just en deixar aquest riu l'estret de Collegats, dins del sector de Gramuntill, antic poble que queda al sud-est del Tossal Gros.
La Mare de Déu de la Ribera és una església barroca de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.