El poble de Santa Engràcia és un dels pobles de l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment del terme municipal de Tremp. Tanmateix, en la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca, la part de l'antic terme de Gurp de la Conca que comprèn els pobles de Gurp i Santa Engràcia havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials deixaria de ser migpartida entre dos municipis diferents. Així doncs, Gurp hauria passat a formar part del terme municipal de Talarn, mentre que Sant Adrià i Tendrui s'haurien mantingut en el de Tremp.
Puigcercós és un nucli de població actualment del municipi de Tremp, al Pallars Jussà, pertanyent a l'antic terme de Palau de Noguera.
Claret és un poble del terme de Tremp, al qual pertany des de febrer del 1847. Havia tingut ajuntament propi des del 1812, a ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, però pel fet de no arribar a 30 veïns (caps de família), no pogué mantenir la independència municipal i fou agregat a Tremp.
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom. Està situat al centre, decantat cap a ponent, de la seva comarca (arriba a l'extrem oest de la comarca i fins i tot inclou dos antics municipis de l'Alta Ribagorça: Espluga de Serra i Sapeira, en el lloc més ben comunicat de tota ella. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana, antic municipi independent.
El Barranc de la Vileta, és un dels barrancs del territori de Claramunt, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de les Carants, és un barranc de l'antic municipi de Gurp de la Conca, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de les Maçanes, també anomenat llau de les Maçanes i barranc de les Fonts és un barranc del terme municipal de Talarn. Es forma a l'extrem nord-oest del terme de Talarn, al nord-oest de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials, a lo Cap de Terme, a l'Obaga de Sant Miquel. Des d'aquell lloc davalla cap al sud-est, fins que al final del seu recorregut gira quasi en angle recte per anar a trobar el torrent de la Fontvella a los Seixells, al sud-oest de Talarn i al nord-oest de Tremp.
El barranc del Ginebrell, és un barranc de l'antic terme de Fígols de Tremp, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc del Pellisser és un barranc del terme actual de Tremp, del Pallars Jussà i de l'antic d'Espluga de Serra, a l'Alta Ribagorça, situat a la vall del barranc de Miralles, al sud de la Serra de Sant Gervàs.
El barranc del Toscar, és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent de la Noguera Ribagorçana.
El barranc dels Casals és un barranc del terme actual de Tremp, del Pallars Jussà i de l'antic d'Espluga de Serra, a l'Alta Ribagorça, situat a la vall del barranc de Miralles, al sud de la Serra de Sant Gervàs.
La Font de Caramell és una font del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, a l'antic terme d'Espluga de Serra, en territori del poble del Castellet.
La Font de Llenes és una font del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, a l'antic terme d'Espluga de Serra, en territori de l'antic poble de Llastarri.
La Llau Fonda és una llau de l'antic terme ribagorçà de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
La llau de la Mata és una llau del terme municipal de Tremp (antic municipi de Gurp de la Conca), al Pallars Jussà.
La llau de la Torre és una llau de l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de Canarill és un barranc, afluent de la Noguera Ribagorçana. Discorre íntegrament pel territori de Casterner de les Olles, dins de l'antic terme ribagorçà d'Espluga de Serra, agregat des del 1970 al de Tremp, del Pallars Jussà.
El Barranc de Cantillons, és un dels barrancs del territori de Castissent, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El Barranc de Casa Aparici, o del Mas d'Aparici, és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent de la Noguera Ribagorçana.
El Barranc de Gargalluga, és un dels barrancs del territori de Castissent, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. En els mapes sovint apareix grafiat com a Barranc de Gargalluda o de la Gargalluda.
El barranc de la Font de l'Hort és un barranc del terme actual de Tremp, del Pallars Jussà i de l'antic d'Espluga de Serra, a l'Alta Ribagorça, situat a la vall del barranc de Miralles, al sud de la Serra de Sant Gervàs.
El Barranc de la Mir és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent del barranc d'Escarlà. Es forma a ponent del puig d'Espills, des d'on davalla cap a ponent, en direcció al barranc d'Escarlà, on s'aboca, a la zona dels Horts d'Escarlà. Poc abans d'arribar a aquest barranc passa ran, i al sud, de l'ermita de la Mare de Déu de la Mir. Discorre pel nord del poble d'Espills.
El barranc de les Bruixes és un barranc que discorre pels termes municipals de Tremp i Salàs de Pallars que s'origina dins de l'antic terme de Gurp de la Conca, entra en el de Salàs i va a abocar-se en el barranc de Fontfreda davant de l'extrem meridional de la vila de Salàs. És el barranc que forma la vall que discorre pels peus del poble de Santa Engràcia, al seu sud-est. Té un traçat molt sinuós, i travessa territoris on la inestabilitat del terreny ha produït moltes esllavissades al llarg dels temps. Per això popularment se'l coneix com a barranc dels Associats (deformació popular dels Ensulsiats).
El Barranc de Miralles és un dels barrancs principals de l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de Montllobar, és un barranc de l'antic terme de Fígols de Tremp, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de Sant Adrià, és un barranc de l'antic municipi de Gurp de la Conca, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El Barranc de Torogó és un dels barrancs principals de l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El Barranc del Graller és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El Barranc dels Botets és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
La Llau de Montibarri, és una llau de l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El Barranc de Llagunes, és un barranc de l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de Ricós és un barranc del terme municipal de Tremp que s'origina dins de l'antic terme de Fígols de Tremp i va a abocar-se en la Noguera Pallaresa al costat mateix de la depuradora de Tremp. Travessa una petita franja del terme de Talarn, i antigament havia fet de terminal entre els antics municipis de Fígols de Tremp i Tremp, en el seu enclavament de Claret, i entre aquest mateix territori i l'antic terme de Gurp de la Conca.
El riu de Conques, també anomenat en el seu tram final riu de Gavet, és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa. Apareix documentat, en llatí tardà o baixmedieval, el 973 com a Flumine Gaveto pel que fa al tram final, i com a Aquam qui discurrit ante Tolo (aigua, o torrent, que discorre davant de Toló), quant a la capçalera.
L'Hospital dels Pobres és un edifici del municipi de Tremp (Pallars Jussà) protegit com a bé cultural d'interès local. És un edifici situat al centre del nucli urbà de Tremp, en una cantonada entre el carrer del Forn i la Plaça del Forn.
El Molí al Pont d'Orrit és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Molí de Barreda és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
La Roureda és una masia de l'antic poble de Prullans, a l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Està situada al nord-est de Prullans, i al sud-oest de Casa Ensenyat, al nord del Serrat de l'Àliga, i a la riba esquerra del barranc del Pont.
La Mare de Déu de Montserbós, altrament dita Santuari de les Capelles és un santuari d'origen romànic situat a 986 m d'altitud, prop del Tossal Gros, a ponent de Montllobar i, per tant, a prop del Pont de Montanyana. És dalt d'un turó que domina la carretera C-1311, que li fa pràcticament tota la volta.
La Mare de Déu del Roser del Mas de Pere és una capella romànica del Mas de Pere, al nucli de masies dispers dels Masions, en el poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
El Mas de Faro és una important masia de l'antic nucli dels Masions, de l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Està situada a la part nord-oest dels Masions, a ran de la carretera C-1311, en el punt quilomètric 5,8. Té propera l'església romànica de Sant Salvador del Mas de Faro.
El Mas de Lluell és una masia del poble de Sapeira, de l'antic terme ribagorçà de Sapeira, pertanyent actualment al municipi de Tremp.
La Casa Batlle és una masia del poble de Castissent, a l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Està situada al sud-sud-est del turó on hi ha l'església de Castissent, al costat de Casa Caçador i al sud del lloc on hi havia hagut Casa Aiguader, a prop del límit del terme municipal, fronterer amb Sant Esteve de la Sarga, a la zona de Mont-rebei. Casa Batlle té annexa la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
Casa Cortit és una masia del poble de Castissent, a l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp, protegida com a bé cultural d'interès local.
Casa Ensenyat, o Mas de l'Ensenyat, és una masia de l'antic poble de Prullans, a l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Eclesiàsticament pertanyia a la parròquia de Castissent.
La Casa Fumàs és una masia del poble de Tercui, a l'antic terme de Sapeira, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Està situada en una carena dos quilòmetres i mig a ponent de Claramunt, i a dos de la Vileta, però sense comunicació directa, que sí que existeix amb Claramunt i amb Tercui. Aquesta carena separa les valls del barranc dels Masets, al nord, i del de la Vileta, al sud.
Casa Tarraubella és una casa del poble d'Orrit, al municipi de Tremp. En anteriors divisions municipals era pertanyent al terme de Sapeira. És a l'extrem de llevant del poble d'Orrit, en el coster on es drecen les ruïnes d'aquest poble, al nord-est del Pont d'Orrit.
El Casolà, o lo Casolà, és una masia del poble de la Torre de Tamúrcia, de l'antic terme ribagorçà d'Espluga de Serra, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Caseta, és una masia de l'antic nucli dels Masions, de l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. És al sud de la Serra del Masió i al nord-oest del Tossalet del Morral, a l'esquerra del barranc del Masió. Està situada a la part central dels Masions, al sud de Casa Xaet, a l'oest-sud-oest de la Masia del Rei, a l'est-nord-est de la capella de la Mare de Déu del Roser i de Mas del Pere i Casa Pauet.
El santuari de la Mare de Déu d'Arbul pertany a l'antic terme de Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
La Mare de Déu de la Mir és un santuari a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà. Està situat a 784 m d'altitud, a llevant d'Escarlà, a l'extrem occidental del Serrat de la Capella, a l'esquerra del barranc d'Escarlà i a la dreta del de la Mir, que formen l'esperó de roca damunt del qual es troba l'ermita. Adés, el 6 de maig s'hi celebrava amb un aplec la festivitat de la Mir.
La Mare de Déu de Montserbós, altrament dita Ermita de les Capelles, és una ermita propera al santuari d'origen romànic situat a 986 m d'altitud, de la Mare de Déu de Montserbós (o Santuari de les Capelles), prop del Tossal Gros, a ponent de Montllobar i, per tant, a prop del Pont de Montanyana. És dalt d'un turó que domina la carretera C-1311, que li fa pràcticament tota la volta.
El Mas d'Aulari, de vegades grafiat en els mapes Mas d'Olarri, era una masia del poble del Pont d'Orrit, de l'antic terme de Sapeira, pertanyent actualment al municipi de Tremp.
La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell. El terme de la ciutat de Tremp constitueix actualment un enclavament del seu municipi, separat de la resta pel terme de Talarn.
La Ribereta és una caseria que pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Abans del febrer del 1847 pertanyia a l'ajuntament d'Espills. Està situada a l'oest de l'actual cap de municipi, a prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana. Forma part del sector sud-oest de l'antic municipi de Sapeira, i està situada a la petita vall del barranc de Gargalló, al sud-oest del Serrat de la Roca Roia, al lloc conegut com la Solana de la Roca Roia.
Santa Anna de Puigverd de Talarn és una església de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'Església de Sant Adrià de Tendrui és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Pere és una església barroca al poble d'Espills al municipi de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'església parroquial de Sant Pere dels Espills és documentada per primera vegada l'any 1110 en una concòrdia establerta en relació a la distribució de les rendes de l'església propera de la Mare de Déu del Solà del mateix terme d'Espills. La seva gènesi està probablement relacionada amb el monestir de Lavaix.
Santa Engràcia de Tremp és una església de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Castell de Tendrui és un castell del poble de Tendrui (Tremp, Pallars Jussà). Fins al 1970 formava part del terme municipal de l'Gurp de la Conca.
Espills és una muntanya amb dos cims bessons, de 1.185,4 i 1.186,6 m d'altitud situat a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, pertanyent a l'actual terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà. Està situat al centre de l'antic terme de Sapeira, al nord-est del poble d'Espills; és el cim culminant de la carena on està situat el poble. És al sud-oest del Tossal de l'Abadia. Conté la fita geodèsica núm. 255086001.
La Cova del Codó, en alguns mapes Roques del Codó és una muntanya de 1.407,9 metres actualment dins del terme de Tremp, al Pallars Jussà, però que havia estat limítrof entre els antics termes de Gurp de la Conca, del Pallars Jussà i Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara tots dos integrats en el terme de Tremp.
El Tossal Gros és un cim de 1.546,2 metres d'altitud que es troba en el límit dels termes municipals de Tremp (antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça) i el Pont de Suert, també de l'Alta Ribagorça. Malgrat ser una muntanya plenament ribagorçana, ha quedat en part dins del Pallars Jussà, en haver estat agregat l'antic terme d'Espluga de Serra a Tremp, on pertany administrativament.
El Tossal de Cabosi és una roca situada a 1.316,8 metres d'altitud que es troba a l'antic municipi ribagorçà d'Espluga de Serra, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. És dins de l'enclavament d'Enrens i Trepadús. Per tant, geogràficament pertanyent del tot a l'Alta Ribagorça. Fa de límit amb el terme municipal del Pont de Suert, de l'Alta Ribagorça.
El Tossal de Torogó és una muntanya de 1.023,6 metres que es troba aïllada entre barrancs, al sud-oest del poble de Torogó, al sud-est de la Torre de Tamúrcia i al nord d'Aulàs. Pertany al terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, tot i que procedeix de l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, annexionat a Tremp el 1970.
El Tossal de Velart (anomenat Tossal de Belart o Belard en alguns mapes), és una muntanya del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
El Tossal de l'Abadia és un cim de 1.289 m d'altitud situat a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, pertanyent a l'actual terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà. És al centre de l'antic terme de Sapeira, al nord-est d'Espills (poble i muntanya), a la mateixa carena que ells, separant la capçalera de les valls dels barrancs d'Escarlà, al nord, i d'Espills, al sud.
El Tossal de l'Aleixó és una muntanya de 868,3 metres que es troba a l'antic municipi de Fígols de Tremp, ara del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà. Està situat a prop i al nord-est de Castissent i al nord de la Pica Moixó. Pel seu vessant de llevant discorre el barranc dels Cantillons i pel nord, el barranc dels Horts.
El Tossal de la Marina és una muntanya de 1.202,4 metres d'altitud que es troba al nord-est i damunt del poble de Castellet, al sud-est d'Espluga de Serra.
El Tossal del Castell és una muntanya de 1.048,8 metres d'altitud, ran de la qual hi ha un petit pla on es conserven restes del Castell de Montllobar. Forma part de l'actual terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp, tots dos del Pallars Jussà. És just al nord del cim més alt de Montllobar, i al sud del coll i del mas del mateix nom.
El Tossal del Comptador és una muntanya de 1.523,8 metres que es troba a l'antic municipi ribagorçà d'Espluga de Serra, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Es troba dins de l'enclavament d'Enrens i Trepadús.
El Tossalet del Morral és una muntanya del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp. Està situat al nord-est del poble de Castissent, i pertany a la carena que separa el barranc dels Horts, a ponent, del barranc de Canillons, a llevant.
L'Avedoga d'Adons és una muntanya de 1.839,4 metres d'altitud que es troba a la Serra de Sant Gervàs, al límit dels municipis de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà i el Pont de Suert, de l'Alta Ribagorça. De tota manera, la part del municipi de Tremp que arriba en aquest cim formava part del terme municipal d'Espluga de Serra, que pertanyia també a la comarca de l'Alta Ribagorça.
El Tossal de Codonyac és un cim situat cap a l'extrem sud-oest de la Serra de Gurp, en el terme municipal de Tremp, al límit dels antics termes de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, i Gurp de la Conca, del Pallars Jussà.
El Tossal Gros és una muntanya de 1.084,9 metres, amb un segon cim 150 metres al nord-oest, de 1.081,1, que es troba a l'antic municipi de Fígols de Tremp, ara del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà. És el cim més alt de la Serra del Masiot.
El Tossal Llong és una muntanya del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira. Està situat al sector ribagorçà del terme, en una carena que separa el barranc d'Espills del barranc dels Cubilassos, afluent de l'anterior. És al nord-est de Tercui i al sud-est de la Ribereta.
La Pica Moixó és una muntanya de 806,1 metres que es troba a l'antic municipi de Fígols de Tremp, ara del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà. Està situat a prop i a llevant de Castissent i al sud del Tossal de l'Aleixó. Pel seu vessant de llevant discorre el barranc dels Cantillons.
El Morral de Penadel és una muntanya de 1.220,8 metres que es troba a l'antic municipi de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.
El Morral del Pas de Soler és una muntanya de 1.192,7 metres que es troba a l'antic municipi de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.
Penarroia és una muntanya de 928,1 metres que es troba a l'antic municipi de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. És al sud-est del poble d'Espills i al sud del cim del mateix nom.
La Borda de Figuera és una borda del terme municipal de Tremp, a l'antic terme de Gurp de la Conca, al Pallars Jussà. Està situada al sud-sud-oest del poble de Gurp i al nord-nord-est del de Sant Adrià, al sud i a prop de l'església romànica de Sant Miquel de Gurp. És més o menys equidistant entre els dos pobles esmentats, però té més fàcil la comunicació amb el de Gurp. És en una carena entre la llau del Rial, a llevant, i el barranc de les Cambres, a ponent.
La Borda de Sant Feliu és una borda del terme municipal de Tremp, a l'antic terme ribagirçà d'Espluga de Serra, al Pallars Jussà.
Les Bordes de Miralles és una borda del terme municipal de Tremp, a l'antic terme ribagorçà d'Espluga de Serra, al Pallars Jussà.
La Cabana dels Graus és una antiga cabana habilitada com a masia del poble d'Escarlà, de l'antic terme ribagorçà de Sapira, pertanyent actualment al municipi de Tremp. éS a l'esquerra i a prop de la riba de la Noguera Ribagorçana, a los Graus, indret que li dona el nom. És al nord d'Escarlà i també al nord de Cal Sabater.
El Corral de l'Ensenyat és un corral ramader del terme municipal de Tremp, a l'antic terme de Fígols de Tremp, al Pallars Jussà.
Els Corrals de Sallants són uns corrals ramaders del terme municipal de Tremp, a l'antic terme ribagorçà d'Espluga de Serra, al Pallars Jussà.
El Puny del Moro és una muntanya de 1.023,1 metres d'altitud del terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. Està situat dins de l'antic terme de Fígols de Tremp. És a prop i al nord-oest del poble de Claramunt, a l'altre costat de la vall del barranc de les Tarteres, enfront del poble.
El Tossal Ras és una muntanya del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira. Està situat al sector ribagorçà del terme, a ponent de la serra que separa els dos vessants d'aquest sistema muntanyós. És l'enllaç entre la serra de Gurb, que està situada al seu nord-est, i el serrat de Penafel, que és al seu sud-oest.
La Roca Mosquera és una muntanya de 1.391,4 metres que es troba entre els antics municipis de Sapeira i Espluga de Serra, tots dos de l'Alta Ribagorça i ara tots dos agregats al terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà. És una prolongació cap al nord-oest de la Serra de Castellet, quan aquesta serra es troba amb la de Gurp.
Sant Cosme és una muntanya de 1.128,2 metres que es troba a l'antic terme municipal de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà.
Lo Tossal és una muntanya de 735,1 metres que es troba a l'antic municipi de Fígols de Tremp, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. És a llevant i bastant a prop del poble de Fígols de Tremp, al sud de la carretera C-1311, entre els punts quilomètrics 18 i 19. Separa les valls del barranc de Cambranal, al nord, i del barranc de Puigverd, al sud.
Lo Tossal és una muntanya de 806,1 metres que es troba a l'antic terme municipal de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà.
Lo Turonet és una muntanya de 883,5 metres a l'antic municipi de Fígols de Tremp, des de fa temps terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà. És l'extrem nord-oriental de la serra del Batlle, a la zona de Castissent, en el costat ribagorçà de l'antic terme de Fígols de Tremp. Fa de divisòria d'aigües entre el barranc de Montllobar, a llevant, afluent del barranc Gros, i el barranc de Cantillons, a ponent, també afluent del barranc Gros.
El Castell d'Arbul pertany al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp, al Pallars Jussà, a l'antic poble d'hàbitat disseminat d'Arbul.
El Castell de Montllobar és un castell medieval, d'època romànica, del despoblat de Montllobar, situat a l'oest del poble de Fígols de Tremp, en el municipi de Tremp. Del Castell de Montllobar només en resta una torre de planta circular situada sobre un penyal, escapçada i amb el costat sud-oest ensorrat. L'aparell constructiu és molt semblant al de la majoria de torres del Pallars Jussà, però els carreus, lleugerament escairats, són força allargats. Al voltant de la torre resten diversos murs.
El Mas de Jaumet o Mas d'Olarri és una masia del poble del Pont d'Orrit, de l'antic terme de Sapeira, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Està situat en el sector nord del Pont d'Orrit, a la dreta del barranc del Solà, a l'extrem meridional de l'Horta de Salomera, al sud del Mas de Ferràs i al sud-oest del d'Aulari.
Sant Climent de Torogó és l'església romànica del poble de Torogó, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Sant Joan Baptista de Castissent és una església romànica de Tremp (Pallars Jussà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En concret, està situada al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Sant Joan Evangelista del Masenc (o del Mas del Prior) és una capella romànica del Mas de Prior, o el Masenc, masia del poble de Fígols de Tremp, cap de l'antic terme municipal del mateix nom, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Sant llorenç de Casterner de les Olles és l'església romànica tardana del poble de Casterner de les Olles, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Sant Macari de Puigcercós fou una antiga església parroquial romànica del poble de Puigcercós, de l'antic terme de Palau de Noguera, des del 1972 de l'actual terme municipal de Tremp.
Sant Martí de Gurp és una capella romànica del poble de Gurp, al municipi de Tremp.
Sant Martí de Puigcercós és l'església parroquial del poble de Puigcercós. Fou consagrada el 1891, per tal de substituir l'església romànica de Sant Martí de Puigcercós existent en el poble vell, que patí les conseqüències de l'esllavissada que posà fi al vell poble de dalt del turó.
Sant Salvador de Casa Fumàs és una capella romànica annexa a Casa Fumàs (o Mas Fumàs, segons alguns autors), del poble de Claramunt, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà. També estava dedicada a santa Anna.
Sant Salvador de Mas de Faro és una capella romànica del Mas de Faro, al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà. És una església d'una sola nau, amb la volta lleugerament apuntada.
El Tossal de l'Abadia és un cim de 727,3 m d'altitud situat a l'antic terme ribagorçà de Fígols de Tremp, en la part corresponent a l'Alta Ribagorça, pertanyent a l'actual terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà.
Santa Maria, actualment anomenada Mare de Déu de l'Esperança és l'església parroquial romànica del poble de Claret, pertanyent al terme municipal de Tremp. Tot i que conserva el caràcter parroquial, Santa Maria de Claret està en desús des de fa anys, i l'edifici amenaça ruïna. Es tracta d'un edifici del segle xii, tot i que ha sofert moltes intervencions posteriors, que n'han modificat molt l'aspecte, tant interior com exterior. Del romànic, conserva parts dels murs de ponent i de migdia, i restes de dues finestres a l'angle sud-oriental, una d'una sola esqueixada i l'altra de dues. L'aparell és de carreus irregulars, però ben tallats i polits, disposats en filades uniformes. Sembla obra del segle xii. Té un curiós campanar d'espadanya sobre el mur de migdia que fou convertit en torre. Tot i que Claret està documentat des del 1099, l'església de santa Maria ho està des del 1314, quan entrà a formar part de l'ardiaconat de Tremp.
La Casa Uriach és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Casal dels Voltors és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'Hostal la Canonja és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Miquel de Suterranya és una capella romànica del terme de Suterranya, actualment municipi de Tremp.
El poble de Sapeira ([sa'pejra]) fou el cap del terme del mateix nom, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Santa Maria d'Espluga de Serra, o la Purificació, és l'església parroquial romànica del poble d'Espluga de Serra, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Santa Maria de Valldeflors és una església d'origen romànic al municipi de Tremp, al Pallars Jussà. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp.
Santa Maria de Miralles és l'església romànica de l'antic poble, ara abandonat, de Miralles, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
El poble de Tendrui és un dels pobles del terme de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Els altres són Gurp, Santa Engràcia i Sant Adrià. En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca, part de l'antic terme de Gurp de la Conca havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials deixaria de ser migpartida entre dos municipis diferents.
El Pic de Lleràs o Puig de Lleràs (en la pronúncia local, «Pui») és una muntanya de 1692 metres que és dins del terme municipal de Tremp, quasi al límit amb el municipi de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà, al punt de trobada de la Serra de Castellet amb la serra de Sant Salvador, dos dels contraforts sud-orientals de la Serra de Sant Gervàs. Pertanyia al municipi d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, fins que el 1970 aquest antic municipi fou agregat al de Tremp. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic
El poble d'Aulàs pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Administrativament pertany a la comarca del Pallars Jussà, tot i que geogràficament és de la de l'Alta Ribagorça.
El poble de Casterner de les Olles pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, de la comarca de l'Alta Ribagorça, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp, de la del Pallars Jussà. Pertany, per tant, administrativament, a aquesta darrera comarca.
El Castell d'Eroles és un castell d'època romànica situat a l'extrem sud del poble d'Eroles, al municipi de Tremp (Pallars Jussà). Fou l'origen i el centre de la baronia d'Eroles. Es conserva l'arc d'accés al recinte del castell, de dovelles de pedra, i la torre de guaita o defensa, de planta rodona, enfonsada, amb restes i espitlleres. Alguns dels seus elements formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera singularitzada.
El Castell d'Orrit era el castell medieval, d'època romànica, del poble d'Orrit, pertanyent al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira. Les seves restes estan situades dalt de tot del turó que domina aquest poble, actualment abandonat.
El Castell de Santa Engràcia és el castell del poble de Santa Engràcia, de l'antic terme de Gurp de la Conca, municipi de Tremp.
Castissent és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Tot i que pertany administrativament a la comarca del Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà, tot i que al llarg de la història s'ha decantat clarament cap al Pallars: el fet de ser castell de frontera lligat quasi sempre al comte de Pallars Jussà l'ha vinculat sempre més a la comarca pallaresa que a la ribagorçana. Des del punt de vista comercial, però, sí que es nota la proximitat del Pont de Montanyana.
El poble de Claramunt és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. El 1812 havia format ajuntament propi, a partir del desplegament de la normativa derivada de la Constitució de Cadis, però s'hagué d'agregar a Castissent el febrer del 1847, atès que no sobrepassava el nombre mínim de 30 veïns (caps de família) per poder mantenir el seu ajuntament. El 1877 l'ajuntament de Castissent passà a denominar-se Eroles, amb capitalitat en aquell poble, i el 1940 tornà a canviar de cap municipal, que fou Fígols de Tremp, ja fins a l'annexió a Tremp.
La Faiada és una muntanya de 1.699 metres que es troba entre els municipis del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, i de Tremp, al Pallars Jussà.
El poble dels Masos de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Sant Llorenç de Sant Adrià és una capella romànica del poble de Sant Adrià, pertanyent a l'antic terme de Gurp de la Conca i a l'actual de Tremp. Era una capella depenent de la parroquial de Sant Adrià de Tendrui.
Sant Pere Màrtir és una capella d'època moderna, barroca o posterior, del terme de Fígols de Tremp, actualment englobat en el de Tremp.
Santa Llúcia de Vilamitjana és una capella romànica de l'antic terme de Vilamitjana, situada quasi 500 metres a llevant de la vila closa del mateix nom.
El poble d'Eroles actualment pertany al terme municipal de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà, però ha tingut fins ara una agitada vida administrativa, com s'exposa a l'apartat d'història.
El poble d’Escarlà pertany a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. És al nord-oest de Tremp, a l'extrem de ponent del terme, a prop de la Noguera Ribagorçana. És aturonat dalt de la carena que delimita pel nord la vall del barranc d'Escarlà.
Espills és un poble pertanyent al terme municipal de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà. Antigament pertanyia al terme ribagorçà de Sapeira, agregat a Tremp el 1970.
Tremp és una estació de ferrocarril de FGC situada a l'oest del nucli urbà de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. L'estació es troba a la línia Lleida - la Pobla de Segur per on circulen trens de la línia RL2 amb destinació la Pobla de Segur. També trens turístics sota el nom comercial del Tren dels Llacs.
El poble de Fígols de Tremp, també anomenat Fígols de la Conca, era el cap del terme del mateix nom, agregat el 1972 al terme municipal de Tremp. De tota manera, el terme històric rebé diversos noms al llarg de la història: del 1812 al 15 de setembre del 1877, s'anomenà Castissent, ja que tenia la capitalitat en aquell poble. Entre aquesta data i l'11 de desembre del 1940 el poble d'Eroles en fou el cap administratiu, i el terme rebé el nom d'aquest poble. Finalment, rebé el nom de Fígols de Tremp, ja que hi fou traslladada la capitalitat municipal. Està situat a l'oest de Tremp, a 9,5 quilòmetres, al peu de la carretera C-1311 (el Pont de Montanyana - Tremp).
Gurp és un poble del Pallars que fou cap del terme de l'antic municipi de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Gurp és, segons Joan Coromines, un topònim d'origen iberobasc. L'origen seria l'expressió basca gorri-be, derivat de gorri (vermell), amb un sufix de localització que significaria "sota". Gurp, doncs, seria el poble situat sota la (roca) vermella. El nom del poble és, més pròpiament, Gurp sense cap afegitó. De la Conca s'afegia a Gurp a l'hora de designar aquell antic terme municipal que incloïa, a més de Gurp, Sant Adrià, Santa Engràcia i Tendrui.
Sant Feliu del Castellet fou l'església parroquial romànica del veïnat del Castellet, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Sant Josep de la Torre de Tamúrcia, o la Purificació, és l'església romànica del poble de la Torre de Tamúrcia, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra. És sufragània de la parroquial de Santa Maria d'Espluga de Serra.
Sant Miquel de Gurp és una capella d'època romànica del poble de Gurp, en el municipi de Tremp.
Sant Pere de Claramunt és una església parroquial romànica del poble de Claramunt, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Sant Pere d'Orrit és l'església parroquial romànica del poble d'Orrit, pertanyent al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira. És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Pere de Tercui és l'església parroquial romànica del poble de Tercui. Sense que estigui desafectada, no s'hi celebra culte regularment, atesa la minsa quantitat d'habitants del lloc.
Santa Maria d'Eroles és l'església parroquial romànica del poble d'Eroles, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Santa Maria de Vilamitjana és l'església parroquial gòtica, d'origen romànic, de la vila de Vilamitjana, situada dins i a la part nord de la vila closa.
La Mare de Déu del Solà o Mare de Déu del Solà d'Espills, és un santuari en part troglodític a prop i al sud del poble d'Espills, al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira. L'església fou construïda pels monjos del monestir empordanès de Sant Pere de Roda, instal·lats a Tercui a les acaballes del segle xi, tot i que mantingué sempre dins de les terres preteses pel monestir de Lavaix. És d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant. Tot molt senzill, no té elements ornamentals. L'aparell és molt irregular, cosa que fa veure una obra rural tardana, del segle xii, però molt conservadora, arquitectònicament.
El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Santa Maria del Puig era l'església romànica d'un monestir depenent de Sant Pere de Rodes que hi havia en el poble de Tercui, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira.
La vila de Palau de Noguera, antigament Vilanova de Pallars, fou cap d'un municipi independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) fins al 1972. Des d'aquell any pertany al terme municipal de Tremp, sempre dins de la comarca del Pallars Jussà. Aquest terme incloïa el poble de Puigcercós. Està situada al sud de Tremp, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, aigües avall del cap de comarca, just a la cua del Pantà dels Terradets. Les característiques del traçat dels carrers de Palau de Noguera permet parlar d'una primitiva disposició de vila closa, però desdibuixat amb el pas del temps pel creixement de la vila a través de l'allargassament dels seus dos ravals, que han anat fent créixer la vila cap a ponent. Dins de la vila cal fer constar l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, situada a l'arrencada dels ravals, a la plaça de la vila.
El poble de Puigverd (de vegades anomenat Puigverd de Talarn i d'altres Puigverd de Tremp), i en la parla local, en pallarès, pronunciat "Puiverd", és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. El 1812 havia format ajuntament propi, a partir del desplegament de la normativa derivada de la Constitució de Cadis, però s'hagué d'agregar a Castissent el febrer del 1847, atès que no sobrepassava el nombre mínim de 30 veïns (caps de família) per poder mantenir el seu ajuntament. El 1877 l'ajuntament de Castissent passà a denominar-se Eroles, amb capitalitat en aquell poble, i el 1940 tornà a canviar de cap municipal, que fou Fígols de Tremp, ja fins a l'annexió a Tremp.
El poble de Sant Adrià de Tendrui, Sant Adrià de la Conca, o simplement Sant Adrià és un dels pobles de l'antic terme municipal de Gurp de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, agregat el 1970 al terme de Tremp. Els altres són Gurp, Santa Engràcia i Tendrui. Entre 1812, a ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el febrer del 1847 tingué ajuntament propi, però no el pogué mantenir en no tenir 30 veïns (caps de família), i s'hagué d'agregar a Gurp.
El poble de Suterranya fou cap del municipi del mateix nom, del Pallars Jussà annexat a Tremp l'any 1973. Està situat a la Conca de Tremp, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, al límit amb la Conca Dellà.
El poble de Tercui pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp, administrativament a la comarca del Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça, com tot el conjunt de la Terreta.
Vilamitjana, o Vilamitjana de la Conca, és una vila constituïda en entitat municipal descentralitzada (EMD) pertanyent actualment al terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. Fou cap d'un municipi independent fins al 1972.
El Castellet, o, simplement, Castellet, és un antic poble que pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
El poble d'Esplugafreda és un poble de l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Administrativament, forma part de la comarca del Pallars Jussà, però geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça, com tot el conjunt de la Terreta.
Sant Joan Baptista d'Escarlà era l'església romànica del poble d'Escarlà, del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira.
Sant Martí de Puigcercós fou l'antiga església parroquial romànica del poble de Puigcercós, situada al capdamunt del turó on se situava el poble vell i el castell de Puigcercós. Pertany, doncs, a l'enclavat de Puigcercós, de l'antic terme de Palau de Noguera, municipi de Tremp. Sembla que era un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals i amb absis semicircular a llevant. Entre les restes de l'església, embardissades i difícils de veure actualment, hi ha detalls constructius d'un cert treball d'escultura, com impostes bisellades, per exemple. Devia ser del segle xii. Al segle xix va ser substituïda per la nova església de Sant Martí de Puigcercós.
Sant Serni de Puigfalconer fou una església del terme municipal de Suterranya, actualment agregat al municipi de Tremp. Fou la primitiva església parroquial del terme, i d'ella depengué la de Sant Serni de Suterranya, fins que entre 1526 i 1758 s'invertí el paper: la de Suterranya passà a ser parroquial, mentre que la de Puigfalconer en passà a dependre, fins a la seva desaparició per l'abandonament del poble de Puigfalconer.
Santa Maria de Sapeira és l'església parroquial romànica del poble de Sapeira, de l'antic terme del mateix nom, actualment pertanyent al de Tremp.
El poble de Torogó pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
El Barranc d'Espills és un dels barrancs principals de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent de la Noguera Ribagorçana.
El Barranc d'Esplugafreda és un dels barrancs principals de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. La seva continuïtat natural cap a ponent és el barranc d'Orrit.
El Barranc d'Orrit, malgrat ser molt curt, és un dels barrancs principals de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És la continuïtat natural cap a ponent del barranc d'Esplugafreda.
El Barranc de Canarill és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent del barranc d'Espills.
El barranc de Fuiet, és un barranc de l'antic municipi de Gurp de la Conca, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El Barranc de Llavaner és un barranc de l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de Martinet, és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent de la Noguera Ribagorçana.
El barranc de Palomera és un barranc al municipi de Tremp, del Pallars Jussà i de l'antic d'Espluga de Serra, a l'Alta Ribagorça, a l'enclavament d'Enrens i Trepadús. El barranc es forma a l'antic terme de Viu de Llevata (actualment, el Pont de Suert), travessa l'enclavament d'Enrens i Trepadús, i va a afluir directament en el pantà d'Escales, format en aquest lloc per la Noguera Ribagorçana encara dins del terme actual de Tremp. Abans de l'existència de l'embassament esmentat, entrava dins del terme del Pont de Suert per desguassar a la Noguera Ribagorçana.
El barranc de Tamassi, és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent de la Noguera Ribagorçana.
El barranc de Tendrui, és un barranc de l'antic municipi de Gurp de la Conca, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El Barranc de Solà, és un barranc del territori de Tercui, dins de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
El barranc de Torricó és un barranc del terme municipal de Tremp dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
El Barranc de Turmeda és un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà. És afluent del barranc d'Espills.
La Casa Carlets o Mas de Carlets és una masia del poble de Castissent, a l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Està situada al sud-est del turó on hi ha l'església de Castissent, a la partida de la Pardina. És al sud-est de Casa Batlle, a ponent de lo Serrà i al sud-oest del turó del Pica Moixó i del Tossal de l'Aleixó, a prop del límit sud-occidental del terme municipal, limítrof amb Sant Esteve de la Sarga, al lloc on hi ha el Pas del Llop.
Casa Cisquet, sovint grafiada, per error, Casa Sisquet, és una masia del poble de Tendrui, a l'antic terme de Gurp de la Conca, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Està situada al nord-oest i a prop de Tendrui, a llevant de la carretera local que mena a Tendrui.
Casa Isabel és una masia del poble de Gurp, a l'antic terme de Gurp de la Conca, pertanyent actualment al municipi de Tremp. És al sector oriental del terme municipal, limítrof amb Talarn, i a prop, al sud-oest, de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials. A la dreta de la llau del Caragol, és al nord-oest del Tossal de la Farga.
Casa Mostatxo és una masia del poble de Castissent, a l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Casa Trepadús era una masia de l'enclavament d'Enrens i Trepadús, de l'antic terme ribagorçà d'Espluga de Serra, pertanyent actualment al municipi de Tremp.
La Casa del Músic era una masia de l'antic nucli dels Masions, de l'antic terme de Fígols de Tremp, pertanyent actualment al municipi de Tremp. Estava situada a la part oriental dels Masions, a llevant de la Masia del Rei i al sud-sud-est de lo Masió. És a la dreta del barranc del Músic.
El Coll d'en Borrell és un coll a 683,1 m. alt. situat a l'àmbit de l'antic poble de Prullans, a llevant del Mas d'en Borrell, també a llevant, i bastant a prop, del Pont de Montanyana.
El Coll de Montllobar és un coll a 1050 m. alt. situat a l'extrem nord de Montllobar, on hi ha l'antic poble d'aquest nom, el Castell de Montllobar i la mateixa muntanya així anomenada.
El Coll de Serradell és una collada situada a 1.544,9 metres d'altitud entre els termes municipals de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell), al Pallars Jussà, i l'antic terme ribagorçà d'Espluga de Serra, actualment pertanyent a Tremp.
El Coll de la Trava és un coll a 805,5 m. alt. del terme municipal de Tremp, dins de l'antic municipi de Fígols de Tremp, al Pallars Jussà.
El Coll del Bimet és un coll a 1.521,3 m. alt. del terme municipal de Tremp, dins de l'antic municipi de Fígols de Tremp, al Pallars Jussà. Alguns mapes cometen l'error d'anomenar-lo Coll del Vímet.
La Collada de Castellet és un coll a 1.472,5 m d'altitud del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, al límit entre els antics municipis de Gurp de la Conca, també del Pallars Jussà, i d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça. Per tant, és la partió geogràfica de les dues comarques, però administrativament ha quedat del tot inclosa en el Pallars Jussà.
La Collada de la Basseta és un coll a 1.519,3 m d'altitud del límit dels termes municipals de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic municipi ribagorçà d'Espluga de Serra, i del Pont de Suert, dins de l'antic terme de Viu de Llevata, de l'Alta Ribagorça. Així doncs, tot i que aquesta collada pertany geogràficament del tot a la comarca ribagorçana, administrativament separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça.
La Collada de la Basseta és un coll a 1.521,3 m d'altitud del límit dels termes municipals de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic municipi ribagorçà d'Espluga de Serra, i del Pont de Suert, dins de l'antic terme de Viu de Llevata, de l'Alta Ribagorça. Així doncs, tot i que aquesta collada pertany geogràficament del tot a la comarca ribagorçana, administrativament separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça.
La Torre del Senyor, anomenada lo Tossal és una muntanya de 1.210,2 metres que es troba a l'antic municipi d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.
Lo Puiol és una muntanya situada en el terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp, al Pallars Jussà. És a la part sud-oest del terme, a la part sud-oest de la Serra de Montllobar. A lo Puiol és on el Serrat del Pui es desprèn de la Serra de Montllobar, cap al sud-est.
Lo Tossal és un turó de 508,4 metres que es troba a l'antic terme municipal de Vilamitjana, ara del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà, al límit amb l'antic terme de Sant Serni, actualment pertanyent al terme de Gavet de la Conca. És al sud del poble de Vilamitjana, i al nord del de Fontsagrada, en una zona de conreus agrícoles anomenada les Collades.
Lo Tossal és un turó de 516,3 metres que es troba a l'antic terme municipal de Suterranya, ara del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà.
Lo Tossalet és un turó de 740,6 metres d'altitud que es troba a l'antic municipi de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.
Els Masets de Ponciano és una masia amb diversos edificis -dels quals només en queda un- del poble de Sapeira, de l'antic terme ribagorçà de Sapeira, pertanyent actualment al municipi de Tremp.
El tossal de Montllobar és una muntanya de 1.103,5 metres que es troba a l'antic municipi de Fígols de Tremp, ara del terme de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.
Lo Pico-xic és un cim situat a l'extrem sud-oest de la Serra de Gurp, en el terme municipal de Tremp, al límit dels antics termes de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, i Gurp de la Conca, del Pallars Jussà. És a l'oest-nord-oest del poble de Gurp, però dalt la carena que separa les conques del Noguera Pallaresa, a llevant, i del Noguera Ribagorçana, a ponent.
El Pont d'Orrit és un pont romànic en ruïnes situat damunt de la Noguera Ribagorçana, entre l'antic terme de Sapeira, actualment de Tremp, i Areny de Noguera. Està situat a uns cent metres aigües amunt del poble del Pont d'Orrit, al qual dona nom.
El Pont de Forats és un pont del terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
El Pont de Sant Jaume és un pont de la ciutat de Tremp que enllaçava la ciutat amb el monestir de Sant Jaume, situat a l'esquerra del torrent de la Fontvella, anomenat en aquest tram barranc de Sant Jaume (la ciutat és a la dreta del torrent). Actualment el travessa la continuació del carrer de Sant Jaume.
El despoblat de Prullans és una antiga caseria del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Fins al 1877 havia pertangut a l'ajuntament de Castissent, i passà, amb la resta d'aquell antic municipi al d'Eroles, fins al 1940, i després ja al de Fígols de Tremp. Eclesiàsticament, pertanyia a la parròquia de Castissent i, per tant, al bisbat de Lleida.
El Pui de Boix és un cim situat a prop de l'extrem sud-oest de la Serra de Sant Adrià, en el terme municipal de Tremp, al límit dels antics termes de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, i Gurp de la Conca, del Pallars Jussà.
El Puig Falconer és una muntanya situada en el terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Suterranya, al Pallars Jussà.
El Roc de Sant Cugat és un cim de 1.328,4 metres d'altitud que es troba en el límit dels termes municipals de Tremp (antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça) i Sopeira, de l'Alta Ribagorça d'administració aragonesa.
Roca Lleuda és una muntanya de 1.587,9 metres que es troba al límit dels municipis de Salàs de Pallars i Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. En aquest darrer terme, és en el lloc que feia de límit entre els antics termes de Gurp de la Conca, del Pallars Jussà, i Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça.
La Roca de la Mola és una muntanya de 1.247,3 metres que es troba en el límit dels antics municipis de Gurp de la Conca, del Pallars Jussà i Sapeira, de l'Alta Ribagorça, ara tots dos del terme de Tremp, a la comarca de la Pallars Jussà.
Els Rocs de la Serra és una muntanya de 1.375,8 metres d'altitud que es troba en el terme de Tremp, dins de l'antic municipi ribagorçà de Sapeira, ara annexat a Tremp, del Pallars Jussà. És a prop de l'antic termenal amb Gurp de la Conca.
La Roureda d'Aulàs és un bosc de roures del terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Sant Bartomeu de Vilamitjana és una capella romànica de l'antic terme de Vilamitjana, situada 1,5 quilòmetres al nord de la vila closa del mateix nom, dalt d'un turó al vessant meridional de la Serra dels Nerets, en el paratge denominat com l'ermita, Sant Bartomeu.
Sant Esteve d'Esplugafreda és l'església parroquial d'origen romànic del poble d'Esplugafreda, de l'antic terme del mateix nom, actualment pertanyent al de Tremp.
Sant Esteve de Tendrui és l'església romànica del poble de Tendrui, pertanyent a l'antic terme de Gurp de la Conca i a l'actual de Tremp. Havia estat parroquial, però des de fa anys roman agrupada a la parròquia de Santa Maria de Valldeflors de Tremp.
Sant Gervàs de Tremp és una església i santuari de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Forma part de l'antic terme ribagorçà d'Espluga de Serra.
Sant Miquel de Casa Cortit fou una capella romànica del mas Casa Cortit, al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Sant Roc de Prullans és una església romànica de la caseria de Prullans, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Sant Serni de Gurp, o Sant Sadurní de Gurp, és l'església romànica del poble de Gurp, al municipi de Tremp. Era sufragània de la parroquial de Santa Engràcia, tot i que actualment totes dues esglésies, amb la de Talarn, estan agrupades a Santa Maria de Vilamitjana, on viu el rector que les mena. Les primeres notícies relatives a la parròquia de Sant Serni daten del 1314, moment en què fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.
Sant Vicenç del Mas de l'Ensenyat és una capella romànica del Mas de l'Ensenyat, al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Santa Helena de Claret, és una capella d'època romànica situada en el poble de Claret, al terme municipal de Tremp (Pallars Jussà).
Santa Llúcia de la Vileta és una església romànica de la caseria de la Vileta, pertanyent a la parròquia de Claramunt, del municipi de Tremp (Pallars Jussà).
El Serrat de l'Àliga és una muntanya de 783,3 metres que es troba al municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. És a l'antic municipi de Fígols de Tremp, a prop (al sud-oest) del poble d'Eroles, a molt poca distància (menys de 500 metres, en línia recta). En el vessant sud-est del serrat hi ha l'ermita de Sant Pere Màrtir. El Serrat de l'Àliga és un dels vessants nord-orientals del massís de Montllobar. De serrats de l'Àliga, n'hi ha dos, en aquest sector, i són bastant propers. L'altre és el serrat de l'Àliga que baixa de Montserbós cap al nord-oest, en direcció al barranc del Pont i la masia de la Roureda.