La Farmàcia Bausili és una obra modernista d'Igualada (Anoia) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Igualada (Catalan pronunciation: [iɣwəˈlaðə]) is a municipality and capital of Anoia county in Penedès, Catalonia, Spain. It is located on the left bank of the Anoia River and at the western end of the Igualada-Martorell-Barcelona Railway. Igualada is the capital and central market of the Anoia comarca, a rich agricultural and wine-producing district. Its population was 38,918 in 2009.
The Igualada Leather Museum (Catalan: Museu de la Pell d'Igualada), located in Igualada, Catalonia, was created in 1954 and was the first leather museum in Spain, and the third one in Europe. The collections are displayed in two nearby buildings in Igualada: the "Cal Boyer" building, a former cotton textile factory from the late 19th century, and the "Cal Granotes" building, an 18th-century tannery.
The Basilica of Santa Maria is the main temple and the most important historical building of Igualada, province of Barcelona, Catalonia, Spain. Santa Maria church origin is from the 11th century, but the current building is mainly from the 17th century.
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres és una construcció romànica del segle xi situada al municipi d'Igualada (Anoia). Està situada a la zona de Sant Jaume Sesoliveres en el pas del camí de Sant Jaume. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Igualada Cemetery or New Cemetery (Catalan: Cementiri Nou) is a cemetery in Igualada, near Barcelona, Catalonia, Spain, designed by the architects Enric Miralles and Carme Pinós after winning an architectural competition in 1984. Constructed between 1985 and 1994 as a replacement for the Old Cemetery (Catalan: "Cementiri Vell"), the cemetery became widely regarded as one of the most poetic works of twentieth century Catalan architecture. Enric Miralles, who died in the year 2000 is buried in one of the tombs.
L'Asil del Sant Crist, o Llar del Sant Crist, és un edifici emplaçat al Pla de Sant Agustí d'Igualada (Anoia), situat a l'oest del nucli antic de la ciutat. Ocupa una illa sencera, entre els carrers de Milà i Fontanals, Prat de la Riba i Sor Rita Mercader. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d'una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana. Està catalogat com a bé cultural d'interès local.
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera és una entitat fundada a Igualada el 1863 per quatre teixidors a mà de la quadra de “Ca l'Olaguer” (Antoni Vila Ratera, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany) que aportaven un ral a la setmana. Posteriorment, amb nou obrers més (Josep Riba, Joan Tomàs, Jaume Veciana, Josep Canyelles, Francesc Baqué, Josep Martí, Joan Borràs, Pere Bertran i Josep Badia) varen constituir els 13 fundadors inicials. Les primeres reunions es feien al Café del Pardalet a la Rambla. Sol·licitaren l'ajut i beneplàcit del Pare Marià Ferrer i Estruch amb l'objectiu de crear un centre instructiu, de formació cultural i professional, posant la cultura a l'abast de tothom.
El Turó de les Guixeres és una muntanya de 402 metres que es troba al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia.
La Creu del Brollador de la Font és una obra del municipi d'Igualada (Anoia) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de la Soledat és una església del municipi d'Igualada (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local.
L'Institut Pere Vives i Vich és un centre educatiu del municipi d'Igualada (l'Anoia). L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La plaça de l'Ajuntament és un conjunt arquitectònic del municipi d'Igualada (Anoia) protegit com a bé cultural d'interès local.
La Fàbrica Punto Blanco és un edifici del municipi d'Igualada (Anoia) obra de l'arquitecte Robert Terradas i Via i pertanyent a l'empresa tèxtil Industrias Valls, coneguda per la marca Punto Blanco. En els seus orígens l'edifici responia a una arquitectura racionalista. En el moment en què es va construir era una veritable innovació en l'arquitectura industrial de la ciutat. Estructuralment contraposava els volums horitzontals molt acusats amb els verticals. Amb tot, l'edifici ha anat perdent interès a mesura que se li han anat adossant noves construccions. Un detall a tenir en compte a la façana és el plafó de ceràmica que se li incorporà uns anys més tard i que és obra del pintor Joan Vila i Grau i del ceramista Jordi Aguadé i Clos (1973). Transmet una gran coherència funcional i estilística. Tota la construcció respon a un programa de fabricació específic amb àmplies sales de màquines i magatzems. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Sagrada Família d'Igualada és una església del municipi d'Igualada (Anoia). Està protegida com a bé cultural d'interès local.
La Torre d'aigües de Rigat és una obra modernista del municipi d'Igualada (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local.
L'Hospital Universari d'Igualada és un centre hospitalari inaugurat el 2007 a Igualada (Anoia). Segons el projecte es preveia una capacitat inicial de 204 llits d'internament d'aguts, 40 de sociosanitaris, 10 de medicina intensiva (UCI) i 53 llits d'alternatives a l'hospitalització i una plantilla de 800 professionals. És un hospital universitari des del 21 de setembre de 2020.