Menorca

Cala En Porter (often referred to as Cala'n Porter or Calan Porter) is a village in the Alaior municipality of Menorca. It is located on the island's south coast.

L'Illa del Rei (Spanish: Isla del Rey; transl. "King's Island"), also called Hospital Island in English, is a small island in the middle of the main navigable entry channel to Mahon on the northeastern side of Menorca in the Mediterranean Sea.

Fornells is a village located in a bay in the north of the Balearic island of Menorca, Spain. Fornells is estimated to have a population of about 1000 people which increases in the summer due to tourism. Fornells' native people are known as Fornellers in the Catalan language and in Spanish.

Cova des Coloms (Cave of the pigeons in Catalan) is a natural cave located in the Spanish island Menorca, in the gully of Binigaus, that has been declared Bien de Interés Cultural. Its ceiling stands about 24 m (79 ft) above the floor, it is 100 m (330 ft) deep and its entrance has a width of 15 m (49 ft). It can be reached by walk from the village of Es Migjorn Gran following the path that goes to the beach of Binigaus.

Son Bou is a small village in the Alaior region of Menorca, Spain.

The Franco-Spanish reconquest of Menorca (historically called "Minorca" in English) from the British in February 1782, after the siege of Fort St. Philip lasting over five months, was an important step in the achievement of Spain's aims in its alliance with France against Britain during the American Revolutionary War. The ultimate result was the devolution of the island to Spain in the Treaty of Paris in 1783.

An Ottoman raid of the Balearic islands was accomplished by the Ottoman Empire in 1558, against the Spanish Habsburg territory of the Balearic islands.

In November 1798 a British expedition captured the island of Menorca (historically called "Minorca" by the British) from Spain. A large force under General Charles Stuart landed on the island and forced its Spanish garrison to surrender in eight days with only some bloodshed. The British occupied the island for four years, using it as a major naval base, before handing it back to Spain following the Treaty of Amiens.

The Cala Galdana Bridge is a steel arch bridge over Algendar Creek on the island of Menorca, Spain. It is the first vehicular bridge constructed in duplex stainless steel.

Manurqa o Minurqa (àrab: منورقة, Minūrqa o Manūrqa) és el nom que els musulmans van posar a Menorca a partir de l'adhesió al Califat de Còrdova impulsada per Issam al-Khawlaní el 903 i fins al final del regnat d'Abu-Úmar ibn Saïd el 1287. Formava part de les Illes Orientals d'al-Àndalus.

Teatre Principal de Maó (Catalan) or Teatro Principal de Mahón (Spanish) is an opera house located in the Spanish city of Mahón, the capital of the island of Menorca.

La Central tèrmica de Maó és una central tèrmica convencional situada a Maó controlada per Endesa. Forma part de la xarxa de centrals elèctriques Mallorca-Menorca.

El parc eòlic d'Es Milà, al terme municipal de Maó (Menorca), va ser el primer parc eòlic a les Illes Balears.

La nécropole de Cala Morell, également appelée nécropole de Son Morell Nou, est un site archéologique situé dans la commune de Ciutadella de Menorca, sur l'île de Minorque, dans l'archipel des Baléares, en Espagne. Il s'agit d'un complexe de 14 grottes artificielles utilisées comme lieu d'inhumation, du II^e millénaire av. J.-C. au II^e siècle.

La necròpolis de Cala Morell està situada al barranc que s'obre darrere de la cala. Es tracta d'una de les necròpolis més espectaculars de l'illa, declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) formada per un conjunt de catorze coves artificials o hipogeus, utilitzades totes elles com a llocs d'enterrament col·lectiu.

La Necròpolis i el Castellet de Calescoves (Alaior - Menorca) es troben en una cala situada a la desembocadura d'un barranc de la part sud de Menorca. Al seu entorn s'hi troben restes arqueològiques d'èpoques diverses. Les més conegudes són les coves que formen la necròpolis, però també s'hi pot observar una cova que va servir com a lloc de culte en època romana. Al jaciment hi ha també restes subaquàtiques que evidencien l'ús de la cala com a embarcador entre finals de l'època talaiòtica i el segle II dC i un assentament fortificat, amb un pou excavat a la roca, de cronologia desconeguda.

La Biblioteca pública o Archivo Histórico de Mahón (Islas Baleares, España) se encuentra en un edificio construido el 1761 sobre unas construcciones medievales que eran el palacio de la familia Mercadal. Tiene características neoclásicas.

El Portal de Sant Roc va ser construït devers l'any 1359 a Maó; tenia la funció de fer de porta que connectés la ciutat amb la resta de la població. És l'únic vestigi de l'antiga murada de la població medieval. Va ser restaurat després del saqueig turc de l'any 1535. Quan la ciutat va créixer, les murades van perdre el seu significat i es van incorporar habitatges annexos. Té una arquitectura típicament medieval, d'estil gòtic, format per dues torres gruixades. El portal es va mantenir com a monument històric.

La Reserva de la Biosfera del Nord de Menorca està situada en el litoral de la tramuntana de Menorca, té una extensió 5.119 hectàrees marines compreses des de la badia de Fornells (límit oriental) fins al cap Gros (límit occidental). A la reserva s'han definit tres àrees amb diferents nivells de protecció:

El Cap d'Artrutx és a l'extrem occidental de la costa de Menorca, dins del terme municipal de Ciutadella.

Les navetes de Rafal Rubí són dues navetes d'enterrament, construccions funeràries datades entre l'edat del bronze mitjà i final i exclusives de l'illa de Menorca. Tenen planta de ferradura i el seu aspecte exterior recorda el d'una barca invertida, d'allà el seu nom de naveta (diminutiu de nau). Corresponen als moments finals de l'època pretalaiòtica i els moments inicials de l'època talaiòtica. Són tombes col·lectives del mateix tipus que la naveta des Tudons però de dimensions més petites i amb la particularitat d'estar molt pròximes una de l'altra. Ambdues tenen una llosa perforada d'accés a la cambra interior, que està dividida en dos nivells. En tots dos casos s'accedeix al nivell superior a través d'un conducte vertical que s'obre al sostre del passadís d'entrada a l'edifici, anomenat ximeneia. Estan construïdes amb tècnica ciclòpia, és a dir, amb pedres de grans dimensions col·locades formant filades que encaixen entre si i sense argamassa.

Es Claustre del Carme de Maó és a la vora l'església neoclàssica del Carme iniciada el 1750, edificat entre els anys 1750 i 1808, convent que va allotjar a l'orde dels carmelites, que més tard va ser el palau de la justícia i presó, s'ha transformat en una sèrie d'espais per l'ús cultural, entre ells el que mostra els fons de la Fundació Hernández Mora. Però també s'hi concentra el Conservatori Menorca, l'Escola Municipal de Música, Ceràmica i Pintura, la Sala d'Exposicions, la UNED, etc..

Punta Rotja és una punta de la costa nord de Ciutadella. El seu nom és degut al color de les roques que la configuren. Per arribar-hi heu d'enfilar la ronda nord de Ciutadella i seguir les indicacions cap a les platges d'Algaiarens. Un cop hi arribeu trobareu dos espais per aparcar; deixau el cotxe al segon aparcament. En primer lloc, heu d'anar fins a la platja dels Tancats prenent un camí que hi ha al costat d'una zona amb taules i bancs. Travessau la platja fins baix de tot i girau cap a la dreta. Cercau una barrereta metàl·lica al costat esquerre. Si seguiu aquest caminet dins la marina trobareu el torrent de la Vall i arribareu a la platja des Bot tot just després de pujar una duna d'arena. Travessau també la platja des Bot i enfilau-vos cap una zona de pins, una mica elevada. Les vistes són espectaculars perquè els blaus del mar i del cel es barregen amb els verds de la marina. Continuau caminant i enfilau un camí més o manco ample que deixa el riu a la banda dreta.

Talatí de Dalt és un jaciment arqueològic de l'illa de Menorca, situat a uns quatre quilòmetres de Maó. És un assentament talaiòtic, tot i que conserva vestigis d'èpoques posteriors. Entre els anys 1997 i 2001, un equip d'investigadors vinculats al Museu de Menorca hi han fet excavacions arqueològiques.

Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió. Està situat a dos quilòmetres de Maó, resseguint el camí vell de Sant Lluís. És un dels jaciments prehistòrics menorquins que es presenten a la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO.

La Basílica de l'Illa del Rei és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1888, a l'illa del mateix nom del Port de Maó, quan casualment va aparèixer un mosaic que presentava semblances amb el de la Sinagoga d'Hamman-Lif al Nord d'Àfrica.

La naveta de Binimaimut est une naveta située dans la commune de Port Mahon, sur l'île de Minorque, dans l'archipel des Baléares, en Espagne.

L'Illot de Binicodrell és un illot situat davant la platja de Binigaus, en el terme municipal d'Es Migjorn Gran, Menorca. Destaca la presència de la sargantana endèmica Podarcis lilfordi codrellensis.

L'illot d'en Tosqueta està al nord de Menorca.

L'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó es troba en un edifici que dona a dos carrers i a la plaça Esplanada de dues plantes. Segueix un estil arquitectònic tradicional dels habitatges senyorials dels segles xviii i xix de Maó. Des del 1906 s'ha fet càrrec de la Revista de Menorca, que era publicada des del 1888.

La Torre de Cala Mesquida, o Torre de sa Mesquida, és una torre de guaita del tipus torre Martello, que està situada sobre una roca al mig de la badia de la Cala Mesquida a Menorca. Va ser construïda entre 1799 i 1802 pels anglesos. Per dins encara es conserva l'escala de caragol, encastada en el mur de la torre. Des de 1980 la torre i el recinte són de propietat particular.

La Torre d'Alcalfar o Torre de Alcaufar és una torre defensiva en el Cap de la Punta del Morro d'Alcalfar, en el municipi de Sant Lluís, a l'illa Balear de Menorca. Juntament amb la Torre de Punta Prima, també construïda el 1787, va servir de model per a les onze torres d'estil Martello, construïdes entre 1798 i 1802, a la costa de l'illa.

La Mola de Fornells, cuya traducción al español sería la Muela de Fornells, está situada en la pedanía de Fornells, perteneciente al término municipal de Mercadal en la isla de Menorca.

Sa Falconera d'Alfurinet és una espadat a la costa de Tramuntana a Ciutadella de Menorca. És un penya-segat de 205 metres d'alçada. Als seus peus hi trobem les restes del poblat prehistòric d'Alfurinet.

Les Penyes d'Alaior és un sector de la costa del municipi d'Alaior, caracteritzat per l'alçada dels penya-segats, entre les platges de son Bou i Cales Coves. El caràcter calcari del massís permet l'existència d'avencs i coves, algunes de les quals tenen entrada per la mar i han tingut ús humà des de temps prehistòrics. Entre els penya-segats hi ha les cales de Llucalcari, la cala de Sant Llorenç i la cala en Porter.

Son Parc es una urbanización situada en la costa norte de Menorca, situada en la playa del Arenal de'n Castell, en el término municipal de Mercadal. Tiene una población de 412 habitantes (2011).

El barranc d'Algendar o Aljandar és l'accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí. Situat a deu quilòmetres de la desembocadura del riu de la cala Galdana, constitueix de manera natural el límit entre els termes municipals de Ferreries i Ciutadella. El seu territori és una reserva natural de gran valor ecològic, amb alguns endemismes propis. Ha estat conreat des de molt antic com a zona d'hortals i conté diverses coves naturals (cova des Càrritx, cova Vermella, etc.). S'hi situen nombroses llegendes de tradició oral.

Les Pedreres de s'Hostal, situades a 1 km de Ciutadella (Menorca), conformen un recinte de pedreres de marès. Es caracteritzen pel contrast i la dualitat constants: per una banda, s'imposa un paisatge resultat de l'extracció mecànica, de grans dimensions i cúbica geometria, i, per l'altra, antigues pedreres d'extracció manual, autèntic laberint de pedra i vegetació, on regnen les formes orgàniques i la varietat d'espais. La labor de Líthica consisteix a rescatar aquestes pedreres i donar-­los nova vida amb intervencions que fomenten la seva essència de laberint i de jardí.

Lanzell és un lloc de Menorca situat al terme del Mercadal.

Llumena Nou, conegut antigament com a Santa Catalina i posteriorment com a Santa Agustina, és un lloc menorquí situat al terme municipal d'Alaior amb una extensió d'unes 40 hectàrees.

La peixateria de Maó fou construïda el 1926 per l'arquitecte municipal Francesc Femenías, ja que abans, el peix es venia al port, i més tard al claustre del Carme, on era rebutjat. Així, el nou edifici projectat estava únicament dedicat a la venda de peix.

El Llatzeret és una illa situada dins el Port de Maó que durant anys va servir per fer-hi quarantenes. Abans que es construís dit Llatzeret ja existia dins el port de Maó un petit illot anomenat Illa de la Quarantena precisament perquè serví de Llatzeret a partir de 1490. Però a mitjans de 1785 Espanya rebé els esclaus espanyols alliberats per Algèria a conseqüència de la nova pau instaurada amb la regència algeriana i les estructures del petit Llatzeret menorquí resultaren insuficients. Per aquest motiu l'Illa d'en Colom serví de Llatzeret provisional, un illot de la costa nord-est de Menorca on els repatriats hi feren la quarantena. Un cop solucionat aquest problema puntual, es decidí buscar una solució definitiva a la protecció sanitària espanyola, i Floridablanca ordenà la construcció d'un Llatzeret general l'any 1787 per tal que les naus que haguessin de desembarcar a Espanya fessin quarantena. Es proposaren molts llocs, però a la fi s'optà altre cop per l'illa de Menorca, allà on s'enviaren els repatriats d'Algèria, però no a l'illa d'en Colom aquest cop, sinó una península anomenada Península de Sant Felipet, que es trobava dins el port de Maó, i que després de la construcció d'un canal artificial l'any 1900 es convertiria definitivament en el Llatzeret General d'Espanya.

La Sala Augusta de Maó es construeix l'any 1950 com una sala de programacions infantils i juvenils, però anteriorment va ser fàbrica de sabates, garatge, pista de patinatge i de ball, i cinema d'actualitats. L'any 1984 passa a ser municipal i, al mateix temps, és remodelada. Després de ser remodelada va ser utilitzada un parell d'anys com a sala polivalent. Poc després va ser tancat per descobrir que l'edifici era malalt d'aluminosi. Actualment part del equip de govern del ajuntament de Maó vol convertir l'edifici en el futur conservatori de música, cosa que no tots els partits hi són d'acord.

El Ayuntamiento de Mahón es el organismo que se encarga del gobierno y de la administración del municipio de Mahón, España. En 2023 está presidido el alcalde Hector Pons Riudavets, del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE).^[1]​

El torrent del Barranc d'Algendar és el corrent d'aigua més notable a l'illa de Menorca, que no té rius ni llacs. Aquest torrent s'alimenta durant tot l'any de les deus que hi ha al llarg del seu recorregut i desemboca a la cala Galdana.

Las salinas de Fornells son dos salinas cercanas a la localidad menorquina de Fornells perteneciente al término municipal de Mercadal.

El Parc Natural de s'Albufera des Grau, la zona humida més gran de Menorca, és el nucli de la Reserva de la Biosfera de l'illa, que engloba tota l'illa, que va ser declarada d'interès internacional pel programa MAB-UNESCO. Està situat al nord-est de l'illa de Menorca, dins del municipi de Maó i a uns dos quilòmetres de la ciutat de Maó. Ocupa una extensió de 1.947 hectàrees, de les quals 72 pertanyen a l'Albufera des Grau pròpiament dita i a les quals cal afegir la zona inundable coneguda com es Prat; diverses basses, entre les quals destaquen la de Morella i la de sa Torreta; l'Illa d'en Colom, de 60 hectàrees, i el Cap de Favàritx. Els seus valors naturals i paisatgístics han fet mereixedora l'àrea de la declaració de Parc Natural.

Tamarells del Sud és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants. Ésta ubicada dins del territori protegit del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

S'Hort Nou de Maó va ser construït l'any 1785 a la costa de Ponent del port, ja que era la zona més transitada, perquè estava molt relacionada amb el camí d'en Kane. Es va fer una mena de passeig per ser zona de jardí. L'arquitecte va ser Francisco Fernández de Angulo; hi va construir un petit edifici d'estil clàssic. Després va estar abandonat durant molt de temps i actualment tornar a ser un passeig.

La torre de Binifadet és una torre de defensa del segle XIV al municipi de Sant Lluís, Menorca.

La Torre de So na Caçana és una torre del segle xiv d'Alaior, a Menorca. Es troba a la carretera que enllaça Alaior amb la calçada de Maó a Cala en Porter. Es troba just al costat del jaciment arqueològic del poblat talaiòtic de So na Caçana.

Ca n'Oliver és una de les cases més destacades de la burgesia maonesa dels segles XVIII i xix, i que es consolidà com un dels màxims exponents d'aquests edificis a l'illa de Menorca. Va ser construïda per encàrrec del comerciant Llorenç Oliver i Morillo, el 1802, a la zona coneguda com a “fossar dels anglesos”, en època d'expansió de la ciutat de Maó; i destaca per la seva arquitectura magnànima i per les seves decoracions interiors.

La torre de Binixiquet és una de les tantes torres medievals que ha quedat incorporada a les cases del predi, però aquesta sobresurt del conjunt i conserva en la seva part superior totes les mènsules que sostenien el parapet de la terrassa. En l'actualitat, la barana o parapet que havia de descansar en elles ocupa una posició retardada a la qual va tenir, deixant a les mènsules que la sostenien només com un objecte decoratiu. Les mènsules són de forma triangular i deixaven entre elles uns espais per on els defensors llançaven pedres i oli bullent sobre els atacants al peu de la torre. La resta dels accessoris defensius han desaparegut inclosos en l'edificació.

El poblat de Sant Agustí Vell, està situat al terme d'Es Migjorn Gran, al marge est del barranc de Binigaus, municipi de Menorca amb més densitat de monuments prehistòrics per metre quadrat. És un dels més monumentals de l'illa i té una extensió d'unes cinc hectàrees. Conserva una de les meravelles de l'arqueologia menorquina: a un dels seus talaiots encara s'hi pot observar l'embigat de fusta de mata original, d'uns 3.000 anys d'antiguitat. A més, es tracta d'un dels pocs talaiots amb cambra interna que hi ha a Menorca.

La Basílica des cap des Port de Fornells és un jaciment arqueològic corresponent a un conjunt, possiblement monàstic, de construccions i enterraments paleocristians ubicat al Port de Fornells (es Mercadal). El jaciment fou descobert el 1958 i excavat a partir de 1975, la seva datació que va des del segle v al vii i durant aquest període fou objecte de profundes transformacions. En molts aspectes es tracta d'un conjunt singular d'entre les edificacions religioses de l'època a Menorca. El recinte basilical tendeix a un quadrat de 26 mtres de costat. Té una cripta en forma de creu grega i pintures murals però no té mosaics i la ubicació de l'aula baptismal no és l'habitual.

Les talayots de Binicodrell (de Dalt) sont un site archéologique situé sur la commune d'Es Migjorn Gran sur l'île de Minorque dans l'archipel des Îles Baléares en Espagne. Les deux talayots sont les seuls vestiges d'un ancien village talayotique, daté de l'âge du fer, désormais disparu.

El dolmen de Ses Roques Llises o sepulcre megalític de Ses Roques Llises (Alaior - Menorca), és un dolmen o sepulcre megalític que es troba al sud del terme municipal d'Alaior, molt a prop del poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés i al costat del monument de Na Comerma de Sa Garita.

La tombe d'Alcaidús d'en Fàbregues, également connue sous le nom de Tanques de Montpler, est une tombe mégalithique datée du II^e millénaire av. J.-C. (Âge du bronze) située sur la commune d'Alaior, sur l'île de Minorque, dans l'archipel des Baléares, en Espagne.

En el cap costaner de Caparrot de Forma, prop de la urbanització des Canutells, hi ha dos jaciments de cronologies i funcions diferents. Per una banda, als penya-segats hi ha una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus de l'edat del ferro. Per altra banda, al cap costaner hi ha un assentament de l'edat del bronze final, que destaca per la gran muralla que tanca l'accés cap al cap costaner des de la banda de terra.

Mô és una escultura de bronze al Port de Maó, just davant la Costa d'en Reynés. Aquesta escultura va ser creada per en Leonardo Lucarini (Bilbao, 1946) l'any 1991. Segons Mª Ángeles Hernández. la idea de l'escultor és aportar un element ornamental i artístic que es pugui convertir en símbol de la ciutat de Maó. A més, col·loca la sirena sobre un pedestal amb una escala, que permet que la gent pugui seure al seu costat i sentir-la més pròxima.

L'obelisc de Ciutadella, popularment conegut com a «sa piràmide» és un obelisc que es troba al centre de l'emblemàtica Plaça des Born de Ciutadella de Menorca. Fou realitzada el 1857 per commemorar l'Any de Sa Desgràcia, segons un projecte de l'historiador Rafael Oleo i Quadrado pel mestre constructor Josep Mas i Llufriu. És d'estil neoclàssic i mesura vint-i-dos metres d'altura.

El poblat de Torrellisar (Alaior, Menorca) es troba molt alterat per les feines agrícoles i ramaderes que s'hi han realitzat al llarg dels segles, després del seu abandonament, però s'hi poden veure una sèrie de restes, entre les quals destaca la taula. S'hi accedeix des de la carretera d'Alaior a Cala en Porter. En el punt quilomètric 5,5, a la dreta, es pren el camí rural de Cotaina, i a 400 metres a l'esquerra hi ha el jaciment.

L'origen de l'assentament i poblat talaiòtic de Sa Torreta es pot situar ja en el bronze inicial (1600 aC) i va ser ocupat fins a la romanització de Menorca i reocupat en època medieval islàmica. Del poblat actualment se'n conserva el talaiot (la tipologia pot correspondre a la categoria de talaiots en rampa), el recinte o santuari de Taula i diferents cases. Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base d'una naveta d'enterrament, construïda amb tècnica de construcció ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques. El jaciment arqueològic va resultar afectat per la construcció, ja en el segle xv, de les cases de lloc i de la torre de defensa que es van situar dins de la zona monumental. És declarat Bé d'Interès Cultural.

Binibèquer Nou és un nucli de població eminentment turístic pertanyent al terme municipal de Sant Lluís a l'illa de Menorca. Dista 5 km de Sant Lluís i 8 km de la capital, Maó.

Llucmaçanes és un petit nucli urbà de Maó de 169 habitants. Antigament era un llogaret format per una vintena de cases típiques menorquines. Com que aquestes augmentaven dispersament entre els camins de Maó, de Na Ferranda i d'Es Garrové, l'arquitecte Antoni Vila i Palmès, l'any 1889, dissenyà un pla per a alinear-les. Aquests carrers rectilinis mai no van seguir-se, i el nucli del poble sempre ha mantingut la fisonomia camperola de les arquitectures rurals.

El poble de Sant Climent és un nucli tradicional del terme de Maó, amb 557 habitants. S'urbanitzà el 1817 sobre terrenys de l'antiga garriga de Mussuptà. En realitat, aquesta data tan recent és la de l'intent d'agrupar de forma estructurada una població dispersa existent, ja que la zona de Sant Climent ha estat molt poblada des d'època antiga. L'actual església, construïda el 1889 obra de l'arquitecte català Antoni Vila Palmés, va substituir-ne una d'anterior, del segle xvii, i ocupa un lloc centralitzador al poble. Sant Climent tenia un cós per a les corregudes i des de 1905 compta amb cementiri propi. El tercer cap de setmana d'agost Sant Climent celebra la seva festa patronal, dedicada al sant que porta el nom del poble. Com totes les festes menorquines, la celebració es fa al voltant dels cavalls.

Es Grau és un nucli tradicional de Maó de 167 habitants. És un dels llocs d'estiueg més antics de la gent de Maó, ja que les primeres casetes daten de finals del segle xix. Avui, hi ha una intensa vida social, turisme, té associació de veïns i celebra les seves festes al juliol. La platja des Grau, separada per una massa boscosa de l'albufera, és gran i d'arena fina, amb aigües poc profundes. A l'estiu, cada dia surt dels molls una barca cap a l'illa d'en Colom.

L'Hipòdrom Municipal de Maó és una entitat esportiva dirigida per la Societat Hípica "Amics del Noble Brut" amb més de 70 anys d'història.

La Torre de Binisermenya és una talaia situada a la base naval del port de Maó.

La basílica de Son Bou és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte; es troba a la platja de Son Bou (Alaior), en un indret denominat ses Canessies, paraula de suposada etimologia àrab amb el significat de 'temple' o 'església'. La presència d'una església paleocristiana a l'indret era coneguda d'antic a causa de la visibilitat de la pica baptismal monolítica. La seva excavació s'inicià el 1951 i posà al descobert un edifici de 25,20 metres de llargària per 12,40 d'amplària, de tres naus separades per pilars, les quals, contràriament a la major part de les esglésies balears d'aquesta època, no conté mosaics, sinó que el seu paviment és de test; això ha duit als investigadors a discrepar sobre si cal fixar una cronologia anterior (a partir de l'any 450) o posterior a la resta d'esglésies primitives de Menorca.

La Basílica del Fornàs de Torelló és una basílica al terme municipal de Maó (Menorca), a uns 500 m de la carretera de l'aeroport, en el Camí de Torrelló, entre la carretera de Sant Climent i la general.Aquest jaciment va ser descobert per un pagès, en Toni Cardona, es Pagès d'es Fornàs, i llavors l'arqueòloga M. Lluïsa Serra va estudiar-lo. Actualment està protegida per una tela metàl·lica per evitar destrosses, però es pot observar perfectament el que era la basílica.

L'Església i el claustre del Carme de Maó foren construïts entre 1726 i 1808, sota l'orde dels Carmelites, en època del governador anglès Blakeney. L'església és d'estil neoclàssic, però té una façana molt nua; a l'interior és un edifici molt espaiós. Al costat hi ha el claustre, que es caracteritza per ser molt gran, de gran qualitat decorativa i artística, amb una cisterna al mig. És de planta quadrada, amb dues plantes. L'any 1835 va tenir lloc la desamortització i el claustre va passar a mans municipals, restant només l'església en mans eclesiàstiques. El 1877 fou erigida en parròquia.

L'església i el claustre de Sant Francesc, de Maó, foren començats l'any 1719 i acabats el 1792.

L'església de Sant Antoni de Maó és un edifici neoclàssic, documentat al segle XVI, que al segle XXI és una sala de cultura de "Sa Nostra".

L'església parroquial de Sant Lluís és una Església blanca d'estil neoclàssic situada al poble menorquí de Sant Lluís, dissenyada per l'arquitecte i enginyer francés Antoine d'Allemand i construïda al segle xviii per a honorar el rei francès per la seva ocupació de Menorca.

La iglesia de San Antonio Abad de Fornells, en menorquín Església de Sant Antoni Abat de Fornells, es una iglesia situada en el número 2 de la Calle de las Escuelas, en menorquín Carrer de Ses Escoles, que ejerce como parroquia de la localidad menorquina de Fornells perteneciente al municipio de Mercadal. Esta parroquia está adscrita al culto católico y pertenece a la Diócesis de Menorca. Recibe su nombre del monje y santo cristiano San Antonio Abad.

L'Església i convent de la Concepció de Maó és un convent de clausura construït sobre terrenys de l'antiga muralla, entre 1616 i 1623, sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Quasi no té façana exterior, perquè l'edifici s'obre cap al penyal del port. Devers l'any 1804 es va dedicar una sala a l'ensenyament per a fillets.

El Fort Marlborough és una fortalesa situada al costat de la bocana del port de Maó, a la Cala de Sant Esteve, dins el municipi menorquí d'Es Castell. Va ser construït pels britànics entre 1710 i 1726, que li van donar el nom del general més destacat de l'època, Sir John Churchill, duc de Marlborough, al qual els seus enemics francesos van immortalitzar en una cançó infantil com a Mambrú, simplificant-ne la pronunciació.

Alcalfar és un petit nucli de pescadors situat al sud-est de l'illa de Menorca. Administrativament, depèn de l'ajuntament de Sant Lluís, el nucli municipal del qual es troba a uns cinc quilòmetres.

L'Hospital General Mateu Orfila és l'hospital general de l'illa de Menorca.

El faro de San Carlos-Mahón es un faro situado en el Castillo de San Felipe, en la costa sur de la entrada al puerto de Mahón, al este de la isla de Menorca, en el archipiélago de las Islas Baleares, España. Está gestionado por la autoridad portuaria de las Islas Baleares en el puerto de Alcudia.

La Torre de l'Illa Sargantana és una torre de defensa costanera al centre de la rada de Fornells, és de forma allargada i apunta el seu vèrtex septentrional cap a l'entrada de la rada, dominant la seva embocadura i la zona de fondejo central, d'aquí la seva importància. Va ser construïda pels britànics. Té adossades dues ales, una cap al nord i altra cap a l'est. No té pis intermedi, la torre està bé conservada i és de propietat privada.

El Bastió de sa Font és un antic bastió de Ciutadella, llistat com a Bé d'Interés Cultural. En perdre la seva funció militar el 1869 va servir entre d'altres com dipòsit d'aigua i com a fàbrica de gas. Després d'una restauració profunda, de 1995 a 2018, durant vint-i-tres anys va ser la seu del Museu Municipal. Continua funcionant com a magatzem i espai per a investigadors.

L'orgue de Santa Maria de Maó és un orgue monumental situat al interior de l'Església catòlica de Santa Maria de Maó (Menorca), que va ser construït per l'orguener suís Johann Kyburz i va ser inaugurat l'any 1810.

La Salle Alaior és un centre educatiu, concertat i cristià, a l'avinguda Verge del Toro de la ciutat d'Alaior (Illa de Menorca). El col·legi ofereix des d'educació infantil fins a l'educació secundària.

L'illa de la Quarantena és un illot situat a l'interior del Port de Maó amb una extensió de 10.000 m² i un perímetres de 500 metres.

L'Illa de sa Sargantana és un petit illot situat al mig del port de Fornells. Té una extensió de 2,5 ha i una cota màxima de 14,5 metres.

L'illot d'en Mel es troba a l'est de Menorca, dins de l'Albufera des Grau. Té una extensió de 0,24 hectàrees, està a una distància de 75 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 4,3 m.

L'Illa d'en Tusqueta és una illa de la costa Nord de Menorca, davant de la Cala Tusqueta, al cantó Est de la Mola de Fornells. Destaca la presència de la sargantana endèmica Podarcis lilfordi sargantanae.

L'illa de ses Bledes o illes Bledes es troba devora el cap de s'Alairó, al municipi d'Es Mercadal a Menorca, és una zona d'especial interès per a la protecció de les aus. Just davant mateix de l'illa, es troba cala Barril.

Institut Menorquí d'Estudis (IME) és un organisme autònom local del Consell Insular de Menorca creat l'any 1985 per a fomentar i divulgar la cultura i els treballs d'investigació a l'illa de Menorca. Per a complir els objectius compta amb cinc seccions (Ciències naturals, Ciències socials, Ciència i tècnica, Història i arqueologia, i Llengua i literatura), l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM). El president de l'IME és el president del Consell Insular de Menorca o la persona a qui delegui aquest càrrec. L'entitat està gestionada per un Consell Rector constituït pel president de l'IME, el president del seu Consell Científic, el seu coordinador científic, els cinc caps de secció, l'interventor i el secretari general del Consell Insular de Menorca. El físic Josep Miquel Vidal Hernández (1939-2013) va ser coordinador científic de l'IME des de la fundació d'aquesta entitat fins a l'any 2013. Josefina Salord i Ripoll el va succeir en el càrrec des del 2013 fins a l'any 2020. Des d'aleshores, la coordinadora científica és la física Marta Jordi Taltavull.

Les illes d'Addaia són un grup de dues petites illes i un illot que tanquen el Port d'Addaia pel nord-est. Pertanyen al municipi d'Es Mercadal a Menorca.

La península de la Mola és una península situada a l'extrem oriental de Menorca, dins el terme de Maó. El seu punt culminant, la punta de l'Esperó, és l'indret més oriental de l'illa.

El Cap de Favàritx és a l'extrem nord-oriental de l'illa de Menorca, dins del terme municipal de Maó, al Parc Natural de s'Albufera des Grau. La fita característica de Cap de Favàritx és el far, blanc i amb una banda negra en espiral. Va ser inaugurat l'any 1922.

L'IES Pasqual Calbó i Caldés, conegut popularment com a «Sa Maes», és un institut d'ensenyament obligatori inaugurada l'1 de febrer de 1919 al municipi de Maó. S'hi pot estudiar, Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i Formació Professional.

Santa Àgueda és la tercera muntanya més alta de Menorca, després del Toro i S'Enclusa, amb 264 metres d'altitud. Hi ha un camí pel qual s'hi pot pujar a peu fins al cim, part d'aquest camí es conserva des de l'època dels romans. L'ascens a peu per aquest camí s'estima en uns tres quarts. La muntanya ha inspirat llegendes populars i el seu cim, per les seves vistes, ha estat usat al llarg de la història com a atalaia militar i mirador d'esbarjo.

Torre vella és una torre medieval de planta rectangular, la seva part superior s'ha modificat i és difícil d'identificar perquè està molt modificada per a ser utilitzada per a tasques agrícoles. No es veuen accessoris defensius originals, per això és complicat de distingir la torre. La porta d'entrada també ha estat modificada. I té accés des de la Torre de vigilància d'en Gaumés. Està registrada com a Bé d'Interès Cultural amb el número R-I-51-0008537-00000.

Torre de vigilància d'en Galmés, més coneguda com Torre d'en Galmés, és una torre d'Alaior, a Menorca. Hi ha un pàrquing a prop amb un centre d'interpretació que està just al costat del poblat talaiòtic del mateix nom.

La Cala de Sant Llorenç està situada a l'illa de Menorca i concretament al Sud del municipi d'Alaior. És una platja molt petita i està encaixonada entre penya-segats alts. Les condicions de la mar, desaconsellen el fondeig de les embarcacions. Els seus voltants estan formats per roques i l'aigua és cristal·lina. L'accés a la platja s'ha de fer a peu, cosa que limita la seva ocupació.

El port d'Addaia és una cala de Menorca situada entre els termes de Maó i d'Es Mercadal, a la costa septentrional de l'illa. Té 3,5 quilòmetres de longitud i poca profunditat. Aquesta cala està tancada per les illes d'Addaia (dues petites illes i un illot). Pertany al municipi d'Es Mercadal i és el tercer port més important de l'illa. La cala està situada entre el Parc Natural de s'Albufera des Grau i la Reserva de la Biosfera del Nord de Menorca.

El Principal de Guàrdia és un edifici de Maó anomenat també simplement Principal.

La Casa Mir és una casa d'inspiració modernista a la Plaça Espanya de Maó, i fou dissenyada per l'arquitecte municipal Francesc Femenías. Té quatre pisos i mira cap al port de la ciutat. Combina els colors blanc i groc clar, amb unes grans finestres a la façana principal, i amb alguns vidres tintats de color verd, taronja i blau. És sobre la Costa de Ses Voltes, l'accés principal al Port de Maó per als vianants i els automòbils. A més, està enfrontada, respecte a aquest accés, amb el Claustre del Carme i la peixateria municipal.

La Residència Geriàtrica de Maó fou construïda l'any 1738 pels anglesos, que volien fer un hospital de caritat de nova planta al carrer Cós de Gràcia, amb un oratori dedicat al Bon Pastor. Aquest edifici estava mantingut per doblers d'herències i per almoines. Aquest edifici ja el van fer sobre un hospital de l'edat mitjana que acollia a persones malaltes i necessitades.

El pati de sa Lluna és el claustre d'un antic convent franciscà, el convent de Sant Dídac, situat a Alaior (Menorca). Construït de 1629 i fins a final del segle xvii al carrer des Banyer, inicialment era als afores de la ciutat. L'any 1853, després d'haver estat ocupat durant nou anys per un destacament militar, es van habilitar els interiors del convent per fer-ne habitatges. El 2005, el govern Balear ha comprat l'edifici i d'ençà el Consell de Menorca treballa per a recuperar l'edifici per a ús cultural.

La Casa talaiòtica de Biniparratx Petit (també Biniparratxet Petit) és un habitatge prehistòric de l'illa de Menorca, a les Illes Balears. L'edificació de l'edat del ferro data del segle IV abans de la nostra era, i s'atribueix a la fase tardana o post-talaiòtica de la cultura talaiòtica. L'excavaren el 1995 a l'extrem sud de la pista de l'aeroport de Menorca i la traslladaren a la zona verda enfront de l'edifici de l'aeroport.

Punta Prima és una platja de l'illa de Menorca concretament al Sud del municipi de Sant Lluís.

La Cala des Degollador està situada a l'illa de Menorca i concretament dins del municipi de Ciutadella de Menorca.

La Cala en Carbó és una cala del Nord del municipi de Ciutadella, a Menorca.

La platja de Sant Adeodat o Binicodrell està situada a l'illa de Menorca i concretament al sud del municipi des Migjorn Gran.

S'Escala és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants. Ésta ubicada dins del territori protegit del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

La Platja de Son vell està situada al lloc de Son vell, entre la Platja de Son Xoriguer i Cala en Turqueta.

Tamarells del Nord és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants. Ésta ubicada dins del territori protegit del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

Cala en Cavaller és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants. Ésta ubicada dins del territori protegit del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

Cala Viola està situada a l'illa de Menorca i concretament al nord del municipi d'Es Mercadal.

La platja de Son Xoriguer està situada a l'illa de Menorca i concretament al sud del municipi de Ciutadella de Menorca.

La platja des Grau està situada a 8 km de Maó, dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau, símbol ecologista de Menorca, que conserva un gran nombre de zones verges. Les aigües tenen poca profunditat, però és un bon refugi per a embarcacions de calat inferior a tres metres i mig. Aquesta àmplia platja de forma circular està separada de l'albufera per una massa boscosa. Les seves aigües són molt tranquil·les i estan protegides per l'illa d'en Colom. En aquesta platja s'hi poden practicar diverses activitats nàutiques.

Els Tamarells és, juntament amb s'Arenal d'en Moro, una de les platges de l'Illa d'en Colom a Menorca. Està situada a la costa oest de l'illot, protegida del vent de tramuntana. L'arena és relativament fina per ser una platja de la costa nord-est de Menorca. Just a sobre de l'arena hi trobem els tamarells (Tamarix africana), unes plantes d'origen africà que donen nom a la platja. Aquesta platja forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau. L'accés és exclusivament marítim.

Mongofra és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). Es troba a la costa marítima del lloc de Mongofra Nou, seu de la Fundació Rubió i Tudurí - Andròmaco. És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants.

S'Arenal de Morella és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants. Ésta ubicada dins del territori protegit del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

Biniancolla es una playa situada en el término municipal de San Luis, en la isla española de Menorca. Situada al sureste de Menorca, se encuentra entre Binibeca y Punta Prima. Biniancolla cuenta con un pequeño núcleo de población, con casas turísticas tradicionales, mientras que el resto de su territorio está ocupado por chalets turísticos y un gran hotel, además de cierta zona boscosa. De perfil eminentemente turístico, apenas cuenta con habitantes durante los meses invernales.^{[cita requerida]}

La platja d'Algaiarens o platja des Tancats està situada al nord del municipi de Ciutadella, a Menorca.

Cala en Caldes és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants. Fa aproximadament 100 metres de llargada i 50 d'amplada.

Cala Pous és una petita platja situada a l'illa de Menorca, concretament al nord del municipi de Ciutadella

Cala Presili és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants. Està situada dins del territori protegit del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

La cala de Binissafúller (pron. local [binisafua]) està situada al sud del municipi de Sant Lluís, a la costa meridional de Menorca. Es troba entre el Cap d'en Font i Binissafúller Roters i una mica més a l'est es troba el famós poble de pescadors. És una cala semiurbana de 169 habitants, d'arena blanca, típica del sud de l'illa, i d'aigües tranquil·les.

Sa Cala de s'Enclusa és una platja de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i el seu accés és exclusivament marítim o per a vianants.

La Cala de Sant Esteve està situada a 2,5 kilòmetres des Castell de Menorca. Construïda pels anglesos entre 1710 i 1716. Va ser de vital importància al segle xviii, ja que servia per defensar el Port de Maó. És un gran entrant de mar en forma de essa que entra a l'interior, cap a l'oest, això forma aquesta zona de bany sense sorra i roques, amb un pendent. Hi ha molts residents que estiuegen, també hi ha una gran quantitat de barques petites que estan ancorades en el seu litoral sinuós.

El Portitxol és una cala de la costa nord-est del municipi de Maó (Menorca). És una platja verge i l'accés només és possible per mar o per a vianants. Està ubicada dins del territori protegit del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

El cementiri de Maó es comença a construir després que l'any 1787 el rei Carles III d'Espanya signés la primera disposició sobre la construcció de cementiris fora dels pobles per raons sanitàries i per les males olors que hi havia dins de les esglésies.