Llucmajor

Air Europa Líneas Aéreas, S.A.U., branded as Air Europa, is the third largest Spanish airline after Iberia and Vueling. The airline is headquartered in Llucmajor, Mallorca, Spain; it has its main hub at Adolfo Suárez Madrid–Barajas Airport with focus city operations at Palma de Mallorca Airport and Tenerife North Airport. Air Europa flies to over 44 destinations in Spain, the rest of Europe, South America, North America, the Caribbean, Morocco and Tunisia. Since September 2007, Air Europa has been a member of the SkyTeam alliance.

The Battle of Llucmajor (Catalan: Batalla de Llucmajor; IPA: [bəˈtaʎə ðə ˌʎumːəˈʒo]) occurred in 1349 when Peter IV of Aragon's forces defeated and killed his cousin James III of Majorca in the town of Llucmajor on the Balearic Islands, resulting in the end of the independent Kingdom of Majorca.

The Club Nàutic S'Arenal also known as the Club Náutico El Arenal is a sailing club in the Bay of Palma on the Balearic Islands of Mallorca in a place called El Arenal.

Es Pedregar és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca.

Bennoc és una possessió situada a la marina del terme de Llucmajor, Mallorca, en el camí de s'Àguila.

Betlem és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina, entre les possessions de Capocorb Vell i s'Àguila d'en Quart; la carretera del Cap Blanc (Ma-6014), que la separa de la possessió d'es Cap Blanc i la costa. Abans s'anomenava rafal del Turc. Té 785 quarterades d'extensió.

Binificat és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la zona muntanyosa.

Biniferri, o Buniferri, és una petita possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al sud de la serra de Galdent, devora el cementiri municipal. Antiga alqueria musulmana en el Llibre del Repartiment de Mallorca tocà a Ramon de Santmartí. Tenia una torre de defensa.

Binilagant és una antiga possessió del terme municipal de Llucmajor (Mallorca), situada al nord d'aquest municipi, a la zona muntanyosa i humida del massís de Randa (per això, hom coneix els pagesos d'aquest paratge com a costerins, en contraposició amb els marinencs o pagesos de la Marina).

Capocorb Vell és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina. És coneguda per les restes arqueològiques del poblat talaiòtic de Capocorb Vell.

Cas Elet és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al migjorn de la vila, entre Torratxí i Son Calders.

Cas Frares és una possessió situada a la marina de Llucmajor, al migjorn de Mallorca.

Cortada és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la Marina.

Cugulutx és una possessió situada a la marina del terme de Llucmajor, Mallorca, en el camí de sa Torre.

Es Carbonells és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina, entre les possessions de sa Torre i sa Pobla d'en Verdigo. El 1544 es troba documentada amb el nom de Rafal dels Carbonells.

Es Cap Blanc és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina, confronta amb les possessions de Capocorb Nou i Betlem i amb es Racó des Carril, a la costa. Es troba documentada el 1385. Rep el nom del Cap Blanc que està situat a la seva costa.

Es Masdeu és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca.

Es Marroig és una petita possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada entre el Camp de sa Batalla, Son Pere Negre, Son Perdiuet i Can Cura. Fins al segle xviii fou denominada es Mas Roig i després es Marroig. Es troba documentada el 1307. El 1368 pertanyia a Bernat Masroig. El 1637 era dividida en diverses propietats les quals seguiren subdividint-se en els segles posteriors.

Ferrutxelles és una antiga possessió del nord del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, que actualment correspon a les terres denominades Son Saleta i Son Marió.

Garonda és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina, prop de s'Estanyol de Migjorn.

Guiamerà, o Guimerà, és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina.

Guiameranet, o Guimeranet, és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina i sorgí el segle xvii d'una divisió de la possessió de Guiamerà.

Sa Pobla d'en Verdigo és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina, entre les possessions de s'Àguila, Son Mut Aliardo, Cas Frares i es Carbonells. És una segregació de Son Mut Aliardo i és documentada el 1476. Té una extensió de 59 quarterades.

Sa Torre és una destacada possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina.

Ses Arnaules (o Ses Arnaldes) és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca.

Ses Males Cases és una possessió situada a la Marina del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, en el Camí de s'Àguila.

So n'Albertí és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, confronta amb les possessions de Son Mateu i Son Coll, i amb el camí de Llucmajor a Cala Pi. Antigament era denominada Torre de So n'Albertí.

So n'Antelm és una possessió situada al terme de Llucmajor, Mallorca, entre l'autopista Palma-Llucmajor (Ma-19) i el Camí de sa Torre. A finals del segle XX s'hi construí un camp de golf i una zona hotelera.

Son Cardell és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada al ponent del terme municipal.

Son Cresta és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada entre So n'Eixida i Son Ramis Nou, al Camí de Son Marrano. Son Cresta destaca per les restes arqueològiques que s'hi trobaren en una cova prehistòrica, cova de Son Cresta, descoberta el 1895, al migjorn de les cases.

So n'Eixida és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina, prop de la carretera que uneix Llucmajor amb s'Estanyol de Migjorn. Es troba ja documentada el 1552 i pertanyia a l'honor Mateu Salom. Tenia cases i molí de sang, i es dedicava al conreu de cereals i a la ramaderia ovina.

Son Garcies és una antiga possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada vora l'antic camí de Llucmajor a Palma, actual carretera Ma-19A. Son Garcies fou segregada de la possessió de Galdent quan n'eren propietaris els Montanyans. El 1232 era anomenada Benibarret. El 1414 es coneixia amb el nom de s'Aljub Sec i n'eren propietaris Lluc Bisbal i la seva esposa, veïns de Sóller. Les cases de la possessió de s'Aljub Sec corresponen amb les que actualment s'anomenen Son Garcies d'en Ferretjans, ja que són les que posseeixen una torre de defensa. El 1569 s'Aljub Sec era de Joan Garcia. Confrontava amb les possessions de Punxuat, del terme municipal d'Algaida, amb Tió i es Marroig de Llucmajor, amb s'Aranjassa del terme municipal de Palma i amb altres finques. Una part, anomenada s'Aljubet, se segregà de s'Aljub Sec i en fou el primer propietari Antoni Garcia, germà de Joan Garcia; confrontava amb s'Aljub, amb Galdent, amb el camí de Ciutat i altres finques. Dels Garcies propietaris prové el nom actual de Son Garcies.

So n'Hereu és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. So n'Hereu en el segle xv s'anomenava Benítica i en el XVI Son Garí. Era alou de les monges de Santa Margalida, de Palma, i fou possessió matriu de Son Vilardell, Son Monget i Son Monjo. El 1578, pertanyia a Antoni Oliver, s'Hereu, de qui prengué el malnom. De la família Oliver passà als Llopis i d'aquests als Melià. Abans de fraccionar-se tenia 312 quarterades. Les seves rotes el 1702 pertanyien a Jaume Ferretjans. L'oratori obtengué el 1775 indult apostòlic i pertanyia a les germanes Francesca i Antònia Llopis. Les rotes, que el 1777 pertanyien a Agustí Garcies, tenien 85 quarterades. Té unes cases en molt bon estat de conservació. Hi ha tres coves artificials prehistòriques d'enterrament, que tenen fossa central, cubicles laterals i corredor escalonat.

Son Julià o Ca s'Hereu és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada al quilòmetre 1 de l'antiga carretera de Llucmajor a s'Arenal (Ma-6020).

Son Marranet és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la zona del llevant del municipi.

Son Mendívil de Dalt és una possessió a la zona de ponent del terme de Llucmajor (Mallorca).

Son Monjo és una petita possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada entre la vila, es Camp de sa Batalla, Son Pere Negre i Galdent. Documentada el 1685, en el cadastre de 1702 pertanyia a Antonina Pons i el 1777 n'era propietària Antonina Anna Sastre, viuda de Francesc Salvà de Sa Llapassa. A principis del segle XX n'era propietària la família de la poetessa Maria Antònia Salvà.

Son Noguera és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada al quilòmetre 2 de l'antiga carretera de Llucmajor a s'Arenal (Ma-6020).

Son Reiners és una possessió situada a la Marina de Llucmajor, Mallorca. Està situada entre les possessions de Son Fideu, Son Rafeló, i Son Bieló. El 1777 pertanyia a Joan Salvador Taverner. És una segregació de la possessió des Llobets. El 1994 tenia 289 quarterades. El 1969 s'urbanitzà una extensió de 9,73 ha a la costa, situada al costat de la població de s'Estanyol de Migjorn, procés del qual el promotor fou l'empresa Damià Taberner.

Son Serra és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la marina, entre Son Vidal, Son Campanet i el Camí de Cala Pi. El 1618 pertanyia a l'honor Miquel Salvà, de Son Serra. En el cadastre de 1666 tenia 154 quarterades. Era dedicada a conreu de cereals i a ramaderia ovina.

Son Sard és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la carretera que uneix Llucmajor amb Campos, a la sortida de Llucmajor.

Son Verí és una antiga possessió situada a la marina del terme de Llucmajor, Mallorca, prop de s'Arenal. Els seus terrenys són drenats pel Torrent de Son Verí.

Tió és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca.

Torratxí és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca.

Vernissa és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina.

Son Calders és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al sud de la vila, a la carretera de s'Estanyol de Migjorn. Confronta amb les terres de Cas Elet, de Son Torra i de Torratxí. Actualment les seves terres tenen una extensió d'unes 36 quarterades i són travessades per l'autopista del llevant (Ma-19).

Son Bonaventura és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la zona muntanyosa, a la partió amb el municipi d'Algaida. L'any 1685 ja estava escindida de Son Pons Verd, ara Son Verd. Ocupa una superfície de 49,74 quarterades i confronta pel nord amb terrenys de les possessions Albenya, Pola i Son Lleó, totes d'Algaida; pel sud amb Son Verd i per l'est amb sa Maimona, ambdues de Llucmajor.

Es Quadrat és el barri central de la ciutat de Llucmajor (Mallorca), que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300. Està delimitat pels carrers d'es Convent al llevant, d'es Vall al migjorn, Major al ponent, i de Jaume II i Orient a la tramuntana. Té la forma quasi d'un quadrat perfecte, d'on li ve el nom, amb costats de 452 m (107 destres) de longitud mitjana, i amb una superfície de 21 hectàrees (29 quarterades). En ell s'hi troben situats alguns dels edificis més representatius de la ciutat (Ajuntament, Plaça d'Espanya, Església parroquial de Sant Miquel, Rectoria, etc.). Quan s'ordenà la vila seguint les Ordinacions de Jaume II del 1300, els ordinadors traçaren aquest quadrat amb un traçat reticular, habitual a les viles noves o bastides fundades en el continent, que permetia la divisió més o manco regular dels solars, adaptant-lo a les edificacions anteriors que ja existien (plaça, església, cementiri, abeurador, rentadors, celler reial i del bisbe, botiga, carnisseria, peixateria, etc.) i als carrers antics (Nou, Ciutat, Mur o Vall, Font, Galdent, les Basses i Campos).

Llucament és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la part meridional del terme i devora la costa.

Míner és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la zona muntanyosa.

Païssa és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada al llevant del terme municipal.

Purgatori és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina de Llucmajor.

S'Estelella o s'Estalella és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la costa del migjorn, devora s'Estanyol de Migjorn.

S'Àguila és una possessió situada a la Marina de Llucmajor, al migjorn de Mallorca.

Sa Maimona (també anomenada algun cop sa Marimona) és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord-est del municipi.

Es Pèlec és una antiga possessió, o rafal, situada al terme municipal de Llucmajor, Mallorca, en el camí que uneix Llucmajor amb Porreres.

Es Pujol és una possessió del nord del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al vessant del migjorn del puig de Randa, i confronta amb Son Casesnoves, Son Dragó i s'Aresteta. El 1578 pertanyia a l'honor Francesc Salvà, tenia casa i era dedicada al conreu de cereals, així com a la ramaderia ovina. El 1702 era propietat d'Antoni Salvà, de la mateixa família dels Salvà.

Gomera és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina.

Gomereta és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina.

Puigderrós de Baix és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina, a la carretera del Cap Blanc.

Puigderrós de Dalt és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina.

S'Aresta és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al massís de Randa, entre el puig de Randa i la possessió de Binificat. Hi destaca la Cova de s'Aresta, situada sota la balma de la penya Falconera. En ella els franciscans fra Nicolau Caldés, fra Catany i fra Llobet s'hi retiraren el 1440 per mostrar la seva oposició a la reforma de l'orde franciscà. Aquesta comunitat donà lloc a la posterior construcció del Santuari de Nostra Senyora de Gràcia en el mateix lloc.

Sa Cabana és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord-est del municipi.

Sa Caseta és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la marina, al migjorn, entre la possessió de sa Llapassa i el camí des Palmer. Es troba documentada el 1527 quan fou separada per herència de la possessió de sa Llapassa i en fou el primer propietari Antoni Salvà. S'anomenava rafal de l'Orfe. Té 407 quarterades de les quals 189 són de garriga.

Sa Llapassa és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la marina, al migjorn.

Sa Talaia és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina, a la carretera que uneix Llucmajor amb s'Estanyol de Migjorn.

Ses Teringades és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la marina del municipi, que confronta amb les possessions de Merola, Son Boscana i Son Quartera Vell i amb el torrent d'Alfàbia. Es troba documentada amb el nom Tiringades el 1307, el 1347 i el 1371, any en el qual n'era propietari Mascaró d'Oms. El 1777 ja s'havia segregat en cinc propietats, els propietaris de les quals eren: Pere Antoni Catany, Salvador Taberner, Antoni Catany, Pere Ferretjans i Jerònia Noguera.

Solleric és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina.

Son Bieló és una possessió de la Marina de Llucmajor, Mallorca, entre les possessions de Son Reiners i Son Etzèbit, aquesta ja dins del terme municipal de Campos. Documentada al segle xvi té 233 quarterades. La costa fou urbanitzada donant lloc a la urbanització de Son Bieló vora la població de s'Estanyol de Migjorn.

Son Boscana és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina, devora la possessió de Merola, prop de la carretera que uneix Llucmajor amb s'Estanyol de Migjorn.

Son Cànaves és una possessió situada al terme municipal de Llucmajor, Mallorca, prop de s'Arenal.

Son Casesnoves és una possessió del nord del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada entre la vila de Llucmajor i el Puig de Randa.

Son Dalabau és una possessió situada a la marina del terme de Llucmajor, Mallorca, en el camí del Palmer, prop de s'Arenal.

Son Ferretjans és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada al llevant del municipi, que confronta amb les possessions de So n'Eixida, Ses Seguí i Son Mesquida. Es troba documentada el 1573, any en el qual n'era propietari l'honor Jaume Ferretjans, de la família del qual prengué nom la possessió. Es dedicava al conreu de cereals, a la ramaderia porquina i ovina (150 ovelles el 1573) i a la producció de mel (5 cases d'abelles el 1573).

Son Frígola és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la carretera que uneix Llucmajor amb Porreres.

Son Fullana és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord-est, a la carretera que uneix Llucmajor amb Porreres.

Son Fullaneta és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, a la sortida d'aquesta població per la carretera que la uneix amb Campos.

Son Granada és una antiga possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la marina.

Son Marrano és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la zona del llevant del municipi.

Son Mesquida és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la zona del llevant del municipi, entre les possessions de Son Eixida, Son Cresta, Son Ferretjans i Païssa.

Son Monget és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, que confronta amb les possessions de Son Cardell, So n'Hereu, Son Vilardell i Son Monjo. Pertanyia a l'honor Gabriel Pons, conegut com a Monjo, del diminutiu d'aquest malnom familiar en prové el nom de la possessió. El 1777 era de Miquel Garcies Clar. Era dedicada a conreu de cereals i vinya.

Son Montserrat és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al vessant meridional del Puig de Randa, entre s'Aresteta, s'Aresta i Son Ponç. El segle xiv era anomenada Rafal de Binigalip. El 1380 era de Guillem Valentí Burguera que la va vendre a Guillem Picornell. Fou dels Picornell fins al 1446 que la va vendre a Antoni Pons, de malnom Montserrat, d'on prové l'actual nom de la possessió. Després el 1493 passà a la família dels Montserrat. El 1643 tenia cases amb celler i molí de sang. Es dedicava a garroverars, vinya i conreu de cereals i lleguminoses. El 1687 també conreava lli i tenia ramaderia ovina i porcina.

Son Mulet és una antiga possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada al llevant del municipi, al nord de la carretera que uneix Llucmajor amb Campos. Confronta amb es Rafal Càrritx, Son Fullana, Son Frígola, Son Gabriela i Son Mas al terme de Llucmajor; i Son Lluís al terme de Campos. Sorgí el segle xvi d'una segregació de sa Llagostera. El 1578 pertanyia a l'honor Pere Mulet, que havia adquirit les cases de sa Llagostera i 199 quarterades de terrenys. El 1637 pertanyia a l'honor Pere Mulet i era denominada sa Llagostera d'en Mulet, Son Mulet de sa Llagostera o Son Mulet de la Casa Vella. Confrontava amb el camí reial de Llucmajor a Campos, Son Lluís, Son Garcia del Puig i Son Samar. Era dedicada al conreu de cereals. Ja en el segle xvii els membres de la família Mulet es dividiren la possessió original. El 1655 una d'elles era Son Mulet del Puig, que pertanyia a l'honor Francesc Mulet. Era dedicada a vinya i conreu de cereals. Hi havia una gran pedrera d'on foren extrets els maresos per a l'edificació de l'església parroquial de Llucmajor. Actualment la denominació Son Mulet es refereix als terrenys que formaren part d'aquesta possessió, avui molt parcel·lada. També donà nom al Puig de Son Mulet.

Son Munar és una possessió situada a la Marina de Llucmajor, Mallorca, al Camí de s'Àguila.

Son Mut Aliardo és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina, entre les possessions de Gomera Vell, Son Tord, Son Marionet i Can Joan de Merola. Es troba documentada el 1685 i pertanyia al prevere Joan Garau. El 1738 n'era propietari Damià Garau. Té cases amb torre de defensa i era dedicada a conreu de cereals.

Son Mut Vell és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la marina.

Son Pieres és una possessió situada al terme municipal de Llucmajor, Mallorca.

Son Ponç, o son Pons, és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord-est del municipi entre les possessions de Can Calders, Son Montserrat, s'Aresta i Binificat. En el segle xiv era coneguda amb el nom de Barcaix. El 1578 n'era propietari Miquel Ponç, i el 1702 el seu propietari era Francesc de Vilallonga.

Son Ponç Cardaix és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la zona del llevant del municipi, entre Son Marrano, Cas Rubins, el Camp d'en Canals i Son Rumbo. El 1777 tenia 166 quarterades i n'era propietari Jaume Mesquida des Revellar. Deriva d'una antiga possessió anomenada Son Ponç que el 1596 pertanyia a Miquel Mut. Tenia cases, ara de Son Ponç Cardaix, i era dedicada a conreu de cereals i a ramaderia ovina. Confrontava amb ses Sitjoles, Son Mesquida, Onxa i Son Julià Mut.

Son Quartera Vell és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la Marina del municipi, que confronta amb les possessions de ses Teringades i sa Talaia i amb el Torrent d'Alfàbia. En el cadastre de 1702 pertanyia a Margalida Taverner i el 1777 a Joan Salvador Taberner. Les cases estan situades a la vora de la carretera que uneix Llucmajor amb s'Estanyol de Migjorn.

Son Seguí és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la Marina.

Son Servereta és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada entre Solleric, Garonda i Son Catany. És una possessió ubicada al Camí de Cala Pi i segregada de la possessió de So n'Albertí. El 1777 pertanyia a Caterina Servera.

Son Taixaquet o Son Taixequet és una possessió situada a la marina del terme de Llucmajor, Mallorca, en el Camí de s'Àguila, al sud de la ciutat.

Son Tetè és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada al ponent del municipi, que confronta amb la possessió de Son Cardell i amb la de Son Monjo. Prové d'una segregació de la possessió de Son Cardell i, el segle xviii, tenia entre 500 i 600 quarterades d'extensió.

Son Vilardell és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Es desmembrà de la possessió de Tió i confronta amb aquesta i amb Son Monget, Son Tetè i Son Bono Vell. En el cadastre de 1702 n'era propietari Bartomeu Calders i altres dues parts, de 20 quarterades cadascuna, eren de Mateu Calders. En el segle xvii tenia 148 quarterades amb garrovers i figueres.

Merola és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina de Llucmajor, a la carretera que uneix Llucmajor amb s'Estanyol de Migjorn.

Son Misser és una possessió situada a la Marina de Llucmajor, Mallorca, en el Camí de s'Àguila.

Son Marió és una petita possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord de la ciutat. Fa partió amb les possessions de Biniferri i de Galdent i altres propietats rústiques. El 1332 es desmembrà del rafal Ferrutxelles i prengué el nom del llinatge de la propietària. El 1615, era denominada Son Salvà Marió. El 1666 n'era propietari Antoni Salvà Marió. Al llarg del segle xviii la major part de les seves terres foren parcel·lades. En les seves terres hi vessa les aigües el Torrent de Ferrutxelles i hi neix el Torrent de Na Joanota.

La necròpoli de Gomereta és un jaciment arqueològic situat al lloc anomenat Tanca Prima des Camp des Clapers, de la possessió de Gomereta del municipi de Llucmajor, Mallorca. És un jaciment on s'han trobat en diverses ocasions urnes cineràries romanes de marès, amb motiu de tasques de rompuda del terreny.

La necròpoli de Son Hereu - Ses Pletes Obertes és un jaciment arqueològic, constituït per una necròpoli romana, descobert el 1947 al lloc anomenat Ses Pletes Obertes de la possessió de Son Hereu, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El cap Roig, o punta Llobera, és un cap de la costa meridional de l'illa de Mallorca proper al cap Blanc. És un penyalar soberg, de coloració ferruginosa i parets verticals d'una gran bellesa i espectacularitat. Antigament s'anomenava punta de na Llobera, i així queda recollit al mapa del cardenal Despuig i en el llibre Die Balearen... de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Aquest nom antic sofrí una deformació quan s'hi construïren unes instal·lacions militars a principis del segle xx, avui desmantellades, i es coneixia com a punta Llobera.

La pedrera de Sa Punta de Sa Dent és una pedrera prehistòrica de cronologia incerta situada a la Punta de sa Dent, a la costa de la urbanització de Cala Pi, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La pedrera des Molar és una pedrera prehistòrica de cronologia incerta situada al lloc anomenat Es Molar, a la urbanització de Cala Pi, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Aquesta pedrera s'emprà bàsicament per obtenir moles de molí, com les descobertes en al pròxim Poblat talaiòtic de Capocorb Vell.

La Placeta des Sabater es troba a la ciutat de Llucmajor. És una placeta triangular situada a mig camí entre el Passeig Jaume III i la plaça d'Espanya. Popularment també es coneix com es Jardinet. Antigament també es deia plaça de cas Frares o de s'Abeurador Rodona.

La punta Plana és el cap que tanca per l'extrem occidental la badia de sa Ràpita o de Migjorn, a la costa sud de Mallorca. El cap està situat dins el terme de Llucmajor, a l'emblemàtica possessió de s'Estelella.

La Plaça d'Espanya, abans coneguda com a Plaça Major, o simplement com la Plaça és el centre de la vila de Llucmajor (Mallorca). De fet, durant molts d'anys no hi havia una altra plaça, ja que la plaça de s'Arraval i la plaça dels Pins són més recents i la placeta des Sabater i la des Convent són més aviat jardins. La Plaça conforma un espai triangular situat cap a la part meridional d'es Quadrat on conflueixen els carrers de sa Font, sa Fira, Bons Aires, Born, Bisbe Taixaquet, carrer de la Parròquia i carrer Constitució.

El talaiot de Gomereta - Darrera ses Cases és un jaciment arqueològic situat prop de les cases de la possessió de Gomereta del municipi de Llucmajor, Mallorca. El jaciment està format per un talaiot de planta circular amb columna central polilítica i d'altres restes adossades.

El Velòdrom de Cap Blanc era una instal·lació dedicada al ciclisme en pista a l'aire lliure de Llucmajor (Mallorca, Illes Balears, Espanya), existent entre 1925 i 1943.

El Monestir Park (o Monastir Park) era una instal·lació dedicada al ciclisme en pista a l'aire lliure de Llucmajor (Mallorca, Illes Balears, Espanya), existent entre 1914 i 1916.

El conjunt prehistòric de So n'Antelm - Sa Pleta és un jaciment arqueològic format per restes de construccions de la cultura talaiòtica, situat al lloc anomenat sa Pleta, a la possessió de So n'Antelm, al municipi de Llucmajor, Mallorca. El jaciment fou afectat per les obres de construcció d'un camp de golf i actualment no són visibles cap mena de restes.

El conjunt prehistòric de Son Taixaquet de Son Pons Cardaix és un jaciment arqueològic pertanyent a la cultura talaiòtica situat al lloc anomenat ses Talaitetes de la finca Son Taixaquet de Son Pons Cardaix, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Hi ha restes d'un talaiot de planta rectangular de 10,3 m de llargària i 3,3 m d'alçada; runes de dos talaiots més circulars i altres restes. El 1954 s'hi trobà un guerrer de bronze del tipus denominat Mars Balearicus.

El poblat talaiòtic des Pedregar està situat a la possessió des Pedregar, al terme municipal de Llucmajor, Mallorca.

El poblat talaiòtic de Merola són un conjunt de restes prehistòriques situades al lloc anomenat es Hortals, de la possessió de Merola, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes de Cabrianes - Sa Garriga Gran és un jaciment prehistòric situat al lloc anomenat Sa Garriga Gran, de la possessió de Cabrianes del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes de sa Torre de Son Quartera - Corral de ses Barraques és un jaciment prehistòric situat al lloc anomenat Corral de ses Barraques, de la possessió Sa Torre de Son Quartera, segregació de la possessió de Sa Torre del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes de sa Torre de Son Quartera - Tanca des Talaiot és un jaciment prehistòric situat al lloc anomenat Tanca des Talaiot, de la possessió Sa Torre de Son Quartera, segregació de la possessió de Sa Torre del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de Capocorb Nou - Es Camí Vell és un jaciment arqueològic situat a banda i banda del camí que condueix, des de la carretera del Cap Blanc, a les cases de la possessió de Capocorb Nou del municipi de Llucmajor, Mallorca. El jaciment està constituït per unes restes d'estructures esbaldregades de les quals s'endevina una clara planta circular i una possible naveta d'habitació. Les estructures estan situades sobre un petit turó exceptuant la de planta circular que es troba a nivell d'en terra. El jaciment està situat dins una tanca, arran del vèrtex on conflueixen els dos marges i pel mig del qual s'hi ha practicat un camí. Als voltants apareix ceràmica romana.

Les restes prehistòriques de Cortadeta és un jaciment arqueològic situat prop de les cases de la possessió de Cortadeta del municipi de Llucmajor, Mallorca. Està constituït per una taca de ceràmica, trobant-se la màxima concentració en la part més elevada del terreny.

Les restes prehistòriques de Llucamet des Fideuer és un jaciment arqueològic prehistòric situat al lloc anomenat sementer des Talaiot, en una finca segregada de la possessió de Llucamet, al municipi de Llucmajor, Mallorca. El jaciment consta de restes molt arrasades d'una naveta d'habitació doble, la qual conserva part de l'absis i fragments del doble parament. La resta ha desaparegut o no es pot identificar per culpa de la vegetació. S'ha documentat ceràmica als voltants però escassa. La naveta està ubicada en un pujant del terreny des d'on es té un bon domini visual. Per l'entorn es veuen pedres prehistòriques descontextualitzades.

Les restes prehistòriques de Païssa - S'Hortal Cuitor és un jaciment arqueològic situat al lloc anomenat S'Hortal Cuitor de la possessió de Païssa del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de So n'Albertí - Son Servereta és un jaciment arqueològic situat a una zona que pertany una part a la possessió de So n'Albertí i l'altra a la de Son Servereta del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de Son Ballester és un jaciment arqueològic prehistòric situat al costat de les cases de la possessió de Son Ballester, al municipi de Llucmajor, Mallorca. En aquest lloc s'hi troben diversos clapers moderns, d'entre els quals en destaca un amb una filada de pedres prehistòriques originals "in situ". La zona és plena de pedra petita i ceràmica. Hi ha la possibilitat que podrien ser restes d'un poblat talaiòtic.

Les restes prehistòriques de Son Cardell és un jaciment arqueològic situat al lloc anomenat Sa Talaieta, a la possessió de Son Cardell, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de Son Mesquida és un jaciment arqueològic prehistòric situat a la possessió de Son Mesquida, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Són restes que formen un petit túmul al mig d'una pleta, anomenada Es Cuitor. A dalt, just resten algunes pedres insinuant una planta circular. Els voltants immediats del jaciment són plens de ceràmica, així com altres tanques més allunyades. S'han reutilitzat algunes pedres del jaciment per aixecar marges.

Les restes prehistòriques de Son Mut Nou - Sa Pleta Redona és un jaciment arqueològic format per restes d'un poblat situat al lloc anomenat sa Pleta Redona de la possessió de Son Mut Nou del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de Son Reiners - S'Hortal Cuitor és un jaciment arqueològic situat a la zona denominada S'Hortal Cuitor de la possessió de Son Reiners del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de Son Verí de Baix - Son Sala-Misses és un jaciment arqueològic situat a la finca anomenada Son Sala-Misses, un establit de la possessió de Son Verí de Baix, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques des Cap Blanc - Cisterna Nova és un jaciment arqueològic situat prop de les cases de la possessió d'Es Cap Blanc del municipi de Llucmajor, Mallorca. S'hi ha trobat ceràmica romana i islàmica en superfície al mig d'una tanca.

El poblat talaiòtic de s'Àguila d'en Quart (Sa Pleta) és un jaciment arqueològic de la cultura talaiòtica que consta de restes d'un poblat, situat en una parcel·lació de la possessió de s'Àguila, anomenada s'Àguila d'en Quart o de Can Ripoll, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Boscana és una gran cova artificial subterrània prehistòrica situada a la possessió de Son Boscana, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Cresta és una cova natural prehistòrica d'enterrament situada a la possessió de Son Cresta, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Granada de Dalt - Sementer de s'Olivera és una cova artificial pretalaiòtica situat al lloc anomenat Sementer de s'Olivera, de la possessió de Son Granada de Dalt del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les coves de Son Granada de Dalt - Ses Comes és un conjunt de dues coves situades al lloc anomenat Ses Comes, de la possessió de Son Granada de Dalt del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de So n'Hereu - Camp de sa Cova és un jaciment arqueològic constituït per dues coves artificials funeràries pretalaiòtiques, situat a la possessió de So n'Hereu, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Reiners és una cova natural emprada des de temps prehistòrics, situada al nord de les cases de la possessió de Son Reiners del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Gomereta - S'Hortal de ses Males Llengües és una cova artificial prehistòrica funerària de l'edat del bronze situada al lloc anomenat S'Hortal de ses Males Llengües, de la possessió de Gomereta del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Gomereta - Sa Quintana o cova de Gomereta - Ses Cases és una cova artificial prehistòrica situada a la tanca anomenada Sa Quintada, al costat de les Cases de la possessió de Gomereta del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Dalabau - Can Toni Montserrat és una cova artificial d'enterrament situada a la finca anomenada Can Toni Monserrat, un establit de la possessió de Son Dalabau, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Fou excavada a principis del segle XX per Josep Colominas i Roca el qual hi trobà restes de cremacions al seu interior. També hi trobà diverses peces de pasta vítria. Malgrat l'aixovar fou pobre les seves peces estan dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona). Actualment la cova està destruïda. Informacions orals indiquen que s'hi trobà una estatueta d'Hèrcules de bronze revestit amb una pell de lleó i ceràmica romana, desaparegudes.

La cova de Son Granada de Dalt-Es Garbellet és una cova artificial prehistòrica d'enterrament de l'edat del bronze, situada a la possessió de Son Granada de Dalt, al lloc anomenat sementer des Garbellet o des Pi Escucullat, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Granada de Dalt-Ses Vuit Quarterades és una cova artificial prehistòrica d'enterrament de l'edat del bronze, situada a la possessió de Son Granada de Dalt, al lloc anomenat sementer de ses Vuit Quarterades, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Mendívil de Dalt és una cova artificial prehistòrica d'enterrament de la primera edat del bronze, situada a la possessió de Son Mendívil de Dalt, al lloc anomenat sementer dels Clapers, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les coves de So n'Antelm són un conjunt de dues coves funeràries prehistòriques situades a la possessió de So n'Antelm, municipi de Llucmajor, Mallorca.

El conjunt prehistòric de s'Àguila d'en Quart - Na Pau és un jaciment arqueològic prehistòric situat al lloc anomenat na Pau, a la possessió de s'Àguila d'en Quart, segregada de la possessió de s'Àguila, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Aquestes restes estan formades per dos nuclis d'un poblat talaiòtic i una doble naveta d'habitació.

La Creu d'en Rafil és una creu de terme situada a Llucmajor, Mallorca, al carrer de Sant Miquel a la confluència amb el carrer de Jaume II. Es trobava antigament a l'entreforc dels dos carrers, però a causa d'una reforma viària del 1886 fou traslladada al lloc actual, a sa placeta de S'Arraval. L'estat de conservació és molt deficient. La creu presenta una greu erosió i múltiples mutilacions.

La Creu des Gegant o Creu dels Homes és una creu de terme de Llucmajor, Mallorca, situada a l'encreuament del camí de Llucmajor al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia i el camí vell de Montuïri, probablement per indicar el desviament cap al Santuari.

La Creu Daurada o Creu del camí de Ciutat és una creu de terme de Llucmajor, Mallorca, situada al carrer de Ciutat amb la confluència amb el carrer Major. Antigament estava situada a l'entreforc dels dos carrers, però a causa de reformes viàries del 1886 fou encastada a la paret de la casa més propera. Fou bastida per assenyalar la fita entre el camp i Es Quadrat indicant el camí per anar a Palma (Ciutat de Mallorca).

La Creu de Sant Guillem és una creu de terme del municipi de Llucmajor, Mallorca, situada la ronda Carles V. Amb una alçada de 3,56 m, està composta per una base de planta rectangular de dos petits graons; un fust de secció octogonal; una cartel·la o orla en la qual hi ha escrit a l'anvers: "A Sant Guillem advocat dels desganats" i al revers: "Anno Domini MCMLXVIII"; damunt l'orla un capitell de reduïdes dimensions amb decoració de fulles d'acant; i, a la part superior, un creuer de tipologia llatina de braços rectes amb terminacions en florons i decoració de tipus vegetals entre els braços.

La Creu del Camí de Sa Torre o Creu de Son Noguera és una creu de terme del municipi de Llucmajor, Mallorca, situada al camí de sa Torre a la confluència amb l'antiga carretera Llucmajor-s'Arenal (actual Ma-6020), prop de la possessió de Son Noguera i del Camí del Palmer.

La Creu des Blanquer és una creu de terme de Llucmajor, Mallorca, al camí de Llucmajor al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia.

La Creu d'en Batlet és una creu de terme gòtica del segle xv situada a Llucmajor, Mallorca, al carrer Orient (antic carrer d'en Batlet) amb la confluència amb el carrer de Gràcia. Antigament es trobava al mig de tres carrers, Orient, Gràcia i Unió, però a causa de les reformes viàries de l'any 1886 fou col·locada dins una fornícula oberta en el mur exterior de la casa dita Can Caramixa.

La Creu d'es Molí d'en Dragó és una creu de terme situada a Llucmajor, Mallorca, al carrer de Gràcia, 62, just devora el molí del qual adopta el seu nom, Moli d'en Dragó, a l'inici del camí que condueix al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. Està composta d'una graonada de planta octogonal de tres graons, el fust i el capitell de secció quadrifoliada i la creu de tipologia llatina de braços de secció octogonal decorats amb motllures. L'alçada és de 3,60 m.

La Creu del Camí de Gràcia és una creu de terme de Llucmajor, Mallorca, situada quasi al final del camí de Llucmajor al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. Fou bastida l'any 1910 i està composta per una base tronco-piramidal i la creu llatina coronada, de secció quadrifoliada, de braços rectes amb terminacions en medallons quadrifoliats sense decoració interior. L'alçada és d'1,80 m. Fou bastida per substituir una de més antiga que s'hauria fet malbé.

La Creu del Santuari de Gràcia és una creu de terme situada a l'entrada del Santuari de Nostra Senyora de Gràcia, al puig de Randa, Llucmajor, Mallorca. Amb una alçada de 3,17 m està composta per: una graonada octogonal de sis graons, un fust de secció octogonal, un capitell de forma helicoidal d'arestes vives i un creuer de tipologia llatina de braços rectes amb terminacions còncaves i en relleu una creu superposada de braços rectes acabats en formes circulars amb una funció totalment decorativa. Fou bastida a finals del segle xviii possiblement per substituir una de més antiga que s'hauria fet malbé, la qual cosa s'observa al capitell, fragment del fust de l'antiga creu.

La creu del Camp de sa Batalla és una creu erigida en memòria del rei Jaume III de Mallorca a l'indret on perdé la vida el 1349 a Llucmajor, Mallorca.

El monument a Jaume III de Mallorca està ubicat a la ciutat de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Verí de Dalt és una cova artificial prehistòrica situada a la possessió de Son Verí de Dalt, al lloc anomenat ses Cabanasses, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Rubí de sa Cova és un jaciment arqueològic constituït per restes d'una cova artificial prehistòrica situada a la finca anomenada Son Rubí de sa Cova, un establit de la possessió de Son Rubí, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de sa Cabana - Es Figueral de Moro és una cova artificial situada al lloc anomenat es Figueral de Moro de la possessió de sa Cabana del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de sa Llapassa - La Casina és una cova natural retocada situada prop de les cases de la possessió de sa Llapassa del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de sa Torre de Son Quartera és una cova artificial situada al lloc anomenat sa Pleta, de la possessió sa Torre de Son Quartera, segregació de la possessió de sa Torre del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova des Puigderrós de Dalt és una cova artificial prehistòrica situada al lloc anomenat es Camp Vell, de la possessió des Puigderrós de Dalt, al municipi de Llucmajor, Mallorca. La planta d'aquesta cova té forma de ferradura i les seves dimensions són de 12 m de llargària per 6 m d'amplada, amb una alçada màxima és d'1,6 m.

La cova des Masdeu és un conjunt de dues coves naturals, emprades des de temps prehistòrics, situades al tall del torrent d'Alfàbia, a la possessió d'es Masdeu del municipi de Llucmajor, Mallorca. La cova més occidental és de forma trilobulada, de 8 m d'alçària, i amb dos nínxols, un al nord i l'altre al sud. L'entrada es troba parcialment coberta per un mur modern i s'ha emprat fins temps moderns per a usos ramaders. La cova oriental està situada a uns 20 m de l'altra, és poc fonda amb un fons regular excepte a la zona central que hom troba una part que sobresurt. Té un mur modern a l'entrada i va tenir el mateix ús que l'anterior.

La cova des Rafal Vell és una cova artificial prehistòrica situada a la possessió des Rafal Vell, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Les dimensions d'aquesta cova són de 19,8 m de llargària per 7,8 m d'amplada. La seva alçada màxima és de 2 m.

Les coves de Ses Arnaules - Sementer de ses Figueres és un jaciment arqueològic prehistòric format per quatre coves artificials d'enterrament, al lloc anomenat sementer de ses Figueres, a la possessió de ses Arnaules, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les coves de Son Monjo és un jaciment arqueològic prehistòric format per coves naturals als vessants del torrent des Tarongers, a la possessió de Son Monjo de ses Rotes, al municipi de Llucmajor, Mallorca

El conjunt prehistòric des Puigderrós - Sa Pleta és un jaciment arqueològic prehistòric situat al lloc anomenat sa Pleta des Forn de Calç, de la possessió des Puigderrós de Dalt, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de s'Aresta és un jaciment arqueològic situat a la possessió de s'Aresta del municipi de Llucmajor, Mallorca.

El conjunt prehistòric de s'Àguila de Cas Fideuer - Sementer des Talaiot és un jaciment arqueològic situat al lloc anomenat Sementer des Talaiot, de la finca anomenada S'Àguila de Cas Fideuer, una segregació de la possessió de S'Àguila del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova d'en Borinó és una cova artificial prehistòrica situada a escassos metres del tall del torrent d'Alfàbia, a la possessió de Son Marrano del municipi de Llucmajor, Mallorca. La seva planta és irregular amb una columna exempta. Conté un nínxol que s'ha reaprofitat. La cova fou condicionada per a habitatge i en resten visibles finestres i el portal amb un tancament de pedra. A l'interior es picaren a les parets algunes prestatgeries i part de l'aflorament rocós de marès que constitueix el sòl es treballà tot creant diversos desnivells. A l'exterior existeix una segona façana orientada al sud-oest, dista tres metres de l'entrada i presenta un portal i dues finestres.

La cova de Bennoc és una cova natural prehistòrica d'enterrament de l'edat del bronze, situada a la possessió de Bennoc, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Cas Frares és una cova artificial prehistòrica situada al lloc anomenat Tanca de Sa Coveta, a la possessió de Cas Frares, al municipi de Llucmajor, Mallorca. És una cova subterrània excavada en terreny pla. Actualment no s'hi pot entrar degut a l'acumulació de pedres damunt la seva entrada. Al voltant s'ha trobat ceràmica prehistòrica.

La cova de sa Conillera de s'Àguila és una cova artificial prehistòrica d'enterrament de l'edat del bronze, situada a la possessió de s'Àguila, al lloc anomenat sementer de sa Conillera, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de s'Àguila - Sa Boal és una cova natural, retocada, emprada per enterraments en l'edat del bronze, situada al lloc anomenat sa Rota, de la possessió de sa Boal, una segregació de la possessió de s'Àguila del municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Cardell és una cova artificial prehistòrica d'enterrament de l'edat del bronze, situada a la possessió de Son Cardell, al lloc anomenat tanca d'en Conill, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Fou descoberta el 1958 per E. Ripoll i B. Font Obrador.

La cova de ses Arnaules - Es Canet és una cova artificial prehistòrica al lloc anomenat es Canet, a la possessió de ses Arnaules, al municipi de Llucmajor, Mallorca. El sostre s'enfonsà i actualment està coberta de terra.

La cova de So n'Hereu - Sa Pleta és un jaciment arqueològic constituït per restes de diverses construccions talaiòtiques i islàmiques molt arrasades, situat a la possessió de So n'Hereu, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Julià és una cova natural prehistòrica d'enterrament situada a la possessió de Son Julià, a la finca anomenada can Pola, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

La cova de Son Pieres és una cova artificial prehistòrica situada a la possessió de Son Pieres, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Les seves dimensions són 16 m de llargària per 10 m d'amplària i 2,1 m d'alçària.

La cova de Son Taixaquet d'en Toni és una gran cova artificial subterrània de la cultura talaiòtica situada en una segregació de la possessió de Son Taixaquet, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les habitacions prehistòriques de Son Mut Vell - Es Vilar és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Son Mut Vell, al sementer anomenat es Vilar, al municipi de Llucmajor, Mallorca. En aquest jaciment hi destaca una naveta d'habitació de cambres geminades, orientada al llevant. La cambra més llarga fa 15,3 m de llargària, i la menor 13 m.

El poblat de Cugulutx és un poblat prehistòric, amb restes pretalaiòtiques i talaiòtiques, situat a la possessió de Cugulutx, al terme municipal de Llucmajor, Mallorca.

El poblat de Son Mateu és un jaciment arqueològic prehistòric situat a la possessió de Son Mateu, al municipi de Llucmajor, Mallorca. És un poblat de navetes i un talaiot de planta rectangular que conserva dues filades "in situ", amb una paret seca adossada. Es tracta d'un poblat molt arrasat, però es conserven un bon nombre de navetes la planta de les quals són males de definir per mor de la vegetació (ullastres), a més, les estructures es presenten molt esbaldregades impedint la seva correcta lectura. Tanmateix se'n poden reconèixer tres de navetes, una d'elles triple. Al nord-oest s'hi troba una altra naveta de la qual gairebé no guaiten més que cinc peces de l'absis.

El poblat de Son Moro és un jaciment arqueològic prehistòric situat al lloc anomenat sementer de Darrere ses Cases, a la possessió de Son Moro, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El Poblat murat de Capocorb d'en Jaquetó és un poblat talaiòtic en runes al municipi de Llucmajor, Mallorca, a uns 600 m al nord-oest del poblat talaiòtic de Capocorb Vell. S'hi poden trobar un gran nombre de construccions de planta circular, rectangular i absidal, adossades a la murada o substituint-la.

El poblat murat de Cas Frares és un poblat talaiòtic situat a la possessió de cas Frares, Llucmajor, Mallorca. En les primeres publicacions se'n diferenciaren dues parts malgrat que formen part del mateix conjunt arqueològic:

Les restes de Cas Toro és un jaciment prehistòric situat a la finca anomenada Cas Toro, segregació de la possessió de sa Torre del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes de Solleric - Es Hortals és un conjunt de restes arqueològiques situades al lloc anomenat es Hortals, de la possessió de Solleric, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes de s'Àguila - Camp d'en Palou és un jaciment arqueològic situat al lloc anomenat Camp d'en Palou, de la possessió de S'Àguila, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes de Solleric - Pleta de sa Cisterna és un conjunt de restes arqueològiques situades al lloc anomenat sa Pleta de sa Cisterna, de la possessió de Solleric, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de Païssa - Sa Pleta és un jaciment arqueològic situat al lloc anomenat Sa Pleta, de la possessió de Païssa del municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de s'Àguila - Misser Arnau és un jaciment arqueològic situat a la finca anomenada Misser Arnau, una segregació de la possessió de s'Àguila, al municipi de Llucmajor, Mallorca. És un jaciment destruït en gran part les quals restes possiblement pertanyen a un poblat del talaiòtic final.

Les restes prehistòriques de Son Granada de Dalt - Ses Cases Velles és un jaciment arqueològic situat prop de les cases de la possessió de Son Granada de Dalt del municipi de Llucmajor, Mallorca. En aquest jaciment hi ha restes prehistòriques molt destruïdes, situades arran del camí que condueix a les cases de la possessió. Només es veuen algunes filades de pedres, però la resta està molt arrasat.

Les restes prehistòriques de ses Arnaules és un jaciment arqueològic prehistòric situat al lloc anomenat sa Pleta, a la possessió de ses Arnaules, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques de s'Àguila - Puig d'Escorca és un jaciment arqueològic situat al puig d'Escorca, en una segregació de la possessió de s'Àguila, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

Les restes prehistòriques des sa Llapassa són un jaciment arqueològic situat al lloc anomenat Camp de ses Pedres a la possessió de sa Llapassa del municipi de Llucmajor, Mallorca. Està destruït en gran part i només hom hi troba un conjunt de pedres remogudes i aïllades, tot i que n'hi ha algunes que es troben "in situ", sense que es pugui veure cap tipus d'estructura. No s'hi han trobat restes de ceràmica.

Les restes prehistòriques de Sa Pobla és un jaciment arqueològic prehistòric situat a la possessió de Sa Pobla d'en Verdigo, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El recinte cerimonial de ses Talaies de Cala Pi és un conjunt arqueològic situat a la possessió de Cala Pi, devora la cala del mateix nom, al migjorn del municipi de Llucmajor (Mallorca). En aquest recinte hi ha una destacada diversitat de construccions del bronze antic (pretalaiòtic final):

La talaia des Puput és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Cas Frares, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El poblat prehistòric de Capocorb Vell és un jaciment arqueològic prehistòric d'un assentament format per cinc talaiots (dos de quadrats i tres de circulars) i vint-i-vuit habitatges (un d'ells separat de la resta) pertanyents a l'edat del ferro. És un dels poblats més coneguts de l'illa de Mallorca (Balears) i alhora un dels més grans.

La cova de Son Mulet és una cova artificial prehistòrica d'enterrament de l'edat del bronze, destruïda al final del decenni de 1920, que estava situada a la possessió de Son Mulet, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El fort del Cap Enderrocat és una antiga fortificació situada al Cap Enderrocat, a la costa del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, que disposava de bateries de costa per a la defensa de la badia de Palma.

La Colònia de Son Mendívil fou una colònia agrícola creada a la possessió de Son Mendívil de Dalt, a Llucmajor (Mallorca) el 26 d'agost de 1876 pel propietari Antoni de Mendívil i Borreguero, militar d'alta graduació, basant-se en la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals del 3 de juny de 1868. Aquesta llei, per atreure els pobladors, donava beneficis, com ara l'exempció de tributs i del servei militar, cosa, aquesta darrere d'un gran atractiu, en uns anys turbulents per les guerres interiors i d'ultramar (Cuba i Filipines). L'objectiu de la colònia era millorar i intensificar l'explotació de la possessió.

La Ma-19, autopista de Llevant o autopista de Llucmajor és una carretera de l'illa de Mallorca que comunica Palma amb el Migjorn de Mallorca.

El Talaiot de Son Noguera és un talaiot circular de gran bellesa situat just al costat de les cases de la possessió de Son Noguera, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El talaiot de Son Taixaquet d'en Ramonell o talaiot d'en Ramonell és un talaiot de planta quadrada, construït el període de la cultura talaiòtica, aïllat, situat just a una parcel·lació de la possessió de Son Taixaquet, anomenada can Ramonell, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El torrent de Binificat és un torrent que neix al massís de Randa dins del terme municipal de Llucmajor, a Mallorca, a la possessió de sa Maimona, entre el puig de sa Maimona i el puig de ses Roques. Discorre, uns quatre quilòmetres, de nord-est a sud-oest per la vall de la possessió de Binificat, de la qual pren el nom; i duu les seves aigües fins a les Piquetes des Pèlec, on les aboca al torrent des Pèlec.

El torrent de Cala Pi és un torrent del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, que desemboca a Cala Pi. Recull les aigües de la zona de les possessions de Cas Frares, es Carbonells, Son Munar, Son Tord, Gomera i Son Mateu, encara que solament presenta curs definit des del migjorn de Capocorb Vell fins a la cala. Té una conca de 50 km² de superfície. Apareix documentat el 1309.

El torrent de Garonda és un torrent situat a la Marina de Llucmajor, al migjorn de Mallorca.

El torrent de Païssa, també conegut per torrent de Son Marrano, està situat a la Marina de Llucmajor, Mallorca. Aquest corrent d'aigua està format pels torrents que provenen de la part muntanyosa del nord-est llucmajorer, a les possessions de Binilagant, Son Verd i Binificat, que convergeixen en el sector de ses Piquetes des Pèlec, i des d'aquí es canalitzen en direcció a migjorn, passant per la possessió de Son Muletó, des d'on segueixen cap a les terres de les possessions de Païssa i de Son Marrano. Després s'uneix amb el torrent d'Alfàbia i formen el torrent de Son Catlar, que recorre el terme municipal de Campos fins a la desembocadura a la mar.

El torrent de Son Verí és un torrent que es troba al terme de Llucmajor, Mallorca. Solca la Marina de Llucmajor a través de tres branques significatives que, originades dins terres de les possessions Son Granada de Baix, Son Granada de Dalt i So n'Eriçó, conflueixen prop de la possessió de Son Verí de Baix. A continuació el curs travessa aquesta possessió i rep l'aportació del torrent de na Clot, que es forma prop de Cas Garriguer. Desemboca a s'Arenal, al Racó d'es Pouet, ocupat per les instal·lacions del Club Nàutic s'Arenal. Amb 20 km² de superfície de conca, que fan part del vessant hidrogràfic de Palma, té aproximadament 6 km de recorregut. Té un curs molt sinuós que discorre entre la cota dels 118 m i el nivell de la mar, amb un pendent molt suau (1,96%). El seu règim d'escorrentia és episòdic, associat a fenòmens de pluja sobre la seva conca, finalitzant una vegada s'ha drenat l'aigua caiguda. Així canalitza aigua dues o tres voltes cada decenni, essent el seu cabal irregular, de la mateixa manera que ho són els règims pluvials sobre la seva conca. Revingudes importants foren les del setembre de 1962 i la de l'octubre de 1974.

El torrent de na Clot és un torrent situat al terme municipal de Llucmajor, Mallorca, afluent del torrent de Son Verí, amb una longitud d'uns 6 km. Desemboca ja dins la població de s'Arenal i té un jaciment arqueològic prehistòric constituït per quatre petites coves (Coves de Son Verí de Baix). Sembla que el nom prové del fet que travessa una àrea plena de clots, antigues pedreres de marès.

El torrent de na Joanota és un petit torrent que recorre el terme municipal de Llucmajor, Mallorca, de nord a sud. Neix en terres de l'antiga possessió de Ferrutxelles, actualment Son Marió, amb aigües del torrent de Ferrutxelles i altres petits cursos d'aigua. Travessa el nucli urbà de Llucmajor pel seu costat de ponent, passant pel barri de na Joanota, del qual n'ha pres el nom. Aquesta part té una longitud d'uns 1 800 m, després té un tram prou indefinit per a, finalment, vessar les seves aigües en el torrent d'Alfàbia.

El talaiot de sa Talaia és un talaiot de planta circular, construït el període de la cultura talaiòtica, aïllat, situat just devora les cases de la possessió de sa Talaia, al municipi de Llucmajor, Mallorca.

El torrent d'Alfàbia és un torrent situat al migjorn de Mallorca que neix a la zona compresa entre les possessions de Son Simó i es Rafal Vell del terme municipal de Llucmajor. Amb aquest nom davalla uns dotze quilòmetres fins a Son Catlar, al terme municipal de Campos. A partir de Son Catlar, agafa el nom d'aquesta possessió (torrent de Son Catlar) fins a la desembocadura a la mar.

El torrent de Merola està situat a la Marina de Llucmajor, al migjorn de Mallorca. Aquest corrent d'aigua segueix la direcció nord-oest—sud-est, creuant amplis sectors de la Marina de Llucmajor. El seu recorregut és bastant paral·lel al del torrent de Garonda. El torrent de Merola té la capçalera i el curs mitjà dins el terme llucmajorer i desemboca en la depressió de Campos, vora el Club Nàutic de sa Ràpita. El seu tram final és prou indefinit a l'àrea de la possessió llucmajorera d'es Llobets.

El torrent des Pèlec és un torrent que neix de les aigües infiltrades al massís de Randa, a la font denominada Piquetes des Pèlec, al terme municipal de Llucmajor, a Mallorca. També es nodreix de les aigües que li arriben dels torrents de Binificat i de Binilegant. Discorre de nord-est a sud-oest i vessa les seves aigües, canalitzades per la síquia d'en Aleix, a l'avenc de Son Muletó.

Cala Pi és una cala situada al municipi de Llucmajor, Mallorca, i és la més important de les poques cales del migjorn d'aquesta illa. Té un entrant d'aigua d'uns 400 m entre penya-segats d'uns 30 m d'alçada. Al fons de la cala hi ha una platja de sorra fina d'uns 50 m d'amplada i molt llarga, al voltant dels 150 m.

El torrent de Ferrutxelles és un petit torrent que neix al vessant nord del puig de les Bruixes, al terme municipal d'Algaida, Mallorca, i discorre de nord a sud per terres de la possessió algaidina de Son Reus de Randa i de l'antiga possessió i rafal musulmà de Ferrutxelles, actualment Son Saleta, del municipi de Llucmajor. Recull aigües també del puig de s'Escolà. Vessa les seves aigües en terres de la possessió de Son Marió després de recórrer uns 1700 m. Aquestes aigües, que segueixen a continuació un recorregut força indefinit, es reuneixen novament dins terres de les possessions de Son Marió i de Biniferri donant lloc al torrent de na Joanota.

El calonet des Fornàs, o racó d'en Berenguer, és una petita cala de la badia de Palma situada dins el terme de Llucmajor, entre el caló de Sant Antoni i la punta de s'Orenol. Es tracta d'una caleta rocosa amb dos escars moderns i un raconet d'arena, al qual s'accedeix per unes escales que hi ha al cap del carrer Colom de la urbanització de Son Verí.

El poblat de pescadors de s'Estelella és un conjunt de construccions situades entre la Punta Plana i la població de s'Estanyol de Migjorn, a Llucmajor, Mallorca, i que fou habitat en el seu origen per pescadors que hi tenien la seva casa i les seves barques.

L'Arenal (col·loquialment s'Arenal) és una localitat costanera de Mallorca, a les Illes Balears, situada entre el municipi de Llucmajor i el de Palma, separada per un torrent que les divideix que s'anomena Torrent des Jueus. La seva proximitat a Palma (14 km) i a l'aeroport de Son Santjoan (7 km) el converteixen en un dels llocs de millor accés per a turistes i residents que volen gaudir de la platja de Palma, d'uns 4 km de longitud, i de zones d'esbarjo. Les seves festes patronals se celebren al juliol, per Sant Cristòfol.

Bellavista és una urbanització d'habitatges unifamiliars, inicialment de segona residència, però actualment predomina la primera residència, al terme municipal de Llucmajor. Situada a la badia de Palma, entre el caló de Can Mercadal o de sa Partió al nord i el caló Fort al sud, dins terrenys de la possessió de Son Granada de Baix. Fa partió amb la urbanització Cala Blava al nord. És la primera urbanització que es construí en aquest terme municipal. Té 32 ha de superfície i el pla parcial fou aprovat el 1958, promogut pels germans Josep i Sebastià Nadal Catany, amb un projecte de l'urbanista Gabriel Alomar i Esteve.

Cala Blava és una urbanització d'habitatges unifamiliars, majoritàriament de segona residència, del terme municipal de Llucmajor a l'illa de Mallorca. Situada entorn de cala Mosques, entre el caló de Can Mercadal i s'Algar. Ocupa una superfície de 27,59 ha. Fou promoguda per Arturo i Federico Echevarria Uribe i José Mutiezábal i aprovada el 1958, en terrenys de la possessió de Son Verí de Baix.

Maioris Decima és una urbanització costanera al terme municipal de Llucmajor situada entre les urbanitzacions de Bellavista i El Puigderrós, dins terrenys que feien part de la possessió de Son Granada de Baix.

El puig d'Escorca és un pujolet del terme municipal de Llucmajor situat a la possessió de s'Àguila, a la Marina, prop del Cap Roig, de 111,4 m d'alçària. És l'única elevació de la Marina de Llucmajor. Hi ha jaciments arqueològics prehistòrics (Restes prehistòriques de s'Àguila - Puig d'Escorca), una estació meteorològica de l'Agencia Estatal de Meteorologia i construccions militars (bateria de Punta Llobera) que defensaven l'entrada a la badia de Palma pel migjorn. També hi ha situat el vèrtex geodèsic 072392, anomenat Punta Llobera.

Tolleric és una urbanització costanera al terme municipal de Llucmajor, Mallorca. Situada al nord del cap de Regana, a la carretera del Cap Blanc. La urbanització es segregà el 1969 de la possessió de Tolleric. El seu nom inicial fou El Dorado.

El Juz de Muntuy fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

S'Estanyol de Migjorn és un nucli urbà de la costa sud del terme de Llucmajor, Mallorca, situat entre la punta Plana i sa Ràpita.

Son Granada, dit també pel nom comercial Les Palmeres, és una urbanització al terme municipal de Llucmajor, Mallorca. Situada prop del cap Enderrocat, a 1,5 km de la costa, a la carretera del cap Blanc, entre les urbanitzacions de Cala Blava i Maioris Décima, dins terrenys de la possessió de Son Granada. La urbanització es va construir entre 1974 i 1975.

Son Verí Nou és una urbanització d'habitatges unifamiliars, de primera i segona residència, al terme municipal de Llucmajor. Situada a la badia de Palma, entre les urbanitzacions de Son Verí Vell i Cala Blava, dins terrenys de la possessió de Son Verí de Baix. La urbanització es va construir entre 1985 i 1987.

Es Puigderrós és una urbanització costanera al terme municipal de Llucmajor. Situada entre les urbanitzacions de Sa Torre i Maioris Decima, dins terrenys que feien part de la possessió des Puigderrós de Baix. Hi ha construïts habitatges unifamiliars aïllats i apartaments.

Badia Gran és una urbanització d'habitatges unifamiliars, al terme municipal de Llucmajor. Situada a la costa que va del cap de Regana al cap Enderrocat, entre ses Males Pesqueres al sud i el Pujador des Frares o Davallador de Pedrafort al nord. Ocupa terres anomenades els Marsals, de la possessió de sa Torre. S'inicià el 1969, promoguda per la societat Bahía Grande SA, de capital mallorquí i català. Es desenvolupà en dues fases: 1969-1972 (Badia Gran pròpiament dita) i 1972-1975 (Badia Blava, al nord del Devallador de Pedrafort). Dividida en 710 solars, el 70% dels quals està construït. Té zona comercial, esportiva i una escola pública. Fou lliurada a l'Ajuntament de Llucmajor el 1976

La urbanització de Cala Pi és un nucli residencial situat al costat esquerre de la cala del mateix nom, al terme municipal de Llucmajor, Mallorca, en terrenys que pertanyien a la possessió de Cala Pi. Aquesta zona fou urbanitzada el 1970 per part d'Antoni Munar Ferretjans, i se'n realitzà la seva organització el 1976. Ocupa una superfície urbana de 31 ha i actualment la majoria de cases són de segona residència.

Sa Torre és una urbanització costanera al terme municipal de Llucmajor. Situada entre les urbanitzacions de Badia Blava i Maioris Décima, dins terrenys que feien part de la possessió de Sa Torre. Hi ha construïdes cases unifamiliars aïllades i apartaments.