Torroella de Montgrí

The Battle of Torroella, also known as Battle of the river Ter, took place during the Nine Years' War, on 27 May 1694 along the banks and fords of the Ter River near the Puente Mayor in the vicinity of the important town of Girona, Catalonia, Spain.

Coast Guard LORAN-C Station Estartit was the Zulu secondary station of the Mediterranean Sea LORAN-C Chain ( GRI 7990). It used a transmission power of 165 kW. Estartit LORAN-C transmitter, was situated near Estartit at (42°3′37″N 3°12′16″E). Estartit LORAN-C transmitter used as antenna a 190.5 metre ( 625 ft) tall mast radiator.

The Palau Solterra houses the Contemporary Photography Museum of the Fundació Vila Casas (national and international) located in the town of Torroella de Montgrí in the Baix Empordà region of Catalonia. It was opened in 2000.

Santa Maria del Mar o Santa Maria dels Masos, antigament Santa Maria del Càrcer, és una ermita al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Està adossada a un mas inclòs actualment a l'interior de les instal·lacions d'un càmping en un planell a la falda sud del Torre Moratxa i el Tossal Gros. Sembla que el topònim “Càrcer” prové de l'arrel celta /kar/ o /ker/ que significa muntanya o cim. Així Càrcer indica la presència de dos cims destacats propers com són la Torre Moratxa (220 msnm) i la Rocamaura (225 msnm).

La font pública del passeig de l'Església de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Finestra del Mas del Pou és una obra amb elements gòtics de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El recinte murat de Torroella és un monument del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Resten dues torres, el portal de Sant Caterina i la Torre de les Bruixes (segles XIV-XV). De l'antic recinte murat de Torroella de Montgrí, que tenia sis portes i diverses torres, només se'n conserven restes a la part nord i nord-oest, encara que se'n pot seguir el perímetre pel traçat dels carrers. Els elements més interessants que es mantenen dempeus en l'actualitat són el portal de Santa Caterina, situat al nord, a la part baixa de la torre del mateix nom, i la torre de les Bruixes, que protegia un dels portals, al nord-oest de l'antic nucli (vegeu fitxes corresponents). Entre el portal i la torre hi ha restes del mur nord de la muralla, d'uns vint metres de llarg i uns quatre metres d'alt, que conserva algunes espitlleres. L'aparell és de pedres irregulars disposades en filades horitzontals. Un altre fragment del llenç de muralla es troba a prop del portal de Santa Caterina.

La Punta de la Galera és un cap amb una elevació màxima de 44 msnm a l'est de la Meda Gran la major illa de l'arxipèlag de les Illes Medes al municipi de Torroella de Montgrí a la comarca del Baix Empordà.

La Punta de les Salines és un cap de la costa del Massís del Montgrí al sud el Golfet del Falaguer i al nord de la Cala Calella. Té forma de Y amb un braç apuntant al sud i l'altre a l'est amb sengles cims (11,6 i 8,9 msnm respectivament). És el punt més a l'est del municipi de Torroella de Montgrí.

Els aiguamolls del Baix Ter, també coneguts com a aiguamolls del Baix Empordà, són un conjunt de zones humides —que ocupen la plana deltaica dels rius Ter i Daró — situats al litoral de la badia de Pals, entre el Massís del Montgrí i les Muntanyes de Begur. Són ecosistemes que resulten de la interacció entre terra, mar i aigua dolça, que dona lloc a ambients molt diversos i de gran valor ecològic. Aquests aiguamolls estan entre els nuclis de Torroella de Montgrí, l'Estartit, Pals, Sant Julià i Sant Feliu de Boada, Fontclara i Fontanilles a la comarca del Baix Empordà. El territori ha estat a bastament drenat per una extensa xarxa de recs, restant algunes basses i llacunes més o menys permanents engolides per conreus o camps de golf.

El Cap de la Barra és un cap a l'Estartit (municipi de Torroella de Montgrí, Baix Empordà). És coronat pel Molinet de 29,4 msnm És a l'oest del nucli de l'Estartit denominant una zona urbanitzada d'aquest poble, la urbanització del Cap de la Barra, la seva ubicació amb grans pendents afavoreix el despreniment de blocs de roca. Geològicament la part del Molinet, està formada per un aflorament de margues i calcàries margoses (Triàsic superior). A mesura que s'ascendeix cap al nord, abandonant el cap, es travessa una capa prima de dolomies i calcàries (Juràssic inferior-mitjà) seguit d'una capa de calcàries detrítiques i calcàries bioclàstiques amb orbitolines i prealvelonines (Albià, Cenomanià) de l'Alt de la Pedrosa. El 1648 consta la presència d'una torre mantinguda per la Universitat de Torroella, l'ajuntament.

La bassa de la mota de l'Om és un antic braç del riu Daró que ocupa 1,1 hectàrees de superfície. Es troba adjacent a la zona humida de la bassa de l'Anser i en comparteix la majoria de característiques ecològiques. La vegetació d'aquest espai està constituïda bàsica ment per canyissar, bogar i alguns retalls d'albereda i de tamarigar. L'espai destaca, juntament amb la bassa de l'Anser, per ésser un dels pocs indrets del Baix Empordà amb presència de nimfea blanca (Nymphaea alba). Pel que fa a la fauna, destaca la presència d'una de les darreres poblacions de la tortuga d'estany (Emys orbicularis), així com de turó (Mustela putorius) i d'altres espècies força rares a Catalunya. Aquest espai forma part de l'espai del PEIN Aiguamolls del Baix Empordà i de l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120016 El Montgrí - Les Medes - El Baix Ter.

La Bassa de l'Anser és una bassa adossada a l'antic curs del Daró que es localitza al costat de la urbanització Mas Pinell al terme de Torroella de Montgrí a tocar del termenal amb Pals. La vegetació està constituïda bàsicament per canyissars i bogars, retalls d'albereda i fins i tot restes d'omeda i de tamarigar. La zona destaca especialment per ser un dels pocs indrets de localització de la nimfea blanca (Nymphaea alba) al Baix Empordà, juntament amb la Bassa de la Mota de l'Om.

El Cap d'Oltrera és un dels caps del Massís del Montgrí al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Es tracta de la prolongació a l'est de la Muntanya Gran, en el sector nord de l'Alt de la Pedrosa, que decau dins del Mediterrani amb espadats d'uns cinquanta metres. En el seu sector sud conforma la Cala Falaguer, inaccessible per terra; i clou el Golfet del Falaguer pel nord. La seva composició és calcària com la majoria del Montgrí

Les closes de la Fonollera són una zona de prats inundables, situats al marge dret de la desembocadura del Ter, que ocupa unes 23 hectàrees. L'interès ecològic de la zona rau principalment en el fet de ser una zona de salicornars, jonqueres i canyissars. A la zona de la platja, s'hi troben també dunes mòbils embrionàries, dunes secundàries amb Ammophila arenaria i dunes estabilitzades amb comunitats del Crucianellion maritimae. Pel que fa a la fauna destaca la presència de diversos ocells aquàtics. La sobrefreqüentació a l'època estival i la construcció de motes que han alterat la circulació de l'aigua són els principals impactes que afecten la conservació i l'interès ecològic d'aquest espai.

La Pletera - sovint citat com la Platera - és un espai rural format per un conjunt de prats inundables entre la platja de l'Estartit (L'Estartit) i els camps de conreu de les Deveses. L'espai forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural sota l'epígraf "Aiguamolls del Baix Empordà" i, a més, està inclòs a la Xarxa Natura 2000 ES5120016 El Montgrí - Les Medes - El Baix Ter". Abasta una superfície de fins a 16,5 hectàrees.

El Ter Vell és, com el seu nom indica, una antiga desembocadura del Ter. L'espai ocupa unes 32 hectàrees de superfície i es troba a tocar de la zona urbana de l'Estartit. Es tracta d'una zona humida formada per un conjunt d'aiguamolls i de llacunes d'aigua dolça alimentades per l'excedent de regadiu de la plana agrícola adjacent i per les aigües de precipitació.

El Pou del carrer del Jou és una obra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Pou del carrer del Mar és una obra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La font pública del passeig de Vicenç Bou de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) és una obra amb elements neoclàssics inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Convent de Sant Agustí fou un conjunt religiós de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) de l'orde de Sant Agustí, actiu entre els segles XIV i xix. Situat a l'interior del recinte murat de Torroella era al sector sud-oest de la vila. Disposava d'una església (avui desapareguda), a la qual s'hi annexava un claustre amb un pou i les dependències del convent que l'envoltaven. A més al nord del conjunt hi havia la capella dels Dolors - també desapareguda - però adossada al conjunt arquitectònic. Fora d'aquest conjunt la comunitat posseïa un hort que s'estenia al peu de l'edifici, comptava amb una vessana de terra pròximament, i tenia una sínia. Enfront del costat oest del convent posseïa aquest un terreny que no es conreava i que servia de plaça. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Capella de Sant Antoni és una obra del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Capella de la Mercè és un edifici entre els carrers de l'Hospital, del Carme, de Sant Ramon i el passeig de Vicenç Bou a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té planta quadrangular i coberta de teula. Consta de planta baixa i un pis i la distribució de les seves dependències s'articula al voltant d'un claustre de planta quadrada amb dos pisos d'arcades de mig punt i volta d'aresta. La façana principal, que dona al carrer de l'Hospital, té una gran porta d'accés allindanada, amb entaulament i frontó triangular partit que conté l'escut de la vila i un relleu amb finestra al pis superior; totes aquestes obertures són allindanades i amb grans carreus de pedra molt ben tallats. Són remarcables dintre del conjunt la capella barroca dedicada a la Mare de Déu de la Mercè i l'escala d'accés al primer pis.

La Torre Begura, o Torre Bagura, és un mas fortificat a la plana entre la vila de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà), al vessant sud del Montgrí, en un petit turó, abans anomenat Puig Padrell. S'hi pot arribar a partir del trencant cap al sud en el km 2 de la carretera Gi-641. L'edifici fou construït sobre una antiga vila romana a uns 6 msnm proper al Camp de la Gruta i en la plana d'inundació natural del Ter. Perduda la funció defensiva que tenia en el seu origen, ha quedat integrada a la masia. El 1949 rebé la protecció com a Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del Govern d'Espanya.

La Torre Quintaneta és un mas fortificat a la plana entre la vila de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà). És entre la carretera Gi-641, al sud; el Camí Vell de l'Estartit, al nord; i la urbanització de les Dunes. S'hi pot arribar a partir del trencant cap al nord en el km 2,5 de la Gi-641 carretera que enllaça el nucli de Torroella amb l'Estartit. L'edifici és a uns 18 msnm L'edifici té una torre de defensa cilíndrica, actualment envoltada per la resta d'edificis del conjunt, amb dos matacans a la banda de ponent per defensar-se dels atacs dels pirates otomans i berberiscos. Igual que la Torre Gran, pertanyia a la família Quintana d'on prové el seu nom. El 1949 fou protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del Govern d'Espanya.

El Mas Ral és un mas fortificat al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. En la zona existent entre Torroella de Montgrí i l'Estartit hi ha un conjunt de masos fortificats destinats a la vigilància i defensa contra els possibles atacs provinents del mar. La torre del Mas Ral va ser construïda segurament els segles XVI-XVII, quan els pirates otomans i berberiscos assolaven les costes peninsulars.

Can Savalls és una masia del municipi de Torroella de Montgrí a la comarca catalana del Baix Empordà.

La Torre Gran és un mas fortificat al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. En la zona existent entre Torroella de Montgrí i l'Estartit hi ha un conjunt de masos fortificats destinats a la vigilància i defensa contra els possibles atacs provinents del mar. La Torre Gran data segurament dels segles XVI-XVII, i es troba integrada a la masia, que correspon al mateix període constructiu. Actualment el conjunt és el centre de la urbanització turística de la Torre Gran.

El Mas Sec és un edifici en ruïnes a la Muntanya Gran (Torroella de Montgrí, Baix Empordà). És a la vora de la cruÏlla del camí que va a Santa Maria de Palau i la pista forestal L'Estartit /L'Escala a uns cent trenta msnm d'altitud. Adossat a l'oest hi ha un camp de cultiu allargat en el sentit de la pista de 4,7 ha al qual dona nom. S'han excavat restes de l'època romana a poc més d'un quilòmetre al sud. L'estudi dut a terme a finals de la dècada del 1970 el seu caràcter militar per la presència de basaments de torres i muralles i restes de ceràmica que daten del segle II o III fins al segle V no descartant-se una posterior utilització.

El Mas Pla és un mas de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat al marge dret del riu Ter, al costat de la carretera que comunica amb el càmping El Delfín Verde, abans d'arribar al Mas Pinell.

El Mas Pinell és una propietat situada al municipi de Torroella de Montgrí, entre l'actual desembocadura del Ter i l'antiga del Daró. Hi ha dues masies: el Mas Pinell de Dalt (la més antiga, situada dalt del Puig del Mas Pinell) i el Mas Pinell de Baix (més propera al Mas Ferrer). En els seus terrenys s'hi van construir el càmping El Delfín Verde, el 1960, i la urbanització Mas Pinell, el 1969.

La Casa-bungalow Bosch-Sans és un edifici del municipi de l'Escala inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Casa Pastors és un casal obra al carrer Major de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). L'antiga casa Pastors va ser bastida durant els segles XV-XVI. Posteriorment ha experimentat diverses reformes. En l'actualitat es troba restaurada i adaptada per a la funció de museu municipal, des del 1980. L'edifici és un desenvolupat a partir d'un pati central amb pou, on una escala de pedra accedeix al primer pis. Aquesta planta principal té una sala-distribuïdor. El segon pis, actualment molt modificat, era ocupat per les golfes. La façana, de carreus regulars, apareix dividida en dos cossos de planta baixa i dos pisos: el de la dreta presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i una cornisa de separació de la planta i el pis, on hi ha centrada una finestra germinada d'arc trevolat; a la part superior hi ha una finestra allindanada i un ràfec de coronament. Al cos de l'esquerra són remarcables dues petites finestres situades una damunt l'altra, amb emmarcament conopial i decoració lobulada.

Casa Seguer és un habitatge a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici fou fet construir per Baldiri Seguer l'any 1566, d'acord amb la inscripció que figura a la façana. Sembla que aquest casal és el més antic dels conservats a Torroella de Montgrí. Durant l'any 1971 el seu propietari, Josep Dalfo, va fer-hi obres de remodelació.

Les Cases d'Americano són dos edificis bessons, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat al nucli primigeni del poble de l'Estartit. Els dos edificis van ser bastits l'any 1875, d'acord amb la inscripció que apareix a la llinda de les dues portes d'accés. Els propietaris eren Joan i Pere Marquès, cacics de l'Estartit que s'havien enriquit a Cuba. En tornar, es van fer construir dos habitatges bessons amb les característiques pròpies de les cases dites "d’americano".

La Pastisseria Batlle o Can Batlle és un emblemàtic comerç que ocupa la planta baixa de l'edifici al núm. 6 del carrer d'Ullà a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La botiga va ser fundada l'any 1880, segons consta en el rètol de la planta baixa. El 1929 s'hi va fer una reforma i es va decorar de nou d'acord amb els plantejaments estilístics de l'art déco característics de l'època.

Can Bataller és un casal al carrer de l'Església de la vila Torroella de Montgrí (Baix Empordà) És un casal que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula. La façana principal presenta, a la planta baixa, una gran porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. La resta d'obertures són allindanades. L'element més remarcable de la façana és el finestral central d'inspiració clàssica, amb motllures, amb la data del 1563 al marc. El conjunt es completa amb un gran ràfec. Un ampli vestíbul amb volta catalana dona accés a l'escala que condueix a la planta noble, on són remarcables dues sales d'època posterior a la construcció de l'edifici. del municipi El casal va ser construït durant el segle xvi, segons consta en una data inscrita a la façana principal. L'interior va ser reformat durant els segles xviii i xix.

La Casa d'estiueig Salieti o Restaurant Robert és una obra de l'Estartit situada al passeig del mar, núm 62-63. Fou un encàrrec de la família Salieti a Rafael Masó i Valentí l'any 1918 tal com indica el rellotge de sol esgrafiat a la façana. Actualment es conserva amb modificacions importants.

L'Habitatge a la Plaça de la Vila, 12 és una obra amb elements renixentistes de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Can Castells és una obra amb elements gòtics de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Can Marquès és una obra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Can Marull és una obra eclèctica de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Can Sastregener és una obra amb elements gòtics de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Casa Hospital és una obra amb elements gòtics i renaixentistes de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Casa Sanant és una obra amb elements gòtics i renaixentistes de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Casa al carrer de l'Església cantonada amb el Carrer Mossèn Jacint Verdaguer és una obra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Casal és una obra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Habitatge al carrer Major, 18 és una obra amb elements gòtics de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'Habitatge al carrer Ramon Boy, 5 és una obra eclèctica de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'Habitatge al carrer de l'Església, 9 és una obra eclèctica de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Fonollera és un jaciment arqueològic localitzat al sud del terme municipal de Torroella de Montgrí a prop del termenal amb el de Pals, entre les muntanyes de Begur i Montgrí, al bell mig dels rius Ter i Daró, en un promontori de més de 75 metres de longitud que es defineix com el punt més alt entre aquests dos elements orogràfics; aquest, es fa abrupte en un penya segat de 15-20 metres d'alçada a la vessant Oest que s'hauria format per l'acció del mar en temps anteriors a les ocupacions humanes. No obstant, el paisatge que envoltà la Fonollera cap a l'any 110 abans de la nostra era diferia molt de l'actual: el Ter desembocava quasi a la falda del Montgrí, el Daró alimentava l'antic estany d'Ullastret i entre aquest i el mar, en la zona que ocupen les planes costaneres actuals, hi havia un seguit d'aiguamolls dels quals emergien uns quants turons amb bona visibilitat. Conegut des de fa més de cent anys, fou reportat per primer cop pel geògraf empordanès Pella i Forgas l'any 1883, hipotetitzant que en aquest indret s'hi trobava la mítica Cypsela, ciutat mencionada per Ruf Fest Aviè en la seva Ora marítima. No fou fins a l'any 1966 quan es donà una prospecció de l'espai de la mà de Lluís Esteva, Joan Badia i Albert Recasens que informaren de l'existència d'un poblat a l'aire lliure, però encara caldria esperar fins a l'any 1975 quan el Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona inicià campanyes d'excavació anuals sota la responsabilitat d'Enriqueta Pons, arqueòloga del Centre d'Investigacions Arqueològiques, iniciant-s'hi així les tasques d'investigació pròpiament arqueològiques. A nivell metodològic s'aplicà la tècnica coneguda com a MEROC-LAPLACE, un sistema de georeferenciació mitjançant quadrícules definides amb fils que permetien en el seu moment definir la posició absoluta de la materialitat social excavada. D'Altra banda, a nivell d'extensió, es varen excavar 3 cales diferenciades en Sector A (1 cala i al sud-oest) i Sector B (2 cales i al nord-oest).

Els Salats és un barri de l'Estartit al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). És delimitat pel Ter Vell al sud, la Torre Moratxa i Roca Maura al nord, el nucli antic de Santa Anna al nord-oest i la platja de l'Estartit a l'oest. Es tracta d'un barri eminentment residencial. Hi ha el camp de la Unió Esportiva L'Estartit.

Les Dunes és una urbanització del municipi de Torroella de Montgrí al Baix Empordà. Fou bastida a ran de la carretera de l'Estartit (Gi-641) poc abans del km 3. Rep el nom de les Dunes de Torroella situades a una mica més d'un centenar de metres al nord. Tenen força interès històric els masos fortificats propers com són el Mas Ral, la Torre Quintaneta, el Mas Sobirà i la Torre Martina per esmentar-ne els més propers.

La Torre Gran és una urbanització del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Rep el nom de la Torre Gran, un mas fortificat. És a la falda sud del Tossal Petit i al nord de la carretera Gi-641 que connecta la vila de Torroella i el poble de l'Estartit. Altres urbanitzacions properes, amb les que no hi ha una continuïtat urbana, són la de la Torre Vella al nord-oest i la de les Dunes a l'oest. La urbanització s'enfila pel vessant sud del Tossal Petit passant de poc menys dels 5 msnm fins a poc més de 60 en el seu punt més elevat a un quilòmetre lineal de l'accés des de la carretera pel que el pendent és important en alguns dels seus carrers. És travessada pel Torrent de la Torre Gran.

El Mas Pinell és una urbanització del municipi de Torroella de Montgrí al Baix Empordà aprovada a finals del 1967. Es localitza just al límit sud-est del municipi al costat de les Basses d'en Coll i la platja de la Fonollera. Rep el nom del Mas Pinell. S'hi arriba a partir d'un trencant entre el km 346 i 347 de la carretera C-31.

Sobrestany és un poble del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), a l'extrem septentrional del terme, al peu del massís del Montgrí, prop de l'antic estany de Bellcaire. És proper als nuclis de Bellcaire d'Empordà i de l'Escala. Hi ha alguns masos al voltant com poden ser el Mas Cremat i la Torre Ferrana, bell exemple dels masos fortificats de l'Empordà.

El Puig d'en Lleial és una muntanya de 118 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

El Turó de l'Àguila és el nom amb el qual es coneix una muntanya de 178,3 msnm situada al Massís del Montgrí, a la població de Torroella de Montgrí, situat a la comarca del Baix Empordà. El turó està situat a la Vall de Santa Caterina i està envoltat pel Puig Rodó, Montgrí, Puig Carroig, Puig Roig i l'Ermita de Santa Caterina.

La Torre del Rellotge, també anomenada La Perola, és un edifici de l'Estartit, municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat al carrer de Santa Anna, que els pescadors utilitzaven de forma comunal per a tenyir les xarxes, quan eren de cotó, per tal d'enfosquir-les i millorar així les condicions de pesca. El tint es confeccionava fent bullir escorça de pi en grans peroles, d'aquí el nom de la torre. Va tenir aquesta funció fins el 1890.

El Carall Bernat és l'illot més a l'est de l'arxipèlag de les illes Medes (Torroella de Montgrí, Baix Empordà). El seu aspecte és d'un monòlit que s'aixeca imponent de la mar amb forma de paràbola còncava. La seva cota màxima és de 70,1 msnm i la seva superfície emergida amb prou feines supera els 3.000 m². En fondària descendeix fins a 50 m fins al fons arenós de la Badia de Pals. El seu nom prové d'una deformació de «Carall Trempat» d'origen clarament fàl·lic. Ateses les seves característiques subaquàtiques el lloc és freqüentat pels aficionats al submarinisme.

La Meda Gran és l'illa de major superfície (18,7 ha) de l'arxipèlag de les illes Medes (Torroella de Montgrí, Baix Empordà). L'illa té una elevació màxima de 73,9 msnm. i un perímetre de 2.800 m. Dominada per penya-segats pràcticament verticals, disposa d'un embarcador a l'est, on hi ha pendents relativament suaus que permeten arribar al cim on hi ha un far. Tant la part emergida com la submergida estan protegides dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La Meda Gran allotja la colònia de cria de gavià de potes grogues més gran de la Mediterrània ascendint fins als 40.000 individus durant els mesos de maig a juliol.

L'Edifici d'apartaments Garbí és una obra de les darreres tendències de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La platja del Club Nàutic era una platja situada dins del port de l'Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Tenia una longitud de 73 m i una amplada de 27 m, formada per sorres mitjanes i fines. Era utilitzada per l'Associació Nàutica Llevantina, gestora del sector de Garbí del port, per a deixar-hi embarcacions. El bany hi estava prohibit, per estar en zona portuària.