El far de la Meda és un far situat a l'illa de la Meda Gran, a l'arxipèlag de les illes Medes. És l'únic far català ubicat en una illa, i administrativament és part del municipi de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà, Catalunya. Fou construït l'any 1868.
Peratallada (Old Catalan for 'carved stone'; Catalan pronunciation: [ˌpeɾətəˈʎaðə]) is a town in the municipality of Forallac, in the county of Baix Empordà, in Catalonia, Spain. It is located 22 km east of Girona.
The Montgrí Castle (Catalan: Castell del Montgrí) is a historical edifice in Torroella de Montgrí, Catalonia, Spain, built between 1294 and 1301. Its reason to be was the existing conflict between the counts of Empúries - who ruled over most of the area around the town - and the counts of Barcelona, the most powerful of Catalonia at that time, who also had great power over the Mediterranean.
The Montgrí (Catalan pronunciation: [muŋˈɡɾi]) is a small mountain range in Catalonia, on the north bank of the Ter river. It is part of the Catalan Coastal Range and its highest point is 311 m.
L'Estartit (Catalan pronunciation: [lestaɾˈtit]; Spanish: Estartit) is a small town and seaside resort on the Costa Brava, part of the municipality of Torroella de Montgrí in the Baix Empordà county, Girona province, autonomous community of Catalonia, Spain. The town is situated between the foothills of the Montgrí Massif and the Mediterranean Sea.
Sa Riera, Catalonia, Spain is a fishing village and holiday resort situated in a tranquil and secluded bay of the Costa Brava close to the nearby inland towns of Palafrugell and Begur. It can be reached by road from Begur and Pals and there is also a pleasant walk around the cliffs from Platja de Pals, the next resort along the coast.
The Museum of the Mediterranean is a museum in Torroella de Montgrí, Catalonia, Spain.
The Jam Museum is a gastronomic museum opened in 2004 in Torrent, in the Baix Empordà region of Spain. Its creator is Georgina Regàs, also author of the book 70 confitures.
Sant Pau de Fontclara is a parish church and former Benedictine monastery in the village of Fontclara, Palau-sator, Girona Province, Catalonia, Spain. It was formerly dependent on Lagrasse Abbey.
The Palau Solterra Museum is one of the cultural centers of the Vila Casas Foundation located, located in the palace of the same name in Torroella de Montgrí (Girona), a town of the Baix Empordà region. It opened in 2000, and nowadays it houses about three hundred contemporary photographs of the city, artists from various parts of the world, including Chema Madoz, Alberto García Álix, Toni Catany, Otto Lloyd, Xavier Miserachs, Ouka Lele and Frank Horvat, among many others.
Montgrí, Medes Islands and Lower Ter Natural Park (Catalan: Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter) is a natural park located in the province of Girona, Catalonia, Spain. The park was established in 2010 and encompasses the Medes Islands, the Montgrí Massif and the mouth of the Ter river, covering a land area of 6,155.20 hectares (15,209.8 acres) and a marine protected area of 2,036.99 hectares (5,033.5 acres). It stretches over the municipalities of L'Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d'Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles and Gualta.
Bellcaire d'Empordà (Catalan pronunciation: [ˌbeʎˈkajɾə ðəmpuɾˈða]) is a municipality in the comarca of Baix Empordà, in Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 12.68 square kilometres (4.90 sq mi) and the population in 2014 was 650.
Begur (Catalan pronunciation: [bəˈɣu]) is a village and municipality in the comarca of Baix Empordà and province of Girona in Catalonia, Spain. The village itself lies some 2 kilometres (1.2 mi) from, and 200 metres (660 ft) above, the coastline of the Costa Brava, but the municipality includes several seaside resorts.
Albons (Catalan pronunciation: [əlˈβons]) is a municipality in Catalonia, Spain.
Gualta (Catalan pronunciation: [ˈgwaltə]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 9 square kilometres (3.5 sq mi) and the population in 2014 was 362.
Fontanilles (Catalan pronunciation: [funtəˈniʎəs]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 9.29 square kilometres (3.59 sq mi) and the population in 2014 was 160.
Palau-sator (Catalan pronunciation: [pəˌlawsəˈtoɾ]) is a village in the province of Girona within the autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 12.37 square kilometres (4.78 sq mi), and included a population of 295 in 2018.
Pals (Catalan pronunciation: [ˈpals]) is a medieval town in Catalonia, northern Spain, a few kilometres from the sea in the heart of the Bay of Emporda on the Costa Brava. It lies on the C31 Palafrugell–L'Estartit road.
Regencós (Catalan pronunciation: [rəʒəŋˈkos]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 6.23 square kilometres (2.41 sq mi) and the population in 2014 was 291.
Serra de Daró (Catalan pronunciation: [ˈsɛrə ðə ðəˈɾo]) is a municipality in Catalonia, Spain. Documented since 1017, it is located in the Daró river valley.
Torrent (Catalan pronunciation: [tuˈren]) is a village and municipality in the comarca of Baix Empordà, province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Torroella de Montgrí (Catalan pronunciation: [turuˈeʎə ðə muŋˈɡɾi]) is a coastal municipality on the Costa Brava, and small town in Catalonia, Spain. The town lies on the north bank of the Ter river, a few kilometres before it flows into the Mediterranean. The beach resort of L'Estartit also is part of the municipality, as are the Medes Islands and a large part of the Montgrí Massif.
Ullà (Catalan pronunciation: [uˈʎa]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Ullastret (Catalan pronunciation: [uʎəsˈtɾɛt]) is a small historic village on the Bay of Empordà located some 5 km northeast of La Bisbal d'Empordà, in Catalonia.
L'ermita de Santa Caterina és una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí. L'ermita queda amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina, al nord de les muntanyes d'Ullà, Montgrí i Montplà. Hi arriba una pista forestal transitable des de la carretera entre Ullà i l'Escala. Tot i així hi ha múltiples camins i senders que hi menen, bé sigui pel coll de Santa Caterina, entre la muntanya d'Ullà i el Montgrí, o pel coll d'en Garrigars, entre el Montgrí i el Montplà. Per l'est un camí s'enfila per la llera de la vall fins passat el coll on es pot arribar a la pista forestal que mena des de les dunes de Torroella fins a Sobrestany. L'edifici fou iniciat en un estil gòtic tardà, bé que barrejat amb modificacions barroques.
El dolmen del Cementiri dels Moros és una galeria catalana en forma de V situada al municipi de Torrent (Baix Empordà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
Les basses d'en Coll són un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals. Es troben localitzades al municipi de Pals i ocupen unes 50 hectàrees de superfície. Formen part de la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter o Baix Empordà, dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
La Bassa del Fra Ramon té el seu origen en una antiga llera del Ter i se situa entre l'actual desembocadura i el Ter Vell. Referent a la vegetació, els poblaments de Ruppia entapissen els fons de la llacuna, mentre que el salicornar i alguns tamarius aïllats ocupen els marges de la zona inundada. Al voltant de la llacuna hi ha una interessant mostra de vegetació de salobrars.
El Cap Castell o del Castell és un cap del Massís del Montgrí. És entre la Cala Ferriol i el Golf de la Morisca pràcticament a mig camí entre l'Escala i l'Estartit. La seva forma és curiosa, en planta s'assembla lleugerament al cap d'un cavall de mar. La seva màxima alçada es presenta en l'istme que l'uneix al continent (76,1 msnm) i va davallant fins a la corba que gira cap al sud/sud-est que s'eleva al seu extrem fins als 51,3 msnm. Els camins que hi menen provenen de l'Alt de la Pedrosa o des de la pista forestal entre l'Escala i l'Estartit abans de depassar el cim del Puig Torró. L'istme/cim coincideix amb la presència d'una cova que avui dia el travessa de nord a sud a nivell del mar, la Roca Foradada o simplement la Foradada. Sobre aquest punt fou excavada una necròpoli tumulària d'urnes cineràries similars a altres trobades a Aquitània o Lleida datades generalment entre els segles VII o VI aC Enriqueta Pons i Brun la qualificà de "cromlech" en forma de pous-tumularis
El cap de Begur és l'extrem més oriental del massís de Begur que, juntament amb el cap de Sant Sebastià i les cales que alternen, constitueix el sector més característic de la Costa Brava. Als documents medievals es coneix com el cap d'Aiguafreda.
Sant Cugat és l'església parroquial d'Albons (Baix Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El port de l'Estartit és un port públic gestionat per Ports de la Generalitat, situat a la població de l'Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí a la comarca del Baix Empordà. Inclou una dàrsena pesquera, amb catorze embarcacions, i una dàrsena esportiva, amb 918 amarradors. La part interior del dic de Llevant està ocupada per nombroses embarcacions de fons de vidre i pels submarinistes que visiten les illes Medes a menys d'una milla del port. Conté també l'Estació Nàutica l'Estartit - Illes Medes, i l'Espai Medes, centre d'interpretació marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
La Font dels Gossos o de la capella de Sant Antoni és una font a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La font és al mur de migdia de la capella de Sant Antoni. Es tracta d'un element format pel broc, que comunica amb la cisterna existent sota la nau de l'església, i una llosa de pedra col·locada a la part superior, amb una cornisa de protecció. La llosa, de forma rectangular, mostra un relleu amb l'escut de la vila on figura la data del 1725.
La Torre d'en Deri és una masia del municipi de Pals (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada a uns 300 metres al nord-est del Mas Roig. El conjunt data segurament dels segles XVI-XVII i forma, juntament amb els masos veïns de Mas Roig i el Mas Cap d'Anyell un dels conjunts d'arquitectura popular de tipologia gòtico-reinaxentista més interessants de la comarca. En l'actualitat es troba deshabitat.
La platja de l'Illa Roja, o cala Moreta, és una platja nudista de Begur al nord del terme. Al nord fita amb la platja del Racó i al sud amb la platja de sa Riera. Es constitueix de dos cèrcols de sorra al peu d'un penya-segat de roca roja en forma del número 3 invertit; la qual cosa provoca que la platja estigui en ombra a mitja tarda. El nom prové d'una roca roja vertical de grans dimensions i coronada amb uns pocs esquifits pins, que se situa directament davant la cala i que s'hi troba unida per una llengua fina de sorra. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya anomena cala de l'Illa Roja exclusivament al cèrcol meridional, mentre que al cèrcol septentrional l'anomena cala Moreta. L'Ajuntament de Begur l'anomena platja d'Illa Roja - Cala Moreta. La cala Moreta té una longitud de 151 m i una amplada mitjana de 31 m, mentre que la cala de l'Illa Roja té una longitud de 43 m i una amplada mitjana de 25 m.
El Castell d'Albons és una edificació que fou l'origen del nucli homònim (Baix Empordà), declarada bé cultural d'interès nacional. El 1595 hi néixer el monjo dominic Tomàs de Vallgornera, autor d'obres filosòfiques i religioses.
Casa Vives és un habitatge al municipi de Begur (Baix Empordà) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Casa de la Vila és la seu principal de l'ajuntament a la Plaça de la Vila, al centre del nucli antic de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). L'edifici de la Casa de la Vila va ser construït en època renaixentista, probablement durant el segle xvi. Posteriorment va experimentar diverses obres de remodelació i, l'any 1935, fou desmuntat i refet pedra per pedra. En l'actualitat l'interior es troba molt modificat per cobrir les necessitats de la seva funció administrativa. És un edifici de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula. La façana presenta una composició simètrica. A la planta baixa un arc carpanell dels porxos de la plaça ocupa tota l'amplada de l'edifici; la porta d'accés és d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra i l'escut de la vila a la clau. Al primer pis hi ha un balcó amb dues obertures rectangulars i barana de ferro simple, i al segon pis dues finestres balconeres també rectangulars però més petites. A la part superior hi ha un ràfec de coronament. Són elements remarcables de la façana els relleus amb els quatres barres i l'escut de la vila, disposats de manera simètrica als dos pisos superiors. El parament de la façana presenta carreus ben escairats.
La Torre Ferrana és un mas fortificat a l'est del poble de Sobrestany, al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). L'edifici fou bastit a la plana propera a l'antic estany de Bellcaire a uns 5 msnm El nom serveix també per a denominar aquest paratge. Aquest mas és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
La Torre Ponça (també escrit Ponsa) és un mas fortificat de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), declarat bé cultural d'interès nacional.
El Mas Roig és una masia de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Xiquet és una obra d'Ullà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Carme Amaya és una obra de Begur (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El cau del Duc és una cova càrstica al vessant sud de la muntanya de santa Caterina, al massís del Montgrí (Baix Empordà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
El Cau del Duc d'Ullà és una cova càrstica d'Ullà (Baix Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
Els Clots de Sant Julià són unes antigues pedreres situades al municipi de Forallac, al Baix Empordà, entre els pobles de Vulpellac i Canapost. Estan formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 m de fondària, excavades a la roca. Està situat en uns turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i la sepultura del mas Puig-sec, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines.
Santa Maria de Gualta és un edifici religiós del municipi de Gualta (Baix Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Romà és una església a Llabià (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Anna és una església parroquial al poble de l'Estartit, integrat a construccions annexes. L'església parroquial de Santa Anna, que ja existia anteriorment, va ser reconstruïda i eixamplada l'any 1920, segons consta a una placa de la façana, on s'indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (introductor del conreu de l'arròs a l'Empordà el segle XIX) per tal d'honorar la seva memòria. És un temple amb planta de creu llatina, d'una sola nau amb absis semicircular, amb cúpula semiesfèrica sobre el creuer, que es reflecteix exteriorment en cimbori vuitavat, amb vuit obertures d'arc de mig punt atrompetades. La façana presenta un cos central avançat amb la porta d'accés d'arc de mig punt, una finestra de la mateixa tipologia i un campanar superior de base quadrada i coronament amb merlets; a ambdós costats d'aquest cos hi ha paraments amb finestres. Hi ha un ús decoratiu dels elements del vocabulari romànic (aquests llombards, atrompetant de les obertures, arcs de mig punt, ...).
El conjunt arqueològic de Santa Maria del Palau és un jaciment medieval que pertany al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està constituït per un petit temple romànic en ruïnes i pels vestigis d'un petit poblat i el conjunt tindria els seus orígens en època romana (segle ii aC). El conjunt es troba inclòs dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, tot i que pertany al municipi de Torroella de Montgrí, està situat més a prop dels nuclis de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) i de l'Escala (Alt Empordà).
L'Església de Sant Climent de Peralta és una obra barroca de Forallac (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella del Roser és una església de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Fontanilles és una església romànica de Fontanilles (Baix Empordà). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Bellcaire, també coneguda com a Sant Joan de Bedenga, nom antic de Bellcaire, és una església del nucli de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, declarada bé cultural d'interès nacional.
L'església de Sant Pere d'Ullastret està localitzada al centre del municipi d'Ullastret a la comarca del Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Santa Maria d'Ullà és un temple catòlic a la vila d'Ullà (Baix Empordà). La primitiva canònica era als afores de la població, propera al riu Ter. De l'interior del primitiu monestir, es venera a l'actual església parroquial de Santa Maria d'Ullà, la imatge de la Verge de la Fossa, talla romànica, policromada, del segle xii.
L'Església de Sant Genís és l'església parroquial de Torroella de Montgrí. És un dels edificis més voluminosos de la vil·la i destaca en la llunyania quan hom s'apropa a la vila essent visible des de bona part de la plana del Ter i un dels trets més característics del panorama de la vila.
L'Església de Santa Susanna de Peralta és un monument del municipi de Forallac (Baix Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Pere de Palau-sator és una església romànica situada al municipi de Palau-sator, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'església de Sant Julià de Boada és una església mossàrab catalana, situada al poble de Sant Julià de Boada, pertanyent a Palau-sator.
Sant Feliu és l'església parroquial al nucli de Sant Feliu de Boada, al municipi de Palau-sator (Baix Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Fructuós és un temple del veïnat dels Masos de Pals, al municipi de Pals (Baix Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu d'Ullà és un edifici religiós del municipi d'Ullà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Climent de Tor és una església romànica al centre de Tor, nucli del municipi de la Tallada d'Empordà.
Sant Esteve de Canapost és una església romànica situada al centre del nucli de Canapost, al Baix Empordà. Durant les darreres obres de restauració, van aparèixer restes de pintures murals i es van trobar sepultures d'època medieval al cementiri.
Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).
Sant Pere de Begur és una església del municipi de Begur (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Vicenç de Torrent és una obra de Torrent (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Cau de l'Olivar d'en Margall és una cova sepulcral al vessant sud del Montplà al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
El Cau d'en Calvet és una cavitat d'origen càrstic ubicat al massís del Montgrí, al vessant sud-oest del la muntanya del Montplà, dins el municipi de Torroella de Montgrí. És considerada una de les coves sepulcrals del Montgrí, juntament amb el Cau de l'Olivar d'en Margall, el cau del Duc d'Ullà, el cau de les Dents i el cau dels Ossos.
Torre Moratxa és una antiga atalaia de Torroella de Montgrí declarada bé cultural d'interès nacional al cim del turó de la Torre Moratxa. Les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca amb un paviment d'opus testaceum i d'altres parets. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula a la part inferior. El permanent és de pedres toscament desbastades. Aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura.
Torre dels Moscats és un monument del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. És una torre de guaita, construïda als segles XVI o XVII, que devia servir de punt intermedi entre els punts de vigilància propers al mar i la població. Torre aïllada, a uns 3 kilòmetres a llevant de la vila de Torroella de Montgrí, construïda al mig d'un olivar, en els primers replans del vessant meridional del Montplà i no gaire lluny del paratge de les Dunes. Té forma cilíndrica i té gairebé tota la seva alçada, fins i tot conserva quatre merlets rectangulars. La porta d'entrada se situa al nivell del primer pis i té forma rectangular però és més ampla que alta. La resta d'obertures són petites espitlleres. A l'interior es conserven dues voltes cupulars que conserven la trapa i les marques concèntriques de l'encanyissat emprat per construir-les. A la base de la torre hi ha una obertura d'entrada molt mal feta que correspon a una època tardana quan la torre es va fer servir de barraca agrícola.
El Cau de les Dents és una cova al vessant nord-oest del Montplà al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
El castell termenat de Peratallada és situat dins el mateix nucli urbà de la població, al cim d'un indret lleument elevat en una zona poc accidentada, a ponent dels plans de l'Empordà prop de mar. (Actualment, el municipi de Peratallada, junt amb Fonteta i Vulpellac, formen el municipi de Forallac).
Castell de Begur és un monument del municipi de Begur (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
El castell de Fontanilles és un castell termenat situat a Fontanilles (Baix Empordà), poble de cases escampades entre dos pujols, separats per una petita depressió. El tossar situat a migdia, anomenat el Castellot pels habitants de la rodalia, presenta testimonis d'edificació antiga. El lloc és dominant vers l'est, damunt la plana regada pels cursos inferiors dels riu Daró i Ter, el mar i les illes Medes al fons. El castell és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Castell de Sant Andreu és una obra del municipi d'Ullastret (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. És situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l'estany d'Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic. El turó és coronat per l'edifici del museu i les seves dependències; en el mateix punt hi ha els vestigis del castell.
El Rec del Molí és un canal de rec que capta les aigües del Rec del Molí i riu Daró, del riu Ter, molt a prop de la resclosa de Canet, al municipi del Verges, transcorre per la planura del baix Ter i del Daró i desemboca al tram del Daró Vell ja entrat al terme municipal de Fontanilles. A partir d'aquest punt les aigües conformen un entramat de canals que conflueixen en el rec del Molí de Pals que desemboca al Mediterrani a la zona de les basses d'en Coll, ja al terme municipal de Pals.
La platja de la Fonollera, també anomenada platja de la Gola, platja de la Gola del Ter, o platja de Mas Pinell, és una platja semi-natural del municipi de Torroella de Montgrí —entre les desembocadures del Ter, al nord, i del Rec del Molí, al sud— i constitueix el sector central de la badia de Pals. Orientada a l'est, té una longitud de 1.931 m i una amplada mitjana de 59 m, formada per sorres mitjanes, fines i graves. El pendent d'entrada a l'aigua és molt fort. Pren el nom de la Fonollera, que és un turonet proper on hom hi ha suposat l'existència d'un poblat prehistòric.
La platja de sa Tuna és una platja semi-urbana situada al nucli de població de sa Tuna, barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), amb antigues cases de pescadors. Està encaixada a la cala sa Tuna, enmig del rocallós tram de costa corresponent a les muntanyes de Begur. Orientada al nord-est, té una longitud de 91 m i una amplada mitjana de 18 m, formada per sorres gruixudes, graves i còdols. El pendent d'entrada a l'aigua és molt fort. Acostuma a haver barques varades a la sorra. L'accés és per una carretera sinuosa. Pel camí de ronda s'arriba a la platja de s'Eixugador.
La platja de Pals és una platja i àrea d'interès natural, situada al municipi de Pals, al Baix Empordà.
La platja del Racó és una platja del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al tram més meridional del llarg tram de costa de la badia de Pals. És una platja semi-encaixada, situada en un entorn semi-urbà. Limita al nord amb la platja Gran de Pals, del municipi de Pals, i al sud amb un tram de roquissar on hi ha el camí de ronda que arriba a la platja de l'Illa Roja. Orientada al sud-est-est, té una longitud de 326 m i una amplada mitjana de 59 m, formada per sorra gruixuda i graves. El pendent d'entrada a l'aigua és força pronunciat i el fons marí és de sorra, amb algunes roques aïllades. Està equipada amb tot tipus de serveis, com dutxes, sanitaris, vigilància, dues guinguetes i restaurants. Disposa de fàcil accés per a persones amb mobilitat reduïda. S'hi pot accedir a peu o en cotxe. Ha obtingut el distintiu de Compromís amb la Qualitat Turística.
Sa Riera és la platja de sorra més gran —i, per tant, la més turística— del municipi de Begur, al Baix Empordà. Rep el seu nom d'un torrent que divideix la platja en dues meitats. Com en d'altres topònims de la Costa Brava —com ara Sa Tuna—, s'ha conservat l'article salat al seu nom. Limita al sud amb la reserva marítima de ses Negres i el cap sa Sal; i al nord, amb la cala de l'Illa Roja.
La Platgeta és una platja urbana del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situada al port de l'Estartit, entre el dic Central i el dic de Llevant, al principi del passeig del Molinet de l'Estartit. Orientada al sud, està formada per sorra fina daurada. Té una longitud de 119 m i una amplada mitjana de 7,5 m.
La cala del Rei, o platja de ses Llunes, és una petita platja del municipi de Begur (Baix Empordà), situada a l'esquerra de la platja de sa Riera, separada d'aquesta per una petita punta rocallosa anomenada Faralló dels Frares, en una zona urbanitzada, amb un grau d'ocupació baix a l'estiu. Orientada al sud-est, té una longitud de 6,6 m i una amplada de 12 m, formada per sorra gruixuda. Exposada als temporals de tramuntana, la sorra pot desaparèixer temporalment.
La platja de s'Eixugador és una platja natural del municipi de Begur (Baix Empordà), amagada entre penya-segats i boscos de pins, situada al sud-est de la platja de sa Tuna, des de la que s'hi accedeix pel camí de ronda, que arriba a la punta des Plom. Orientada al nord, té una longitud de 70 m i una amplada mitjana de 8,5 m, formada per sorres fines i còdols. A davant de la platja hi fondegen nombroses embarcacions petites, arrecerades per la punta des Plom.
El Cinema Montgrí és una sala d'espectacles a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El cinema Montgrí es va construir aproximadament d'any 1925, en el solar que anteriorment ocupava la Casa López, i presenta les característiques estilístiques de l'"art déco".
Els Apartaments Cap sa Sal és una obra del municipi de Begur (Baix Empordà), situats al promontori de cap sa Sal, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La cala Montgó es troba administrativament al municipi de Torroella de Montgrí, tot i que és més propera al nucli de l'Escala. Des del passeig marítim de l'Escala, on s'instal·la un mercat els diumenges al matí, s'hi pot accedir a peu per un camí de ronda. També s'hi pot accedir en cotxe, a un quilòmetre del port esportiu de l'Escala. Ja quan es davalla per la carretera d'accés s'hi van trobant diversos càmpings.
La cala Ferriola o cala Ferriol és la segona cala en grandària després de la Cala Montgó, de les que hi ha al massís del Montgrí. S'hi pot arribar a peu des de l'Estartit i es triga una hora i mitja. És una cala arrecerada dels temporals gràcies als illots de Cala Ferriol que protegeixen l'entrada i que es troba encarada a llevant. Hi ha un torrent, que desemboca al mar. És una platja sense serveis.
La Cala Pedrosa és una de les cales i refugis naturals del massís del Montgrí situada a Torroella de Montgrí, a uns 9 km del nucli de l'Estartit. Té una longitud de 12 m i una amplada de 51 m, formada per còdols. La cala fa honor al seu nom, és plena de pedres de totes mides i formes i està envoltada de pins i roques. S'hi pot arribar a peu des de l'Estartit a través de la pista forestal que condueix a l'Escala. Un cop trobat el desviament senyalitzat, el camí mena a un corriol que s'endinsa per un torrent de blocs, còdols i grava fina. És una platja sense serveis i poc profunda. La part submergida de la cala forma un corredor d'uns 100 metres de llargària i poc més de 50 metres d'amplària encarat a llevant que resta protegida de l'embat de les onades per l'illa de la Pedrosa.
El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró. El Palau Reial de Torroella juntament amb l'església parroquial de Sant Genís constituí el centre (cellera), al voltant del qual es formà el nucli antic de Torroella, i que evolucionà a l'actual recinte murat de Torroella. Situat al municipi de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà (Catalunya) i on ara destaquen el portal de Santa Caterina, el mateix castell-palau, també dit "el Mirador" i la torre de les Bruixes, que juntament amb altres quatre torres eren les portes de l'antiga població emmurallada.
El Casino Cultural és un edifici al nucli de la vila de Begur (Baix Empordà) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament era un casino i sala de ball (part esquerra), i s'ha adaptat a casal dels avis (el que era el casino) sense canviar gaire. La sala de ball es va adaptar a cinema tapiant les obertures de la façana esquera i guardant la composició, només canvia l'obertura de la sortida d'emergència.
The Castle of Púbol or Gala Dalí Castle House-Museum (Catalan: Castell de Púbol or Casa-Museu Castell Gala Dalí; Spanish: Castillo de Púbol or Casa-Museo Castillo Gala Dalí), located in Púbol in the comarca of Baix Empordà, Girona, Catalonia, Spain, is a medieval building where the Spanish painter Salvador Dalí's enormous creative efforts were focused on a single person, his wife Gala, with the aim of providing her with a unique sanctuary and resting place. Gala is buried at the castle. Together with the Salvador Dalí House Museum in Portlligat and the Dalí Theatre and Museum in Figueres, they form the Empordà Dalinian triangle.
Cruïlles (Catalan pronunciation: [kɾuˈiʎəs]) is a village in the Baix Empordà, now part of the municipality of Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, which is the administrative center and location of City Hall. It was its own municipality until 1973, when it merged with Monells and Sant Sadurní de l'Heura to form the current municipality.
Monells (Catalan pronunciation: [muˈneʎs]) is a village belonging to the municipality of Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura in the comarca of the Baix Empordà. It is crossed by the Rissec river.
Sant Joan de Foixà is a twelfth-century Romanesque church located in the municipality of Foixà, Spain.
Sant Miquel de Cruïlles is a Benedictine monastery in Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Catalonia, Spain. The 11th-century building, in First Romanesque style, was declared a Bien de Interés Cultural landmark in 1931.
The Terracotta Museum, in La Bisbal d'Empordà, is a museum of pottery and industrial ceramics that was opened in 1991.
Foixà (Catalan pronunciation: [fuˈʃa]) is a village and municipality in the comarca (county) of the Baix Empordà.
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Catalan pronunciation: [kɾuˈiʎəz muˈneʎz i ˈsan səðuɾˈni ðə ˈlɛwɾə]) is a Spanish municipality of the Province of Girona, situated in the comarca (county) of Baix Empordà (Catalonia), formed in 1973 by merging the municipalities of Cruïlles, Monells, and Sant Sadurní de l'Heura. Sant Sadurní is the capital of the municipality. According to the 2014 census, the municipality has a population of 1,284 inhabitants.
La Bisbal d'Empordà (Catalan pronunciation: [lə βizˈbal dəmpuɾˈða]) is the county seat of the comarca of Baix Empordà in Girona, Catalonia, Spain. It is located on the Empordà plain, adjacent to the Gavarres and watered by the river Daró.
Corçà (Catalan pronunciation: [kuɾˈsa]) is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 16.31 square kilometres (6.30 sq mi) and the population in 2014 was 1,257.
Colomers (Catalan pronunciation: [kuluˈmes]) is a municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 4.3 square kilometres (1.7 sq mi) and the population in 2014 was 195.
Jafre (Catalan pronunciation: [ˈʒafɾə]) is a village in Girona, within the Autonomous Community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 6.63 square kilometres (2.56 sq mi) and the population in 2014 was 396.
Forallac is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 49.97 square kilometres (19.29 sq mi) and the population in 2014 was 1,729. It includes the village of Peratallada.
Garrigoles (Catalan pronunciation: [gəriˈɣoləs]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 9.4 square kilometres (3.6 sq mi) and the population in 2014 was 159.
Parlavà (Catalan pronunciation: [pəɾləˈβa]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 6.17 square kilometres (2.38 sq mi) and the population in 2014 was 410.
La Pera (Old Catalan for 'the Rock'; Catalan pronunciation: [lə ˈpɛɾə]) is a municipality in Catalonia, north-eastern Spain. It includes the village of Púbol. The castle of Púbol includes a Gothic church with an altarpiece by Bernat Martorell; 20th-century painter Salvador Dalí resided here with his wife.
Rupià (Catalan pronunciation: [rupiˈa]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain. The municipality covers an area of 5.3 square kilometres (2.0 sq mi) and the population in 2014 was 246.
La Tallada d'Empordà (Catalan pronunciation: [lə təˈʎaðə ðəmpuɾˈða]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Vilopriu (Catalan pronunciation: [biluˈpɾiw]) is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Verges (Catalan pronunciation: [ˈbɛrʒəs]) is a municipality in the Province of Girona, Catalonia.
Ultramort (Catalan pronunciation: [ultɾəˈmɔɾt]) is a village in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
Ermita de Sant Roc és un edifici del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Antoni de la Salvetat és un edifici religiós al municipi de Jafre (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una capella de dimensions reduïdes de planta rectangular sense capçalera destacada exteriorment, teulada de doble vessant. Al frontis, porta amb llinda rectangular, un petit òcul i al cim una espadanya d'un arc. La coberta és d'embigat. Hi ha un arc diafragmàtic -en funció d'arc triomfal- apuntat que arrenca de mènsules en secció de bisell. Dos esglaons eleven el sòl del presbiteri. L'interior és cobert d'arrebossat, la molt malmès, igualment que el parament extern del mur septentrional. La construcció és de pedres petites, sense treballar, lligades amb morter, però a la part inferior dels murs observables, apareix un altre tipus de parament, de carreus bastament escairats, que s'afileren, el qual sembla pertànyer a època anterior a la resta de l'edifici.
Sant Grau és un santuari a uns 2km a l'oest del poble d'Albons, a la serra del seu nom, prop de la font de la Merla. A més de Sant Grau s'hi veneren Sant Roc i Sant Sebastià. L'aplec més popular, del 13 d'octubre, que havia pràcticament desaparegut, ha estat recuperat a principis del segle xxi, amb Missa, cant dels Goigs i sardanes. L'ermita o santuari conserva bona part la construcció d'època romànica. L'església fou modificada, però el segle xviii quan es capgirà l'orientació de la nau.
La resclosa de Colomers és un embassament del Ter, creat per una presa al municipi de Colomers, que s'estén pels termes de Colomers i Foixà, a la comarca del Baix Empordà. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Construïda entre els anys 1963 i 1970, per regar la plana de la dreta del Ter i per regular el cabal de l'aigua del Rec del Molí. La presa té 103 m d'amplada, 18 m d'alçada i 1 Hm³ de capacitat, amb cinc comportes centrals grans i dues de laterals més petites, i un canal d'enllaç amb el Rec del Molí. Fins a l'actualitat no ha embassat mai i, per tant, no ha entrat mai en servei. Es preveu que el 2009, l'Agència Catalana de l'Aigua la posi en funcionament en relació amb el decret de l'aigua. Amb aquesta mesura s'espera que la presa pugui acumular uns 4 hm³.
El menhir de Sant Sadurní o Pedra dreta de Sant Sadurní és un menhir situat al terme de Sant Sadurní de l'Heura al paratge de Can Mateu de la Creu (Baix Empordà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
La Plaça Major de Púbol és una plaça pública de la Pera (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Ajuntament de Verges és la seu del govern i administració del municipi de Verges (Baix Empordà). Aquest edifici es va construir a principis de segle XX previ a l'enderrocament del Castell de Verges. Tant la composició simètrica de la façana com la distribució interior, segueixen les pautes d'un estil neoclàssic. Tant per les seves dimensions com per la seva sobrietat, l'edifici es va adaptar a les altres edificacions que configuren el centre urbà.
Església de Sant Sadurní de l'Heura és un edifici del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). Té dins del seu terme l'ermita de Sant Joan de Salelles, que tenia sagrera el 1018. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà està situada al centre del municipi de Parlavà (Baix Empordà). És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
Sant Esteve de Marenyà és una església al nucli de Marenyà del municipi de la Tallada d'Empordà, protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Llorenç és l'església parroquial del poble de Sant Llorenç de les Arenes que vingué a substituir la parròquial de Sant Romanç de Cidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç. És un monument protegit i inventariat dins el patrimoni arquitectònic català. Situada dins del poble de Sant Llorenç de les Arenes al municipi de Foixà, és una església d'origen romànic del segle xii.
Santa Eulàlia d'Ultramort és una església romànica del municipi d'Ultramort inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Joan de Salelles es troba en el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura a la comarca del Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situat al veïnat del mateix nom. És un petit temple bastit vers els segles X-XI en estil romànic. La façana va ser refeta a finals del segle xvi. Recentment el conjunt ha estat restaurat, i reconstruïts la porta del costat de migdia del temple i el campanar. Fou novament restaurada entre els anys 1985-1987 per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, després d'un llarg temps d'abandó.
Sant Julià de Corçà és una església situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà, construïda entre els segles XVII i XVIII sobre les restes del temple anterior d'estil romànic. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Santa Cristina de Corçà és una ermita d'origen medieval del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a uns cinc-cents metres als afores del nucli, en direcció sud. És un monument protegit amb categoria BCIL i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català (IPAC 7018).
Santa Maria és l'església parroquial romànica de la Tallada d'Empordà. Està situada dins el que era l'angle nord-est del recinte del castell. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
El Santuari de la Fontsanta també dit Mare de Déu de Gràcia de la Fontsanta és un edifici religiós al municipi de Jafre (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Molt a prop hi ha la Font Santa de Jafre, inventariada de manera independent.
L'església parroquial de Sant Genís de Casavells és un edifici romànic dins del nucli de Casavells, al municipi de Corçà, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Genís de Monells és una obra del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Iscle d'Empordà, també coneguda com de Sant Iscle i Santa Victòria o Sant Iscle i Santa Julita, es troba al lloc més elevat de Serra de Daró, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.
Sant Isidor de la Pera és un edifici religiós del municipi de la Pera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià i Santa Basilissa és una església al nucli de Vulpellac (municipi de Forallac, Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. El temple està situat al costat del castell de Vulpellac, al centre del nucli fortificat.
Sant Martí de Jafre és una església parroquial a la vila homònima (Baix Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Mateu de Valldevià és un edifici religiós ubicat al nucli de Valldevià, del municipi de Vilopriu, al Baix Empordà, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Vilopriu és un edifici religiós del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sadurní de Garrigoles es troba al bell mig de les masies que formen el poble de Garrigoles. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sebastià de les Arenes, situat molt a prop de Sant Romà i al terme municipal empordanès de Foixà, són les restes d'una església preromànica bastida i dedicada en honor de Sant Sebastià, de la qual no se'n coneix cap document històric. En les darreres excavacions arqueològiques, s'ha suggerit que l'origen pugui ser una monument funerari de l'època romana.
Santa Maria és una església al centre del nucli de Colomers. És un edifici d'una nau amb capelles laterals, absis semicircular i torre als peus. L'aspecte actual del temple mostra les intervencions experimentades al llarg del temps a partir de l'estructura original romànica.
Santa Maria de Fonteta és una església del nucli de Fonteta al municipi de Forallac (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de Gaüses és un edifici religiós del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu és una església romànica dels segles xi i xii, si bé conserva mostres d'estructura posterior, al veïnat de Pedrinyà (la Pera), Baix Empordà.
Sant Julià i Santa Basilissa és l'església parroquial de Verges protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada al centre de la vila. És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i coberta de teula a dos vessants.
Santa Maria és una església parroquial al veïnat de la Sala al terme de Foixà (el Baix Empordà). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Matajudaica és una església del poble de Matajudaica, al municipi de Corçà (Baix Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí és un edifici religiós al nucli de Caçà de Pelràs (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Vicenç és una església parroquial al nucli de Rupià (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. La primera referència documental sobre l'església de sant Vicenç de Rupià data del 1139, com a part d'un conveni de vassallatge entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred. Durant el segle xiii, altres documents confirma l'existència de la parròquia de "sancti Vicenci de Rupiano".
Sant Sebastià de Corçà és una capella de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca l'Almar és una casa de Púbol, al municipi de la Pera (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ca la Sorda és una obra de la Pera (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Batllem és una obra de Forallac (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Can Canada és una obra de la Pera (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Carles és una obra gòtica de la Pera (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ciano és una obra de la Pera (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ribot és un edifici de Corçà (Baix Empordà) situat al carrer Major del poble de Matajudaica. Està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ribot és un edifici de Corçà (Baix Empordà) situat als afores del poble de Casavells, al nord-est, prop de la carretera de Figueres. Està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Ferran és una obra de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mas Vilosa és una obra amb elements gòtics de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Savall o Can Savalls és una masia fortificada al veïnat de Planils al municipi de Corçà, a la comarca catalana del Baix Empordà. Està declarada com a bé cultural d'interès nacional. Aquest casal a mitjans del segle XX es trobava en estat de ruïna però l'any 1989 es van fer unes obres de restauració i reconstrucció. L'origen del nom del mas es relaciona amb el fet que fou adquirit a principis del segle xix per Joan Savalls i Barella i Joaquima Savalls i Massot, pares del militar carlí empordanès Francesc Savalls i Massot.
Can Saló és un edifici civil amb elements de fortificació, és a dir, una masia fortificada al poble de Casavells. Té planta i dos pisos i coberta de teulada de doble vessant sobre les façanes laterals. A la façana principal, encarada a migdia, hi ha el portal, d'arc de mig punt i gran dovellatge i balconades i finestres amb llinda i emmarcament de pedra ben escairada; hi ha diverses inscripcions. A la llinda d'una petita finestra de la planta baixa s'hi afiguren dues eines agrícoles esculpides en baix relleu. A l'angle superior del SW de l'edifici hi ha una grossa garita cilíndrica, amb coberta cònica, feta amb terrissa, excepte el basament de pedra format per prominents cercles motllurats, en degradació. A la mènsula inferior és esculpida: s'hi representa el cap d'un personatge sobre d'un emblema heràldic.
El Mas Negre és una obra de la Pera (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Vulpellac és una entitat de població del municipi baixempordanès de Forallac. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Fonteta i Peratallada per formar Forallac. Aquesta població és la que allotja la casa de la vila actual del municipi. El 2019 tenia 222 habitants.
Sant Sadurní de l'Heura és un poble del Baix Empordà que des del 1973 forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Abans havia estat un municipi independent. El cap de municipi, Sant Sadurní de l'Heura (112 m s m) és emplaçat en aquest sector vora el límit amb Cruïlles (a menys de 2 km d'aquest poble). Hi passa la carretera local de la Bisbal d'Empordà a Cassà de la Selva, que travessa les Gavarres pel coll de Santa Pellaia i a continuació paral·lela al curs del Daró en un llarga tram.
El Pont Vell és una obra del municipi de la Bisbal d'Empordà protegida com a bé cultural d'interès local.
El Pont Vell és una obra de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Rec del Molí és una canalització hidràulica de l'Empordà. Aquesta infraestructura d'origen medieval s'inicia a la resclosa de Colomers on es desvia part del seu cabal per als regants de l'esquerra del Ter. El canal principal travessa successivament els termes municipals de Colomers, Jafre, Verges, La Tallada d'Empordà, Bellcaire d'Empordà i l'Escala on desemboca al Mediterrani a la Platja del Rec del Molí. Tot i així la xarxa secundària de recs abasteix també terres de cultiu dins dels municipis d'Albons, Viladamat, Ullà i Torroella de Montgrí.
El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà. El castell era situat a la part alta del puig, al lloc on es troba emplaçat el nucli emmurallat de la població medieval, que avui dia ocupen les escoles i la Casa de la Vila, i a la plaça que hi ha al davant.
El castell de Foixà (Baix Empordà), és un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Fou el centre d'una baronia, dita varvassoria, que la família d'aquest nom tingué en feu pels comtes d'Empúries.
El castell d'Empordà, situat a l'entitat de població homònima, és un gran casal amb antiga torre mestra quadrada i la resta feta els segles XVII i xviii. Té, però, elements gòtics aprofitats. És un edifici de grans dimensions, que consta de dos cossos en angle recte, i conserva pocs elements de l'obra original, ja que en l'actualitat ofereix en conjunt l'aspecte d'una construcció dels segles xvii-xviii.
El Castell de l'Alberg o Can Caramany és un casal fortificat del municipi de Corçà (Baix Empordà). Està declarat com a bé cultural d'interès nacional.
El Cementiri de Colomers és una obra de Colomers (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les Escoles de Casavells són una obra modernista de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Castell d'Empordà, abans Llaneres, és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Bisbal d'Empordà, constituïda com a municipi fins al 1972.
Llafranc (Catalan: [ʎəˈfɾaŋ]; Spanish: [ʎaˈfɾaŋk] ) is one of three coastal towns belonging to the municipality of Palafrugell, province of Girona, Spain, the other two being Calella de Palafrugell and Tamariu. It is part of the Costa Brava, the coastal region of northeastern Catalonia, in the comarca of Baix Empordà.
Tamariu (Catalan pronunciation: [təməˈɾiw], Catalan for tamarisk) is one of three coastal towns belonging to the municipality of Palafrugell, province of Girona, Catalonia, Spain, the other two being Calella de Palafrugell and Llafranc. It is part of the Costa Brava, the coastal region of northeastern Catalonia, in the comarca of Baix Empordà. It is situated about 70 mi (110 km) south of the border with France and close to the nearby inland towns of Palafrugell and Begur.
The Cork Museum of Palafrugell, Spain, is a museum about the cork industry in Catalonia. Founded in 1972, the Cork Museum is part of the Costa Brava Museum Network and the Network of Local Museums of Catalonia in Girona.
Llofriu (name of Germanic origin) is an aggregate of the town of Palafrugell (Baix Empordà), in Catalonia, Spain. As of 2005, it has 294 inhabitants. The parish church of St. Fruitós, as mentioned in a testament from 1121, was dependent on the priory of Santa Anna of Barcelona until the seizure (first third of the nineteenth century).
Sant Antoni de Calonge is a town which forms part of the city of Calonge. It is located in the comarca of the Baix Empordà in Catalonia, Spain. The town was built along the rocky coastline of northern Spain. There is a seaside promenade that connects many neighboring towns. Sant Antoni de Calonge is between Platja d'Aro and Palamós.
Castell de la Fosca or Punta del Castell is an ancient Iberian settlement or oppidum sited on a rocky promontory at the north end of the beach called Platja de Castell, about 2 kilometres (1.2 mi) ENE of Palamós (Baix Empordà), on the Costa Brava.
Sant Sebastià de la Guarda is a historical site located in the town of Llafranc in the Baix Emporda region of Girona province. The site consists of an Iberian archeological site from the 6th-1st centuries B.C., a 15th-century watchtower and a 19th-century lighthouse on top of a small mountain 156m above the sea, which protected the region from pirate attacks and retains many of its original features.
The Castell de Sant Esteve de Mar is a ruined castle perched atop a cliff in the town of Palamós, in Baix Empordà, between La Fosca and the Cala s'Alguer. Only the bases of some towers and some walls remain, and is currently surrounded by a fence that prevents access to visitors. It is accessed from the path leading from the beach of Fosca to S'Alguer that forms part of the GR 92 long distance footpath.
The Estadi Municipal Palamós Costa Brava is a multi-use stadium located in Palamós, Catalonia, Spain. It is currently used for football matches and is the home stadium of Palamós CF.
The Josep Pla Foundation is a literary heritage center that focuses on promoting the reading and study of the literary and journalistic work of Josep Pla. The foundation is located in the writer's hometown, in Palafrugell (Baix Empordà region), where you can see temporary exhibitions and the permanent exhibition "Josep Pla (1897-1981)" that explains his professional career in the historical context of the 19th century.
The Cuixart Foundation is a private non-profit organization located in Palafrugell. It was founded in 1998 by Modest Cuixart i Tàpies.
La Fosca is a neighbourhood of the town of Palamós and a beach on the Costa Brava, located in the comarca of Baix Empordà and the province of Girona in Catalonia, Spain. La Fosca is situated between the port of Palamós and the fishing settlement of S'Alguer. The town is by-passed by the C31 which connects the coastal towns of the central Costa Brava with Girona. Palafrugell lies 8.5 kilometres (5.3 mi) to the north and Castell-Platja d'Aro 7 kilometres (4.3 mi) to the south.
Calonge (Catalan pronunciation: [kəˈlɔɲʒə]) is a municipality in the comarca of the Baix Empordà in Catalonia, Spain, on the coastline of the Costa Brava.
Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró (Catalan pronunciation: [kəsˌteʎˈðaɾu ˌpladʒəˈðaɾuj səɣəˈɾo]) is a municipality in the middle of the Costa Brava in Catalonia, Spain. It is formed from two parts: Castell d'Aro (also known by the Spanish name: Castillo de Aro) is an ancient village built around a medieval castle and a fortified church, 3 km (2 miles) inland on the road from Platja d'Aro to Santa Cristina d'Aro; and Platja d'Aro (also known by the Spanish name: Playa de Aro) is a coastal town on the road from Palamós to Sant Feliu de Guíxols which stretches along a large 2 km (1+1⁄4 mile) beach. generally Castell-Platja d'Aro's population is about 12,000 but can exceed 100,000 in summer months.
Mont-ras (Catalan pronunciation: [munˈras]) is a village and rural district situated between the larger towns of Palafrugell and Palamos on the Costa Brava in Baix Emporda, in the province of Girona, Catalonia, Spain. Mont-ras is approximately 40 minutes from Girona, or 80 minutes from Barcelona.
Palafrugell (Catalan: [pələfɾuˈʒeʎ] ; Spanish: [palaˈfɾuxel] ) is a municipality in the Mediterranean Costa Brava, located near Palamós in the comarca of Baix Empordà, in the province of Girona, Catalonia, Spain. It is the largest city of its comarca, with 22,365 inhabitants. Several coastal and interior towns (Llafranc, Calella de Palafrugell, Tamariu and Llofriu) are frequently grouped with this city.
Palamós (Catalan pronunciation: [pələˈmos]) is a resort town and municipality in the Mediterranean Costa Brava, located in the comarca of Baix Empordà, in the province of Girona, Catalonia, Spain. Palamós is located at the northern end of a large bay. The town is by-passed by the C31 which connects the coastal towns of the central Costa Brava with Girona. Palafrugell lies 8.5 kilometres (5.3 mi) to the north and Castell-Platja d'Aro 7 kilometres (4.3 mi) to the south. The town is a popular tourist destination in the summer along the Costa Brava, the coastline which spans the Northern part of Catalonia up to the French border.
Vall-llobrega (Catalan pronunciation: [ˌbaʎ.ʎuˈβɾɛɣə]) is a village and municipality in the province of Girona and autonomous community of Catalonia, Spain.
L'ermita de Sant Sebastià de la Guarda és una església en la muntanya de Sant Sebastià del municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Juntament amb la torre de Sant Sebastià i l'hostatgeria forma part del conjunt del santuari de Sant Sebastià. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i s'engloba dins el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda.
Santa Maria del Collet també coneguda com a Santa Maria del Mar és actualment una ermita resta del que era un petit monestir de monges benedictines a un turó al pla de Calonge. És un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Els seus orígens daten del segle xii. Forma la continuació d'un anterior assentament romà, la vil·la romana del Collet.
El dolmen de Can Mina dels Torrents és un sepulcre megalític situat en el paratge dels Torrents, del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), declarat Bé cultural d'interès local.
Le dolmen de Puig ses Forques est un site archéologique mégalithique qui se situe dans la commune de Calonge i Sant Antoni, dans la province de Gérone en Catalogne (Espagne).
El Búnquer de la Torre Valentina és una obra de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'ermita de Sant Llop de Torrent està situada a prop de la carretera de La Bisbal a Palafrugell. L'edifici actual, construït entre els anys 1749 i 1757, no té res a veure amb el primer temple en el qual es venerava Sant Vicenç, el patró de la parròquia de Torrent –que al segle xiv era sufragània de Sant Feliu de Boada–, i era conegut com la capella de Sant Vicenç del Mont. Aquí, l'any 1400 hi va servir el prevere Pere Pou.
Santa Maria de la Fosca, inicialment anomenada l'Assumpció de la Fosca, és una capella del municipi de Palamós (Baix Empordà), situada al barri de la Fosca, prop de la platja de sa Tamardia.
El Dolmen de Montagut és un dolmen que es troba molt a prop del cim de la muntanya de Montagut, al límit entre els municipis de Palamós i de Vall-llobrega (Baix Empordà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
La plaça Nova de Palafrugell, oberta el 1758, se li va posar aquest nom per diferenciar-la de la plaça de l'Església. La finalitat era eixamplar el nucli antic de la vila, ofegat per les muralles. La Universitat de Palafrugell o antic ajuntament va comprar el terreny on hi ha la plaça Nova el 23 de juliol de 1758, per 221 lliures, 15 sous i 6 diners.
La font d'en Mascort i la font d'en Plaja formen un conjunt de Palafrugell (Baix Empordà) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
La platja de Tamariu, o platja Gran, és una platja urbana situada al centre de la badia homònima, al costat del passeig marítim del poble de Tamariu, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a l'extrem meridional de l'espai d'interès Natural de les Muntanyes de Begur. Limita a ponent amb una filera de roques que la separen de la cala es Portió, i a llevant amb roquissars que la separen de la cala Aiguadolça. Hi desemboca la riera de Tamariu. Orientada al sud-est, té una longitud de 160 metres i una amplada mitjana de 24 metres, formada per sorra de gra gruixut i l'entrada al mar és força pronunciada. Disposa de tot tipus de serveis, incloent-hi facilitats per a les persones amb mobilitat reduïda. Al passeig marítim hi ha pins i tamarius, que donen nom a la platja.
La platja de Llafranc és una platja situada a l'entorn urbà de Llafranc, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà), dins la badia de Llafranc. Limita a llevant amb el Cap de Sant Sebastià, promontori que la protegeix del vent de tramuntana, i a ponent amb un tram de roquissar, per on discorre el camí de ronda que arriba, a un quilòmetre, a la platja del Canadell, de Calella de Palafrugell. A l'esquerra de la platja hi ha el port de Llafranc. El sector de platja proper al port està ple d'embarcacions varades sobre la sorra. Orientada al sud-sud-est, té una longitud de 347 metres i una amplada mitjana de 29 metres, formada per sorra de gra mitjà i un pendent d'entrada a l'aigua moderat. El grau d'ocupació de la platja a l'estiu és alt. Disposa de tot tipus de serveis, així com de rampes d'accés per a persones amb mobilitat reduïda. Està flanquejada per un passeig marítim arbrat, el passeig de Cypsele, en el qual hi ha bars, restaurants, gelateries i altres comerços.
La platgeta d'en Cosme o sa Platgeta es troba al poble de Calella de Palafrugell (Baix Empordà).
La platja de Port Pelegrí està situada a l'extrem sud del poble de Calella de Palafrugell (Baix Empordà), envoltada de penya-segats i de casetes de pescadors, o guarda bots, entre la platja de Sant Roc i la platgeta d'en Cosme.
La platja de Sant Roc o dels Canyers està situada a l'extrem sud del poble de Calella de Palafrugell (Baix Empordà), envoltada de penya-segats i de les casetes de pescadors.
La cala del Crit és una de les poques cales que pertany al terme municipal de Mont-ras (Baix Empordà). Està separada, a migjorn, de la cala de la Font Morisca, per una roca foradada. Té una longitud de 71 metres i una amplada de 15 metres, formada per sorra gruixuda i grava. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda. No disposa de cap servei. S'hi practica el nudisme. Els esculls dificulten l'arribada de barques. Al costat de l'escalinata, hi ha tres barraques. Juntament amb els Canyers, Cala Estreta, Cap de Planes i el Vedell, el Crit està protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom genèric de Muntanyes de Begur.
La vil·la romana de Pla de Palol també anomenat vil·la romana de Platja Artigues és un jaciment arqueològic en uns terrenys que afronten amb la Cala Rovira, a tocar l'avinguda del Cavall Bernat (C-253), dins el terme municipal de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró. La part de la vil·la salvada va ser excavada en extensió, el conjunt va convertir-se en un parc arqueològic de primer ordre. El nom Palol prové del diminutiu llatí palatiulum que vol dir petit Palatí, segons el nom d'un dels set pujols de Roma, on es trobava el palau imperial. La referència al Palatí romà és una indicació de la importància i del luxe de l'antiga vil·la.
La Platja de Castell es una platja natural del terme municipal de Palamós (Baix Empordà). És una de les darreres platges sense urbanitzar de la Costa Brava. Està integrada en l'espai d'interès natural Castell-Cap Roig, de 100 hectàrees, i envoltada de pins. Limita al nord-est amb una petita península anomenada El Castell, que dona nom a la platja, sobre la que hi ha el poblat ibèric de Castell, un assentament del segle vi aC, i al sud-oest amb un tram de roquissar vorejat pel camí de ronda que duu a altres cales, com la cala s'Alguer, la més propera. A la part dreta hi ha unes roques, darrere de les quals es practica el nudisme. S'hi pot arribar caminant, pel camí de ronda que surt de la platja de la Fosca, o bé en cotxe, per un camí que es desvia de la carretera C-255 entre Palamós i Palafrugell.
La cala d'en Remendon és una platja natural inclosa a l'espai d'interès natural (PEIN) de Castell-Cap Roig al terme municipal de Palamós (Baix Empordà). És la continuació de cala Estreta, passat l'escull que les divideix en dos i consisteix en una mitja lluna fins al següent escull de roques, que la separa de la cala de Roca Bona. Sovint se la confon amb la cala Estreta. Orientada al sud-est, té una longitud de 170 metres i una amplada mitjana de 8 metres, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. No disposa de cap servei. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda, des de la platja de Castell. S'hi practica el nudisme.
La cala del Cap de Planes és una platja natural inclosa a l'espai d'interès natural (PEIN) de Castell-Cap Roig al terme municipal de Palamós (Baix Empordà). Està delimitada per la Roca Bona, a la dreta, que la separa de la cala de Roca Bona, i per la punta del Cap de Planes, a l'esquerra, que limita amb el municipi de Mont-ras. Orientada al sud-est, té una longitud de 197 metres, dividida per unes roques en dos sectors, i una amplada de 13 metres, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. El pendent d'entrada a l'aigua és poc pronunciat, però el fons marí és molt rocallós. No disposa de cap tipus de servei i s'hi sol practicar el nudisme. Es conserva a la platja una antiga barraca de pescadors. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda, des de la platja de Castell.
La Casa de la Vila de Palafrugell és l'administració de primer nivell que governa el municipi de Palafrugell i que representa els palafrugellencs. L'edifici, antic Casal Bech de Careda, és d'estil noucentista protegit com a bé cultural d'interès local. El fons documental que genera aquesta institució es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell
El Teatre Municipal de Palafrugell (TMP) va ser inaugurat el dia 7 de maig de 1999. Té una capacitat per a 470 persones (302 a platea i 168 a l'amfiteatre) i, a més de la sala del teatre, consta d'una sala d'exposicions al primer pis i una sala d'actes al segon pis. El 1985 l'Ajuntament de Palafrugell presidit per Lluís Medir comprà per 25 milions de pessetes la finca on s'ubicava l'aleshores anomenat Cinema Victòria. El 29 de juliol de 1988 l'Ajuntament de Palafrugell va aprovar el projecte de rehabilitació del Teatre Municipal de Palafrugell. El projecte consistir en enderrocar una part de les obres efectuades al Teatre i aixecar-lo de nou per ampliar l'aforament. L'obra es va iniciar l'any 1992. Tant l'oposició com algunes entitats van criticar aquests canvis en les obres. El Cineclub Garbí gestiona les projeccions de cinema que es fan a la sala.
El Teatre La Gorga és un edifici centenari ubicat a la població de Palamós (Baix Empordà) de 322 localitats repartides en 242 localitats a la planta baixa i 80 a l'amfiteatre. S'hi programa, de manera estable, les arts escèniques i la música del municipi, tant a nivell professional com amateur. Aquesta programació es fa directament o mitjançant conveni amb diverses entitats de la Vila.
La platja de Port Bo o de les Barques es troba al barri del mateix nom del poble de Calella de Palafrugell (Baix Empordà).
La Platja Gran de Palamós és una platja urbana del municipi de Palamós, situada al tram oriental de la badia de Palamós, al Centre de la Costa Brava, a la comarca del Baix Empordà. Com el seu nom indica, és la platja més extensa del municipi. Limita a llevant amb el port de Palamós i a ponent amb la platja d'es Monestrí, del municipi de Calonge i Sant Antoni.
Sant Ramon d'Ermedàs és una església d'Ermedàs (Baix Empordà), catalogada com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de Palamós, també coneguda com a Santa Maria del Mar, és una església catòlica romana que es troba a Palamós (Baix Empordà). És la principal església parroquial de la localitat i es considera l'edifici més antic de la població. Pertany al Bisbat de Girona i és una figura inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Eugènia de Vila-romà és una església parroquial al veïnat de Sant Joan de Palamós (Baix Empordà). Apareix documentada l'any 1314 com a capella de Sant Joan. Posteriorment s'hi trasllada la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà (que ho era des de 1319) i es converteix en capella de la Pietat. L'edifici actual es basteix el 1765, segons resa una inscripció. Hi ha dates i peces d'èpoques anteriors que possiblement provenen de l'antiga parròquia. En les darreres reformes quan desapareix el púlpit es trasllada la base a una capella lateral amb funció de petit altar (1968). Un any més tard es fan les construccions adossades a l'absis que desfiguren el conjunt.
Santa Maria de Bell-lloc és una ermita al terme municipal de Palamós (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes. Darrere de l'altar hi ha un altell al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge. A les 16 arestes hi ha pintats uns frescos de Francesc Viladesall (1868) i la resta de la superfície està emblanquinada. La façana té una porta amb llinda de 1758 sobre la qual hi ha un rosetó. La coberta és a dos vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada. El costat dret de l'edifici s'allarga amb l'habitatge de l'ermità, construït l'any 1669 amb llicència del bisbe i reformat i ampliat en diferents èpoques.
Santa Margarida de Vilarnau és una església amb elements prerromànics, romànics i barrocs de Palafrugell (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'Hotel Alga és un edifici de Calella de Palafrugell (Baix Empordà), catalogat com a bé cultural d'interès local.
La barraca de cala Estreta és una barraca de pescadors situada a la cala Estreta, al municipi de Palamós (Baix Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les Barraques de cala Canyers són dues antigues barraques de pescadors situades a la cala Canyers, al municipi de Palamós (Baix Empordà), incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Marineda és una casa eclèctica de Calella de Palafrugell, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Sebastià de la Guarda o Sant Sebastià de la Guaita és un poblat ibèric situat al terme municipal de Palafrugell, al Baix Empordà, declarat Bé cultural d'interès local.
Sant Mateu Vell de Vall-llobrega és una església de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Situada a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, l'església romànica de Sant Mateu va ser restaurada el 2018. El temple, que probablement va ser bastit durant el segle xi, apareix esmentat des del 1280, i a partir del segle xiv figura com a parroquial. L'edifici, situat en un pendent pronunciat i sobre un terreny d'argiles molt plàstic, patí nombrosos problemes d'estabilitat i risc de ruïna, fins que el 1669 aprovaren el trasllat i la construcció de la nova església al Raval de baix. El temple original fou abandonat.
L'Església de Sant Antoni de Calonge és l'Església parroquial del nucli de Sant Antoni de Calonge al Baix Empordà. És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.
L'església de Sant Esteve d'Esclanyà està situada dins del terme municipal de Begur, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Fruitós de Llofriu (o Sant Fructuós de Llofriu) és una església situada al centre del municipi de Llofriu, al Baix Empordà. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Calonge és una església del municipi de Calonge (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Coloma de Fitor és una església del nucli de Fitor, al municipi de Forallac (Baix Empordà), protegida com a Bé cultural d'interès local. Està dedicada a la verge i màrtir santa Coloma i s'hi celebra un aplec el tercer diumenge d'octubre.
La capella ortodoxa del Comtat de Sant Jordi de Treumal (rus: Приход в честь святого великомученика Георгия и святой мученицы Анастасии, és una capella ortodoxa de Calonge (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Mateu Nou de Vall-llobrega és una església de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
El Mas Oliver és una masia al terme municipal de Palamós (el Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El mas, amb torre adossada, es troba prop de la costa, a uns 45m. sobre el nivell del mar, en zona propera al Mas Juny. La masia data del segle xvi segons la llinda del portal d'entrada que té gravada la data 1547.
Mas Molla de la Riera és una obra del municipi de Calonge (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre Lloreta, també anomenada Can Sixt de la Torre és un masia medieval fortificada amb una torre de defensa, a partir d'una antiga fortalesa. Està construïda a la confluència de la Riera del Tinar i de la Riera del Jonc a Calonge a Catalunya.
Ca les Estanyoles o Mas Estanyol és un mas pairal situat a uns cent metres del barri de l'Estació de Llofriu (terme municipal de Palafrugell), al camí que mena al cementiri. S'hi accedeix a través del carrer de la Tramuntana i es considera l'edificació més antiga del sector de l'Estació, ja que podria datar del segle xvii. És una masia de planta rectangular en sentit est-oest de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de planta baixa i tres plantes pis. Els vessants de la coberta són perpendiculars a la façana principal sud, a diferents nivells.
El Mas Juny és un mas fortificat al municipi de Palamós (Baix Empordà) que és catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
El Mas Pla és una masia de Llofriu, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Era la casa pairal de Josep Pla.
Mas Rotllant de les Roques és una masia del municipi de Calonge (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Mas Petit d'en Caixa és un edifici del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El castell d'Esclanyà és un antic castell del que resta una torre romànica incorporada a una masia, situat al nucli d'Esclanyà en el municipi de Begur (Baix Empordà). És conegut popularment com la Torre d'Esclanyà. Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La cala del Cau, anomenada antigament cala de Gens, és una platja situada al nord del cap de Sant Sebastià, entre Llafranc i Tamariu (Palafrugell, Baix Empordà), sota els cingles de la Romaboira. Orientada a sud-est, té una longitud de 61 metres i una amplada d'11 metres, formada per còdols i blocs. A l'estiu registra un baix grau d'ocupació. Es pot arribar per terra tot seguint un camí de difícil accés, que prové del Far de Sant Sebastià, però pateix de l'incivisme d'embarcacions recreatives que no respecten les normes de fondeig.
Platja d'Aro, antigament Platja d'Àreu, és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, juntament amb Castell d'Aro i s'Agaró. Actualment, Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi i hi ha la casa de la vila. El 2009 tenia 7331 habitants, un augment del 13,3 % en quatre anys, i el 2023 en tenia 8.803, però durant la temporada estival la població arriba a les 90.000 persones a causa de la gran quantitat de turisme que té la zona.
El far de Sant Sebastià es troba a la població de Palafrugell. Inaugurat l'1 d'octubre del 1857, la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, cosa que el fa el més potent del litoral català. Està situat a 169 metres per sobre del nivell del mar. S'engloba dins el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda.
El CEIP Torres Jonama és una institució d'educació infantil i primària, situada a Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.
L'INS Baix Empordà és una institució d'educació secundària ubicada a Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.
La cala Marquesa està situada al nord de Tamariu (Palafrugell), formada per un illot distanciat, que s'anomena l'illot de la cala Marquesa, i una platja amb una llenca rocosa al mig. Té una longitud de 15 m i una amplada de 5 m, formada per grava i còdols. Al seu davant hi ha el rec dels Arbres, un freu entre penya-segats. Està protegida pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom genèric de Muntanyes de Begur.
La torre de Santa Margarida, o torre del mas Espanyol, és una torre de defensa del mas Espanyol, una masia fortificada del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre Valentina és una antiga torre de defensa costenca i un monument protegit catalogat bé cultural d'interès nacional del municipi de Calonge al Baix Empordà. Als anys 60 va ser integrada en la urbanització homònima. L'arquitecte Josep Antoni Coderch, l'any 1959, havia fet un projecte que va ser rebutjat per l'empresa promotora i no es va construir. Aquell projecte d'urbanizació tenia una qualitat excepcional i va ser publicat en diverses ocasions. Això ha donat lloc a moltes confusions sobre la urbanització.
La Torre Simona és una torre al terme municipal de Mont-ras (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. La Torre Simona, actualment aïllada, formava anteriorment part d'una masia que darrerament fou enderrocada. L'element, que segurament té el seu origen en els segles XIV-XV, és un dels més interessants i millor conservats de la comarca. És una torre de defensa rectangular amb corsera, dels segles XIV-XV. Ara és exempta del mas que tenia adossat.
La Riera del Vilar és un afluent del Daró per la seva dreta.
El Pont de Mas Gorgoll és un pont de ferro que creua la Riera d'Aubi al seu pas pel terme municipal de Palamós (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En un dels extrems hi ha una placa amb la inscripció: «G. Eiffel & Cie. Constructeurs. À LEVALLOIS près PARIS». El pont enllaça la carretera que du a Girona amb el paratge Balitrà i el Mas Gorgoll, per sobre la Riera d'Aubi. L'estructura principal està formada per un sol tram de biga, que amida 18,41 m., i barana, de tipus gelosia, fa una alçada d'1,80. L'amplada del pont és de 5,20m. i està pavimentat amb aglomerat asfàltic. Els extrems es recolzen en blocs de formigó. La pintura, visiblement deteriorada, és de color gris.
La Biblioteca de Palafrugell, coneguda anteriorment com a Biblioteca Popular de Palafrugell (1938), és una biblioteca pública situada al municipi de Palafrugell. Va ser inaugurada el 2001 en l'edifici que havia estat seu de la cooperativa de consum l'Econòmica Palafrugellenca (1865 – 1992), al centre de la ciutat. Part del fons documental més antic es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.
El castell de Calonge està situat al nucli antic de la vila de Calonge (Calonge de Mar), a la comarca del Baix Empordà.
El castell de Cap Roig és un edifici de Calella de Palafrugell (Baix Empordà), catalogat com a bé cultural d'interès nacional. Popularment és anomenat Cal Rus, per la nacionalitat del seu promotor.
El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega (Baix Empordà).
L'Hospital de Palamós és un hospital general bàsic d'àmbit comarcal, que forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP), proveïdor de serveis del Servei Català de la Salut a la comarca del Baix Empordà.
La pineda d'en Gori és un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) del municipi de Palamós (Baix Empordà), lliure d'edificacions, que s'estén al costat del camí de ronda, entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer, aquesta última declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Era un bosc privat, però amb la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 2008, la part costanera del bosc, al voltant del camí de ronda, va passar a ser de propietat municipal.
La cala del Vedell és una platja natural, en direcció sud-est del municipi de Mont-ras (Baix Empordà), feta de palets i rotllons. Orientada al sud-est, té una longitud de 95 metres i una amplada de 15, la seva superfície està composta de còdols, de color grisós. S'hi pot accedir amb dificultat a peu i registra un grau d'ocupació baix a l'estiu. Juntament amb els Canyers, Cala Estreta, Cap de Planes i el Crit, el Vedell està protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom genèric de Muntanyes de Begur.
La platja de sa Conca és una platja del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà), situada dins l'entorn urbanitzat de s'Agaró. Limita al nord-est amb un tram de roquissar que comunica amb el Port Marina Port d'Aro, i al sud amb els penya-segats de la urbanització de s'Agaró. Està dividida en dos trams per una formació rocosa que s'endinsa en el mar i que rep el nom d'illot de Sa Conca. El tram de llevant s'anomena cala dels Oriços. Orientada a l'est, té una longitud total de 384 m i una amplada que varia entre els 5 i els 70 m. Formada per sorra molt gruixuda, el pendent d'entrada a l'aigua és molt fort. El fons de l'aigua de sa Conca és sorrenc, mentre que el de la cala dels Oriços és de roques. S'hi accedeix en vehicle per la urbanització privada i a peu pel camí de ronda, que coincideix amb el GR-92.
La platja de Can Cristus, o de Can Cristos, és una platja del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), situada en un tram de roquissar amb moltes cales petites, entre les poblacions de Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge. És la continuació de la platja de ses Torretes, de la que està separada per unes roques que arriben fins al mar. Orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 249 m i una amplada mitjana de 32 m, formada per sorra mitjana i gruixuda. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda.
La platja Fonda és una platja del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al nord de Fornells, encaixada enmig del rocallós tram de costa corresponent a les muntanyes de Begur. Es troba en un entorn semi-natural i residencial i limita a nord i a sud amb roquissars i penya-segats. L'accés a la platja és per una llarga escalinata. Té una longitud de 170 metres i una amplada mitjana d'uns 18 metres. Està formada per sorra gruixuda de color fosc. El pendent d'entrada al mar és força pronunciat. El grau d'ocupació de la platja a l'estiu és alt. La qualitat sanitària de l'aigua és excel·lent.
La platja d'en Malaret, o cala Malaret, és una platja urbana del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al nucli de Fornells. Té una longitud de 17 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. Està rodejada de cases d'estiueig. Hi havia hagut una font, ara desapareguda.
La Cala Pedrosa, és una platja natural situada al municipi de Palafrugell (Baix Empordà), en un tram de costa de penya-segats, entre les poblacions de Tamariu i Llafranc. Orientada a l'est, té una longitud de 33 metres i una amplada de 40 metres, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. En un racó de la cala hi ha dues antigues barraques de pescadors, una d'elles adaptada com a petit restaurant.
La platja d'es Monsetrí, o d'es Monestri, és una platja urbana del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), situada davant de la població de Sant Antoni de Calonge, al tram central de la badia de Palamós. Limita a ponent amb la punta de Cabrera, que la separa de la platja de Sant Antoni, i a llevant amb la platja Gran de Palamós, al municipi de Palamós. Orientada al sud, té una longitud de 272 m i una amplada mitjana de 31 m, formada per sorra de gra mitjà, amb un pendent d'entrada a l'aigua poc pronunciat. El fons marí és de sorra, excepte a la zona dreta de la platja, delimitada per la punta de Cabrera.
La platja de Sant Antoni és una platja urbana del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), situada davant de la població de Sant Antoni de Calonge, al tram central de la badia de Palamós. Limita al nord-est amb la punta de Cabrera, que la separa de la platja d'es Monestrí i al sud-oest amb riera de Calonge, que la separa de la platja de Torre Valentina. És una zona de bany protegida per tres espigons paral·lels a la línia de costa i dos de perpendiculars. Està flanquejada per un passeig marítim on hi ha nombrosos hotels, bars, restaurants i altres comerços.
La platja de Torre Valentina és una platja urbana del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), situada davant de la població de Sant Antoni de Calonge, al tram més meridional de la badia de Palamós. Limita al nord-est amb la riera de Calonge, que la separa de la platja de Sant Antoni, i al sud-oest amb el turó de Torre Valentina, on hi ha la Torre Valentina, una torre de guaita del segle XVI, que dona nom a la platja. Orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 631 metres i una amplada mitjana de 39 metres, formada per sorra mitjana i gruixuda, amb un pendent d'entrada a l'aigua molt fort.
La platja de Sant Jordi, o platja de Comptat Sant Jordi, és una platja urbana del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), situada entre la platja de Belladona i la platgeta de Cap Roig, en un tram de roquissar amb moltes cales petites, entre les poblacions de Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge. A l'extrem est de la platja hi ha la característica penya de Cap Roig, que la separa de la platgeta de Cap Roig. Té una longitud de 127 m i una amplada mitjana de 17 m, formada per sorra mitjana i gruixuda.
La cala del Morro del Vedell és una petita platja del municipi de Palamós (Baix Empordà), situada a tocar de dic del port esportiu Marina de Palamós, entre l'aparcament del port i les roques de la Punta d'en Roca, que la separen de la cala dels Pots. Té una longitud de 90 m i una amplada mitjana de 16 m, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. El pendent d'entrada a l'aigua hi és poc pronunciat i el fons marí rocallós. Sol estar poc freqüentada. No disposa de serveis.
La platja de Sant Esteve de la Fosca és una platja del municipi de Palamós (Baix Empordà), que forma part de la platja de la Fosca. Limita a ponent amb la Roca Fosca, una gran roca negra que s'endinsa al mar i dona nom a la platja, que la separa de l'altre tram de platja de la Fosca, i a llevant amb un tram de penya-segats, sobre els quals hi ha el castell de Sant Esteve de Mar, que també dona nom a la platja. Orientada al sud-est, té una longitud de 170 m i una amplada mitjana de 45 m.
El Port des Orats, o cala de Ses Orats, és una platja urbana del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al nucli de Fornells. Té una llargada de 13,6 m, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. Està densament rodejada de cases d'estiueig. Domina el port la casa dita el Paradís (des d'on és tradició que Ferran Agulló qualificà per primera vegada aquest litoral amb el nom de Costa Brava) i que ha estat convertit posteriorment en l'Hotel Aiguablava.
La platja de l'Anastàsia, o cala n'Estasia, és una petita platja del municipi de Begur (Baix Empordà), situada a Fornells, entre la platja Fonda, al nord, i el port de Fornells, al sud. Protegida a banda i banda per parets verticals de roca, una part de la seva superfície està ocupada per una rampa que utilitzaven els pescadors de la zona. Orientada a l'est, té una longitud de 12 m i una amplada de 13,5 m, formada per sorra gruixuda i còdols.
La cala dels Tries, o Port d'Esclanyà, és una platja del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al nucli de Fornells, en una zona urbanitzada, entre la cala d'Aiguablava, al sud, i la platja d'en Malaret, al nord. Orientada a l'est, té una longitud de 63 m i una amplada entre 11 i 15 m, formada per còdols i blocs.
La cala del Forn és una petita platja del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà),flanquejada per parets rocoses i pins, situada entre la platja de Can Cristus, a ponent, i la cala dels Esculls, a llevant, en un tram de roquissar amb moltes cales petites, entre les poblacions de Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge. Orientada al sud-est, té una longitud de 51 m i una amplada de 23 m, formada per sorra mitjana i gruixuda. No disposa de cap servei, encara que a la veïna platja de Can Cristus, a només uns metres, hi ha totes les instal·lacions d'una platja urbana. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda.
La platja d'Aiguablava és una platja semiurbana del municipi de Begur (Baix Empordà), situada al fons de la cala d'Aiguablava. Al nomenclàtor de 1860 la platja hi figurava com pertanyent al terme d'Esclanyà.
La cala dels Esculls és una petita platja del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), situada entre la cala del Forn, a ponent, i la cala de la Roca del Paller, a llevant, en un tram de roquissar amb moltes cales petites, entre les poblacions de Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge. És una cala molt rocosa i deu el seu nom a la gran quantitat de roques que la separen de mar obert. Orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 22 m i una amplada de 20 m, formada per sorra de gra relativament fi. Sovint es queda sense sorra. No disposa de cap servei, però està molt a prop de la platja de Can Cristus, en la qual hi ha dutxes, banys, bar restaurant, lloguer de materials d'esports nàutics i vigilància. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda.
La cala de la Roca del Paller, o Cala del Paller, és una petita platja del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), situada entre la cala dels Esculls, a ponent, i la cala de les Roques Planes, a llevant, en un tram de roquissar amb moltes cales petites, entre les poblacions de Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge. Orientada a l'est-sud-est, està envoltada de roques. Té una longitud de 38 m i una amplada mitjana de 15 m, formada per sorra mitjana i gruixuda. El fons marí és molt rocallós. S'hi accedeix pel camí de ronda o per una escala molt costeruda. Ocasionalment s'hi practica el nudisme. No disposa de cap tipus de servei.
La cala del les Roques Planes és una petita platja del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), flanquejada per parets rocoses i pins, situada a la Punta de les Roques Planes, en un tram de roquissar amb moltes cales petites, entre les poblacions de Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge. Té una longitud de 43 m i una amplada mitjana de 9 m, formada per sorra mitjana, gruixuda i grava. Ocasionalment s'hi practica el nudisme. No disposa de cap tipus de servei, encara que a la veïna platja de Can Cristus, a uns 300 metres, hi ha dutxes, quiosquets, lloguer de patins de pedals i altres serveis.
La cala del Racó dels Homes és una petita platja pedregosa del municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). Rodejada de penya-segats i de vegetació, està situada darrera de la torre Valentina, separada per un escull o petit espigó natural, de la cala del Racó de les Dones. Orientada a l'est, té una longitud de 40 m i està formada per còdols i roques, tot i que la meitat de la dreta és rocallosa. Davant de la cala hi ha un illot, la Roca Grossa, al que s'hi arriba fàcilment nedant. S'hi accedeix pel camí de ronda que ve de Sant Antoni de Calonge.
La cala de la Font Morisca és una petita platja natural de la Costa Brava, al municipi de Mont-ras (Baix Empordà), situada a migjorn de la cala del Crit, de la que està separada per una roca foradada. Rodejada de bosc dens, forma part de la Gavarra marítima. Orientada al sud-est, té una longitud d'11 metres i una amplada de 12 metres, formada per còdols. S'hi accedeix des de la cala del Crit a través de l'obertura a la roca. No disposa de cap servei.
El cementiri municipal de Palafrugell és un cementiri construït vora el 1885 al paratge del Coll de Morena de Palafrugell.
El cementiri de Palamós és sobre un promontori proper a Palamós (Baix Empordà). El recinte té planta trapezoïdal i la façana està orientada cap al sud-oest. La portalada té una obertura d'arc de mig punt i està coronada per un frontó, sostingut per pilastres, rematat per una creu de ferro forjat. A l'interior hi ha un primer espai amb una creu de terme al centre i edificacions a banda i banda. Seguidament, a un nivell més baix, trobem el llarg passadís central amb caminois perpendiculars als costats on s'aixequen els nínxols i mausoleus formant fileres. Les construccions que fan de mausoleus, són de planta rectangular amb coberta de volta de canó de rajola, són similars a les barraques de pescadors. Al fons la capella del Sant Crist de planta rectangular i coberta a dues vessants. La porta és d'arc apuntat emmarcada amb una decoració en baix relleu sobre la qual hi ha un petit rosetó. Els motius ornamentals són una barreja d'estils diversos. Hi ha gravada la data 1899. Tot el conjunt està enjardinat.
Sant Joan de Palamós és avui dia una barriada de la vila de Palamós.
Cova d'en Daina (English: Daina's Cave) is a dolmen located near Romanyà de la Selva, in the municipality of Santa Cristina d'Aro, Catalonia, Spain.
S'Agaró (Catalan pronunciation: [səɣəˈɾo]) is an upmarket resort on the Costa Brava between Sant Feliu de Guíxols and Platja d'Aro. It is part of the municipality of Castell-Platja d'Aro, itself in the comarca of Baix Empordà and province of Girona in Catalonia, Spain. The resort was developed from the early 1920s on the peninsular between the beaches of Platja de Sant Pol and Platja de Sa Conca.
Puig d'Arques is a mountain of Catalonia, Spain. It has an elevation of 532 metres above sea level.
The Toy Museum is located in the middle of the municipality of Sant Feliu de Guíxols, in the Baix Empordà region of Spain, and contains more than 6,500 pieces collected by Tomàs Pla, dated between the years 1870 and 1980, most of which were made in Spain.
The Maritime Rescue Museum is an old rescue shipwreck station located in the port of Sant Feliu de Guíxols, in the Baix Empordà region of Spain. It was built in the 19th century and it is protected as a Bé Cultural d'Interès Local, a cultural asset of local interest.
Sant Feliu de Guíxols (Catalan pronunciation: [ˈsaɱ fəˈliw ðə ˈɣiʃuls]) is a municipality in the comarca of the Baix Empordà in Catalonia, Spain. It is situated on the Costa Brava and is an important port and tourist centre. The district abuts to the north, the upmarket s'Agaró resort built round the Sant Pol Beach. In addition to tourism and the port the cork industry is a traditionally local industry. The town contains a large monastery which now houses the town museum and is a protected historico-artistic monument.
Santa Cristina d'Aro (Catalan pronunciation: [ˈsantə kɾisˈtinə ˈðaɾu]) is a small town in the Aro river valley (Baix Empordà region) at the junction of the road from Girona/Barcelona to Sant Feliu de Guíxols and Palamós. It is home to a number of workers in the nearby holiday resorts. The Costa Brava golf course is on the outskirts of the town.
Sant Elm és una antiga ermita a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols construïda damunt una fortificació.
Santa Àgata del Coll o Santa Àgata de Montnegre és una capella ubicada a prop de la carretera de La Bisbal a Cassà, al terme de Cruïlles, del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. És situada al cantó de la casa que havia estat rectoria de la parròquia del mateix nom, que a principis del segle XVI va esdevenir sufragània de l'església de Santa Pellaia.
El monestir de Santa Maria de Solius i l'església de Santa Agnès de Solius són un conjunt d'edificis del poble de Solius, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El dolmen del Mas Bou-serenys (2.700-2.500 aC) és un sepulcre de corredor recent, situat a la urbanització de la Roca de Malvet, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), declarat Bé cultural d'interès local.
El Menhir de la Murtra és un monument megalític de granit situat al poble de Romanyà de la Selva, entitat del municipi de Santa Cristina d'Aro, (Baix Empordà), declarat Bé cultural d'interès local.
El menhir de can Mont és un menhir tipus fal·liforme localitzat a la Muntanya de can Mont al terme de Calonge (Baix Empordà), declarat Bé cultural d'interès local.
La Rectoria de Sant Martí de Romanyà és una obra renaixentista de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El veïnat de Tapioles pertany a l'antic municipi de Cruïlles, actualment Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Aplegava vàries cases al camí de missa que porta a Sant Cebrià de Lledó (Els Metges).
La Casa Mainegre és una obra modernista de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
La platja de Vallpresona és una platja natural situada al límit entre Tossa de Mar (Selva) i Solius (municipi de Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà), entre la punta de Vallpresona al sud, i els esculls des Concagats al nord. En un entorn sense cap construcció, està envoltada de penya-segats recoberts per una vegetació exuberant. Està orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 297 m i una amplada de 14 m, formada per sorra gruixuda, còdols i blocs,
La platja del Senyor Ramon és una platja natural del municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), situada a la cala del Senyor Ramon, en un entorn gairebé totalment verge, en un tram de costa format per penya-segats i caletes, entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. La cala està delimitada, al nord, pels esculls de Canyet, un grup d'illots que s'endinsen en el mar units per uns curiosos ponts de pedra i que la separen de la platja de Canyet. Al sud hi ha, separada per unes roques, la petita cala de Concagats, i, al darrere d'aquesta, la platja de Vallpresona. No disposa de cap tipus de servei. S'hi practica el nudisme.
La Cala del Vigatà és una platja del municipi de San Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada a peu d'un penya-segat, sota la urbanització als voltants de l'ermita de Sant Elm. Orientada al sud, té una longitud de 120 m i una amplada mitjana de 9 m, formada per còdols grans i blocs. S'hi accedeix per un camí amb un pendent molt pronunciat i ple de graons, des de la urbanització. A la cala hi ha una font abandonada. S'hi practica el nudisme.
Sant Martí de Romanyà és l'església parroquial de l'entitat de població de Romanyà de la Selva, al municipi baixempordanès de Santa Cristina d'Aro, dedicada a l'advocació de Sant Martí de Tours. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Nostra Senyora de l'Esperança de s'Agaró és una església catòlica romana catalogada com a monument protegit amb el rang de bé cultural d'interès local,. Es troba dins del nucli urbà de s'Agaró (municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Baix Empordà). És obra de l'arquitecte Francesc Folguera i va ser construïda entre els anys 1941 i 1943.
Santa Maria de Castell d'Aro és una església protegida com a bé cultural d'interès local a municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Santa Maria de Fenals d'Amunt és una església protegida com a bé cultural d'interès local, al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Sant Pol de la Bisbal és una església romànica al poble de Sant Pol de la Bisbal d'Empordà, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'església de Santa Cristina d'Aro està situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro. És un temple d'origen medieval, de notables proporcions i modificat en diverses ocasions, encara que l'arrebossat de calç que cobreix totalment l'exterior i l'interior dificulta la datació dels diversos elements. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'Església de Sant Cebrià de Lledó o Església dels Metges és un temple del poble de Sant Cebrià de Lledó, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). És un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Cebrià dels Alls és un temple del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Santa Pel·laia és un temple del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La cala de Concagats, o caleta de Concagats, o platja de la Corcollada, és una platja natural del terme de Solius, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), situada entre la platja de Vallpresona al sud, i la platja del Senyor Ramon al nord.
Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró. És un conjunt històric declarat com a bé cultural d'interès nacional. El 2005 tenia 1.535 habitants. Es tracta d'una població situada a uns 2 km de Platja d'Aro, el nucli principal del municipi actual, a la Costa Brava.
El Coll de la Ganga és un coll del massís de les Gavarres, entre el puig d'Arques (535 m) i el puig de Ribot (327 m), que comunica la vall de Calonge, al sud, i la del Daró, al nord. A una altitud de 210 metres sobre el nivell del mar, el coll era travessat per una via romana, potser la primera via romana construïda a Hispània, que unia Colonico (Calonge) amb Emporiae (Empúries). El camí va entrar en desús a l'edat mitjana a causa de la perillositat que comportava passar per una zona poc habitada. Actualment és travessat per la carretera GI-660, anomenada popularment camí de la Ganga, o carretera de la Ganga.
La Taverna del Mar i els antics banys de Sant Pol és un conjunt del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
La platja dels Canyerets és una platja del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada a l'entorn residencial de la urbanització Rosamar. Limita al nord amb un tram de penya-segats anomenat els esculls de sa Bardissa, i al sud amb la platja dels Canyerets, del municipi de Santa Cristina d'Aro, de la que està separada per unes roques. Orientada al sud-est, té una longitud de 143 m i una amplada mitjana de 26 m. Està formada per sorra de gra mitjà de matisos rosats. El pendent d'entrada a l'aigua és fort. A la part més allunyada de l'aigua forma unes petites dunes. Disposa de dutxes, servei de socorrisme, lloguer de caiacs, aparcament i quiosquet de temporada.
La platja de Cala Joana, o platja d'en Romaguer, és una platja natural del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada entre la platja dels Canyerets, a ponent, i la platja de Cala Urgell, a llevant. Té una longitud de 163 m i una amplada mitjana de 16 m, formada per còdols i blocs. No és accessible a peu.
La platja de Cala Urgell és una platja del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada al bell mig de l'espai protegit del massís de l'Ardenya, en un entorn natural i salvatge, entre la platja de Cala Joana, al sud, i la cala d'en Bosc, al nord. La cala, gran i oberta, s'emmarca entre els penyals de la Punta d'en Bosc, al nord, i la Punta d'en Romaguer, al sud. Orientada a l'est, té una longitud de 72 m i una amplada mitjana d'11 m, formada per còdols i blocs. Just a tocar del mar hi ha un petit gorg d'aigua dolça. S'hi accedeix per un estret i dificultós corriol que baixa des de la carretera GI-692, que enllaça Tossa de Mar i Sant Feliu de Guixols.
La platja de Can Dell, o platja de Candell, és una platja natural del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada a l'alçada de la urbanització Puntabrava, rodejada de penya-segats. Orientada al sud-est, té una longitud de 250 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per còdols grans. S'hi accedeix per unes escales de pedra des de la urbanització.
El Cementiri de Sant Feliu de Guíxols és una construcció del segle xix protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). El cementiri conté tombes remarcables, que segueixen les pautes dels estils historicistes i modernistes del seu moment.
L'Asil Surís és una entitat benèfica de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) fundada com a llegat de Joan Surís i Llorens. L'edifici modernista de l'arquitecte General Guitart i Lostaló està protegit com a bé cultural d'interès local.
El castell de Solius és un monument de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Sant Pol és una entitat de població del municipi de la Bisbal d'Empordà, al Baix Empordà. La població és al massís de les Gavarres, en zona declarada d'interès natural; aquest fet ha contribuït a preservar l'autenticitat i la genuïnitat del poble com a element integrat en el paisatge rural.
Sant Cebrià de Lledó o Els Metges és un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 msnm.
El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
El Castell de Sant Cebrià dels Alls és un edifici situat al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà, a Catalunya. Aquesta obra arquitectònica ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
La Vall d'Aro és una subcomarca situada entre el massís de l'Ardenya i el Massís de les Gavarres, formada pels municipis de Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró i Sant Feliu de Guíxols. La part central de la vall està conformada pel Ridaura, riu que en delimita la forma.