Llagostera (Catalan pronunciation: [ʎəɣusˈteɾə]) is a municipality in the comarca of the Gironès in Catalonia, Spain. During the 20th century, it was known for the production of cork and derived articles. It is located 20 km south of Girona and 15 km west from the Mediterranean Sea.
La torre dels Moros és un jaciment arqueològic al veïnat de Panedes de Llagostera. Tot i el seu nom, són les restes d'unes termes tardoromanes que van servir fins a l'alta edat mitjana. Feien part d'una vil·la romana encara no identificada.
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament. El temple, el castell i l'antic poble estarien protegits amb una doble muralla concèntrica. Es conserven restes del castell i part de les muralles.
El Montagut és una muntanya de 498,3 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès, al Massís de l'Ardenya.
La Ruïra és una muntanya de 456 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Oriol és una muntanya de 182 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig d'en Gros és una muntanya de 299 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig de Grima és una muntanya de 169 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig de les Vacasses és una muntanya de 386 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Tossal de Can Bóta és una muntanya de 212 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca catalana del Gironès.
El Turó de la Capella és una muntanya de 180 metres del municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès. Al cim hi ha la Capella de Sant Llorenç. Excavacions arqueològiques permeten afirmar que hi va haver un assentament ibèric.
El Puig d'en Moner és una muntanya de 155 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig de la Ginesta és una muntanya de 265 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig de la Guàrdia és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Morató és una muntanya de 261 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Nadal d'en Darder és una muntanya de 231 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Salom és una muntanya de 416 metres del municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
El Puig Sellers és una muntanya de 191 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera. El temple de planta rectangular d'una sola nau i absis poligonal. La volta és d'arcuacions gòtiques del segle xv, reforçada exteriorment amb contraforts. Parets portants de pedra morterada i façana principal amb pedra de Girona concertada. És interessant la portalada d'estil barroc català amb columnes i frontó trencat per volutes. La fornícula central sobre la porta és coberta amb volta de petxina i tenia una imatge de Sant Feliu, desapareguda durant la guerra civil. Hi ha també una rosassa circular. Sobresurt del conjunt el campanar poligonal, rematat amb una balustrada, i amb una alçada de 50 m, és la fita més important del poble. És
El Castell de Montagut és una antiga fortalesa situada al pic de Montagut, al Massís de l'Ardenya, dins del municipi de Llagostera (Gironès), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El Museu Vilà, ubicat a la Casa Franquesa de Llagostera, és un museu amb obres d'Emili Vilà i Gorgoll, Amedeo Modigliani, Henri de Toulouse-Lautrec, Degas, Francisco de Goya y Lucientes, Picasso, Corot i Henri Rousseau.
La Torre Albertí és una masia amb elements gòtics i renaixentistes de Llagostera (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Vidal de Llobatera de Llagostera és un conjunt d'edificacions annexes al cos principal del casal que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici primitiu era de planta rectangular amb parets de pedra i tres crugies. La façana principal presenta les obertures amb carres de pedra i tres finestres de factura renaixentista a la planta principal. Aquestes, al s. XVIII, foren transformades en finestres balconeres amb guardapols i arrencaments esculpits. Les reixes de la planta baixa i els balcons són de ferro forjat. Per la banda de ponent s'hi obre una galeria annexa amb finestres d'arc semicircular. Al primer pis hi ha un escut nobiliari esculpit en pedra. Es conserva el rellotge de sol, amb data de 1884.
Can Boada de Llagostera és un edifici de planta inicialment quadrangular i amb portants de murs de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'estructura en tres crugies i es troba cobert a dos vessants amb teula. De la façana principal cal destacar la porta dovellada i les tres finestres de la planta principal d'estil renaixentista amb guardapols i arrencaments esculpits en pedra de granit. A les golfes s'obre una finestra geminada amb arcs semicirculars. Destaquen la pallissa annexa de parets i arcades semicirculars de pedra. Davant la Masia es formà un pati amb construccions baixes i tancat per un alt mur i un portal de barri pel seu accés.
Can Font de Llagostera és una masia de planta quadrangular de parets portants de pedra morterada i estructurada en tres crugies que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al tipus basilical. La planta baixa està coberta per volta de canó amb llunetes laterals i arcs que formen els trams de la volta. El forjat de les golfes és amb cabirons de fusta. Coberta per teulat a dos vessants. La façana fou reformada al s. XIX modificant les primitives obertures i obrint al cos central superior una galeria amb arcs semicirculars i balustrada de terracota. El mas probablement fou edificat durant el s. XVI, però fou notablement modificat en les seves obertures per Pere Font durant les reformes dels anys 1867 i 1869.
Can Llambí de Llagostera és un edifici de planta quadrada amb parets portants de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta de teula a dues vessants i estructurat a partir de tres crugies. El mas s'ha ampliat posteriorment, destacant la capella lateral, la reixa de tanca modernista de ferro forjat, en el jardí posterior i el garatge. La façana principal presenta una porta adovellada i finestres enreixades a la planta baixa. A la planta principal s'obre una balconera central i dues finestres laterals amb carreus de pedra i rapissa emmotllurada. A la planta superior s'obren tres grups de finestres amb arcs semicirculars. Hi ha també una pallissa amb arc apuntat de pedra. Tot i que conserva el seu aspecte original, va canviar d'emplaçament per aconseguir millor orientació.
Can Morató de Llagostera és un edifici de planta rectangular amb parets portants de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta de teula a dos vessants. La façana principal presenta grans obertures amb llinda de pedra horitzontal i les finestres del primer pis també, amb carreus de pedra i rapissa emmotllurada. Destaca la gran galeria que hi ha a la planta de les golfes amb arcuacions semicirculars. També es conserva un rellotge a la façana.
Sant Ampèlit és una capella dedicada al culte de Sant Empèlit al veïnat de Panedes al terme municipal de Llagostera. Fins fa poc anys funcionava la rectoria existent al costat del temple. L'edifici fou reformat i ampliat el 1561, depenia de la parròquia de Sant Feliu de Llagostera. Es tenen notícies de la seva existència en un document de l'any 1362 amb el nom de Santi Polei de Panadesio. Antigament era l'església de Panedes. Inicialment de planta rectangular i d'una sola nau, amb absis semicircular i arcuacions llombardes a l'exterior. La planta actual té forma de creu a causa dels braços laterals construïts en ampliar la capella. La façana presenta una petita porta dovellada i una petita obertura. La coberta és de teula a dues vessants. Les cantonades de les parets portants són amb carreus de pedra i la resta amb pedra morterada i arrebossada.
El jaciment de Can Font es troba als planells de les masies de Can Font i Can Guardiola (en zona de conreu), a la carretera de Vidreres a la Costa Brava, tot dominant la transició de la plana de Llagostera a la Costa Brava pel corredor del Ridaura. Fou descobert per F. Vergés (membre del Museu Arqueològic de Llagostera).
El Puig de Matxacuca és una muntanya de 308 metres que es troba entre els municipis de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà i de Llagostera, a la comarca del Gironès.