Llagostera

La Cova de Can Cabanyes de Llagostera és un aflorament natural de granit que forma una petita cavitat, a l'entrada de la qual hi ha un gravat. Aquest gravat està format per una línia lleugerament corbada cap a la dreta, de 25 cm de llargada, i que cap a la part inferior de dos punts situats simètricament a cada costat de la línia. El solc que forma el gravat és estret (aproximadament 1 cm) i poc profund, la secció és lleugerament en V. L'entrada de la cavitat està arranjada amb blocs de granit aportats; podria tractar-se d'un paradolmen. Per arribar-hi, des de la circumval·lació de Llagostera, s'agafa la carretera a Sant Grau i a uns 9 km se segueix la pista que surt a l'esquerra fins a Can Cabanyes. Trenca a l'esquerra i 200 m després cal endinsar-se en el bosc fins a unes roques a l'esquerra del camí.

Bruguera I és un jaciment arqueològic a la zona de la Bruguera Alta, al municipi de Cassà de la Selva. El jaciment es troba als camps de conreu en la zona de la Bruguera Alta, en un petit turó a prop del Torrent Verneda, des d'on es dominen les planes de Cassà i Llagostera. Va ser descobert i prospectat per Josep Planella, membre del Museu Arqueològic de Llagostera. S'hi han recollit 149 peces lítiques, moltes d'elles fortament patinades. Predomina com a matèria primera el sílex. S'han reconegut tipològicament 45 tipus primaris distribuïts en 40 útils, entre els quals destaquen:

Font de Panedès és un indret on es troba un jaciment arqueològic situat al municipi de Santa Cristina d'Aro.

Cal Domer Petit de Llagostera és una masia tradicional de parets portants de pedra morterada inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta de teula a dues aigües i estructurada en tres crugies. La façana presenta totes les obertures amb carreus de pedra. La finestra de la planta baixa té una reixa de ferro forjat. A la planta pis hi ha un balcó semicircular amb base de pedra i barana de ferro.

La Quadra d'en Ribes de Llagostera és una masia tradicional de parets portants de pedra morterada inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Coberta i estructura irregular. Cal remarcar, de la façana, les obertures amb llindes horitzontals, carreus de pedra i ampits de finestres motllurats. Aquesta casa fou una de les primeres edificacions fetes a l'exterior del primer recinte emmurallat. Actualment és destinada a magatzems de l'ajuntament. En ser de propietat municipal i en tenir un bon emplaçament la converteixen en un edifici apte per a equipaments.

Can Rissec de Llagostera és un edifici de planta rectangular amb parets de pedra morterada i s'estructura a partir de cinc crugies i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba cobert per dos vessants amb teula. La façana principal presenta una gran porta dovellada i finestres amb carreus de pedra i rapissa emmotllurada al primer pis. Destaquem també la pallissa amb embigats de fusta i coberta a dues aigües. Aquest és l'edifici originari de Can Rissec. En l'època d'esplendor de la indústria surera, el senyor Rissec va fer construir un gran casal al costat d'aquesta masia, el Casal de Can Rissec. La masia recentment ha estat restaurada i els entorns han estat urbanitzats.

Can Caciques és un edifici situat al carrer Processó de Llagostera (Gironès) i utilitzat des del març de 2014 com a Centre d'Interpretació de la història de Llagostera. L'edifici conté l'única torre de planta quadrada del poble, anomenada Gemma, i una part del fossar de l'antiga muralla.

El Turó de Can Domènec és una muntanya de 201 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca catalana del Gironès.

El Casino Llagosterenc és una entitat de Llagostera fundada el 1856 en el marc del moviment associatiu que viu de la població al segle xix, vinculat a l'expansió de la indústria surotapera. L'entitat actualment disposa d'escoles de música i de dansa, entre altres activitats de dinamització cultural i social. La seu actual de l'entitat, inaugurada el 1891 i reformada el 1929 per Josep Esteve Corredor, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i respon als postulats academicistes del Noucentisme. La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.

El Manantial de Salenys és una obra modernista de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Capella del Roser de Llagostera és una capella de planta rectangular amb absis semicircular inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.. Parets portants i estucada amb elements geomètrics. Carreus de pedra a les cantonades. Coberta de teula a dues aigües. Destaquen la porta forana amb carreus de pedra i la llinda amb una fornícula en baix relleu amb capitells jònics i la mare de déu del Roser. A sobre hi ha un gran escut heràldic. El rosetó és gòtic tardà. Es conserva l'espadanya i la campana.

La Font pública de Llagostera és una columna ferro colat amb base de pedra que s'utilitza com a font i fanal. Hi ha una base de pedra. És l'única font d'aquest tipus que hi ha a Llagostera. Situada a la Plaça de Baix, és una font inclosa dins l'estil de l'arquitectura del ferro.

La Tomba de Josep Tarré de Llagostera és una tomba funerària de basament quadrat i cobriment piramidal, amb fornícules semicirculars. Parets arrebossades i elements de pedra.Té les parets arrebossades i elements de pedra. És una obra del municipi de Llagostera (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Molí Can Carreres és un molí de Llagostera (Gironès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. També rep el nom de Molí del Mig.

Molí del Xòrrec és un molí de Llagostera (Gironès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. També ha rebut el nom de Molí de Can Roure i Molí L. Valle.

Panedes (també escrit Penedes en la nomenclatura oficial de la Generalitat, de l'ICGC, i a la GEC i l’Onomasticon cataloniae) és una entitat de població del municipi de Llagostera, al Gironès. Està situat a l'est del terme i del cap del municipi, a la falda del massís de les Gavarres. El veïnat limita amb l'entitat de població baix-empordanesa de Romanyà de la Selva. Panedes és una zona d'activitat agrícola i ramadera del municipi.

L'Estació de ferrocarril de Llagostera és una estació de ferrocarril a la ciutat de Llagostera que formava part de la línia de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, la qual va estar en servei entre 1892 i 1969.

La Capella de Sant Llorenç de Llagostera és una capella situada al cim del Turó de la Capella (180 metres) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici ha estat molt transformat al llarg del temps. Actualment presenta planta rectangular, parets portants de pedra morterada amb carreus de pedra ben tallada a les cantonades. Coberta a dos vessants. Es conserven els pilars de pedra morterada que sostenien la coberta d'embigats de fusta del porxo d'entrada. Destaquem la porta llinda horitzontal i motllura igual a la dels brancals. També és notable una finestra conopial amb decoracions esculpides amb forma d'estrelles lobulades d'arrel romànica. Es conserva l'espadanya amb la campana de la capella. Està dedicada al màrtir sant Llorenç i té uns goigs dedicats.

La Casa Caldes de Llagostera és un edifici urbà de planta rectangular desenvolupat en cantonada inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Composició formal pròpia dels edificis del segle xix. Destaca la porta neoclàssica amb pilastres i capitells corintis de terra cuita. Al primer pis hi ha una balconada que ocupa tota la façana. A la planta superior hi ha balcons petits. Presenten mènsules de terra cuita amb decoracions florals. De l'interior es destaca una escala de planta el·líptica i desenvolupament en espiral, les sales principals amb baixos relleus als sostres i les pintures de les parets de temàtica paisatgística i romàntica, actualment molt deteriorats.

Casal de Can Rissec és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un casal de planta quadrada amb murs portants i coberta plana. L'edifici es desenvolupa l'entorn de l'escala que comunica les plantes, això queda reflectit exteriorment per una torre de notable alçada. En el primer pis hi ha les estances de la família i la segona planta era ocupada pel servei. La planta baixa era destinada a magatzems dels estris del camp. A la façana nord hi ha una galeria porxada en planta baixa amb pilars quadrats i arcs semicirculars seguint els estilemes propis de les voltes del s. XIX, és acabada amb una de ferro i copons florals de pedra artificial. Hi ha una capella adossada a la façana de ponent de planta rectangular, absis poligonal i estil neogòtic. La teulada és coberta de peces vidriades en forma d'escames de peix.

Casa Coris del Doctor Pascual és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici de planta quadrada que ocupa una cantonada. Parets portants, i coberta plana. L'habitacle es desenvolupa en un dues plantes comunicades per una escala situada en un lateral de la planta. Del conjunt sobresurt una torre que comunica amb el terrat. Les façanes són arrebossades amb una composició simètrica de forats. Els elements ornamentals utilitzats són principalment: guardapols amb mènsules i acroteris. També hi ha una cornisa volada i un fris semicircular que remarca la simetria existent. Els elements decoratius d'estil romàntic són de terra cuita.

Casa de les Vídues o Can Petit és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional. Se l'ha transformat en espai cultural que acull l'Escola Municipal d'Art Pere Mayol, l'àrea d'educació, el Centre de Recursos Tecnològics i l'espai jove Ca la viudi.

La Casa Comte de Llagostera (Gironès) és una casa urbana plurifamiliar cantonera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La façana s'estructura a la manera clàssica de les cases urbanes del s. XIX. Hi ha balcons de ferro colat i lloses de pedra amb mènsules de terra-cuita. L'edifici es troba rematat per una cornisa també amb mènsules. Es tracta de la reedificació d'una casa més antiga de 1618. Amb posterioritat s'ha ampliat amb una planta l'edifici.

La Casa J.F. Coris de Llagostera és un edifici urbà unifamiliar de planta rectangular inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té una estructura de murs portants i estances al voltant de l'escala. La façana presenta composició simètrica i es destaquen els elements decoratius de les obertures, amb imitació de carreus encoixinats i guardapols amb acroteris de capcer i cantoneres. També destaca un fris amb una cornisa volada amb mènsules i balustrada. És interessant el cancell d'entrada amb porta de fusta i reixa de ferro forjat d'inspiració modernista. Edifici eclecticista, està situat al número 10 del carrer de la Glorieta.

El Garatge de Can Boada és un edifici a la vila de Llagostera (Gironès) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Casa NTBE és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un casal urbà senyorial, de planta irregular i parets portants, Composició formal pròpia dels edificis urbans del segle xix. Presenta una balconada de ferro colat que ocupa tota la planta principal. En la segona planta s'hi obren petits balcons. Les portes de la planta baixa tenen brancals i llinda de pedra. És interessant el remat de l'edifici amb cornisa amb mènsules de terra cuita i balustrada romàntica. Destaquem el baix relleu de terra cuita i les escultures del mateix material de tema al·legòric a les arts i al treball. La porta d'accés és de fusta amb decoracions florals i símbols del blat i la vinya. Cancell d'entrada amb arc de punt rodó i arrencaments amb capitell corinti, escala de planta rectangular amb ull de bou central.

Can Palé de Llagostera és un edifici de planta irregular amb construccions annexes que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Parets portants de pedra morterada i coberta de teula a dues vessants. La façana presenta una composició irregular d'obertures, amb llindes horitzontals i carreus de pedra. A la planta superior hi ha una galeria d'obertures amb arcs semicirculars. Es conserven restes de l'antic esgrafiat amb bandes horitzontals i formes geomètriques. És una de les cases més antigues que es conserva del raval que sortia del portal de la muralla tot seguint el camí de Sant Feliu de Guíxols.

L'edifici del número 14 del carrer Pau Casals de Llagostera és una casa urbana entre mitgeres que té parets portants i dues plantes inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Cal remarcar els elements ornamentals del primer pis: balcons amb mènsules i baranes de ferro colat, pilastres jòniques amb baixos relleus i guardapols amb medallons. Una cornisa volada amb mènsules corona la façana. Edifici lligat a l'expansió urbana produïda durant el segle xix per l'impuls econòmic causat pel desenvolupament de la indústria del suro. És al costat de l'habitatge al carrer Pau Casals, 16, també inclòs en l'inventari.

L'habitatge del número 16 del carrer Pau Casals de Llagostera és una casa urbana entre mitgeres inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Parets portants i dues plantes. Cal remarcar com a element més interessant de la façana el balcó semicircular del primer pis amb barana de ferro i els guardapols de totes les obertures d'inspiració modernista amb decoracions florals. La part alta és acabada amb un frontó de línies ondulades i baranes de ferro. Hi ha coberta plana amb terrat. És un edifici lligat a l'expansió urbana produïda durant el segle xix, per l'impuls econòmic causat pel desenvolupament de la indústria surera. És entre els habitatges al carrer Pau Casals, 14 i 18, també inclosos en l'inventari.

L'habitatge del número 18 del carrer Pau Casals de Llagostera és una casa urbana entre mitgeres que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Parets portants i dues plantes. Cal destacar de la façana el guardapols de les obertures amb elements ornamentals d'estil romàntic isabelí. La balconada té una barana de ferro colat. Una cornisa volada i una balustrada rematen el conjunt. Es tracta d'un edifici lligat a l'expansió urbana produïda durant el segle xix per l'impuls econòmic causat pel desenvolupament de la indústria del suro. És al costat de l'habitatge al carrer Pau Casals, 16, també inclòs en l'inventari.

Casa Ribera és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici de planta quadrada, compost a partir de la formalització d'una torre central a la façana. Aquesta presenta una balconada correguda de ferro colat al pis principal i balcons petits a la planta superior. Són interessants els elements decoratius com les mènsules dels balcons, amb elements florals i caps humans inspirats en personatges del món rural. Del conjunt de l'edifici destaquen les pintures modernistes a les llindes de les balconeres i el fris del coronament amb decoracions geomètriques i vegetals. Els interiors són estucats i es conserven en bon estat. És un dels casals d'inspiració modernista més interessants de Llagostera. Actualment es troba semiabandonat.

La Casa Rissec de Llagostera és una casa urbana unifamiliar entre mitgeres inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Parets portants i dues plantes. La façana presenta en planta baixa obertures d'inspiració modernista. El tractament de la planta superior és més clàssic, amb balcons i balustrada de coronament més lligats a l'estètica del noucentisme. El contractista-constructor de l'edifici fou Robert Soler.

L'Habitatge del número 25 del carrer Santa Anna de Llagostera és un edifici urbà plurifamiliar en cantonada que incorpora els estils neoclàssic i romàntic i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Presenta a la façana i a les llindes d'algunes finestres baixos relleus de terra cuita de temàtica floral. El conjunt ha estat molt transformat i ha perdut gran part de la seva estructura formal originària.

Casa Soler és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici urbà unifamiliar entre mitgeres amb cancell d'accés. La composició de la façana recorda altres exemples d'arquitectura del s. XIX de Catalunya. Destaquem del conjunt els balcons de ferro colat amb lloses de pedra i mènsules de pedra artificial de decoracions geomètriques. Hi ha una cornisa de coronament al segon pis i reixes de ferro colat a la planta baixa. Tipus constructiu molt característic de l'últim terç del s. XIX. Generalment eren relacionats amb l'esplendor de la indústria del suro. Amb posterioritat s'ha ampliat amb una planta més.

La casa Vidal de Llobatera fou la casa senyorial de la família Vidal de Llobatera al nucli de Llagostera. Es tracta d'un edifici urbà de planta quadrangular i parets portants arrebossades que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La façana presenta una composició simètrica amb porta d'accés central. Hi ha balcons de ferro colat a la planta principal. La façana és rematada per una cornisa volada amb teules vidriades, mènsules de fusta i contraforts de ferro. També hi ha un coronament amb pinacles de pedra artificial.

La Doma de Llagostera era un antic edifici, actualment enderrocat, del municipi de Llagostera (Gironès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Era un edifici de planta rectangular, amb parets portants de pedra morterada i coberta a dos vessants. Del conjunt destaquem una singular balustrada de pedra de granit situada a la terrassa de la façana sud. Era un dels edificis més antics que es conservaven al Barri Vell. Segons una inscripció de la porta principal hauria estat l'edifici del Domer Pontius Galceran. També havia estat presó durant la Inquisició. Per les seves característiques i ubicació darrerament havia estat declarat monument històric local. S'enderrocà i s'hi construí un altre habitatge durant la primera dècada del segle XXI.